Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany	renou	. La criada deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava.
Diu que avui han tallat els vímets. L'aigua, a la Riera Major, fa un gran	renou	: quan salta les pedres és tota blanca d'escuma. Que deliciós aquell pont
a passar, però molt baixos, i només eren nou. S'han perdut, amb gran	renou	, vora Puig de Sucre. 31 març. El comunicat diu que els
la llum íntima del quinqué, en el rebost calent i minúscul. ¿Qui sap quin	renou	bèl·lic o quina freda solitud m'esperen d'ací a pocs dies? Vivim,
bé aquí, més calmada, lluny de la ciutat que m'atabala, lluny de tants de	renous	. Puc posar en ordre la memòria, dedicar-li tot el temps,
més t'enyoraria. I no tornà. La vaig esperar dia i nit, pendent del	renou	de la porta del reixat del jardí, pendent del soroll de les seves claus
on tenien guardada la clau. I de puntetes, a les fosques, sense fer	renou	, obríem l'armari i després el calaix, alçàvem el munt de mocadors fins a
i posaves tota l'esma del món a identificar-les. N'estaves segura: era el	renou	d'un carruatge. Els cavalls devien ésser joves, perquè el seu galop sobre
de la ciutat ens arribava per la finestra i em distreia constantment. Mil	renous	diferents m'emportaven per les amples avingudes i m'empenyien entre la
sola. He davallat a peu. Detestava l'ascensor. A mesura que baixava, els	renous	del carrer se'm feien perceptibles. He anat caminant per la ciutat vella
vitalici— hagués donat sa darrera emblanquinada a ses parets. Sentia es	renou	des motor des camió de mudances que maniobrava en es carrer. No em
mereixedor del càstig. Però Eva no n'ha fet cas. Després he sentit tot el	renou	i m'he dit: Té, ja està. Ja ha caigut la víctima innocent. I el cor
Seguidament han sortit Anguila, Musclo i Gravat. Se sent	renou	de copes i vasos a l'interior de la taverna i aquestes veus disperses al
El gat exigeix silenci, ordre i netedat, com un filòsof escolàstic: els	renous	del món no el deixarien meditar. Els gats i els canonges guarden
no hauria perdonat que es prengués el nom de la seva tia per moure	renous	. La baronessa no parlava malament de ningú: un instint estètic, tal volta
de la mort del seu marit. Na Remei entrava i sortia de puntetes. No feia	renou	, però es bellugava molt. —Dona Maria Antònia, ¿i ara no li faríem prendre
nou. Quan arriba, empeny la porta i entra sense fer	renou	. El botxí cavava a l'horta car tot just eren les nou,
Rosaura Quina pau guaridora! Ja només al fullam queda un poc de	renou	. He sentit les campanes llunyanes quan el sol es ponia en daurat
d'una festa amb la tia Amèlia i la cosina. La Rambla, lluent i sense	renou	, eixordava de brunzits d'ocell; la pluja movia les fulles tendres. Cert
com si obeïssin a un senyal. Laura diu que té mal de cap; voldria sortir.	Renou	de cadires, somriures, besades. La guatlla consussola dins la seva gàbia
Ell y 'l senyor Ignaci eran los únichs que no prenían part en tot aquell	renou	. Mes com tots los genis están tallats á facetas y una de las més marcadas
cas que al menjador, la pessa del costat, se sentía, com més anava, major	renou	de cadiras, de culleretas trincant ab vidre, de veus d' homes, de
que cau á la bassina, y en l' inmediat menjador plats y coberts posats en	renou	movían una fressa semblant á si sacsejessin vidre y ferro vell. Tots los
I per això tot un espectacle que interromp la circulació. La comarca en	renou	, els pobres a carrera feta pels camins, com si els haguessin de repartir
mirant avall, d'aquest tumult insòlit, i en sentir-ne el	renou	; llur edifici a l'últim és deixat, i s'anomena
, conta-ho tot. Au, explica't!" I l'hoste començava a contar, en	renou	, veritats i mentides, mentre el meu avi fumava el seu xibuc, l'escoltava
lo a la casa "des trui", o sigui, a la casa de la tabola i el	renou	, la casa on viu l'encarregat d'organitzar les festes. Sentim no poder-nos
la condició "social" d'adult en aplicar-se al negoci de casa; els	renous	de "la soferta classe mitjana" ascendien a persones grans amb la
Rei Carles visità Mallorca, els gremis són els primers en armar un gran	renou	per tal d'afalagar-lo: "havien fet un envalat de draps de colors i
"el nostre sistema nerviós està submergit al fons sonor d'un rumor, d'un	renou	característic". I, amb tot, els qui viuen en aquesta "immensa caldera
més en el gran brogit de la ciutat, un de tants sorolls perduts en el	renou	de sanglots i de rialles, de cants i de renecs, d'imprecacions i de
teclejar d'un gran piano. Ho són tant, que l pas d'un infant mou tant de	renou	an el veinat que eixiria la gent pels balcons, si els balcons fossin fets
i Magdalenes, que, amb el seu caminar lliscant de monja que no fa	renou	, treuen els vasos, aboquen, duen el cafè, sel emporten am diligencia de
que Parmenon? ¿qui parla menys del que convé callar? ¿qui amb menys	renou	sap obrir una porta secreta? ¿qui mena més hàbilment per l'escaleta? ¿qui
pels aires. Aquesta vegada van sentir-se dos xiscles diminuts, i més	renou	de vidres petats. —Quina mà d'invernacles de carbasseres hi deu haver!
del pastoret; i l'esternut del nen, el xiscle del Grifó i tots els altres	renous	estranys es canviarien (perquè ho sabia ella), en el confús brogit de la
en el teixit adipós. L'estilogràfica De moment, vaig preferir de no fer	renou	al volt de la desaparició de la meva estilogràfica. No volia donar pàbul
quan li dava per la seva generosa disposició a fer anar els diners en	renou	, els milers de lires corrien a dojo. Si l'Enric arriba a ésser un
amb el desordre habitual d'una vida galant, ara estava tota en	renou	. Maletes, sac de mà, bagul de pell negra resseguida amb claus de llautó
de la nostra goleta. Semblen pètals d'una gardènia desfullada que duu en	renou	la bisca matinera. El dia es deixonda gansoner i entumeït. Un tel blavís
No ho havia pas de llençar. VI El dia de la boda tot va anar en	renou	a la Salpetriere. Baldament hagués demanat i pledejat una pila de vegades
gàbia dels micos i la bassa dels peixos i de les oques. Ara tot anava en	renou	. Els barcelonesos es donaven a la seva dèria de fer jardins per tenir un
per alt, ni el xarbotar de l'aigua d'una aixeta dins una galleda, el	renou	d'una persiana que desentortolliguen a distància i que baixa a batzegades
—¡Comunicación! Corredor, passadís subterrani, locutori,	renou	de veus, de crits, la sorollosa alegria dels qui es retroben... però
la feta. I començà, després, la festa. L'orquestrina de Solnegre feia	renou	, mentre en Bernat Bandoliner, el cap d'orquestra, cridava amb tota
poca i no gens gustosa. Ara, ben de matí, a sol nat, ja es sent el	renou	de rostit del batre de totes les eres. I arriba la veu dels homes,
cercava l'herba bona, plorava i tremolava de por, temorenc de qualsevol	renou	o fugint corrents cap a l'àvia quan la cabra em mirava insistentment, com
campana folla amb els cabells aferrats al rostre, que regalima aigua. El	renou	de la campana fa muntets de fang moll damunt la llengua i llums fosques
conyac i fum però no basta. Pujo a dalt i he de baixar corrents perquè el	renou	de l'aigua contra les teules em tira a sobre l'ofegament dels núvols. He
a la placeta de Sant Pau del Taronger, enfront de l'estació del tren. Els	renous	dels trens m'han quedat gravats amb moltes de les lliçons d'aquell meu

Pàgina 1 (de 13)

50 següents