Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quan escrivia: ...Ja està llest. El tinc sobre la taula i me'l miro i	remiro	amb un èxtasi absolutament culpable. No puc estar-me de pensar, atret pel
caure dreta. Obrí les mans de dits autònoms i va mirar-se-les i	remirar	-se-les; després alçava els ulls mig closos, perplexa
un memento impertinent. L' agafá per una de sas puntas, la mirá y	remirá	sense descloure á una distancia despreciativa, y l' hauría llansada per
(Ja m'enteneu, eh?) Jo estic a punt d'esclafir. L'home em mira i	remira	, com el policia mira un suspecte. —D'on ve la carta? —De Barcelona, ja
Tinguem paciència. Pitjor seria que la cosa es compliqués. L'home mira i	remira	els meus documents. Finalment pren una decisió. Em dóna la carta.
Per a mi són dos llibres de capçalera, que he mirat i	remirat	una vegada i altra. De segur que ells ajudaran a subsanar les llacunes,
antuvi. Però en tant que les meves parpelles romaníen tancades així, vaig	remirar	dins el meu esperit la meva raó de tancar-les. Era un moviment impulsiu
que se'm assemblava a mi, i en quant an ells dos també varen mirar-me i	remirar	-me i fer-me el plànol, i cada hú d'ells es va declarar segons els seus
enlaire del cel, més amunt que l'alosa, més amunt que les àguiles. Mira i	remira	a banda i banda de la nit i enlloc no veu sinó espesses tenebres. Només
Paulina Buxareu, davant del mirall, una estoneta després, es mira i es	remira	; i, amb una llangor d'enamorada, es decideix a rissar-se els cabells,
cartera a les mans; que quan més capficat anava el tal senyor mirant i	remirant	targetes i paperets passà el tramvia al lluny repicant la campaneta i que
me'n cansaria, si tant ne fesses. La Madalena i en Roc es miraven i	remiraven	ben embadalits. Es posaven seriosos a estones, fins que esclafien a
nin s'hi havia adormit com un santet no feia gaire, i la mare es delia a	remirar	-se'l, tan bonic, tan rodanxó! ¡Prou l'havíem desitjat, aquell fill de les
la savia juxtaposició de tons clars i decidits, sinó que va començar-se a	remirar	l'immens tresor d'ensenyances que contenía l'art endevinatori dels antics
Sumpta no anava a missa major hauríeu vist com el Janot mirava passar i	remirava	allunyar-se la tartana, tot boca-badat que ningú en fes cas; com també la
que forada la funda. El cavall es para en sec. Salto de cavall, miro i	remiro	, i res! El cavall no tenia cap ferida. Munto i enllà. No havien passat
tret el fang, foren ben mullades per embutir les seves juntures, fou ben	remirat	i untat el fusell com peça de compromís, repassades les molles i la
mirà amb astorament. Al cap d'una estona, quan se l'hagueren ben mirat i	remirat	, feren un gest volent dir: deu ésser boig... —i reprengueren la
quina estima em té el doctor Borralleres. Em mira, em torna a mirar, em	remira	i sospito que no en treu l'entrellat. Ara bé: jo no vull pas tenir raó
Un dels peons mig clogué els ulls i s'aproximà al seu torn. Mirà i	remirà	el perfil de l'ocellaire, com si li costés de creure allò que veia i,
realitat, ningú no podia precisar. La gent omplí els terrats i mirava i	remirava	el cel. Pels carrers es veien grups alçant el cap, en recerca d'alguna
imposar el seu criteri propi. Per això es delectaven tant mirant i	remirant	les seves col·leccions i fent-hi millores, corregint-les-hi defectes i
redall; de retop, de rebot; revendre, rellogar, refallar, remullar,	remirar	, repassar, retocar, recercar; rebesavi, rebesnét; rebò, redolent, replè,
seua costum, i clavant-li l'ull a les mans, mirant-li-les, i	remirant	-li-les, veent-les buides completament, ab una rialleta de conill va dir-li
que he arribat a penetrar el sentit del món d'avui a còpia de mirar i de	remirar	a contraclaror la pell i els ossos de la gent que em volta, talment uns
