Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

això no obstant, té unes altres derivacions. El cas d'Oberg i Knochen ens	remet	, quasi espontàniament, al cas del seu col·lega Eichmann. La captura, el
Dins hi ha un immens passadís desert amb tot de fletxes vermelles que	remeten	als quatre horitzons, sota uns rètols abreujats que ell intenta
admesa. Mitjançant una Constitució de pau i de treva, i a fi de	remetre	la terra en pau i ordre, els catalans acceptaren no solament la delegació
i són les que han inspirat a Durkheim i Mauss un assaig cèlebre. Tot	remetent	-hi el lector, afegim alguns exemples a aquells que hi ha reunits. Els
de tals noms ancestrals, polisil·làbics, l'etimologia dels quals	remet	a mites secrets." (Bateson, pàg. 127.) Finalment, sembla que la
exacte; el terme estadístic té una funció lògica i no solament moral.	Remet	al sistema de divisió adoptat per l'autor en qüestió o per un confrare i
dissimular; en lloc de testificar la perfecció d'un mode de divisió únic,	remet	a una pluralitat de divisions possibles. Ara bé, el cas dels wik munkan
presa en si mateixa, una data històrica no tindria sentit, atès que no	remetria	a res més que a si mateixa: si no sé res dels temps moderns, la data
a la que ens serveix per a la història moderna i contemporània: cada codi	remet	a un sistema de significacions que és aplicable, almenys teòricament, a
no per això és menys cert que cada classe, presa en la seva totalitat,	remet	sempre a una altra classe que conté la raó d'una intel·ligibilitat a la
a tot, però amb la condició de sortir-se'n. Aquesta altra cosa, a què	remet	la història en qui sap quantes referències, demostra que la coneixença
profecia i determinar el que pot fer-se en conseqüència, es	remet	a un gran consell. Resolució que adopten. Pandemònium, el palau
la Terra?" I féu l'Arcàngel: "Conjectures hàbil. Déu ha	remès	de grat les seves ires: per bé que adés es penedís de l'Home
fecunditat quasi universal de les varietats en ésser encreuades—, he de	remetre	el lector a la recapitulació de fets oferta al final del capítol vuitè,
més enllà de la llengua i de la cultura i que sempre ens hi hem de poder	remetre	per a aconseguir nivells òptims de comunicació. Aquesta creença, sovint
paradisos perduts són els veritables és terriblement vàlida: en poesia	remet	l'esperit al rescat del temps perdut. En la memòria del poeta, les
"Fes que et portes, no com a jove, mas com a vell." I això ens	remet	a l'aforisme de l'hebreu Jafuda. En el fons, els habitants de les grans
de costums". I ja se sap a quins "costums" ens referim, quan els	remetem	a la paraula "llibertat". Bàsicament, l'al·lusió se centra en les
24 d'agost del 1831 mana que tots aquells objectes sien	remesos	al museu de l'Armeria. La burgesia quasi se'n alegra. Per tal de
una afirmació "unitària". La "germanor" de les dues "llengües"	remetia	a una instància anterior, comuna, que permet un punt de retrobament. Així
Assenyalarem de seguida com aquestes ambdues orientacions	remeten	a les dues direccions fonamentals en què es trenca la cultura burgesa a
En efecte, la manera en què aquesta testimonia sobre la realitat	remet	directament a la manera en què aquesta escull i selecciona les dades
en el concert?." És fàcil admetre que l'observació és justa; i que —si el	remetem	al context històrico-cultural del temps— és en general eficaç
amb la seva societat; d'altra banda, d'aquesta finalitat social,	remet	l'escriptor, per una mena de transferència tràgica, a les deus
el seu nom. L'atzucac d'aquestes escriptures és, doncs, total, no poden	remetre	sinó a una complicitat o a una impotència, és a dir, de totes maneres, a
se situa més enllà de la convenció i mira de destruir-la	remetent	el relat al fals natural d'una confidència (tal és l'aspecte artificiós
Potser aquest gat groc és tota la literatura; i és que si la notació	remet	sens dubte a la idea que un gat groc és un gat desgraciat, perdut, per
promulgar la seva Constitució ni esmenes o reformes de la mateixa, sense	remetre	-les a Senat de la Federació per tal que manifesti dins el termini de
solen usar la forma condicional —"Tu series el rei"— que els	remet	a l'existència actual d'una altra realitat que és aquella en la qual
Els protocols del Tribunal estatuïren que "el susdit Christian	remeté	les susdites romanalles a la susdita Elizabeth Young, i demanà cinc
n'alegrava sincerament, i vaig demanar quín era. Aleshores un d'ells va	remetre	'm un plec, i va dir que a dins hi trobaria l'explicació. Anava a obrir-lo
vós us escaiguéssiu a portar. Al contrari, podem canviar-lo. Vaig	remetre	-li el bitllet, i digué: —Oh! Molt bé. Perdoneu-me. El rebé
Digué que sentia tant que s'hagués molestat, i anant a la seva cambra,	remeté	el capell a canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat. Aquest
doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li	remetés	tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria
Lila Violeta Maragda Taronja Carbassa En conjunt aquests noms ens	remeten	a unes formes de vida en què l'home no s'havia urbanitzat en el grau en
i venedor, en acceptar la proposta "trenta mesos sense entrada" es	remeten	a una veritable cosmogonia abstracta però operant sobre llur societat,
problema que ell mateix ha proposat; l'ocult, per la seva banda, no ens	remet	a res que veritablement ens afecti; un cop l'hàgim descobert haurem
no tenen nom propi. La denominació col·loquial de Nord-amèrica no ens	remet	a cap fet real, ja que mai cap nació no s'ha dit així, i a més l'
és evident, però allò que resulta dubtós és que aquesta lectura ens pugui	remetre	a referències mentals gaire reculades. Dels 63 signes que hem
aquest valor l'hauríem de concedir al conjunt del tauler, i no ens	remetria	a cap realitat anterior, sinó al mateix joc, al seu reglament. Ens hem
una realitat mítica a la qual les imatges cinematogràfiques ens	remeten	. En efecte, el punt de partida mític es troba en la comèdia de John Gay
no enregistra. Si considerem el contínuum de la seva acció ens haurem de	remetre	a l'observació del botànic i la rosa. La càmera de Caprino fotografia
característica. El primer és un espectacle de representació, o sigui, ens	remet	a una acció mítica esdevinguda abans, però que torna a originar-se per
hi ha darrera els signes? Amb quina intensitat es manifesta? Cap a on ens	remet	? Formular aquestes preguntes no vol dir pas que hi hagi en cada cas una
heus ací uns signes que s'expressen a través de mitogrames, els quals ens	remeten	a uns altres grafismes, on hom ens descriu la situació dels planetes del
pla la seva funció estètica, fins i tot quan aborda una temàtica que	remet	a la realitat mítica cristiana; i això fa que s'apaivaguin, fins a
al canvi, fins i tot es perfeccionen; però la realitat segona a què ens	remeten	ja no és el sagrat, sinó el profà. Ja no és el transcendent allò que ha
no es refereix a això. Si traslladem la seva afirmació als signes que ens	remeten	a un mític profà ens trobarem enfrontats a dues expressions de l'art
el real sensible i RM el real mític a què ens	remet	. La complexitat del real mític, el seu pas del sagrat al profà, ofereix
profunda. Però que tanmateix recull la pretensió de la imatge-signe de	remetre	'ns d'una realitat a l'altra. Hi ha tot un corrent de la plàstica

Pàgina 1 (de 26)

50 següents