Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
remot A 1976 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb remot Freqüència total:  1976 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en l'avenir, i com Zeus va muntar una organització sobre la força de
les ones, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al
. "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot racó del Caucas, que es diu Ibèria", informava el sacerdot. "Non
déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona remota mort, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder,
en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va estimbar a continuació en remots, obscens, odiosos però molt matisats episodis de la seva experiència
burgesos opulents de Dolac, i ignoro per què unes imatges provinents de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha
cobertes de bogues, xisques, senills i joncars, s'eixamplava cap a remotes llunyanies. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i
de la seva persona, aquell no sabia què que parlava en ella d'un remot país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa i comprensió, i
perenne, un ininterromput vessament de sang, perdent-se en el fons remot de la història, davant l'ona de no sabia quina implacable divinitat, en
la dolça harmonia dels sons: en ella semblava percebre així com el ressò remot d'una crida silenciosa a la seva ànima, i, gairebé sense voler, s'aixecà
ella aquí, a la vora del llit: tot li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot estava ella,
allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre crit més remot, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de
de l'antigua butaca, deixava vagar el seu pensament per paisatges remots, removia cendres de records. Pensava novament en Mila: aquella fugida en
embolcallat en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor remota que il·luminava els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la vora
com la veu d'un nàufrag perdut enmig d'una violenta borrasca: sonava remota, com ofegada entre l'estrèpit del vent i de les ones: "Sileta! Sileta!",
en les llunyanies, en alguna masia solitària es sentia un cant de gall remotíssim; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci tornava a
pedra, i tenia els ulls fixos en la nit, en el buit, en no se sabia què remotíssim. Per la sendera, no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i
la seva mare; però la veu de la seva mare i la del seu padrí sonen ja remotes, sense emoció, sense sentit, com sorolls de vent. Hi ha una veu que la
Brahmane et d'un Jésuite\, el patriarca de Ferney posa en boca d'un remotíssim hindú una divertida explicació de la mort d'Enric IV de França:
rebregats i inanes, la figura del delinqüent vulgar se'ns fa una mica remota. El rigor automàtic dels codis, amb prou feines si l'imaginem: si
La curiositat etnogràfica es projectava, aleshores, sobre els països remots, a penes sortits de la fosca adscripció a l'instint i al rudiment. El
La dictadura del proletariat, sí. Però, ¿com serà exactament el futur remot, la societat sense Estat, la fase del Comunisme perfecte? Aquesta fase,
és irracional: només hi ha el perill de la metralla o, perill més remot, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions seques,
fer un escarment. Podem acumular tants punts negatius que no quedi la més remota esperança d'una coincidència... El de la veu afemellada, però, branda el
d'una concepció que certament té les seves arrels teòriques en temps remots, però que mai no havia pogut ser duta a la pràctica. Amb tota humilitat,
llur contingent, surten al pati buit on llurs petjades desvetllen ressons remots i debilitats per la distància, el travessen en diagonal, cap a darrera
la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que desgrana fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador i aquest, incitat per
amb veu nasal prosa castellana i llatina, va ser precisament la causa remota d'aquella amistat. Perquè Jeroni Oleguer no hauria sentit el més mínim
En el silenci profund, tots els sorolls del camp, fins els més remots, li arribaven com amplificats, d'una insòlita sonoritat. Era una
les febles llumenetes vacil·lants i, enmig d'elles, el poble. Eren coses remotes —les sentia—, coses d'un altre món en el qual havia estimat i havia
Es desfeia l'escuma a les meues sabates. Em vaig girar. Et viu, remotíssima, sola, més prima dins l'abric. Dins l'abric, dins el fred,
a Déu, el text antic, resseguir, en la pols, les paraules remotes, desxifrar-lo, escoltar —com fan a les pel·lícules—,
signes que hi havia a les pedres eren paraules d'un alfabet remotíssim del qual ningú tenia la clau, les referències en el
amarga, la guitarra profunda, pujava didals d'aigua d'un aljub remotíssim, dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el secà
didals d'aigua amargosa, ressonava la pedra en una aigua remota, t'esgarraves la carn, dies salvatges, dies, una
pouava amargament didals d'aigua d'aljub, un aljub remotíssim, un Parenostre per..., una guitarra amarga, la guitarra
amarga i profundíssima, i poua didals d'aigua d'un aljub remotíssim. IV La collita /"E per ço acostumaven
Guadalupe i a la Martinica; jo, d'aquestes dues illes, en tinc unes idees remotíssimes, lligades amb els meus somnis d'infant. Jo, als vuit anys, vaig aprendre
de les negres de la Pointe à Pitre em fan l'efecte d'un espectacle remot, d'una cosa somniada fa molt temps. I París!... I encara hi ha una
del basalt i del granit, esquerdats, apedaçats o esqueixats per una remota commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent, inestroncable i
de totes aquelles meravelles que expliquen els antics de les remotes bacants i que encara avui es poden trobar en el racó més famèlic i més
s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país remot que és el meu país, tan apartat, tan desconegut de la rialla negrenca de
no vol soroll, i a la sortida de l'estret hi ha el perill —molt remot, si voleu— de topar amb una mina. He estat dalt del pont fins que els
altes, i a dins, tota fresca promesa. Parlava d'un passat remot i llarg (tant s'havia encabit en uns quants anys
d'origen hereditari, xuclada d'arrels molt remotes en l'arbre de la raça. I el dolor d'un moment, amb el plaer
quedava la rutina servil i a Pat el distreien altres coses. La idea més remota del xicot era casar-se amb Maria Lluïsa; de moment, Pat no tenia cap
arreu amb les dents de l'adolescència. El tòtem fàl·lic de les tribus més remotes, és el mateix tòtem dels col·legis i de les universitats actuals. A
Però mai Ferran, no hauria pogut imaginar cap sensació de desig, cap remotíssima intenció de rebel·lia animal, barrejant-se amb la idea gairebé mística
una data particularment espectacular per a senyalar-ne els inicis remots, jo adduiria la de 1535. En 1535 moria, a Basilea,
per a molts, era, i és encara, el realisme vuitcentista; el passat remot, que gravita sobre els nostres reflexos culturals d'una manera

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »