×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb renegar |
Freqüència total: 1094 |
CTILC1 |
li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà, | renegà | , s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si | ""La porta! La porta! Que es desembotoni."" Ell s'enfada, protesta, | renega | . Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i | si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen | renegar | -la, s'afanyen a distingir-la, a exceptuar-la de les responsabilitats | en l'artèria pulmonar, però no en el ventricle esquerre. El ginecòleg | renega | en veu baixa, enretira la mà de la vagina de la dona i, per sobre de les | a avançar abans no tingui temps de dir: —Mireu... El vell i el xicot | reneguen | com dos carreters: els rajols de la cuina són deixats l'un al costat de | més que havien acudit s'aglomeren darrera un vell alt i secardí que | renega | mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat, | el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat, l'examina, torna a | renegar | i, de la butxaca pistolera, se'n treu una altra de proporcions semblants. | moca amb unes tisoretes que es treu de la butxaca, gairebé se li apaga i | renega | en veu sorda, plàcidament. —Potser li falta oli —comenta l'home que ha | pit, se li enreden als cabells, li enceten la pell de les galtes. El cap | renega | un metre enllà, embolicat amb els circells que volen empresonar-lo, els | els llençols que proven de subjectar amb totes dues mans mentre parlen, | reneguen | o es queixen. Un vell penja d'un matalàs, arrapat al coixí que li ha | s'està pendent d'un vaixell que arriba, o d'uns telers que bateguen es | renega | en català i es fan les instàncies en qualsevol llengua que s'imposi. | però estava fet malbé pel reuma, i no trigava a asseure's queixant-se i | renegant | : "No sé què fotrem en tu. No sé on anirem a parar a este pas". | -te una estella, com Joan lo Gros; se t'endanya, i en dos dies te'n vas a | renegar | a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà renegant, | vas a renegar a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà | renegant | , engegà el Boni tres vegades a fer les punyetes de rigor i el deixà tot | al qual no podríem —encara que volguéssim— renunciar. Ja veus, divag, em | reneg | a explicar-te fil per randa el que he fet durant aquest temps... i no | una vegada més, de defraudar-me, em fa tremolar. I per això no pens, em | renec | a pensar. Demà tornaré a pujar la mateixa escala i, horabaixa, amb les | temps. Però els catalans d'aquella època no podien fer camí enrera sense | renegar | d'ells mateixos, sense desprendre's d'un esperit pactista essencialment | —o sigui de la població cristiana que havia romàs a Al-Andalus sense | renegar | la seva fe—. Devers el segle XII Alfons VII de Castella hauria | i els seus mots i els seus arguments (oh Déu, com ell | renegaria | si sabés que d'Erec i Enida us n'hauríeu d'examinar!) | que l'oïa comença de murmurar, no sé si resa o | renega | de tanta remor com fa, troben la seu massa fosca | que representava la seva nebulosa ascendència feudal. Frederic, que | renegava | dels encarcaraments i els aires tradicionalistes del seu pare, i volia | de nou, si em troben una mica massa net. —Ai senyor, i com deu estar | renegant | la Planell!... Fa una hora i mitja que la tinc al provador. —Qui és | del pacient, i Frederic passà al menjador, a fumar un "camel" i a | renegar | en veu baixa. No renegà gaire estona sol, perquè Guillem acabava de | passà al menjador, a fumar un "camel" i a renegar en veu baixa. No | renegà | gaire estona sol, perquè Guillem acabava de trucar, i quan li digueren | imposava el seu criteri a crits, a grans rialles, o tornant-se vermell i | renegant | com un oriol. Agustí