×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb remorejar |
Freqüència total: 168 |
CTILC1 |
| en una mena de corriol entre tanques de tàpia darrera les quals | remoregen | arbres, i ells han d'avançar en filera índia pel terra pedregós i en | | però animades, car sota els arbres es desplacen tot de siluetes i | remoregen | unes veus. Els homes i les dones seuen als bancs de pedra que hi ha a | | de la muntanya del Carmel. Tot el Carmel, florit de meravelles, | remorejava | de milers d'ovelles i cabres de la hisenda de Nabal. | | anys, Tomàs la feia espectadora dels misteris conjugals; ella sentí | remorejar | l'amor a dues passes de la seva alcova de dona sola, l'orella parada al | | que com més intenta de divertir-se, més profund és el disgust que sent | remorejar | endins, com el bruel d'una mar invisible. Potser aquells mateixos que ara | | aclimatació á una vida de no fer res, de no veure res, mentres en son cor | remorejava | encara 'l ressó de las derreras aventuras. Mes alguns barcelonins, | | de la seva obra." Això no era formulat amb la precisió d'ara, però | remorejava | sordament dintre meu com un udol rancuniós. Semblava que amb això la | | la seva pell mullada... Començà a distingir les estrelles, a sentir | remorejar | les branques... Era allò la nit: aquell ample repòs profundíssim; | | agiteu-les. Fonts i vosaltres, que amb suaus murmuris | remoregeu | fluint, glorifiqueu-lo amb el fresseig del vostre cant. | | vent l'imne triomfant mou el nostre xiprer gegant i | remoreja | en verdes canyes. El vent que la nit és geliu porta els raigs | | així un riu engruixit per fortes pluges, i tot el vell casal fresseja i | remoreja | , com plaça de festa major quan ve l'hora de les balles. Riuen els ulls | | ja emporprades, i el riu, refet de la magror estival, anguileja i | remoreja | com una gran serpent d'escates argentades. El món va prenent una bellesa | | no desvetllarà els ressons de les verdes solituds! La font només segueix | remorejant | en el bassol, vorejat de primaveres i de violes. La seva cançó no és pas | | li demana un vi de l'any del cometa en cisellada copa d'or, si prop seu | remoreja | una font d'aigua fresca i regalada; i perquè una vianda li sembli | | De vegades es voreja un cingle espadat de vint o trenta metres, i al fons | remoreja | la riera, mentre la banda oposada és plena de vegetació. En un d'aquests | | totes alhora, somogudes per l'aire matinal. En el bosc, les fulles | remoregen | , i es veuen els esquirols saltar d'un arbre a l'altre. Allà d'on ve la | | les estranyes criatures del somni de la seva germaneta. El llarg herbei | remorejava | als seus peus mentre el Conill Blanc corria per aquella vora; el Ratolí | | fer sinó obrir-los i tot es canviaria en realitat ensopida: l'herbei no | remorejaria | sinó pel vent que hi passava, l'estanyol no el corrugarien sinó les | | plàtans i oms, pugen en l'aire com els pilars d'una catedral. L'aigua | remoreja | en el regueró. Per terra s'estén una catifa de fulles seques. Els tres | | vincladiços, gronxen dolçament llurs branques, i llurs fulles tremoloses | remoregen | a les vores de l'aigua breçada pel ventitjol... i allà al cim d'una | | la ronseguera tonada dels Revellers. De tant en tant, les veus que | remorejaven | lleument la cançó s'acordaven, i tota la sala vibrava rítmicament com una | | funerària. El prat era estret i tendre, mullat, i les aigües del Tech | remorejaven | sense parar. II. Una vegada instal·lats a La Clapera vaig | | dels claustres fan ombra com els arbres i el brollador del safareig | remoreja | com les fonts i les rieres entre els palets que pulsen l'aigua, tal com | | que és allà on les trompetes criden com els capitans i els timbals | remoregen | com els soldats, va ser la nota coronada i nupcial del segell de la | | la terra que acompanyen el ritme dels passos traint el silenci dels peus, | remoregen | sota del peu del qui les trepitja com el que menja pa torrat, com si els | | d'implacable mudesa... Les fulles