DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
renegar M 2 oc.
renegar V 1032 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb renegar Freqüència total:  1034 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si
""La porta! La porta! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, renega. Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i
si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a exceptuar-la de les responsabilitats
en l'artèria pulmonar, però no en el ventricle esquerre. El ginecòleg renega en veu baixa, enretira la mà de la vagina de la dona i, per sobre de les
a avançar abans no tingui temps de dir: —Mireu... El vell i el xicot reneguen com dos carreters: els rajols de la cuina són deixats l'un al costat de
més que havien acudit s'aglomeren darrera un vell alt i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat,
el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat, l'examina, torna a renegar i, de la butxaca pistolera, se'n treu una altra de proporcions semblants.
moca amb unes tisoretes que es treu de la butxaca, gairebé se li apaga i renega en veu sorda, plàcidament. —Potser li falta oli —comenta l'home que ha
pit, se li enreden als cabells, li enceten la pell de les galtes. El cap renega un metre enllà, embolicat amb els circells que volen empresonar-lo, els
els llençols que proven de subjectar amb totes dues mans mentre parlen, reneguen o es queixen. Un vell penja d'un matalàs, arrapat al coixí que li ha
s'està pendent d'un vaixell que arriba, o d'uns telers que bateguen es renega en català i es fan les instàncies en qualsevol llengua que s'imposi.
però estava fet malbé pel reuma, i no trigava a asseure's queixant-se i renegant: "No sé què fotrem en tu. No sé on anirem a parar a este pas".
-te una estella, com Joan lo Gros; se t'endanya, i en dos dies te'n vas a renegar a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà renegant,
vas a renegar a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà renegant, engegà el Boni tres vegades a fer les punyetes de rigor i el deixà tot
al qual no podríem —encara que volguéssim— renunciar. Ja veus, divag, em reneg a explicar-te fil per randa el que he fet durant aquest temps... i no
una vegada més, de defraudar-me, em fa tremolar. I per això no pens, em renec a pensar. Demà tornaré a pujar la mateixa escala i, horabaixa, amb les
temps. Però els catalans d'aquella època no podien fer camí enrera sense renegar d'ells mateixos, sense desprendre's d'un esperit pactista essencialment
—o sigui de la població cristiana que havia romàs a Al-Andalus sense renegar la seva fe—. Devers el segle XII Alfons VII de Castella hauria
i els seus mots i els seus arguments (oh Déu, com ell renegaria si sabés que d'Erec i Enida us n'hauríeu d'examinar!)
que l'oïa comença de murmurar, no sé si resa o renega de tanta remor com fa, troben la seu massa fosca
que representava la seva nebulosa ascendència feudal. Frederic, que renegava dels encarcaraments i els aires tradicionalistes del seu pare, i volia
de nou, si em troben una mica massa net. —Ai senyor, i com deu estar renegant la Planell!... Fa una hora i mitja que la tinc al provador. —Qui és
del pacient, i Frederic passà al menjador, a fumar un "camel" i a renegar en veu baixa. No renegà gaire estona sol, perquè Guillem acabava de
passà al menjador, a fumar un "camel" i a renegar en veu baixa. No renegà gaire estona sol, perquè Guillem acabava de trucar, i quan li digueren
imposava el seu criteri a crits, a grans rialles, o tornant-se vermell i renegant com un oriol. Agustí Casals sabia perfectament qui era Guillem de
cada dia. I no és que això representés una dentadura rebel, ni un renegar dels principis; era només que es respirava dins de l'aire. Es feia per un
de don Tomàs de Lloberola; cadascú fugia pel seu cantó, cadascú odiava i renegava a la seva manera els sentiments i les idees paternes. Maria Lluïsa era
En això, com en altres coses, tenia la dèria de fer prosèlits. Renegava d'una infinitat de prestigis, institucions i idees que avui reconec com a
el teu sacrifici i jo seria violent... Aleshores ella esclafí; no podia renegar el seu fons de pobreta mare que veu perdut el seu fill. —Per què no podem
sóc un salvatge que costarà molt de civilitzar. Josep ja dorm. El manyà renega. Alguna cosa li fa mal, quelcom no el deixa dormir. És un febrosenc.
cap del carrer. Em crida amb la mà, en un gest violent, estic segur que renega. I jo em sento com aferrat a les coses, a les cases, a les pedres dels
com devia aparèixer als primers temps de la creació, quan l'home no havia renegat encara la seva condició de criatura de la terra, germana dels animals i
al poble)] Pep. ¡No 'l salvarém! Car· Reneguéu de vostra pátria, si á aqueix home assessinéu. Un po· Jamáy.
veurás com sab curar un pare 'ls mals de sa filla. Julia. Habéu renegat de Fransa? [(Roche vá á desmentírho pero 's repensa y calla)] No
[(ap.)] Si li dich eixa esperansa s' evapora en un moment.) Hé renegat [(ab resolució)] Julia. [(ab ira)] Tan vilment?
cambiat? Avants parlant del honor malehiau al traidor que de la Pátria renega. Vostra conciencia es cega y no veu mes que foscor. Roch· (¡Com
Ton. No penséu ab vostra filla, que ja es del Timbalé', y de vos renega. Roch· ¡Oh! Que avuy fini 'l mon. Soldats de Fransa: passéu á
saltava com un gos, estrenyia un vímet i copejava els arbres. Suava, renegava, m'empassava el vent. Quan trobava una riera, buscava un racó amb prou
L'home val pel que deixa; allò que realment ha estat és cosa seva... Renegava, blasfemava, cridava, sí, ja ho sé. El pare us respondria que també això
El meu pare m'aplaudia i es retrobava en mi... Un bastaix que s'estimi renega tant com sua: és tosc, vulgar, no es refia de la seva intel·ligència,
segur que no en fa. Encara que fos jo, Cosme, l'home que heu escoltat renegar tantes vegades, bastava que sentís diguem curiositat per a anar a
pensava... Magdalena reacciona. El que li ha dit Enric és cert. "L'avi renegava amb la mateixa naturalitat amb què fumava i bevia." Però havia canviat.
sóc jo qui ho va fer". Però no t'abandonarà mai i, encara que el reneguis cent vegades, ell continuarà sempre allí, feixuc, al teu darrera. I
si es pot dir que vas ser la seva còmplice. Orestes. —Electra! Renegaràs quinze anys d'odi i d'esperança? Júpiter. —Qui en parla, de
quinze anys d'odi i d'esperança? Júpiter. —Qui en parla, de renegar? Ella no ha desitjat mai aquest acte sacríleg. Electra. —Déu
¿Per què has de deformar un passat que ja no es pot defensar? ¿Com pots renegar aquesta Electra que vas ser, aquesta deessa jove de l'odi que jo he
al Pro-grés és renunciar a la màquina, i això val tant com renegar del nostre temps, del nostre ambient, de casa
Distribuïdor. Renunciar a la divisió del treball així plantejada és renegar de la locomotora i tornar a la diligència. Hem arribat allà on som en
passa al camp de la metafísica; allà on no el demanen. Quan el metafísic renega sense solta del materialisme perquè es creu que tota la biologia és tabú
feina, ni gota! Alguns esclafiren el riure, d'altres mogueren el cap, tot renegant. —La vida és sempre igual —va dir un mostatxut que havia fet estudis de

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »