Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en una mena de corriol entre tanques de tàpia darrera les quals	remoregen	arbres, i ells han d'avançar en filera índia pel terra pedregós i en
però animades, car sota els arbres es desplacen tot de siluetes i	remoregen	unes veus. Els homes i les dones seuen als bancs de pedra que hi ha a
de la muntanya del Carmel. Tot el Carmel, florit de meravelles,	remorejava	de milers d'ovelles i cabres de la hisenda de Nabal.
anys, Tomàs la feia espectadora dels misteris conjugals; ella sentí	remorejar	l'amor a dues passes de la seva alcova de dona sola, l'orella parada al
que com més intenta de divertir-se, més profund és el disgust que sent	remorejar	endins, com el bruel d'una mar invisible. Potser aquells mateixos que ara
aclimatació á una vida de no fer res, de no veure res, mentres en son cor	remorejava	encara 'l ressó de las derreras aventuras. Mes alguns barcelonins,
de la seva obra." Això no era formulat amb la precisió d'ara, però	remorejava	sordament dintre meu com un udol rancuniós. Semblava que amb això la
la seva pell mullada... Començà a distingir les estrelles, a sentir	remorejar	les branques... Era allò la nit: aquell ample repòs profundíssim;
agiteu-les. Fonts i vosaltres, que amb suaus murmuris	remoregeu	fluint, glorifiqueu-lo amb el fresseig del vostre cant.
vent l'imne triomfant mou el nostre xiprer gegant i	remoreja	en verdes canyes. El vent que la nit és geliu porta els raigs
així un riu engruixit per fortes pluges, i tot el vell casal fresseja i	remoreja	, com plaça de festa major quan ve l'hora de les balles. Riuen els ulls
ja emporprades, i el riu, refet de la magror estival, anguileja i	remoreja	com una gran serpent d'escates argentades. El món va prenent una bellesa
no desvetllarà els ressons de les verdes solituds! La font només segueix	remorejant	en el bassol, vorejat de primaveres i de violes. La seva cançó no és pas
li demana un vi de l'any del cometa en cisellada copa d'or, si prop seu	remoreja	una font d'aigua fresca i regalada; i perquè una vianda li sembli
De vegades es voreja un cingle espadat de vint o trenta metres, i al fons	remoreja	la riera, mentre la banda oposada és plena de vegetació. En un d'aquests
totes alhora, somogudes per l'aire matinal. En el bosc, les fulles	remoregen	, i es veuen els esquirols saltar d'un arbre a l'altre. Allà d'on ve la
les estranyes criatures del somni de la seva germaneta. El llarg herbei	remorejava	als seus peus mentre el Conill Blanc corria per aquella vora; el Ratolí
fer sinó obrir-los i tot es canviaria en realitat ensopida: l'herbei no	remorejaria	sinó pel vent que hi passava, l'estanyol no el corrugarien sinó les
plàtans i oms, pugen en l'aire com els pilars d'una catedral. L'aigua	remoreja	en el regueró. Per terra s'estén una catifa de fulles seques. Els tres
vincladiços, gronxen dolçament llurs branques, i llurs fulles tremoloses	remoregen	a les vores de l'aigua breçada pel ventitjol... i allà al cim d'una
la ronseguera tonada dels Revellers. De tant en tant, les veus que	remorejaven	lleument la cançó s'acordaven, i tota la sala vibrava rítmicament com una
funerària. El prat era estret i tendre, mullat, i les aigües del Tech	remorejaven	sense parar. II. Una vegada instal·lats a La Clapera vaig
dels claustres fan ombra com els arbres i el brollador del safareig	remoreja	com les fonts i les rieres entre els palets que pulsen l'aigua, tal com
que és allà on les trompetes criden com els capitans i els timbals	remoregen	com els soldats, va ser la nota coronada i nupcial del segell de la
la terra que acompanyen el ritme dels passos traint el silenci dels peus,	remoregen	sota del peu del qui les trepitja com el que menja pa torrat, com si els
