Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia,	remota	en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de
les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un	remot	dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al
. "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un	remot	racó del Caucas, que es diu Ibèria", informava el sacerdot. "Non
déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona	remota	mort, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder,
en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va estimbar a continuació en	remots	, obscens, odiosos però molt matisats episodis de la seva experiència
burgesos opulents de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de	remotes	lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha
cobertes de bogues, xisques, senills i joncars, s'eixamplava cap a	remotes	llunyanies. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i
de la seva persona, aquell no sabia què que parlava en ella d'un	remot	país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa i comprensió, i
perenne, un ininterromput vessament de sang, perdent-se en el fons	remot	de la història, davant l'ona de no sabia quina implacable divinitat, en
la dolça harmonia dels sons: en ella semblava percebre així com el ressò	remot	d'una crida silenciosa a la seva ànima, i, gairebé sense voler, s'aixecà
ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i	remot	; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot estava ella,
allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre crit més	remot	, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de
de l'antigua butaca, deixava vagar el seu pensament per paisatges	remots	, removia cendres de records. Pensava novament en Mila: aquella fugida en
embolcallat en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor	remota	que il·luminava els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora
com la veu d'un nàufrag perdut enmig d'una violenta borrasca: sonava	remota	, com ofegada entre l'estrèpit del vent i de les ones: "Sileta! Sileta!",
en les llunyanies, en alguna masia solitària es sentia un cant de gall	remotíssim	; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci tornava a
pedra, i tenia els ulls fixos en la nit, en el buit, en no se sabia què	remotíssim	. Per la sendera, no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i
la seva mare; però la veu de la seva mare i la del seu padrí sonen ja	remotes	, sense emoció, sense sentit, com sorolls de vent. Hi ha una veu que la
Brahmane et d'un Jésuite\, el patriarca de Ferney posa en boca d'un	remotíssim	hindú una divertida explicació de la mort d'Enric IV de França:
rebregats i inanes, la figura del delinqüent vulgar se'ns fa una mica	remota	. El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'imaginem: si
La curiositat etnogràfica es projectava, aleshores, sobre els països	remots	, a penes sortits de la fosca adscripció a l'instint i al rudiment. El
La dictadura del proletariat, sí. Però, ¿com serà exactament el futur	remot	, la societat sense Estat, la fase del Comunisme perfecte? Aquesta fase,
és irracional: només hi ha el perill de la metralla o, perill més	remot	, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions seques,
fer un escarment. Podem acumular tants punts negatius que no quedi la més	remota	esperança d'una coincidència... El de la veu afemellada, però, branda el
d'una concepció que certament té les seves arrels teòriques en temps	remots	, però que mai no havia pogut ser duta a la pràctica. Amb tota humilitat,
llur contingent, surten al pati buit on llurs petjades desvetllen ressons	remots	i debilitats per la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera
la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que desgrana fets	remots	i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest, incitat per
amb veu nasal prosa castellana i llatina, va ser precisament la causa	remota	d'aquella amistat. Perquè Jeroni Oleguer no hauria sentit el més mínim
En el silenci profund, tots els sorolls del camp, fins els més	remots	, li arribaven com amplificats, d'una insòlita sonoritat. Era una
les febles llumenetes vacil·lants i, enmig d'elles, el poble. Eren coses	remotes	—les sentia—, coses d'un altre món en el qual havia estimat i havia
Es desfeia l'escuma a les meues sabates. Em vaig girar. Et viu,	remotíssima	, sola, més prima dins l'abric. Dins l'abric, dins el fred,
a Déu, el text antic, resseguir, en la pols, les paraules	remotes	, desxifrar-lo, escoltar —com fan a les pel·lícules—,
signes que hi havia a les pedres eren paraules d'un alfabet	remotíssim	del qual ningú tenia la clau, les referències en el
amarga, la guitarra profunda, pujava didals d'aigua d'un aljub	remotíssim	, dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el secà
didals d'aigua amargosa, ressonava la pedra en una aigua	remota	, t'esgarraves la carn, dies salvatges, dies, una
pouava amargament didals d'aigua d'aljub, un aljub	remotíssim	, un Parenostre per..., una guitarra amarga, la guitarra
amarga i profundíssima, i poua didals d'aigua d'un aljub	remotíssim	. IV La collita /"E per ço acostumaven
Guadalupe i a la Martinica; jo, d'aquestes dues illes, en tinc unes idees	remotíssimes	, lligades amb els meus somnis d'infant. Jo, als vuit anys, vaig aprendre
de les negres de la Pointe à Pitre em fan l'efecte d'un espectacle	remot	, d'una cosa somniada fa molt temps. I París!... I encara hi ha una
del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o esqueixats per una	remota	commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent, inestroncable i
de totes aquelles meravelles que expliquen els antics de les	remotes	bacants i que encara avui es poden trobar en el racó més famèlic i més
s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país	remot	que és el meu país, tan apartat, tan desconegut de la rialla negrenca de
no vol soroll, i a la sortida de l'estret hi ha el perill —molt	remot	, si voleu— de topar amb una mina. He estat dalt del pont fins que els
altes, i a dins, tota fresca promesa. Parlava d'un passat	remot	i llarg (tant s'havia encabit en uns quants anys
d'origen hereditari, xuclada d'arrels molt	remotes	en l'arbre de la raça. I el dolor d'un moment, amb el plaer
quedava la rutina servil i a Pat el distreien altres coses. La idea més	remota	del xicot era casar-se amb Maria Lluïsa; de moment, Pat no tenia cap
arreu amb les dents de l'adolescència. El tòtem fàl·lic de les tribus més	remotes	, és el mateix tòtem dels col·legis i de les universitats actuals. A
Però mai Ferran, no hauria pogut imaginar cap sensació de desig, cap	remotíssima	intenció de rebel·lia animal, barrejant-se amb la idea gairebé mística
una data particularment espectacular per a senyalar-ne els inicis	remots	, jo adduiria la de 1535. En 1535 moria, a Basilea,
per a molts, era, i és encara, el realisme vuitcentista; el passat	remot	, que gravita sobre els nostres reflexos culturals d'una manera

Pàgina 1 (de 40)

50 següents