Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

martellejar-li la cara. Aleshores les cames li cedeixen, tot el cos se li	remulla	en una suor freda que el xopa com si fos un tros d'aquestes gases que
la nou del coll i desvia d'esguard cap al pendís d'ossos que la pluja va	remullant	implacablement. El seu company, que sembla comprendre les seves
cames i pit, per tal de desfer-se de la quantitat sobrera d'aigua que li	remulla	la pell, es va vestint sota l'esguard escrutador del caporal que ha
les caixes de corned beef i els sacs de farina per venir a	remullar	la llengua. Un és vell, amb aquesta cara antipàtica i obsessionant
com avui... [(Als nois.)] Ep! Jovenalla! ¿Què no s'ha de	remullar	això? Abel. Deia a Nara que per aquesta nit ens hauríeu de
. —Saps què ens ha mancat avui, Joan? un parell de litres de bon vi per a	remullar	aquest dinar. Un vi que estigués a l'altura de la truita i del pernil.
beure? Des d'aquell moment tots dos no vam tenir altra obsessió que	remullar	l'excel·lent dinar que havíem fet. Vam travessar un petit poble de poques
a pensar que quan un francès no es troba al seu lloc és que ha anat a	remullar	la gorja.) Crido: /Eh! là bas! Eh! patron!\ Pico de mans
á la festa, francament, també molesta, y com un bacallané tot lo dia	remullá	... després, á mí m' encaparra dormí y tocá la guitarra com los gossos, y
por: no em passarà del paladar. Tiraré una mica més de llenya al foc i em	remullaré	la llengua... Dius que estem entesos, no és veritat? —T'entenc. —Però
compadir-me. ""Formaràs part del nostre grup a condició que et deixis	remullar	amb aigua beneita i que declaris finalment davant de tots que abdiques de
amb fàstic—. Ni homes, ni dones; mules. Uf! Mal llamp els estavelli!	Remullà	també el cap a l'aigua fresca, esclafí una rialla: —Uf! Mal llamp els
sobre roca sòlida que ni el vent ni la pluja no puguin malmetre..."	Remullaren	el salpasser a la caldereta de coure i aspergiren el pilar, el cable, les
de llosa, i en el meu cor que reposa, ara s'hí van	remullant	tots els meus records d'infant. Á un eixám d'abelles
treia sempre una punteta de llengua i la passava ràpidament pels llavis,	remullant	-los, i que, al fer-ho, els llavis li quedaven vermells talment com si la
Timba! Quí no hi baxa freturós d'estirar les cames, d'esbandirse la pols,	remullar	se la boca y respirar a plè pulmó l'ayre pur de les altures? Acinglat a la
—exclamà aleshores, ab veu tot just sensible, el pobre agonitzant.— Si'm	remullessiu	els llavis! Aygua! Aygua!... —Y com a un nou Jesús, aquells sayons li
dit el que s'hi encabia. I Déu ens lliuri que fos bacallà sec, perquè el	remullar	-lo i el trasmudar-li l'aigua exigia llargues i repetides abeurades. Jo
Ni, amb el vostre vi d'aigües, calorit amb mangre i fum d'estampes,	remullareu	cap dels vostres àpats de golafre, senyor panxacontent. Aneu, que vingui
a propòsit per a les grans iniciatives. Ningú no pot imaginar-se Napoleó	remullant	melindrets en la xocolata. Sense la voluntat decidida i l'esperit de
es miren el cocodril, van més de gust a uns aiguamolls on fanguegen i es	remullen	amb la trompa, que no pas a certs rius de ribera escarpada, que a cinc
d'assistent. Aquest amor que albira més ençà del clos esquifit on ell es	remulla	, li ha llevat tota noció de poesia. Si el mireu bé, el nostre cigne, a més
que havia fet amb els altres, tot insistint que prengués un mos i el	remullés	amb aiguardent. "Calia agafar coratge!" Després consultava un gros
dos cristians. Els dos pirates no semblaven, però, gaire ben disposats a	remullar	-se. —El qui primer arribi nedant al vaixell tindrà cent florins per
acompanyaments que s'havien de menjar amb forquilla i que s'havien de	remullar	amb xarel·lo. I l'endemà a tothom que ho volgués sentir anava dient el