d'implacable mudesa... Les fulles del vell garrofer, carregat d'anys,	remorejaven	suaument; de vegades semblava sentir-se entre elles una paraula humana,
exhalà una intensa alenada de deliciós perfum, i tot seguit tornà a	remorejar	l'aigua dels recs, sota la molsa, el vent entre les fulles, i un sens fi
són més badocs que els dels pobles, tanmateix! En trobar la font	remorejant	entre herbes, amb aquella aigua que brollava a vint passes de la roca, al
les altres campanetes i els xiscles dels falziots que amantaven el cel,	remorejaven	dins del meu cor com un cant de llibertat. Que bonica és la vida a cavall
Tots els pins són florits de colors d'ales, totes les mates i matolls	remoregen	com capses musiqueres. Les mallerengues i les garces saltironen sense por
diu "camarada". Només faltava això. Però al defora, davant l'estació,	remoreja	el riu vora el carrer, brolla, blanc d'escuma, de les rescloses del pont
tic-tac del rellotge. A fora, el vent bufa a la finestra. Els castanyers	remoregen	. Al passadís ensopego amb la meva motxilla, que ja està preparada perquè
al seient. El seu silenci fou omplert pel pas subtil de l'oreig matinal,	remorejant	poèticament entre l'arbreda. I aquell ventet aixecant-se de mica en mica,
havia sentit. Rosa, contenta d'aquella troballa, que com un corn de mar	remorejava	dins de la seva ànima amb el zum-zum dels records més trasbalsadors de la
de les farinetes i en el gran torra-pa es fan les torrades. La pluja	remoreja	a la finestra. El vent fa cruixir les portes. A l'escon, entorn del llum
Eren carrers estrets i murs renegrits, entre els quals el canal passava	remorejant	contra les roques, sota els ponts enlairats i feixucs... Després pols i
no es podien contenir... L'aigua era fang. Passava en remolins tèrbols,	remorejant	feixugament... espessa... S'agenollà sobre les herbes de la vora, va
i amarava de repòs els ossos. Els nostres, només; perquè les abelles	remorejaven	tota la santa nit. Traçaven plans bèl·lics per l'endemà? O bé recontaven
clars. Tot calla com si fos immergit dins un estany d'èxtasi. Solament	remoreja	, amb un remoreig d'eixams nous, l'escola que és nova i clara i és
espatlla, espatllejar; parpella, parpellejar; fressa, fressejar; remor,	remorejar	; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, llagrimejar;
. El cel més alt. Davant de la casa hi ha els jardins d'un palau i el vent	remoreja	per sota les copes dels arbres centenaris. Hi ha una glorieta feta de
l'ermita de Lledó. Allà caminen entre l'olor de les acàcies florides, lo	remorejar	dels blats al matiner ventet i lo canturrejar de l'aigua de les
aigua, la sang, la vida, la riquesa, per aquella sèquia recta i neta que	remorejant	corre cap a la platja amorosa, cridada per la mar, a donar-li carinyós
el remor de la mar, el suau onejar del cànem abatollat pel gregal i el	remorejar	del canalat. Els pollastres alardegen de llibertat, escampant pel contorn
dolces i falagueres, plenes de sentiment i de passió que l'estudiant li	remorejava	. La batuda del serrat, havia transcorregut sense aquella alegria d'altres
esclafixen com a tralles i el ramatge nugós, sec i pelat de l'arbreda	remoreja	de valent i mescla els seus esclafits al cluixir del cabiró. ¡Del cabiró
arrapat, en una acrobàcia fugissera, al llom d'un nuvolet. Tota la ciutat	remorejava	, com un abeller. Les abelles volaven d'ací i d'allà en una dansa que,
Ara té molts més rius de gent. Uns rius obscurs que creixen i s'inflen i	remoregen	com una enorme avinguda de temporal, i ho inunden tot d'una negra
l'oïda li recordava els bells motius de l'eterna simfonia dels boscos: el	remorejar	dels vents en les capçanes dels arbres; el tamborineig de la pluja en el
ben arrepapat en un ample i flonjo seient de cuir, mentre a llur entorn	remorejava	el rusc laboriós de la dependència, part enfora de les grans vidrieres

Pàgina 1 (de 4)

50 següents