×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb renaixement |
Freqüència total: 2606 |
CTILC1 |
| invents que fossin assequibles a l'home de l'Edat Mitjana o del | Renaixement | . Però estic persuadit que una bona cadira, una cadira còmoda, sí. No | | progressiva de l'individualisme, que Europa contempla a partir del | Renaixement | , ha afectat profundament la moral professional de l'home de lletres. | | Rimbaud. En contrast amb els hàbits intel·lectuals de l'Edat Mitjana, el | Renaixement | —parlo en general, és clar— introdueix un sentit nou de valoració de la | | literària en un veritable context mercantil. Perquè, també a partir del | Renaixement | , la professió de l'escriptor comença a "aburgesar-se". La invenció de | | Les èpoques proverbialment llicencioses, com, per exemple, la del | Renaixement | a Itàlia, no oblidaven el caràcter culpable de la seva "llicència". En | | i Bofill creu que el món viu l'última fase de la crisi que iniciaren el | Renaixement | i la Reforma: negació de l'autoritat espiritual, anarquia, culte de la | | Diu que m'encarregaran la traducció dels assaigs de Walter Pater sobre el | Renaixement | . Durant el viatge he llegit El Príncep de Maquiavel. La | | assaig sobre el poeta Herbert; rellegeixo l'estudi d'Aubrey Bell sobre el | Renaixement | a Espanya. Cap al tard, davant el Matagalls daurat, tranquil·líssim, faig | | amagada dintre nostre— tingués les mateixes preocupacions que l'home del | Renaixement | . De la Prehistòria sols ens interessen dues coses: el poblament de la | | parlar de les centúries del Barroc, cap gran figura no donà Catalunya al | Renaixement | , expressió, en el camp sociològic, del trencament del món corporatiu per | | com altres minories del patriciat urbà, no comprengué l'Estat del | Renaixement | , i que àdhuc sota reis catalans propis els ciutadans honrats haurien | | Menys grandesa, perquè no tingué ni cabals ni gust per a pagar-se un | Renaixement | o per a sufragar-se un Humanisme; ni tampoc per a llançar-se a la tasca d' | | la seva arrencada vital havia justament coincidit amb el disparador del | Renaixement | a Europa, perquè l'aplegament de totes aquestes possibilitats havia | | dels canvis estructurals soferts per la Societat Occidental des del | Renaixement | . De la grandesa dramàtica d'aquest fenomen en la història moderna, no se | | per visitar-les. Mallorca encara és rica en mobles barrocs i palaus del | Renaixement | , restes d'un passat esponerós. Mrs. i Mr. Byne, en la seva obra | | i sense que ella se n'adonés, el seu cor col·laborava a l'aire de | renaixement | que en aquella època s'accentuava cada dia més a Barcelona. En casar-se | | entre dos estats d'esperit col·lectiu oposats, l'Edat Mitjana i el | Renaixement | —si acceptem aquesta nomenclatura tradicional i, per tant, la | | dibuixada, un valor estètic, menys encara un valor òntic, autònom. El | Renaixement | triomfa després, quan aquella fidelitat a la cara sensible de la natura | | consideració que l'artista té del seu propi ofici i de la seua obra. El | Renaixement | fa que l'artista prenga consciència de la seua funció d'artista. Com en | | d'artista. Com en la resta de les activitats espirituals, en l'art del | Renaixement | es consuma un radical procés de laïcització. En front d'una filosofia, | | de tuteles ja sentides com a exteriors. La civilització europea del | Renaixement | ençà és, potser, l'única civilització laica que recorda la història. I és | | congruent. La pintura de la civilització cristiana, fins que el | Renaixement | la succeeix, és, per regla general —i ací no m'interessen sinó les | | liesse." Probablement, no tots els pintors cristians, anteriors al | Renaixement | , experimentarien aqueixa unció respectuosa que, d'una forma tan | | insistir-hi— "sabia dibuixar una ovella del natural": els artistes del | Renaixement | ja volen, doncs saben, dibuixar les coses del natural. ¿I qui | | naix i d'un altre que s'extingeix. En el Giotto hi ha les primeries del | Renaixement | ; en fra Angelico, les acaballes del medievalisme. Ni l'un ni l'altre, | | de la natura, de les formes sensibles de la natura. L'artista del | Renaixement | copia. L'artista occidental, del segle XV al | | L'orgull de la mera qualitat d'home traspassa les formes de vida del | Renaixement | . En tothom hi havia una vigorosa inquietud, una satisfacció de la | | a una figura de dona els atributs externs adequats. El pintor del | Renaixement | ha de seguir pintant marededéus, perquè les seues pintures continuen | | amb certa gràcia i no sense exactitud: "Aquells perversos individus del | Renaixement | , que per pintar la Mare de Déu feien posar llurs amistançades...". Llurs | | Descoberta de la realitat Perquè allò que caracteritza la pintura del | Renaixement | és la descoberta de la realitat: d'una realitat única i assequible només | | múltiple i insaciable). La realitat, per a l'home cristià anterior al | Renaixement | , no era solament la realitat que li entrava pels sentits: ell hi veia, hi | | sole", "sora luna", com deia el sant d'Assís. El | Renaixement | deixa les coses en llur mera condició de coses, que si alguna conexió | | clàssics —dels que avui anomenem clàssics: els noms més brillants del | Renaixement | italià—, seguida durant molt de temps per la tradició plàstica europea, | | per a l'art europeu, un imperatiu novell: la bellesa. La bellesa del | Renaixement | no té res a veure amb la que formulaven els escolàstics: no s'aspirava ja | | ho faran sinó els pintors abstractes del segle XX; l'artista del | Renaixement | no anava més enllà de la "simetria" i de la "proporció". El pintor | | Tornem al que no és excepció, al curs regular i fatal que comença en el | Renaixement | , i a les relacions del pintor amb la realitat. El que primer esdevé, quan | | realitat, pel fet d'ésser realitat, era digna de pintar-se. El pintor del | Renaixement | ha trobat unes lleis per al quadre —simetria, proporció, harmonia—: | | no s'havia produït solament en el camp de la pintura. L'exultació del | Renaixement | , mirada a distància, fou una flamarada, ràpida tant com vigorosa. Encara | | desaparició d'Erasme era la primera gran baixa que sofria l'esperit del | Renaixement | ; amb l'aventura de Calvin estava a punt de quallar un dels moviments més | | del Protestantisme sorgeixen de la llavor individualista aportada pel | Renaixement | : els protestants, però, desvien l'exaltació de l'individu, que | | des de l'Edat Mitjana i eliminar-ne la contaminació paganoide del | Renaixement | . El que no pogueren fer, en llurs respectives jurisdiccions territorials, | | dins la fe i la compartia, com respirava, sense adonar-se'n. Des del | Renaixement | , hom es troba, en canvi, sotmès a una equació vital distinta. Encara | | sintètica. La Il·lustració culminà la trajectòria antropocentrista del | Renaixement | . El seu home-centre sofreix, encara, l'amputament de tot allò que no és | | déus i els personatges històrics, en la pintura vuitcentista i en la del | Renaixement | —si volem establir una comparança entre l'Escola d'Atenes | | en el quadre. Ja he dit que, allà en el fons del fons, el pintor, del | Renaixement | ençà, mostra un cert me'n-fotisme respecte dels assumptes dels seus | | doncs? Les coses no solament són insignificants (ho havia intuït el | Renaixement | i ho comprovaven els del XVII), però ni tan sols no admeten una | | una doble constant de la pintura occidental, originada també en el | Renaixement | , és a dir, el debat pel predomini del color o del dibuix. Els | | l'"art vivant"—, l'avantguardisme, dic, romp la tradició imitativa del | Renaixement | . El pintor desisteix de copiar la realitat, però com que encara ha | | només pretenen fer veure com evolucionen els "estils" pictòrics del | Renaixement | ençà i per quines raons internes depenents de la relació pintor-realitat. | | "voluntat"— estilitzadora —o "deformadora"— va minvant a partir del | Renaixement | , per a arribar al mínim en el segle XIX: no manca qui ha |
|