×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb renda |
Freqüència total: 3474 |
CTILC1 |
| de seguida més motivacions que el simple propòsit d'assegurar-se unes | rendes | irrisòries o d'estalviar-se molèsties amb els poders que el vigilen. | | L'home de lletres medieval havia viscut, si era ric, de les seves | rendes | , i si no, de la beneficència dels mecenes, de l'adscripció a la clerecia, | | de Catalunya que s'havien adreçat a Roma oferint al Papat presents i | rendes | amb el fi d'obtenir-ne una mena de protecció moral. També la família | | Oscar No, no treballo. Anguila Viviu de | renda | ? [(Oscar s'arronça d'espatlles.)] Clavell I les | | ¿Qui serà s'hereva? Perquè Dona Obdúlia ha de ser molt rica. Només ses | rendes | de Ses Colomes... Sense comptar lo de Campanet... —I ses accions de sa | | onada de "present" envaeix el món. Els nord-americans que tenen alguna | renda | vénen a Europa per beure ginebra i ballar shimmys. Més que els | | no cal. La meva procura, Víctor, és una canongia. Sap el que és una | renda | líquida de cent mil pessetes per un cantó i trenta mil per un altre i | | explicar al manyà de Sant Gervasi que el coneixia i sabia que vivia de | renda | . I aquell reixat de mostra gairebé l'havia tingut de franc i el manyà de | | seva mena, estimaven de la pagesia que els havia engendrat, només que la | renda | , sempre esquilmada i filtrada per la sornagueria de masovers i | | possible pedaç d'aquella herència. La tia no gastava res, acumulava les | rendes | , i els Lloberola li calculaven una respectable fortuna. Però ni don | | s'assignava a Leocàdia una quantitat en valors que produïen una escassa | renda | de quatre-centes pessetes al mes. Amb això, Leocàdia en tenia prou per | | amb gestos de sant, com fa amb les velles maniàtiques, per xuclar-los la | renda | ? Però jo que veig venir la gent d'una hora lluny, t'asseguro que no | | que testifiquen que la riquesa en mots abstractes no és pas només una | renda | de les llengües civilitzades. Així, el chinook, llengua del | | guerrer acabat —que és un "mig home", ja que la funció guerrera és la | renda | d'una de les dues meitats, el conjunt de les quals forma la tribu. | | Margot o Jacquot, hom pren aquests noms de fonts d'un lot que és la | renda | dels éssers humans, i la relació dels noms de fonts d'ocells amb els noms | | i acumular, any darrera any, un petit capitalet amb la seva ínfima | renda | . Setze anys d'austeritat, de privacions, gairebé de pobresa, per a reunir | | periòdicament el capital llegat pel pare, els corresponia cada mes una | renda | més exigua. "Tu, Mònica, no saps res de la vida. A disset anys poca cosa | | "crisis de vendes". I tenen raó. Cada dia es ven menys. Compareu la | renda | dels cinc darrers anys en tot Nord-Amèrica. 1930 ... 1.050 mil | | I també tenen raó. Si tothom treballava, tothom guanyaria salari. Les | rendes | totals pujarien. Com que cada obrer seria un consumidor, la producció | | un buròcrata de l'Estat, té quaranta anys, viu retirat amb una petita | renda | i s'ha encavorcat en una miserable habitació d'una gran ciutat, | | sense trepitjar les illes, i que l'única cosa que feien era expatriar les | rendes | de les seves investidures. I la fam escampava periòdicament el falcó de | | I cedia "totam decimam", és a dir, tots els delmes de les | rendes | de l'illa corresponents al Monarca, a la Seu de Mallorca. Això era en | | capellanies. D'aquesta manera sols una part del delme corresponent a les | rendes | de cadascuna de les circumscripcions parroquials era assignada al | | una economia mentre ell creava versos, la major part de vegades vivint de | rendes | ) hagi influït a la llarga en la reacció de la "classe ociosa" respecte | | sola classe: la dels "ciutadans honrats", gent que vivia de les seves | rendes | o que almenys no exercia ofici vil o mecànic. D'una manera vaga, podem | | havia