Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
relluir V 273 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb relluir Freqüència total:  273 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

estúpid, i el seu rostre greixós, sota el reflex de la llum, gairebé relluïa. Es recalcava en la fulla de la porta i els seus ulls passaven d'ell a la
durant els anys de lluites, és impossible saber-ho. En els mèrits que fa relluir per obtenir allò que demana, Pere Grau sosté, sense rubor, que els
la tempestat, puig tothom anaba afegint llenya al foch, treyent á relluhir la vida y miracles d' aquells dos criminals... Lo cert es que, al
hortes. I lluny, cap al sud, un illot baix, sorrenc, d'un rosa verge, relluïa als primers raigs del sol. I, enllà, la mar encara irritada, immensa, que
Ara se sentien esquelles, i les cabres, negres, canyella, grises, relluïen dalt de les roques; al davant, amb la nuca rígida, pesat, anava el boc; la
en una immòbil delectança, cadascú en el seu propi lloc de sempre, i relluint gloriosament. El marge del riu, i els de mant rierol enlluernador que
i quan el seny o les passions de la maturitat jo les veia cada hora relluir de dins els seus ulls amples i meditatius? Quan, —jo dic, tot això
igual que tots els objectes terrestres immediats a l'entorn nostre, relluíen a la llum sobrenatural d'una exhalació gaseosa que pesava a l'entorn de
dit, la punta de l'ala. Però, en un i altre cas, el somriure que li relluu en els ulls i li arromanga un caire de la boca, no deixa de dir-me
en un restaurant de luxe. I després, la nit era tan clara, les estrelles relluïen tan vives en el blau fosc del cel, el món era tan ple d'alegria, als
dolcesa. Cornetins i fiscorns s'hi ajunten triomfals, a la seva hora. Relluen els ulls. Els braços enlaire s'han tots aixecat. Qui més pot, més salta.
d'una vida secreta. Aigua endins, en l'obaga verdor de la bauma, ha relluït l'enrosada blancor d'una espatlla nua. La clivella que parteix de dalt a
déu protector de conreus i de ramades! Els teus ulls fosforescents ja no relluen, picardiosos i càndids, sota l'enteixinat del bosc ombriu. La teva
les parets i que donaven magnificència a son cafè estat, sortien a relluir les meravelles de la Mare-Balena. ¿Què eren els encoixinats, què els
y allà, al fons d'aquelles grans nines negres, que veyem encara relluhir entre dos foscans, hi va talment brillejar el cremell d'un misto. —Càlla,
llòbrega, capaç de glaçar la sang al més valent. Mancava quelcom que relluís sobre la lividesa flotant del llençol i fes l'efecte d'uns ulls embrasats
en lo més fons de l'ànima; i els veia al jardí, en les gotes d'aigua que relluíen al tocar-hi la llum; i els veia en la capella, en les flametes dels ciris
més la llum del dia; i, quan retornaren a llur pròpia Jungla i Mowgli féu relluir l'ankus a la llum matinal, estigué gairebé tan content com si
on retorna la sang i que s'acolora tot d'una. És llavors també que relluu la pàtina d'un retrat de Donya Maria i s'esborren les randes de punta en
drap de casa, flairaven a lleixiu perfumat amb llor, i els plats i vasos relluïen sense cap mena d'entelament greixós, com la millor vaixella del millor
follament per l'aire. Un sol color de llimona, s'estén pels carrers fent relluir en el brancatge dels plàtans, en els fils metàl·lics, les gotes d'aigua
El capellanet també ha fet el llèfec i els seus ulls grossos i negres relluïen com dos botons d'atzabeja. La noia encara s'ha atrevit a més: àdhuc ha
de pins en els mugrons de les quintanes; aquells vivers d'aigua blava que relluen com espills dins la verdor profunda dels bancals i dels horts; aquells
l'aixecava. Les venes se li inflaven vermelles als polsos, els ulls li relluïen com un or a punt de fondre's: —Em podràs confiar diner, un secret, l'ànima
les que dansen amb el ventre nu i el rostre velat, les que dansant fan relluir al voltant dels turmells diamants com esteles fugívoles, les que agiten
al cove? Allò sí que era peix... I en dir això les creus i els galons li relluïren d'una faisó fantàstica, i l'espasí encara semblava més fideu. —I què heu
el mateix càstig i fou perquè l'endemà d'aquella nit, quan tot el món relluïa amb el nou Estel que havia nascut per redimir la Humanitat, jo vaig
claror de la lluna, l'estel que els orientava amb la seva llarga cua va relluir més que mai i les pedres precioses que ornaven els mantells reials
per a elegir-se rei. Cadascú parla per ell esforçant-se per a fer relluir les seves dots i la seva formosor. I parla la Rosa: —Sóc la reina de les
davant, i fent el pont amb els pèls drets, li engegà un bufit. Un ull li relluïa al clar de lluna, que entrava pel sostre esfondrat: de l'altre era borni.
