Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ella sense vacil·lar, tremolosa de sinceritat, com un que ha fet	renúncia	de tot—; em sento talment lligada a tu, que em sembla que, fos el que fos
sense desmais enmig de la desolació de la seva ànima, després de la	renúncia	d'ella. I allí hi havia el miracle: de la matèria inerta havia brollat la
al dels eremites del /Flos Sanctorum\ per abandonar-se a una	renúncia	tan radical, i els detractors i reticents de què es tracta,
és cert, unes quantes dimissions fonamentals, que es veuen patents en la	renúncia	lingüística, en l'equívoca submissió al mite de la reialesa espanyola, en
encallada en un primarisme miserable, aguantat per l'ascesi i les	renúncies	. La societat no prohibeix la santedat, com tendeix a prohibir el vici,
equivaldrà per als seus negadors al més agre ascetisme i a la més trista	renúncia	. Els romàntics retreuran a aquesta manera de viure i de pensar el que
el millor de cada cosa, sinó una elecció on hi ha sempre una conscient	renúncia	. D'ací que l'actitud mesurada sigui, com hem dit i repetit, tot el
i un patrimoni tan important es poguessin desfer amb aquella rapidesa. La	renúncia	a la pompa passada es verificà paulatinament; si don Tomàs, en fer-se
—per excés de sensibilitat, i de reflexió, i d'apatia— he anat cap a la "	renúncia	"?... En tot cas ha estat sempre incompleta; he renunciat moltes vegades
tot el que "ens passa", i el saber-ho acceptar, no pas per resignació o	renúncia	, sinó perquè ho hem entès. I que, per a això, no calen unes
model reduït, ja que la transposició gràfica o plàstica implica sempre la	renúncia	a certes dimensions de l'objecte: en pintura, el volum; els colors, les
Dit altrament, la virtut intrínseca del model reduït és que compensa la	renúncia	a dimensions sensibles amb l'adquisició de dimensions intel·ligibles.
únic i invariable: timidesa i apocament de caràcter, bondat fins a la	renúncia	de si mateixa, puresa i rectitud de conducta, esperit de sacrifici i
sacrifici. I en això reconeixien, i jo mateix hi reconeixia, l'esperit de	renúncia	i d'apocament de la meva mare. Trasbalsat per la lectura del llibre i
Isern es suïcidava al cim d'una muntanya. Hortensi Güell, en un gest de	renúncia	, s'havia esberlat la testa damunt les roques de Salou. Plàcid Vidal havia
No tenia res a veure amb el meu sentiment la por de l'altra vida, ni la	renúncia	voluntària a cap premi. Jo trobava fort el suïcida perquè renunciava a la
Matèria sola, un bocí de fang. I aquesta anul·lació total, aquesta	renúncia	sobirana, està a la meva mà. I amb la meva mà destrueixo la consciència,
desesperació, sinó una resignació potser massa dolça. M'emparava en la	renúncia	, en l'abandó, com els flonjos i els covards. La renúncia de totes les
M'emparava en la renúncia, en l'abandó, com els flonjos i els covards. La	renúncia	de totes les aspiracions, de totes les il·lusions que tan amunt m'havien
m'han estat infligides, amb el menyspreu persistent al meu entorn i la	renúncia	íntima a les més preades ambicions. Per crueltat amb mi mateix hauré
concepte mateix d'explicació començaria i acabaria, naturalment, amb la	renúncia	a explicar la nostra pròpia activitat conscient. En conclusió, gairebé no
se n'ha derivat un desenvolupament remarcable de la nostra ciència. La	renúncia	a l'explicació de la vida no ha impedit el progrés extraordinari produït
de la individualitat dels processos atòmics implica, al mateix temps, una	renúncia	essencial a les connexions causals detallades entre esdeveniments físics,
de l'energia i de la quantitat de moviment, imposarà, en principi, una	renúncia	a precisar les coordenades espai-temps dels electrons individuals en
El punt de vista de "complementaritat" no significa, en realitat, cap	renúncia	arbitrària pel que fa referència a l'anàlisi dels fenòmens atòmics, sinó
