DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
renunciar V 3760 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb renunciar Freqüència total:  3760 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un refugi en la mentida molt elaborada d'un trist somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons,
al del germà: vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella
Manuel del Santo no s'hagués sotmès de bon grat; fins i tot era capaç de renunciar a aquell casament, per poc que sospités que Mila no hi anava de grat,
les úniques coses que donaren sentit a la meva vida, i per ella vaig renunciar a casar-me de nou. Arribà un dia en què, cansat de rodar d'una banda a
així. M'havia, doncs, d'obstinar en l'impossible? També a ella havia ja renunciat per endavant: em feia l'efecte que era com un tresor que se m'havia
d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i també Candaina haurà de renunciar, mal que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut
Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a l'escola; però hagué de renunciar-hi al cap de poc temps perquè els nois l'insultaven a causa de la seva
per pregar-li que parlés amb Tino Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a Mila o procurés almenys esbrinar d'ell les intencions que portava. Quim
per a casar-t'hi? El meu goig més gran seria que ho fessis així, que renunciessis a totes les teves follies i trobessis el descans i la felicitat, que
i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai no es decidí, i a l'últim acabà per renunciar decididament a la idea. "Per què, anar-se'n? —es digué—. Què
del seu costat com d'un damnat. En canvi, a Sileta, com li costava de renunciar-hi! Sens dubte, la seva situació li feia encara més desitjable la seva
indubtable, un vague somriure. Catòlic? Ha triat, sí; però li costa de renunciar a tots els "possibles" de la seva personalitat, diríeu que sent encara
salta de l'escala, seguit pels seus acompanyants. El ginecòleg deu haver renunciat a discutir amb la infermera, s'ha tornat a ajupir davant la pacient i,
altre escamot de tres homes que relleven la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a perdre'l de vista, perquè adverteix el novell caporal: —Compte amb
heu trobat complicat, descoratjador, una mica de pols als ulls us ha fet renunciar a ajudar-nos, però nosaltres... —Ho heu trobat? —el talla ell. —No
altres, els deixen en llibertat. Saben que un dia o altre cauran. O que renunciaran. —I tu? —torna a preguntar. —No. Aquesta nit tenim reunió... Ell s'
un màxim de seguretat. Som l'avançada d'un moviment que ha de començar renunciant a tot, llevat de l'esperança... Però no em feu fer discursos. Els
—Setze anys —reflexiona ell en veu alta—. Setze anys i ser capaç de renunciar a la felicitat personal... Qui t'ho ha ensenyat, tot això? —En part, ella
pogut evitar els càstigs més corrents, però, de fet, ¿com hauria pogut renunciar el mestre a un mètode d'ensenyança sancionat per un ús de segles? Jeroni,
i consternat alhora, seguí buscant. No era pas tan senzill com això renunciar a les sabates, perquè amb espardenyes no podia entrar al seminari. I
si em proposo fer un sonet; em queda més enrampat que un cadàver. He renunciat, doncs, i em fio d'una mena de ritme que sento des de dins. No sabria
Som marcats pel passat al qual no podríem —encara que volguéssim— renunciar. Ja veus, divag, em reneg a explicar-te fil per randa el que he fet durant
a viure tota sola. Sabia, però, que si tornava a casa dels meus pares renunciava indefinidament a la meva vida, i em convertiria en una vídua
refugi; més que pensar en el futur m'arrelava en el passat, sense voler renunciar a tantes coses belles com tu i jo havíem viscut. En algun moment —em sap
amb mi i no amb son pare. Fou molt dur, sobretot al principi, haver de renunciar a sa seva companyia, arrabassar-la del meu costat. Molts de dies, des des
vindràs amb nosaltres", i jo no vaig tenir la valentia suficient per a renunciar al seu somriure. La "Denise" havia de carregar copra en dos illots al
o famílies, en unir-se per a un fi de perfecció o conveniència social, no renunciaren a llur llibertat, "com la llibertat —ens diu— sia una de
fou forçat pels extremistes castellans i aragonesos, els quals el feren renunciar a la política de blandura practicada des de 1626 i el
interpretar-lo, a l'esclat de llums més o menys progressives, però no renunciar-hi. Tampoc ara no poden rebutjar l'anàlisi literària i psicològica de
exercí una influència decididament nefasta. El grup conservador renuncià al seu reformisme, mentre el radical es sentí acaronat per la idea
que adoptem aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, però agraint-lo i premiant-lo. Prou.
palmell al cel (el zel diplomàtic, ve dia que renuncia tota mida). No era pas nou d'aquell temps ni ho
si un dia en tinc, hauré perdut llibertat de renunciar-hi i és a ser lliure que em vull hàbil. (Si vols
abast i va collir-ne una, una carícia d'humilitat que renuncia, i es va arraulir pel cos avall (dos cossos sense
sinó des d'una rel pura que exclou tota contingència històrica, que renuncia tot el que es pot renunciar per tal de salvar la única cosa que estima
que exclou tota contingència històrica, que renuncia tot el que es pot renunciar per tal de salvar la única cosa que estima digna d'ésser salvada:
no és ni molt menys una existència puritana. El purità és l'home que renuncia constantment a l'experiència. I si hi ha també puritanisme en la vida
sols la salvació i la moral preocupen. L'home assenyat és aquell que no renuncia ni a la salvació ni a l'experiència i que pretén sempre establir entre
alhora de les dues, és perquè el seny aspira sempre a enjudiciar sense renunciar. En certa manera, el seny sorgeix, sens dubte, com una manera de jutjar
com hem dit i repetit, tot el contrari de l'actitud romàntica, on no es renuncia a res, però on tampoc no s'assoleix res. Però, en realitat, la mesura no
resposta provisòria i una mica precipitada: ironia és aquella actitud que renuncia a la drecera, que deixa d'expressar-se directament per a dir el mateix a
—per una manera de ser pròpia dels Lloberola, que no havien volgut renunciar mai a la casaca de grans senyors— malgrat la confiança que Bobby li havia
hagut de vendre molt, de reduir-se molt. Però Frederic no havia volgut renunciar a la seva cresta d'histrió; havia tapat forats de qualsevol manera, i en
matrimoni que li havia tocat, i que de passada ho demostrés. Conxa havia renunciat al golf perquè les ocupacions del seu marit no li permetien
la-hi, i només hi anava un diumenge de tant en tant. Com al golf, havia renunciat a moltes coses i tolerava ser criticada en aquest sentit i que altres
tan per fer únicament un favor al seu germà; és clar que ell no renunciava a explotar el Baró; però la carta dirigida a Frederic simplificaria
Baró. Antoni Mates tenia una barreja de por i de remordiment; volia renunciar-hi, i sobretot l'esgarrifava que es pogués sospitar una cosa així.
el seu marit estava una mica cansat, però que ella de cap manera volia renunciar a la nit d'Hortènsia. Entre els homes que anaren a remenar la cua vora
fer interessants i vives. Jo he intentat començar moltes vegades, però he renunciat; em guanyo la vida d'una manera tranquil·la... —Jo no puc renunciar-hi
he renunciat; em guanyo la vida d'una manera tranquil·la... —Jo no puc renunciar-hi encara. Si mai publico alguna cosa ja sé que em diran que sóc fals i

  Pàgina 1 (de 76) 50 següents »