Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

versos en els quals es canta que una llengua, tallada en la seva última	rel	, damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la
que ens encadena i arrossega a estones des de la	rel	del gran desig —clavada al centre geomètric de la carn—
aquest teu bes (altra llegenda) se'm muda fins a la	rel	de la natura. Tremola, m'oblida, el dolç tacte se
perquè no viu en la història i des de la història, sinó des d'una	rel	pura que exclou tota contingència històrica, que renuncia tot el que es
dir-se que Catalunya és doblement contínua, podria dir-se que ho és en la	rel	i en la flor, en el fons i en la superfície. Catalunya és una vida
també a l'enteniment, i amb això s'enllaça profundament amb aquella	rel	que sustenta totes aquestes formes de vida i que hem convingut anomenar
entusiasta ens parla el català quan diu d'un home que és home de seny. La	rel	moral del seny és la voluntat de perseguir les coses amb fermesa i amb
tots els continguts de la consciència, sinó que és, a més, una de les	rels	d'aquesta consciència. Per això no es pot posseir seny durant uns
d'aquesta continuïtat que constitueix, com ja he repetit, la més pregona	rel	de la vida de Catalunya. El català és assenyat perquè és, en darrera
La sardana és veritablement profunda, perquè és expressió de la mateixa	rel	i entranya d'un poble. A través de la sardana descobrim, en efecte,
ha estat alguna cosa més que un fenomen històric: ha estat una de les	rels	de la vida. En sostenir enèrgicament la seva individualitat o, millor
al costat de la seva serenitat habitual, sembla enfonsar una de les seves	rels	més inquietants en un inevitable pessimisme. La possessió de la
que en son interior quelcom s'esqueixa, arrabassat de	rel	! —Jo, guardador d'ovelles, que he dormit amb el cap sobre el
que li havia confessat abans. Hi ha persones que en lloc d'arrencar la	rel	del mal, hi tiren terra al damunt i s'acluquen d'ulls; quan no veuen res
punt en què deixa Comarquinal per sempre, s'adona que havia clavat unes	rels	invisibles en la terra que l'ha repudiada. La greu campana de Santa Marta
com si fos una arrel sagrada: "...hom dipositava en el forat fet per la	rel	un pessic de tabac, de vegades també un ganivet i peces de moneda, i el
el parió! El meu oncle Quim, el sabater, me l'ha tallat dins una	rel	de boix. Quin un el meu oncle! Ara me fa un esclofidor, i ja te
que aquesta enyorança comuna —català, valencià, mallorquí— a la	rel	mateixa de la nostra memòria, de la nostra ambició i de la nostra
d'on ix tot realisme, en política i en altres disciplines. A la	rel	de tota acció nacional hi ha aquest concepte de la nació com a concretesa
Flor espiritual de la cavalleria, allargant els últims brins de les seves	rels	fins a les llunyanes "paus i treves", el sentiment de l'honor, com
són pastors que parlen el llenguatge pirinenc. Enfondint en les	rels	del poble hebraic, arribà allà on convergeixen les rels de tots els
Enfondint en les rels del poble hebraic, arribà allà on convergeixen les	rels	de tots els pobles, i sabia trobar-hi les del nostre. Així engendrà obra
és molt diferent de l'universalisme. L'home cosmopolita és el que no té	rels	en la terra pròpia. És el veritable desarrelat. Aquells qui, tot essent
escorça refaran amb els anys, tan bé com puguin, la capsada malmesa. La	rel	en el cor de roca viva del terrer maternal. Però la soca ben alta i dreta
tija. Però, ¿què fóra del seu encís llevant-ne la tossuda voluntat de la	rel	, la branca i la fulla i l'ajut del sol, la pluja i la terra, tots