del vell garrofer, carregat d'anys, | remorejaven | suaument; de vegades semblava sentir-se entre elles una paraula humana, | | exhalà una intensa alenada de deliciós perfum, i tot seguit tornà a | remorejar | l'aigua dels recs, sota la molsa, el vent entre les fulles, i un sens fi | | són més badocs que els dels pobles, tanmateix! En trobar la font | remorejant | entre herbes, amb aquella aigua que brollava a vint passes de la roca, al | | les altres campanetes i els xiscles dels falziots que amantaven el cel, | remorejaven | dins del meu cor com un cant de llibertat. Que bonica és la vida a cavall | | Tots els pins són florits de colors d'ales, totes les mates i matolls | remoregen | com capses musiqueres. Les mallerengues i les garces saltironen sense por | | diu "camarada". Només faltava això. Però al defora, davant l'estació, | remoreja | el riu vora el carrer, brolla, blanc d'escuma, de les rescloses del pont | | tic-tac del rellotge. A fora, el vent bufa a la finestra. Els castanyers | remoregen | . Al passadís ensopego amb la meva motxilla, que ja està preparada perquè | | al seient. El seu silenci fou omplert pel pas subtil de l'oreig matinal, | remorejant | poèticament entre l'arbreda. I aquell ventet aixecant-se de mica en mica, | | havia sentit. Rosa, contenta d'aquella troballa, que com un corn de mar | remorejava | dins de la seva ànima amb el zum-zum dels records més trasbalsadors de la | | de les farinetes i en el gran torra-pa es fan les torrades. La pluja | remoreja | a la finestra. El vent fa cruixir les portes. A l'escon, entorn del llum | | Eren carrers estrets i murs renegrits, entre els quals el canal passava | remorejant | contra les roques, sota els ponts enlairats i feixucs... Després pols i | | no es podien contenir... L'aigua era fang. Passava en remolins tèrbols, | remorejant | feixugament... espessa... S'agenollà sobre les herbes de la vora, va | | i amarava de repòs els ossos. Els nostres, només; perquè les abelles | remorejaven | tota la santa nit. Traçaven plans bèl·lics per l'endemà? O bé recontaven | | clars. Tot calla com si fos immergit dins un estany d'èxtasi. Solament | remoreja | , amb un remoreig d'eixams nous, l'escola que és nova i clara i és | | espatlla, espatllejar; parpella, parpellejar; fressa, fressejar; remor, | remorejar | ; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, llagrimejar; | | . El cel més alt. Davant de la casa hi ha els jardins d'un palau i el vent | remoreja | per sota les copes dels arbres centenaris. Hi ha una glorieta feta de | | l'ermita de Lledó. Allà caminen entre l'olor de les acàcies florides, lo | remorejar | dels blats al matiner ventet i lo canturrejar de l'aigua de les | | aigua, la sang, la vida, la riquesa, per aquella sèquia recta i neta que | remorejant | corre cap a la platja amorosa, cridada per la mar, a donar-li carinyós | | el remor de la mar, el suau onejar del cànem abatollat pel gregal i el | remorejar | del canalat. Els pollastres alardegen de llibertat, escampant pel contorn | | dolces i falagueres, plenes de sentiment i de passió que l'estudiant li | remorejava | . La batuda del serrat, havia transcorregut sense aquella alegria d'altres | | esclafixen com a tralles i el ramatge nugós, sec i pelat de l'arbreda | remoreja | de valent i mescla els seus esclafits al cluixir del cabiró. ¡Del cabiró | | arrapat, en una acrobàcia fugissera, al llom d'un nuvolet. Tota la ciutat | remorejava | , com un abeller. Les abelles volaven d'ací i d'allà en una dansa que, | | Ara té molts més rius de gent. Uns rius obscurs que creixen i s'inflen i | remoregen | com una enorme avinguda de temporal, i ho inunden tot d'una negra | | l'oïda li recordava els bells motius de l'eterna simfonia dels boscos: el | remorejar | dels vents en les capçanes dels arbres; el tamborineig de la pluja en el | | ben arrepapat en un ample i flonjo seient de cuir, mentre a llur entorn | remorejava | el rusc laboriós de la dependència, part enfora de les grans vidrieres |
|