en ells mateixos i llur percepció conscient, reclama clarament la	renúncia	a una descripció causal simple d'acord amb el model de la Física
donar una impressió suficientment clara del fet que no es tracta de cap	renúncia	arbitrària a una anàlisi detallada de la riquesa quasi aclaparadora de la
en relació amb el quàntum. La qüestió en debat ha estat de saber si la	renúncia	al sistema de descripció causal dels processos atòmics, que venia
per l'impacte dels electrons sobre els àtoms, comportaven una nova	renúncia	al sistema de descripció causal, des del moment que la interpretació de
a renunciar a aquests ideals que no pas un home com jo, per a qui aquesta	renúncia	apareixia com l'únic camí obert de poder acomplir la tasca immediata de
sobre els resultats eventualment registrats. Fins a quin punt la	renúncia	a la visualització dels fenòmens atòmics ens ve imposada per la
i que tendeix a mostrar que la Mecànica quàntica no ens proposa pas la	renúncia	arbitrària a una anàlisi més detallada dels fenòmens atòmics, sinó que
un motiu d'escepticisme respecte a la necessitat d'anar tan enllà en la	renúncia	a les exigències habituals per a l'explicació dels fenòmens naturals. Una
i complementària revela similituds importants pel que fa referència a la	renúncia	a donar una significació absoluta als atributs físics convencionals dels
radical dels mètodes ordinaris de l'explicació física, i especialment la	renúncia	a la idea mateixa de determinisme, han conduït molts físics i filòsofs a
per les lleis de conservació de l'impuls i de l'energia implica una	renúncia	de principi a la fixació detallada de les coordenades d'espai i temps.
coneixement. La noció de complementaritat no implica de cap manera una	renúncia	a la nostra posició d'observadors separats de la naturalesa, sinó que ha
d'una descripció objectiva. El punt bàsic consisteix que sols la	renúncia	a una explicació de la vida, en el sentit ordinari del mot, ens dóna la
la Mecànica quàntica ha mostrat en un ampli domini de l'experiència, la	renúncia	als requisits ordinaris que exigim d'una explicació física ha conduït
descripció complementària exhaustiva d'un vast domini d'experiència. La	renúncia	a la representació intuïtiva implica solament l'estat dels objectes
l'orgull, i quins miracles, de portar els obstinats a llur	renúncia	? Tot allò que devia apaivagar-los serví per a
aquestes haguessin sofert mutació. Però la causa principal de la nostra	renúncia	natural a admetre que una espècie ha donat origen a d'altres espècies
al·lusions, a la "bicicleta" correspondrien unes altres innombrables	renúncies	, que ningú no s'atreviria a aventurar. Les molèsties i les tragèdies no
elements aliats. La fabulosa i difícilment imaginable capacitat de	renúncia	dels illencs donà més facilitats a l'invasor del que seria lògic en un
. En realitat, més que no pas l'abolició, el que va produir-s'hi fou la	renúncia	expressa, per part de diversos nobles, a la legislació aragonesa. El rei,
que no espantaven a En Balmes, que els hi plantava cara, proclamava la	renúncia	a estudiar les essències dels éssers i de l'ésser en general, fugint amb
sense realitzar, aquesta inhibició en el moment que calia crear, aquesta	renúncia	històrica és un dels fenòmens més inquietants de l'evolució d'un poble.
sostenir-se sense la pruïja de posteritat. A ningú no podeu demanar cap	renúncia	, cap sacrifici, si no hi ha aquest sentiment de solidaritat, més enllà de
però serà, en tot cas, per manca de virior mental i per esperit de	renúncia	. En els nostres defectes, com en les nostres qualitats, veiem afinitats
contra la caracterització nacionalista provocada. Humanisme és	renúncia	a la pretensió —a fi de comptes, ridícula, sempre— d'originalitat i de

Pàgina 1 (de 26)

50 següents