d'estar amb la noblesa, en aquest punt: un bon pessic de les seves | rendes | procedia d'inversions agràries, dependents del treball morisc en últim | | —i no medieval— ben curiós: el de veure en les mitres una mera ocasió de | rendes | per al titular. Des del 1427, en què va morir el bisbe Hug de | | d'una capa culta de la clerecia, com la que abans facilitaven les | rendes | de l'Església o l'extracció social distingida dels sacerdots, ara es fa | | la Junta Central, per aquells anys, a propòsit de l'apoderament de certes | rendes | eclesiàstiques. A les Corts de Cadis un valencià, Joaquim Llorenç | | pagava al comte-rei un tribut, cobrador per un oficial català, sobre la | renda | de duanes. I no cal dir com les lluites dinàstiques, mai escasses en els | | de les primeres fortunes de Barcelona, que ha dedicat gran part de les | rendes | a protegir les belles arts, subvencionant poetes, musics i pintors i fent | | que en un primer assaig) també les relacions objectives entre capital i | renda | immobiliària d'una banda, i treball assalariat de l'altra. Ara, però, si | | burgesa esdevé la base de tot el procés productiu: mentre la | renda | immobiliària decau solament com a funció o moment seu. Igualment s'esdevé | | que partint de les categories expressades per aquest. En efecte, com la | renda | immobiliària, per exemple, no pot ser compresa sense el capital mentre | | mentre que el capital, al contrari, pot ser comprès fins i tot sense la | renda | immobiliària, així fóra cosa "errònia i no gens pràctica", diu Marx, | | la productivitat del primer, el profit la del segon. La terra produeix la | renda | ; el capital o les màquines el profit; el treball produeix el salari. | | de subsistència i, al mateix temps, produeix plusvàlua (és a dir, profit, | renda | i interès); forneix amb el seu treball els rèdits de totes les classes | | mundanals, al mateix temps que tan retret i gelós de les seves grans | rendes | que me les volia deixar intactes, però com que el pobre era tan vell i | | , tant si els plau com si els pesa. Al cim de l'escala, els que viuen de | renda | i no els és altra feina coneguda que donar-se bona vida. Després, els | | no treballi, veu que vaig tirant i no em sap terres al sòl ni em coneix | rendes | . I en el seu cor de guardià de l'ordre fa néixer aquest misteri una | | que no teniu preu ni mesura, quan poden estar en perill la sagrada | renda | i el cupó sacrosant i el profit, com més injust més intangible? Tots els | | meravelles de la seva salut davant els malalts; parlar de riqueses, de | rendes | i de passaments a un home que no té cabals ni domicili; en un mot, parlar | | la vostra part, diu Eutifron sou ric o deveu ésser-ho; deu mil lliures de | renda | i en patrimoni, és bella cosa, és una llaminadura i hom és feliç amb | | menys", i mentrestant, ell, que parla així, té cinquanta mil lliures de | renda | i creu no tenir sinó la meitat del que mereix; us taxa, us valora, fixa | | té a ciutat i no triga a parlar d'una terra que té al camp; calcula la | renda | que li dóna, fa el pla de les construccions, li descriu la situació, | | pel luxe de les ciutats i sobretot de la Cort, la disminució de les | rendes | , les pertorbacions de les guerres interiors i exteriors, la limitació de | | tenia, i a quína secta religiosa pertanyia, i la quantitat de les seves | rendes | , i el grau i posició que socialment reivindiqués, i el nom i estil de les | | res no podia salvar-me! —Henry, les més negligents deixalles de vostra | renda | diària podrien... —Oh! la meva renda diària! Ah! Encetem aquest | | més negligents deixalles de vostra renda diària podrien... —Oh! la meva | renda | diària! Ah! Encetem aquest whisky i alegreu-vos l'ànima! Però | | i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, aguantant-se amb la | rendeta | que els deixà el senyor Buxareu i estalviant el que Déu sap per poder |
|