×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb remoure |
Freqüència total: 1674 |
CTILC1 |
asseguren que Escil·la va ser engendrada per Forkys o per Krataeis, que | remou | el pèlag amb ires violentíssimes. Si no passes per l'estret de Sicília, | s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací d'allà i clapotejant, | remogueren | tot el llot del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la vista d' | d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i blasfemen i continuen | removent | el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó | Es regiraren tots els encontorns; tots els recons de la masia foren | remoguts | ; es baixà a la sínia i es cercà llargament sota les aigües amb una barra; | de l'antigua butaca, deixava vagar el seu pensament per paisatges remots, | removia | cendres de records. Pensava novament en Mila: aquella fugida en seguiment | fou singularment patètica. Un dia, un jove secretari el va sorprendre | removent | les brases de la llar i murmurant entre ell, a mitja veu: "Somnis... | però aviat s'enterboleix una mica, i un vent fort, intermitent i dramàtic | remou | els arbres vivament. Treballo a l'arxiu. Després llegeixo Ham and | veuen caps despentinats. Fins els draps que cobreixen la pacient semblen | remoure | 's, i els ajudants, amb gestos atabalats, els han de subjectar amb agulles | pantalons, el raig que descriu un arc abans d'alterar la superfície ja | remoguda | per la seva immersió. Algú més que ha entrat a orinar. —Ho són tots | cabines cap als forats submergits pel llac de pixum. El líquid s'agita, | remogut | per un impuls vingut de sota, i tot seguit uns menuts brolladors | noms. A l'entorn han estès una catifa de fulles artificials contínuament | remoguda | per l'aire d'uns ventiladors ocults. —Què busqueu? —sent que li pregunta | mocant-se amb desesperació per tal de desfer-se de la ferum que li | remou | les entranyes, però dins l'assalta l'altra fortor pesada i greixosa, de | Sota de tot, és veritat —aclareix, equànime—; però sempre ens estalvia de | remoure | tot aquest altre paperam. Què us sembla, si fem un vaitot? —pregunta a la | embolcallada entre espesses cortines de fum. Després se'ls sent moure i | remoure | l'escala entre tot de consells que es donen l'un a l'altre, hi ha uns | o altra s'ha de parlar, oi? —Sí, sí... els heretges... —i es | remou | , com si el seient el punxés. La noia fa un petit gest amb l'espatlla. —Heu | repetidament el terra, l'home amb una mena de dansa saltironant que li | remou | el ventre amunt i avall, el xicot amb un sol peu, gairebé rabiosament. | que siguin enlloc. Tot és fosc com de primer, però aleshores el cap | remou | alguna cosa i enllà, en les profunditats de la distància, tremola una | s'hi posaven alguns al damunt i romanien així fins que no el sentien ja | remoure | 's. Tot això era fet rapidíssimament. Aquest sistema, dins de l'horror | entorn de la soca; treballava tremolós, suava i la vista se li enfosquia. | Remogué | una mica la terra i s'aturà. Estava pàl·lid, la mà li tremolava sobre el | català. Mentre al voltant de Catalunya tot canviava i es | removia | , els nostres homes romanien aferrats a les lleis que els havien fets | Oh no, estimadíssima i bella amiga! El perill existeix... [(Adam es | remou | .)] ¿Es desperta, oi? Sí... sí! [(Dubtant entre anar-se | Jo vaig arribar quan el Cabdill acabava la seva arenga. La multitud es | removia | , tothom aclamava Satan. Un àngel, malgrat l'atapeïment, va aconseguir | el rei En Jaume a cavall; no hi havia res a dir; el que era perillós era | remoure | drets medievals, com feia l'autor de /La iniquitat de Casp\. La | dubitativa—, no convé exagerar... Té raó Na Teodora: és millor no | remoure | certes coses. Són gent de costums distints dels nostres i cal