Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

invents que fossin assequibles a l'home de l'Edat Mitjana o del	Renaixement	. Però estic persuadit que una bona cadira, una cadira còmoda, sí. No
progressiva de l'individualisme, que Europa contempla a partir del	Renaixement	, ha afectat profundament la moral professional de l'home de lletres.
Rimbaud. En contrast amb els hàbits intel·lectuals de l'Edat Mitjana, el	Renaixement	—parlo en general, és clar— introdueix un sentit nou de valoració de la
literària en un veritable context mercantil. Perquè, també a partir del	Renaixement	, la professió de l'escriptor comença a "aburgesar-se". La invenció de
Les èpoques proverbialment llicencioses, com, per exemple, la del	Renaixement	a Itàlia, no oblidaven el caràcter culpable de la seva "llicència". En
i Bofill creu que el món viu l'última fase de la crisi que iniciaren el	Renaixement	i la Reforma: negació de l'autoritat espiritual, anarquia, culte de la
Diu que m'encarregaran la traducció dels assaigs de Walter Pater sobre el	Renaixement	. Durant el viatge he llegit El Príncep de Maquiavel. La
assaig sobre el poeta Herbert; rellegeixo l'estudi d'Aubrey Bell sobre el	Renaixement	a Espanya. Cap al tard, davant el Matagalls daurat, tranquil·líssim, faig
amagada dintre nostre— tingués les mateixes preocupacions que l'home del	Renaixement	. De la Prehistòria sols ens interessen dues coses: el poblament de la
parlar de les centúries del Barroc, cap gran figura no donà Catalunya al	Renaixement	, expressió, en el camp sociològic, del trencament del món corporatiu per
com altres minories del patriciat urbà, no comprengué l'Estat del	Renaixement	, i que àdhuc sota reis catalans propis els ciutadans honrats haurien
Menys grandesa, perquè no tingué ni cabals ni gust per a pagar-se un	Renaixement	o per a sufragar-se un Humanisme; ni tampoc per a llançar-se a la tasca d'
la seva arrencada vital havia justament coincidit amb el disparador del	Renaixement	a Europa, perquè l'aplegament de totes aquestes possibilitats havia
dels canvis estructurals soferts per la Societat Occidental des del	Renaixement	. De la grandesa dramàtica d'aquest fenomen en la història moderna, no se
per visitar-les. Mallorca encara és rica en mobles barrocs i palaus del	Renaixement	, restes d'un passat esponerós. Mrs. i Mr. Byne, en la seva obra
i sense que ella se n'adonés, el seu cor col·laborava a l'aire de	renaixement	que en aquella època s'accentuava cada dia més a Barcelona. En casar-se
entre dos estats d'esperit col·lectiu oposats, l'Edat Mitjana i el	Renaixement	—si acceptem aquesta nomenclatura tradicional i, per tant, la
dibuixada, un valor estètic, menys encara un valor òntic, autònom. El	Renaixement	triomfa després, quan aquella fidelitat a la cara sensible de la natura
consideració que l'artista té del seu propi ofici i de la seua obra. El	Renaixement	fa que l'artista prenga consciència de la seua funció d'artista. Com en
d'artista. Com en la resta de les activitats espirituals, en l'art del	Renaixement	es consuma un radical procés de laïcització. En front d'una filosofia,
de tuteles ja sentides com a exteriors. La civilització europea del	Renaixement	ençà és, potser, l'única civilització laica que recorda la història. I és
congruent. La pintura de la civilització cristiana, fins que el	Renaixement	la succeeix, és, per regla general —i ací no m'interessen sinó les
liesse." Probablement, no tots els pintors cristians, anteriors al	Renaixement	, experimentarien aqueixa unció respectuosa que, d'una forma tan
insistir-hi— "sabia dibuixar una ovella del natural": els artistes del	Renaixement	ja volen, doncs saben, dibuixar les coses del natural. ¿I qui
naix i d'un altre que s'extingeix. En el Giotto hi ha les primeries del	Renaixement	; en fra Angelico, les acaballes del medievalisme. Ni l'un ni l'altre,