i de l'aigua, i el dolor no li és verí que empedreeix el cor i mata en la	rel	la joia de viure, sinó flama i gresol que despullen de tota impuresa, i
esdeveniment incert o d'una contingència imprevisible, i el mot ve de la	rel	llatina que vol dir "joc", o més ben dit, "joc d'atzar". Però
aquest home, mireu-vos-el assegut, massís com una soca, eixut com una	rel	. Ha corregut tot Europa i ha vist dotze vegades, sense enlluernar-se, la
I precisament el sentiment del nacionalisme contemporani té la seva	rel	en aquestes dues grans forces nobles de l'ànima humana: llibertat,
les matèries colorants de les plantes", entre elles els pigments de la	rel	de pastanaga. Goethe escriu, en el seu dietari: "Les rels són d'ordinari
pigments de la rel de pastanaga. Goethe escriu, en el seu dietari: "Les	rels	són d'ordinari incolores o de colors barrejats, però les rels de la
"Les rels són d'ordinari incolores o de colors barrejats, però les	rels	de la pastanaga tenen un color que canvia del groc pàl·lid al groc, fins
al sol i eriçà tots els pèls del seu cos perquè s'assequessin fins a la	rel	. I, després d'això, es trobà més bé. —En aquesta casa hi ha més coses
del bosc per demostrar que era transitable; o Baloo, amb la boca plena de	rels	, tambalejant al costat d'una renglera indecisa, mig espantant-los i mig
pila de giragonses i de revolts, i, a la fi, arribaren a un indret on la	rel	d'algun gran arbre que creixia a més de trenta peus del lloc on es
copsar-les, als del Poble de la Jungla els tremolen els bigotis fins a la	rel	, i el pel d'hivern els cau dels flancs, en flocs llargs i sutzes.
La gola no em crema ni se'm fa petita, com em passà quan vaig mossegar la	rel	tota clapejada de blau que Oo, la tortuga, va dir-me que era un aliment
talment que alguns semblaven arbres capgirats, que tinguessin les	rels	en l'aire i la capçada en terra. Que anys i panys devien haver passat
i, en veure a llur entorn descolgada una bona part de llurs tortuoses	rels	serpejants, un hom pot creure que han forceguejat per deseixir-se de la
refiladissos. Caricatura de l'Orient, mig em protegeix una palmera, les	rels	de la qual es circumscriuen a un cossi. Uns versos de Lord Byron em vénen
d'una color de terrissa; un caigut caminar cançoner. El braç, com una	rel	d'olivera. La conca d'un ull, buida. En el front, el trenc d'una antiga
aquí, rosegant ses meues tristeses, les trobaré dolces si sé que són sa	rel	de sa teua felicitat. Que mai, mai, no hi haju de sentir es regust de ses
una cosa insòlita, però significava una presumpció d'hisendat de vella	rel	i de gerra ensoterrada.) Innocenci es rescabalava d'aquest sacrifici
aquestes anades i vingudes, molt sovint atrapava el Merla, assegut en una	rel	de suro o en un escaló de greda amb l'espingarda al plec de braç,
o dinaven al bosc, al peu d'una soca de suro, uns asseguts en les	rels	, d'altres al sòl, damunt la fullaraca. Els gossos, d'anques a terra,
i enfortits per la transfusió miraculosa de les energies vitals que les	rels	dels suros havien extret de la terra i les fulles, de l'aire, li exigien
va proclamar que en el moviment polític català no hi havia una	rel	separatista com molts creien en aquella època, i molts creuen encara
en aquella època, i molts creuen encara avui, sinó que hi havia una	rel	de naturalesa hegemònica com nosaltres demostrarem amb la història del
havien endut avall, com una torrentada s'emporta l'arbre sec que té les	rels	podrides. Sembla mentida! I tan xamoseta que era la casa emblanquinada
lectura no és fàcil assolir-la cada dia. Seieren, doncs, sobre les nues	rels	de l'arbre, treieren llurs bosses de tabac, i es disposaren a escoltar el

Pàgina 1 (de 14)

50 següents