Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna	remunta	l'horitzó, frega gairebé el proper turó i il·lumina un pi decantat sobre
la sínia i es cercà llargament sota les aigües amb una barra; el riu fou	remuntat	per la vora i es cercà també en les renulles, on l'aigua era més
arribés alguna notícia d'ella, s'allunyava feixugament per la sendera,	remuntant	el turó. Sempre se n'anava amb l'esperança de què, en tornar d'una
seus perseguidors: el grup que anava al davant havia passat la font i,	remuntant	el primer turó, ja se li acostava. Una ona de terror el tornà a sacsejar
moment de dubte terrible. A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es	remuntava	? Davallava? Es sentí sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons
banda de les xifres altes, imparells, i li cal arribar al final de tot i	remuntar	per l'altra via abans de descobrir, finalment, el 82. La porta
d'una banda a l'altra. Seguidament es destaquen unes mans que van	remuntant	penosament, un cap, les espatlles. La noia va aixecant la llanterna. —Què
a obeir sense entusiasme, se subjecta l'extrem de la faldilla i la va	remuntant	amb dos dits. —D'esquena —ordena la dona—. Sou massa gran perquè us
la butaca, les cuixes esveltes i ben retallades per la faldilla estreta	remuntant	-li els genolls, que moren dolçament, sense ruptura, en les cames alçades
avui... —Aleshores riu, abalança una mica el cos, i la faldilla acaba de	remuntar	-li fins a mitja cuixa—. És clar, vós no ho sabeu. Sóc especialista en
enllaçar-lo, però aleshores les cames de la dona es tornen a animar, li	remunten	per l'esquena mentre els braços se li nusen a l'entorn del coll amb una
van seguint-la cap a l'esquerra, s'enfonsen en una depressió sobtada que	remunten	per l'altre costat, treballosament i arrapats als matolls de la paret de
fins que algú el torna a cridar des de dalt. Aleshores frena en sec,	remunta	amb la mateixa ingravidesa, accepta un individu barbut que tots saluden i
que eren moda l'any 1900 i un jaqué que, sense exagerar, es	remuntava	a l'època en què Pierre Loti va descobrir aquests paradisos del Pacífic.
llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge. No	remuntant	-nos més enllà de l'època carolíngia, sabem que el rovell d'ou de la
masia fins als diplomes que es conserven en els arxius reials. No sabríem	remuntar	en els segles i datar l'origen de les procuracions durant la baixa època
promogut per Catalunya—. Fou una experiència de la qual ningú no es	remuntà	aviat. El recel contra l'Estat desenvolupà la mística revolucionària
fills engendraran altres homes i altres dones; i seguint sempre així i	remuntant	els temps la terra arribarà a ser un bellugueig de gent: vells, joves i
tenir prou força per fer batre desesperadament les meves ales i poder-me	remuntar	no sense sofrir la carícia d'una llengua de foc que es va enlairar més
cinquanta anys enrera, mentint tot el que li permetia la seva imaginació.	Remuntà	després a la data quasi fabulosa de la seva primera joventut, quan els
era mentida. Els marquesos de Collera o els de Sant Agustí, títols que	remuntaven	com a màxim al segle XVIII, semblaven a molta gent més heràldics
en aquest aspecte; però el fet que l'origen de la ciència moderna	remunta	només a uns quants segles planteja un problema sobre el qual els etnòlegs
: "La mort és dura; més dura encara és la tristor." L'origen de la mort	remunta	a la destrucció, pels poders sobrenaturals, del més jove dels dos germans
de què podia disposar Kroeber el 1915*16, data a la qual	remunten	les seves observacions. Però a Kroeber se li podria oposar un altre
terra i aigua, foc i vent. Semblantment, entre els algonquins es pot	remuntar	de la multiplicitat aparentment no significativa dels quaranta o
i "el mariner", tot i que els primers contactes amb la civilització es	remunten	a una època recent. (Hernández.) Certes tribus de Groote Eylandt, a l'est
aquests són igualment solidaris. Recordàvem fa un moment que els aranda	remunten	, de diferències morfològiques empíricament constatades, a diferències
un reforçament per partida doble: per l'obligació en què hom es troba de	remuntar	fins a les circumstàncies socials concretes en què el nom fou concebut i
de la legitimitat. Però aquesta antiguitat recolza en l'absolut, ja que	remunta	a l'origen del món, i aquesta continuïtat no admet ni orientació ni
direcció de la ruta, semblava que hauríem de passar nosaltres, si era que	remuntàvem	del mar d'or que ens anava a engolir. Tot era vast, infinitament
traïció a mi mateix. Si jo hagués anat sol hauria tornat enrera, hauria	remuntat	a la planura per donar satisfacció al meu esperit tot i saber que
dubtava de mi. En aquestes circumstàncies jo era capaç de tot. El jove	remunta	el passeig. El fito insistentment. S'apropa. De seguida serà al meu
Però quan era aquest sol el que patia, l'esperit no hi prenia part, es	remuntava	lliure i joiós en voluptuosos vols. Ara trobava molt belles les
com mil dimonis, folrada de metall. Llavors, lassos, sense esma de	remuntar	la paret, vam decidir ajeure'ns al costat de la cabana, triant el més
es decanta i s'espolsa no sap què del camal dels pantalons. Augusta es fa	remuntar	la roba de l'escot, que en la penombra ha tingut moviments d'audàcia.
Cosme es llançà al seu encalç, redossat sota el paraigua, fent-se	remuntar	la bufanda fins al nas, tremolant tot ell de ràbia. En el fons era un
ombrívoles escales, esquitllar-se per les cantonades i esbufegar en	remuntar	els costeruts carrerons dels voltants de l'església; endinsar un dit
Gaspar somreia en recordar el gest pesat del braç del seu pare en	remuntar	per etapes fins que s'instal·là finalment damunt l'espatlla de la seva
Des del punt de vista de les lleis de conservació, hom pot fer	remuntar	l'origen de les indeterminacions que apareixen en la descripció de
característiques dels cossos malgrat la varietat dels fenòmens naturals,	remunta	a l'antiguitat. Malgrat tot, fins fa poc temps aquests punts de vista
al meu cant gosat el teu auxili, car no amb vol feble intenta	remuntar	-se damunt l'eoni cim, mentre s'obstina per allò no
alliçonat per la celeste Musa al fosc davallament i a	remuntar	-me, bé que insòlit i dur. Ara et visito, i sento al
en altre temps bé prou que em coneixíeu, quan era on ni gosàveu	remuntar	-vos! No conèixer-me a mi només advera que sou uns
manera, que a la fi vaig tastar-la. De seguida vaig	remuntar	-me amb ell per sobre els núvols, i veia sota meu la Terra
els Ocells que, cantant, fins a la porta del Cel us	remunteu	, damunt les ales i dins els cants porteu el seu elogi.
fou molt vària: adés es mantenia en terreny sòlid, o,	remuntant	-se en ales potentíssimes, turmentava tot l'aire; i aleshores
del Cel, Urània, si és que et crido amb el nom adient, car em	remunto	per damunt de l'Olimp i de les ales amb què vola
però sovint, de la humitat escàpol, estén les seves ales i es	remunta	a mig aire del cel. Damunt la terra, d'altres caminen
bellesa apareixia responent a la seva magna idea. Va	remuntar	-se, i duia per seguici les aclamacions i sons harmònics
de vegades guanyaven l'auditori ja abans que es	remuntessin	les paraules, com no sofrint demores de prefaci la

Pàgina 1 (de 32)

50 següents