de l'auca o de la loteria: era la banca o altres jocs semblants en què relluïa la plata o l'or, el que es cercava amb deler. N'Amat, aquell finíssim
fondre. Reimprimir: p. p. reimprès, reimpresa. Relluir. Es conjuga com lluir. Remetre: p. p. remès,
per ajocar-se ni encara als matalapers— s'havia post i la nit traïa a relluir lo seu mantell més estrelat donant-li enveja a la lluna, que pareixia
un abeller. Tots parlen alhora, drets, omplint lo carrer; allí trauen a relluir totes les garrameries de tandes passades; allí és menester gran
d'aquella desfaenada. Allò va ser una "cantà de sega". Allí va eixir a relluir el vigilant, lo mal-casat, el de l'arreglet... i fins va resucitar el de
d'escaletes. Sastre, músic, llaurador... i sempre sastre Hui traurem a relluir a un sastre que tingué l'ocurrència, imbuït per sogra i dona, de calar a
feines, a fregar els atuells d'aram que li havien encarregat i els feia relluir tant que hauríeu dit que els sortia llum de dintre o que eren de foc. I
eixerida que de costum. —Oh, és que demà és Nadal, i per Nadal tot ha de relluir com un sol! —Però, no ens podeu negar que avui esteu contenta, àvia. —I
havia arreu una alegria, un benestar, una calma! Els /cottages\ relluïen, fins i pulcres. La terra vermellenca de les pistes de tenis lligava,
coberta amb unes tovalles flairoses de lleixiu prodigat. I a l'entorn tot relluïa: llautons, rajoles i atuells. En cap hotel, per confortable que fos, no
a les fonts dels jardins, enganxen al carro de Citerea o treuen a relluir, freds i dissecats, en sonets d'evaporada fantasmagoria. Veure nedar els
Hom té cura, no obstant, que el veritable motiu de les topades no surti a relluir. És l'exemple que la Història ens mostra pròdigament en totes les èpoques
—Puget ha estat col·leccionista d'esquelles i de bacines—, els cristalls, relluen somortament. Darrera la butaca de don Rafel, l'empunyadura del sabre del
obren capses, guarden els papers bonics al calaix. De cua d'ull, veu relluir coses magnífiques, sens dubte torrons i fruites i dolços, que no seran
paper blanc. Ell es decanta a mirar dins l'embolcall. En la penombra, veu relluir quelcom d'ensucrat, maragdes, robins i topazis, però tendres, mengívols,
la petició de mà formulària, el joc d'habilitat de les mares per a fer relluir, com de passada, els mèrits dels fills respectius, fins al moment
passem forats, furguem entre runes. Tothom ens mira amb odi a través del relluir de les baionetes dels soldats. Sempre igual: internem la gent per força,
xisclaven esbojarrats, esquitxant-se l'un a l'altre: els seus cossets relluïen com un aram; els raigs de sol, filtrant-se a través del fullatge del
i soldats? "És tot un home!" "Un tio foguejat!" El seu cotxe relluïa a la porta del monestir; el del nostre comandant, aquell Ford
esforç per dir-me alguna cosa —tots la mateixa cosa. Al fons relluïa una espècie d'altar major. M'hi acostava. Hi havia una Verge —¿potser una

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »