×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb remot |
Freqüència total: 1976 |
CTILC1 |
Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, | remota | en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de | les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un | remot | dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al | . "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un | remot | racó del Caucas, que es diu Ibèria", informava el sacerdot. "Non | déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona | remota | mort, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder, | en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va estimbar a continuació en | remots | , obscens, odiosos però molt matisats episodis de la seva experiència | burgesos opulents de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de | remotes | lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha | cobertes de bogues, xisques, senills i joncars, s'eixamplava cap a | remotes | llunyanies. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i | de la seva persona, aquell no sabia què que parlava en ella d'un | remot | país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa i comprensió, i | perenne, un ininterromput vessament de sang, perdent-se en el fons | remot | de la història, davant l'ona de no sabia quina implacable divinitat, en | la dolça harmonia dels sons: en ella semblava percebre així com el ressò | remot | d'una crida silenciosa a la seva ànima, i, gairebé sense voler, s'aixecà | ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i | remot | ; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot estava ella, | allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre crit més | remot | , i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de | de l'antigua butaca, deixava vagar el seu pensament per paisatges | remots | , removia cendres de records. Pensava novament en Mila: aquella fugida en | embolcallat en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor | remota | que il·luminava els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora | com la veu d'un nàufrag perdut enmig d'una violenta borrasca: sonava | remota | , com ofegada entre l'estrèpit del vent i de les ones: "Sileta! Sileta!", | en les llunyanies, en alguna masia solitària es sentia un cant de gall | remotíssim | ; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci tornava a | pedra, i tenia els ulls fixos en la nit, en el buit, en no se sabia què | remotíssim | . Per la sendera, no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i | la seva mare; però la veu de la seva mare i la del seu padrí sonen ja | remotes | , sense emoció, sense sentit, com sorolls de vent. Hi ha una veu que la | Brahmane et d'un Jésuite\, el patriarca de Ferney posa en boca d'un | remotíssim | hindú una divertida explicació de la mort d'Enric IV de França: | rebregats i inanes, la figura del delinqüent vulgar se'ns fa una mica | remota | . El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'imaginem: si | La curiositat etnogràfica es projectava, aleshores, sobre els països | remots | , a penes sortits de la fosca adscripció a l'instint i al rudiment. El | La dictadura del proletariat, sí. Però, ¿com serà exactament el futur | remot | , la societat sense Estat, la fase del Comunisme perfecte? Aquesta fase, | és irracional: només hi ha el perill de la metralla o, perill més | remot | , d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions seques, | fer un escarment. Podem acumular tants punts negatius que no quedi la més | remota | esperança d'una coincidència... El de la veu afemellada, però, branda el | d'una concepció que certament té les seves arrels teòriques en temps | remots | , però que mai no havia pogut ser duta a la pràctica. Amb tota humilitat, | llur contingent, surten al pati buit on llurs petjades desvetllen ressons | remots | i debilitats per la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera | la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que desgrana fets | remots | i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest, incitat per | amb veu nasal prosa castellana i llatina, va ser precisament la causa | remota | d'aquella amistat. Perquè Jeroni Oleguer no hauria sentit el més mínim | En el silenci profund, tots els sorolls del camp, fins els més | remots | , li arribaven com amplificats, d'una insòlita sonoritat. Era una | les febles llumenetes vacil·lants i, enmig d'elles, el poble. Eren coses | remotes | —les sentia—, coses d'un altre món en el qual havia estimat i havia | Es desfeia l'escuma a les meues sabates. Em vaig girar. Et viu, | remotíssima | , sola, més prima dins l'abric. Dins l'abric, dins el fred, | a Déu, el text antic, resseguir, en la pols, les paraules | remotes | , desxifrar-lo, escoltar —com fan a les pel·lícules—, | signes que hi havia a les pedres eren paraules d'un alfabet | remotíssim | del qual ningú tenia la clau, les referències en el | amarga, la guitarra profunda, pujava didals d'aigua d'un aljub | remotíssim | , dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el secà | didals d'aigua amargosa, ressonava la pedra en una aigua | remota | , t'esgarraves la carn, dies salvatges, dies, una | pouava amargament didals d'aigua d'aljub, un aljub | remotíssim | , un Parenostre per..., una guitarra amarga, la guitarra | amarga i profundíssima, i poua didals d'aigua d'un aljub | remotíssim | . IV La collita /"E per ço acostumaven | Guadalupe i a la Martinica; jo, d'aquestes dues illes, en tinc unes idees | remotíssimes | , lligades amb els meus somnis d'infant. Jo, als vuit anys, vaig aprendre | de les negres de la Pointe à Pitre em fan l'efecte d'un espectacle | remot | , d'una cosa somniada fa molt temps. I París!... I encara hi ha una | del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o esqueixats per una | remota | commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent, inestroncable i | de totes aquelles meravelles que expliquen els antics de les | remotes | bacants i que encara avui es poden trobar en el racó més famèlic i més | s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país | remot | que és el meu país, tan apartat, tan desconegut de la rialla negrenca de | no vol soroll, i a la sortida de l'estret hi ha el perill —molt | remot | , si voleu— de topar amb una mina. He estat dalt del pont fins que els | altes, i a dins, tota fresca promesa. Parlava d'un passat | remot | i llarg (tant s'havia encabit en uns quants anys | d'origen hereditari, xuclada d'arrels molt | remotes | en l'arbre de la raça. I el dolor d'un moment, amb el plaer | quedava la rutina servil i a Pat el distreien altres coses. La idea més | remota | del xicot era casar-se amb Maria Lluïsa; de moment, Pat no tenia cap | arreu amb les dents de l'adolescència. El tòtem fàl·lic de les tribus més | remotes | , és el mateix tòtem dels col·legis i de les universitats actuals. A | Però mai Ferran, no hauria pogut imaginar cap sensació de desig, cap | remotíssima | intenció de rebel·lia animal, barrejant-se amb la idea gairebé mística | una data particularment espectacular per a senyalar-ne els inicis | remots | , jo adduiria la de 1535. En 1535 moria, a Basilea, | per a molts, era, i és encara, el realisme vuitcentista; el passat | remot | , que gravita sobre els nostres reflexos culturals d'una manera |
|