deixar-los | el recer fosc i mira la pols dels anys. Parles de fe? S'han | remogut | , lluents aeris granets, milions de déus menuts | desclou i, car la tria ho comporta, l'altre sospesa i | remou | . Ferreny, el botxí l'exhorta a no fer-ho dient: | són escampades: esperen que una veu aleni fort i es | remouran | en flames arborades, que sota de les cendres hi ha el caliu | anys que l'enterraren i ningú el desenterrà. Que | remoguin | bé les cendres del convent de Sant Joan, que sense | se'ns seu a taula, no trobem el pa amargant. Que | remoguin | bé les cendres, que el vent de Déu ja vindrà! Que es | dia no llunyà, en sonar l'hora de la deslliurança, la | remourà | de nou i l'encendrà. Al cor umbrós d'Irlanda n'hi ha una gran | la drecera i fóra un sant guiatge per la gent. Tantost es | remouria | esfereïda, no sortiria ni el més fer marí i cremaríem | Llo, a la vesprada, a batzegades ve a rajar gelada. El canalot | remou | com un borboll precipitat, que desordena el doll. De lluny se | de gent fidel, entre penyals salvatges i arenes que | remouen | els oratges, no lluny de la muntanya del Carmel. Tot el Carmel, | de la FJC. Festa a la Mercè; una gentada. En Fèlix Millet ha | remogut | el país, amb aquella seva eficàcia, i ha fet venir gent de la FJC de tot | posa un cert matís de melangia en qualsevol impressió que poc o molt el | remogui | . Sospito —i faig més que sospitar— que en la persistència i la | Esdevé negatiu: "contra"... I per això esdevé ineficaç. Tot allò que | remou | els homes és basat en el sentiment —encara que no es llanci a utilitzar | sense ajuda de taquígrafo. —Jo, ja duré la fruyta, —deya la mestressa, | removent | ab sas mans de pell matxucada un gran mocador agafat per las quatre | la companyía que la feya glatir! Tota aquella gent, que á sis passas se | removía | , era mestressa d' entrar y eixir ab llibertat de l' habitació d' en | del amor. Escenas d' amor sorpresas entre donya Mercé y son marit li | removían | l' ánima ab certa gelosía. Ella sabía 'l desequilibri de fortuna que hi | excitat entre altras causas per la remor borbollosa d' aquell riu que | removent | li 'ls nervis li exaltava l' imaginació, trobá demunt de la seva taula una | en lo tendríssim front d' aquella criatura. Lo nen desxondá un poch, | remogué | las cametas dintre 'ls volquers, obrí 'ls brassets com cercant quelcom ab | se soporta ab l' esperit tranquil; peró la rojor de la vergonya | remou | tot lo sér, nos empeny sempre cap al recó més fosch, nos foragita de | mans mitj creuhadas un llibre y darrera d' ell un escolá. Las donas se | removeren | , la llevadora y la Madrona 's parlaren á l' orella y seguiren al | . —Cúyti, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, —digué á la pentinadora, ja | removent | se en la cadira com si la punxessin. May está bé qu' á una li vejin las | sas aventuras de Valencia desfilava callada pe'l panorama de sa memoria, | removent | li un pes somort de conciencia, quan se badá la porta y entrá en Tomaset, | per eixugar-se els ulls. Això potser feia riure alguns nois, però a mi em | removia | totes les fibres. Per aquesta canal de l'emoció va entrar-me la Història | fer nosaltres, per força! —Per força, no! —Hem d'arrossegar els ensopits, | remoure | els cervells, fiblar les consciències, costi el que costi... —Per la | sacerdoci, i aquest sentiment se l'emporta com un vent de tempesta o el | remou | interiorment, de manera que no tindrà mai més pau. És bo per virtut? No | convençut. Vaig tornar a cantar, i em vaig posar a trepitjar fort, a | remoure | objectes. Vaig anar a l'armari, em vaig tallar una grossa llesca de pa, i | sense una paraula d'excusa. Jo el seguia amb l'esguard. En cinc minuts ho | remogué | tot. Parlà amb els oficials, gesticulà davant el capità, enèrgicament, i |
|