Casals sabia perfectament qui era Guillem de | cada dia. I no és que això representés una dentadura rebel, ni un | renegar | dels principis; era només que es respirava dins de l'aire. Es feia per un | de don Tomàs de Lloberola; cadascú fugia pel seu cantó, cadascú odiava i | renegava | a la seva manera els sentiments i les idees paternes. Maria Lluïsa era | En això, com en altres coses, tenia la dèria de fer prosèlits. | Renegava | d'una infinitat de prestigis, institucions i idees que avui reconec com a | el teu sacrifici i jo seria violent... Aleshores ella esclafí; no podia | renegar | el seu fons de pobreta mare que veu perdut el seu fill. —Per què no podem | sóc un salvatge que costarà molt de civilitzar. Josep ja dorm. El manyà | renega | . Alguna cosa li fa mal, quelcom no el deixa dormir. És un febrosenc. | cap del carrer. Em crida amb la mà, en un gest violent, estic segur que | renega | . I jo em sento com aferrat a les coses, a les cases, a les pedres dels | com devia aparèixer als primers temps de la creació, quan l'home no havia | renegat | encara la seva condició de criatura de la terra, germana dels animals i | al poble)] Pep. ¡No 'l salvarém! Car· | Reneguéu | de vostra pátria, si á aqueix home assessinéu. Un po· Jamáy. | veurás com sab curar un pare 'ls mals de sa filla. Julia. Habéu | renegat | de Fransa? [(Roche vá á desmentírho pero 's repensa y calla)] No | [(ap.)] Si li dich eixa esperansa s' evapora en un moment.) Hé | renegat | [(ab resolució)] Julia. [(ab ira)] Tan vilment? | cambiat? Avants parlant del honor malehiau al traidor que de la Pátria | renega | . Vostra conciencia es cega y no veu mes que foscor. Roch· (¡Com | Ton. No penséu ab vostra filla, que ja es del Timbalé', y de vos | renega | . Roch· ¡Oh! Que avuy fini 'l mon. Soldats de Fransa: passéu á | saltava com un gos, estrenyia un vímet i copejava els arbres. Suava, | renegava | , m'empassava el vent. Quan trobava una riera, buscava un racó amb prou | L'home val pel que deixa; allò que realment ha estat és cosa seva... | Renegava | , blasfemava, cridava, sí, ja ho sé. El pare us respondria que també això | El meu pare m'aplaudia i es retrobava en mi... Un bastaix que s'estimi | renega | tant com sua: és tosc, vulgar, no es refia de la seva intel·ligència, | segur que no en fa. Encara que fos jo, Cosme, l'home que heu escoltat | renegar | tantes vegades, bastava que sentís diguem curiositat per a anar a | pensava... Magdalena reacciona. El que li ha dit Enric és cert. "L'avi | renegava | amb la mateixa naturalitat amb què fumava i bevia." Però havia canviat. | sóc jo qui ho va fer". Però no t'abandonarà mai i, encara que el | reneguis | cent vegades, ell continuarà sempre allí, feixuc, al teu darrera. I | si es pot dir que vas ser la seva còmplice. Orestes. —Electra! | Renegaràs | quinze anys d'odi i d'esperança? Júpiter. —Qui en parla, de | quinze anys d'odi i d'esperança? Júpiter. —Qui en parla, de | renegar | ? Ella no ha desitjat mai aquest acte sacríleg. Electra. —Déu | ¿Per què has de deformar un passat que ja no es pot defensar? ¿Com pots | renegar | aquesta Electra que vas ser, aquesta deessa jove de l'odi que jo he | al Pro-grés és renunciar a la màquina, i això val tant com | renegar | del nostre temps, del nostre ambient, de casa | Distribuïdor. Renunciar a la divisió del treball així plantejada és | renegar | de la locomotora i tornar a la diligència. Hem arribat allà on som en | passa al camp de la metafísica; allà on no el demanen. Quan el metafísic | renega | sense solta del materialisme perquè es creu que tota la biologia és tabú | feina, ni gota! Alguns esclafiren el riure, d'altres mogueren el cap, tot | renegant | . —La vida és sempre igual —va dir un mostatxut que havia fet estudis de |
|