Potser perquè ho era el seu pare d'aquest ofici. Potser ell mateix havia	remullat	barbes mentre son pare o son principal feia espetegar la navalla en el
d'aqueixes sàvies madones de Son Gorvió, i, per reva, he hagut de	remullar	-lo, darrera un "tassó" de vi bo, amb una copeta de "palo" que
m'empasso de gust una truita amb botifarra que jo guardava al sarró, ben	remullada	després amb un trago d'aigua fresca. I surto al carrer a dardar a la
la mateixa destresa, l'equilibri li fallà un parell de vegades i es va	remullar	fins als genolls. Arribà a la roca, s'hi enfilà, girà el cap per tot com
anterior. L'escudella servia per a prendre els brous (on era costum de	remullar	sopes de pa) i s'utilitzava també per a servir les condimentacions
des d'on se'l miren segurs de que per molt que s'esvaloti no arribarà a	remullar	-los. Veritat que s'ha construït un port molt gran, com mai la ciutat
reboda, redall; de retop, de rebot; revendre, rellogar, refallar,	remullar	, remirar, repassar, retocar, recercar; rebesavi, rebesnét; rebò,
mongetes es couen amb aigua freda i sal a poc foc. El bacallà es deixa	remullar	dotze hores amb aigua, canviant-la dues vegades. El bacallà s'escorre, es
si es trobés en una tribuna, que se li assecava sovint la gola i havia de	remullar	-la amb uns glops d'una composició que es feia, de la qual participaven
de bacallà o congre; però tenia sempre preferència el peix sec posat a	remullar	. Així, doncs, en els convits de "rèquiem" eren interdits els animals de
meravellós, vaig convidar-la a ficar-nos a l'aigua fent bracet. Mentre em	remullava	el cap agafant grapats de mar amb el palmell de la mà, vaig descobrir que
La borda del Llobató. Una mica més avall, l'amic de les barbes es	remulla	la cara i el pit amb l'aigua del rierol. L'amic de les músiques, que
de seguida. Els acords del Consell eren inapel·lables. Els rebels eren	remullats	inexorablement. D'altra banda, tots els bons pagadors se n'anaven amb el
en clar és que al batalló hi havia alguna novetat molt digna de ser	remullada	. II Quid scribam vobis, patres conscripti, aut quomodo scribam, aut
tots els parers: que santa Llúcia és una santa de les més dignes de	remullar	-se. Convidats: doctor Puig, senyora i practicant, capità Picó i senyora,
de cel·lulosa, són inatacables pels sucs digestius i perxò és inexcusable	remullar	-les en l'àigua llargament, hidratar-les, inflar-les, abans de coure-les
ensucrada, o un tradicional tortell, i anticipar-hi la castanyada que	remullaven	amb bona garnatxa, vi ranci o resolis. Una vella dita meteorològica deia
tendons de l'escorxador, raspadures de cuir sense curtir, etc., que es	remullen	amb aigua de calç quatre o cinc setmanes, canviant-la un parell de
tall en forma de mitja lluna per a ajustar-hi el coll, que servia per a	remullar	i ensabonar. Per a aquesta darrera operació s'empraven unes boles de sabó
any; també abans de la sembra i per a facilitar la germinació és bo de	remullar	les granes a l'aigua de 12 a 24 hores. Si després de
i aquest sac, lligat amb una corda, se'l fica dintre d'un pou, fent que es	remulli	primer i després deixar-lo penjat a poca distància de l'aigua. La
trossos com comensals hi hagi. Després s'agafen aquests trossos i es	remullen	lleugerament amb vi ranci, moscatell o amb qualsevol altra classe de vi
certa quantitat de panses de Màlaga o de Corint, ben netes. Després es	remulla	aquest pa amb la següent composició líquida: En una cassola es debaten,
de molla de pa blanc ratllat i passat per un colador de forats grossos;	remulli	s aquest pa amb un litre de llet bullint; a continuació es mou aquesta
de barra, de un dit de gruix; es col·loquen de pla en una plata i es	remullen	amb llet. Una vegada ben empapades d'aquesta s'aniran sucant les

Pàgina 1 (de 6)

50 següents