DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
religiós A 12717 oc.
religiós M 741 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb religiós Freqüència total:  13458 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga ciutat! Ja era un centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist, i els seus cultes estaven
absurda, i milers de vegades em repeteixo l'obsessiva història. Per una religiosa distracció havia de davallar abans d'hora, en plena joventut, a l'Hades,
de la vida com a les seves lectures. Els seus llibres eren en preferència religiosos; alguns, de medicina; altres, d'història, de filosofia, i, entre aquests,
a la bona taula i al bon vi, car sabia conciliar molt bé els seus deures religiosos amb aquestes petites satisfaccions que en res no afectaven la santedat
el record. Consistia en la representació d'una mena de misteri o drama religiós que tenia per escenari l'ampla avinguda que va des del pont del barranc
públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense moure's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil
fer? Si de cas els pregaria... Sempre hi va alguna dona. Hi van monges, religiosos... Tal vegada Déu li depararà una companyia així. Déu la protegirà. Déu
més reservada davant Tino Costa i com temorosa. Era una noia senzilla, religiosa, d'una virtut natural. Havia adoptat en la vida una resolució, tal vegada
de llarg a llarg del camí sota el crepuscle, i la seguia el mateix religiós silenci; només es sentia el soroll dels passos en la graveta del camí.
fórmules com "el Déu de la ira" o "la ira de Déu", que el lèxic religiós modern ha heretat dels jueus, els esperits sensibles haurien de preferir
Erasme hagué d'enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com l'intel·lectual d'avui —amb una revolució social—, i en
de la seva doctrina podien ésser factors de pes en aquella crisi religiosa: podien influir estentòriament en el debat que s'entaulava entre
no acaben de comprendre: ells no conceben els termes de la qüestió religiosa del moment sinó en una fórmula primària i expeditiva, el "qui no està
estan, i era natural, directament interessats, mesclats, en el plet religiós. L'humanista no sols ha d'evitar els paranys i les persecucions que de
que els catòlics li demanaven, desbaratant així les suspicàcies dels religiosos i de la cúria. A ell, li repugnava la comèdia i la submissió. I es manté,
ja se sap, acostuma a rodejar el seu ministeri d'una aurèola gairebé religiosa: la qual, de fet, no és gratuïta, ja que al cap i a la fi el
resolució inicial. El cristianisme que Erasme predica és la manifestació religiosa d'una actitud que, en l'ordre literari, es manifesta també d'una manera
són "seculars": "profans". A tot estirar, hi trobem una sola premissa religiosa: obligats a la caritat per vot i per vocació, els jesuïtes confessen que
allò que hi dóna el signe caracteritzador. No el sobrenatural —el religiós—, sinó l'irracional. Però, en definitiva, la fantasia —fantasia
Vernunft. És curiós, per exemple, que la preocupació "religiosa" torni a ser àmplia i efectiva en les elucubracions de molts
les elucubracions de molts intel·lectuals ateus de la nostra època. Dic "religiosa" amb totes les reticències del meu repertori. Perquè, en el fons, si és
amb totes les reticències del meu repertori. Perquè, en el fons, si és "religiosa", és religiosa "al revés". Pensem en André Gide, en J.P. Sartre, en
del meu repertori. Perquè, en el fons, si és "religiosa", és religiosa "al revés". Pensem en André Gide, en J.P. Sartre, en Albert Camus, en
Basta fixar-s'hi una mica per reconèixer que tota aquesta problemàtica "religiosa" ateïtzada té un origen gairebé únic: Dostoievski. També Kierkegaard,
l'amnistia, en l'ordre jurídic; l'absolució sacramental, en l'ordre religiós. Però ni l'amnistia ni l'absolució sacramental no les exercim
allò que solem anomenar educació, la bona educació, i algunes influències religioses, han fet, modernament, que, en certs medis socials ben delimitats, la
literari perquè la respectiva singularitat sexual té una projecció religiosa —o antireligiosa— que només el cristianisme podria atorgar-los. El sexe,
si fa no fa, tot anava per l'estil. Ni les etapes d'intensa impregnació religiosa —allò que diuen l'Edat Mitjana cristiana, posem per cas— no n'eren una
Canvien els vestits, les institucions, les estructures econòmiques, les religioses, el que vulgueu: però, en l'essencial, els habitants del planeta Terra
el volen destruir. No opina que, en conjunt, aquesta sigui una guerra religiosa. Jo esmento el parer contrari de l'escriptor francès Ramon Fernandez
fan escorcolls, cremen o destrueixen rosaris, estampes, quadres i imatges religioses). Diu que un milicià dels conspicus de la Torrassa —el senyor Pauet el
antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una tela religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però va témer que, si la
sobre l'anarcosindicalisme català. No creu que aquesta sigui una guerra religiosa. "Ho demostra —diu— el fet que al Nord s'enfrontin i lluitin
repugnància envers les formes "equilibrades" de l'espiritualisme religiós, una tendència a preferir les formes "apocalíptiques". Berenem vora la
té més de setanta anys —i segurament pel fet de pertànyer a associacions religioses. Avui, al matí, treballo al parc. A la tarda fa una breu tempesta, però no
un pastor amb llarga vesta, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha evocat imatges cristianes. Sentiments de basarda, de pietat,
del seu esperit. Però la seva sensibilitat es commou davant el culte religiós: la predicació, la litúrgia... És un religiós estètic, però
es commou davant el culte religiós: la predicació, la litúrgia... És un religiós estètic, però intel·lectualment materialista. Parla escoltant-se, amb
de la creació artística una categoria de felicitat i de repòs diguem-ne religiosos; que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu caràcter de
encara la seva bretoleria. En les cartes que Erasme Bonsoms guardà amb religiós respecte es repeteix moltes vegades el record d'aquesta deliberada
tan gran com la Seu de Mallorca, un amor cast i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'agraïment perquè t'havia
home formava part de la missió catòlica d'Uturoa. Tots plegats són quatre religiosos que es reparteixen la feina a les illes Sota el Vent, on en realitat no
reverència i d'extreure-us una mínima quantitat de francs. A la cerimònia religiosa, va venir-hi amb un vell uniforme de soldat colonial, rentat, sargit i
Borabora li comença a ajudar la missa. Aleshores Rango inicia els cants religiosos tahitians, seguits per les filles de Madame Tu i per la cantatriu
encara la sensació era més forta, perquè, mentre jo contemplava el pelut religiós menudíssim i enfarfegat dins de la seva casulla, etzibant un llenguatge
toujours, père inconnu! Ces pauvres tahitiennes!...". La festa religiosa es prolongà després en una franca festa tahitiana. A la taula vàrem seure
Aquest bon home no amoïna gaire els seus feligresos; totes les pràctiques religioses es redueixen a llegir un tros de la Bíblia i a fer-se uns grans
cosa els distreu i tenen sempre a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, acostumo a trobar la caravana d'ancianes i ancians que estrenen el
anys enrera una expansió sana de la gent del país o una expressió religiosa, avui formen part d'un folklore conreat per especialistes. Les colles
dins del coral, típiques de totes les mars del tròpic, i que la indústria religiosa fa servir per a convertir-les en piques d'aigua beneita. Aquests

  Pàgina 1 (de 270) 50 següents »