de la natura, de les formes sensibles de la natura. L'artista del	Renaixement	copia. L'artista occidental, del segle XV al
L'orgull de la mera qualitat d'home traspassa les formes de vida del	Renaixement	. En tothom hi havia una vigorosa inquietud, una satisfacció de la
a una figura de dona els atributs externs adequats. El pintor del	Renaixement	ha de seguir pintant marededéus, perquè les seues pintures continuen
amb certa gràcia i no sense exactitud: "Aquells perversos individus del	Renaixement	, que per pintar la Mare de Déu feien posar llurs amistançades...". Llurs
Descoberta de la realitat Perquè allò que caracteritza la pintura del	Renaixement	és la descoberta de la realitat: d'una realitat única i assequible només
múltiple i insaciable). La realitat, per a l'home cristià anterior al	Renaixement	, no era solament la realitat que li entrava pels sentits: ell hi veia, hi
sole", "sora luna", com deia el sant d'Assís. El	Renaixement	deixa les coses en llur mera condició de coses, que si alguna conexió
clàssics —dels que avui anomenem clàssics: els noms més brillants del	Renaixement	italià—, seguida durant molt de temps per la tradició plàstica europea,
per a l'art europeu, un imperatiu novell: la bellesa. La bellesa del	Renaixement	no té res a veure amb la que formulaven els escolàstics: no s'aspirava ja
ho faran sinó els pintors abstractes del segle XX; l'artista del	Renaixement	no anava més enllà de la "simetria" i de la "proporció". El pintor
Tornem al que no és excepció, al curs regular i fatal que comença en el	Renaixement	, i a les relacions del pintor amb la realitat. El que primer esdevé, quan
realitat, pel fet d'ésser realitat, era digna de pintar-se. El pintor del	Renaixement	ha trobat unes lleis per al quadre —simetria, proporció, harmonia—:
no s'havia produït solament en el camp de la pintura. L'exultació del	Renaixement	, mirada a distància, fou una flamarada, ràpida tant com vigorosa. Encara
desaparició d'Erasme era la primera gran baixa que sofria l'esperit del	Renaixement	; amb l'aventura de Calvin estava a punt de quallar un dels moviments més
del Protestantisme sorgeixen de la llavor individualista aportada pel	Renaixement	: els protestants, però, desvien l'exaltació de l'individu, que
des de l'Edat Mitjana i eliminar-ne la contaminació paganoide del	Renaixement	. El que no pogueren fer, en llurs respectives jurisdiccions territorials,
dins la fe i la compartia, com respirava, sense adonar-se'n. Des del	Renaixement	, hom es troba, en canvi, sotmès a una equació vital distinta. Encara
sintètica. La Il·lustració culminà la trajectòria antropocentrista del	Renaixement	. El seu home-centre sofreix, encara, l'amputament de tot allò que no és
déus i els personatges històrics, en la pintura vuitcentista i en la del	Renaixement	—si volem establir una comparança entre l'Escola d'Atenes
en el quadre. Ja he dit que, allà en el fons del fons, el pintor, del	Renaixement	ençà, mostra un cert me'n-fotisme respecte dels assumptes dels seus
doncs? Les coses no solament són insignificants (ho havia intuït el	Renaixement	i ho comprovaven els del XVII), però ni tan sols no admeten una
una doble constant de la pintura occidental, originada també en el	Renaixement	, és a dir, el debat pel predomini del color o del dibuix. Els
l'"art vivant"—, l'avantguardisme, dic, romp la tradició imitativa del	Renaixement	. El pintor desisteix de copiar la realitat, però com que encara ha
només pretenen fer veure com evolucionen els "estils" pictòrics del	Renaixement	ençà i per quines raons internes depenents de la relació pintor-realitat.
"voluntat"— estilitzadora —o "deformadora"— va minvant a partir del	Renaixement	, per a arribar al mínim en el segle XIX: no manca qui ha

Pàgina 1 (de 53)

50 següents