amb gest d'home que abandona la darrera defensa. El mosso la mira, la	remira	i la hi torna amb aquests tètrics mots: —Té un full! Les taules, els
coses no podia apartar els ulls de la donzella i, per més que mirava i	remirava	, no li sabia descobrir cap lletjor infernal, ans el contrari, li trobava
d'aquí d'allà per saber més coses; però, per més que van mirar i	remirar	, no van saber-la trobar enlloc: s'havia escapat! VII A córrer
fort... I els dos vellets van fer badar la boca al gegant i van mirar i	remirar	aquelles dentasses com espases i aquells queixals com rodes de molí. En
l'obra completa de l'artista. Avui per avui només ha pogut mirar i	remirar	, fins adormir els ulls, les caricatures publicades en els periòdics que
fos mascle o femella, si bé és cert que abans de comprar-lo me'l mirava i	remirava	i li estenia ara una ala, ara l'altra, talment com si hi entengués alguna
i com si no s'hagués rentat la cara des de feia vuit dies, em mirava i	remirava	amb ulls escrutadors i amb una veu gairebé masculina em diu: "Si voleu
sèrie de Sanatoris i diferentes obres per ells publicades i he mirat i	remirat	un sens fi de vegades les exemplars radiografies que consten en la
persona magrantina, desconcertavan al primer cop d'ull, però ben mirat y	remirat	, els anys li ressortían com una taca al sol. Aquells mateixos cabells
la disposen a rebre la consumació sobrenatural. Tot ben mirat i	remirat	, l'univers no pot tenir dos caps, no pot pas ésser "bicèfal". Per
de dir les coses en veritat i càndidament, tal com són. Abans de parlar	remira	't, per si cap afecció immoderada en tu bullia, car altrament poden
molts investigadors prenen dins llur obra opcions filosòfiques però sense	remirar	-les i explicar-les, i així s'afiguren neutres. D'altres en palesen i
facilitat les truites i barbs de sota les pedres. Una vegada mirat i	remirat	tot, tornen a treure la peixera que hi han fet amb els feixos
per festejar-la i embaladir-nos una i cent i mil vegades mirant-la i	remirant	-la de fit a fit, descobrint-li cada vegada més atractius, més encants,
del taulell unes quantes peces de blonda i la Teresa, després de mirar i	remirar	, es quedà la més cara. Els setins eren extraordinaris. La Teresa dubtà
plegats a la casa. El temps els havia passat sense adonar-se, mirant i	remirant	el cel curull d'estels. Fins i tot havien agafat una mica de fred, tot i
les sospesava, en feia, dient-vos-ho tot planament, molt cas, i era ben	remirat	, sempre temperat i curt, si en res ell havia de retocar-les. I quan li
difusament per sobre el fullatge lletós dels ametllers en flor... I avui,	remirant	uns llibres que vaig agafar de la casa de la cosina Florència Callicó,
dibuix que acompanya aquesta lectura —estic segur que ja us l'heu mirat i	remirat	— us deu haver semblat ben estrany: tot de dones, amb armes i cuirasses de
per ferse un vestit se vá de una botiga á altra, se mira y	remira	la qualitat de la roba, y despres se busca un sastre que sia habil: fins
vegada la capriciosa "vedette" es nega a avançar. Pepito Mas mira i	remira	, munta i desmunta fins que en un moment de lluïment el motor comença a
, el satisfá, y com que hi troba pler, no sab desfersen, el mira y	remira	, el contempla y s'hi extasía; la mort podría sorprèndrela mirant. ¡Què
del arbre, incansable, del matí al vespre inspeccionant, mirant y	remirant	per trobar l'enemich! "Mireulo, diu l'esmentat Monsieur Trouessard,
fruyt de benedicció; y rodejat de sos amichs los llibres y papers vells,	remirant	sos versos y fantasiant progectes, y cercant les consolacions de la fè
quantas fullas que, d' un brí d' alsina havía esqueixat, y las mirava y	remirava	, sens poderse donar rahó d' unas tacas blanquinosas qu' en lo demunt s'

Pàgina 1 (de 4)

50 següents