×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb reny |
Freqüència total: 263 |
CTILC1 |
| cabàs de fruita al costat, voltada de petits i repartint-la entre crits i | renys | . A vegades li feia gràcia una paraula, un acudit, un gest d'un dels | | per la germaneta. Però, sense afalacs ni manyagueries i més aviat amb | renys | i amb asprors, l'ésser que l'estimava per damunt de tots, que, pot dir-se | | La vella Pigada se sentia ferida fins al fons de l'ànima; ni els | renys | , ni els advertiments, ni les amenaces de foragitar-la de la llar, no | | germans, esverats d'aquella follia. La vella Pigada havia passat dels | renys | als silencis; es passava dies i dies sense adreçar una paraula a la | | la filla, era mil vegades més dur de suportar que els advertiments i els | renys | . L'actitud de la mare, més que la ira i les amenaces dels germans, feia | | Ernestina seguirà endegant.)] Víctor. [(Amb entonació de | reny | .)] Tu aquí, Ernestina? Ernestina. [(Amablement | | lliure de traves, sense la por de si dirà alguna expressió que mereixi un | reny | , només pel repòs que incita la companyia de Laura: aquell braç on pot | | increpava la germana per mínimes faltes o bé per omissions imaginàries; | renys | que ella escoltava amb docilitat de criat. I aquell home que no havia | | mena de jocs. Si cridàvem massa, el mestre guaitava a la porta i feia un | reny | . Sortien els nois del llatí, el mestre restava a l'habitació mitja hora o | | —Oh, senyora... no... prou... —Sigueu obedient!, em diu amb una mena de | reny | dolç, com es fa amb una criatura. —Gràcies, senyora, gràcies. Fins que | | que de vegades es llevava ben de matí, em cridaven de lluny, amb un | reny | imperiós: "¡Eh, l'espanyol, no us renteu pas a l'aire, que atrapareu les | | dintre meu per cada gest, per cada mot, per cada sospir i per cada | reny | i cada afalac de la meva mare. ¡Com tot això em sembla lluny, inexistent! | | Ell això no s'ho podia empassar, i el meu capteniment em costava molts | renys | i moltes hores de mala cara del meu company. Quan per la carretera ens | | i lliures aquests dos de cap injúria." Tals mots digué el Querub; i el | reny | solemne, tan greu en la bellesa jovenívola, li va | | infants que persones majors, nosaltres ens afanyem a tornar-hi, i si els | renys | dels seriosos experimentats ens increpen i ens pregunten i volen | | El vent, a l'hivern, malhumorat, en tot té que dir, de tot rondina i és | reny | i amenaça en les branques nues. A l'estiu la massa calor li dóna un | | no judiqui? I aquesta sorda remor de trons que lluny rodolen, ¿no serà el | reny | de la seva veu, justament irada pel feix cada dia més gran de les nostres | | i a estones branda la testa lentament, amb un aire que és barreja de | reny | , dolor i recança. Deixa tot-d'una l'endolorida contemplació, amb intent | | la paciència del món, amb totes les herbes de Sant Antoni, amb tots els | renys | o enganys, no podien fer-li empassar una caixalada. Se li fongueren els | | perdua de la morta, que en la Tecla augmentava el remordiment de tots els | renys | que li havía fet i de tots els gustos que li havía contradit; retrets que | | i pedregades. —Què dius, què dius, infeliç? —exclamà el sant, en to de | reny | . Això que acabeu de sentir. Si jo tingués el poder de Déu, endegaria | | compressions violentes de la nou del coll i d'altres òrgans delicats, | renys | i botxineries tot fou debades. Fins que el gitano —després de cobrar les | | de noves: —És en Quelot, el de la Pepa Coixa, i ve... Fou aturada pel | reny | dels ulls del capellà: —Digues que entri. Quelot era ja a la porta. Venia | | se li va escapar de la boca. Ramona se'l mirà un moment amb un esguard de | reny | adolorit. Després va posar-se a plorar amb molta d'empenta. —Ho veus? | | de lladrucs, de grinyols, de remolins i cops de cua, respostejats per | renys | , malaïtsigues, mots coents, puntades de peu i estirades de braç, a fi de | | Eres tan petiteta encara quan vaig marxar a Terra Santa! Més que | renys | i correccions, el que tu deus venir a cercar al costat del teu pare són | | sigui!" "No et sàpiga greu que et digui trapella. No t'ho dic en to de | reny | , sinó en to afectuós; que el teu bon cor prou el tinc conegut." "No m' | | braç i mogué la mà negativament amb una violència que tenia quelcom del | reny | carregat d'ira. I els llavis, exànimes, encara es mogueren per dibuixar | | Quan escric sento tots els sorolls de casa; crits de les criatures, | renys | de sa mare, disputes dels vells quan els diners són curts per passar la | | gaseoses, soroll de copes, de tant en tant algun crit, un renec, un | reny | de la mestressa, rialles de dones... De sobte irrumperen al salonet tres | | incestuós, que ni la corona ni la porpra no podien alliberar del | reny | del Profeta aquí baix, ni de la ira de Déu en l'altra vida. No era pas | | de les joves, el brogit dels homes, els crits de la xicalla i els | renys | de l'àvia enquimerada que vivia amatent a les entremaliadures dels seus | | però la Mar, gelosa de la seva puixança, no va fer cas dels seus | renys | i redoblà les seves escomeses contra la seva antiga estimada." "Davant | | encís que durava per miracle. Lídia, en sentir-me entrar, em rebé amb un | reny | tot dolç, perquè l'havia deixada tanta estona. Li vaig explicar com era | | que anava contant, la perdició ja havia començat, poc o molt, malgrat els | renys | dels seus germans, malgrat l'esclavització del marit, malgrat els | | ella rai, tenia ja sobreentesa la intrusió. Una paraula entonada com un | reny | i un gest extraordinari —indicació per mitjà de l'espatlla, a guisa de | | del marrec era indeturable: ni els càstigs del mestre de l'escola ni els | renys | paternals, no l'intimidaven. Als dotze anys ja llegia tots els llibres | | ©; Mc., ©; Jo., ©) i, cosa més sorprenent, el | reny | enèrgic que fa a Pere quan vol dissuadir-lo de la Passió que acaba | | amb veu anguniosa. —¿Que no el veus ací? —contestà en Peret en un to de | reny | . —¿No t'ha passat res, Toni? ¿No t'han fet res? —demanà | | el noi podia estar segur de trobar en la seva mare, barrejat amb el | reny | inevitable, el plany escaient i un auxili, si no adequat, prou afectuós. | | seu germanet sense despertar-lo. Altrament hi hauria plors i escàndol, i | renys | dels grans. Quan tenia les mans a les espatlles de Pedrito, va desistir | | se li feia salada a la boca i al nas, per on ell l'escopia amb sons de | reny | amical; però dolça, fresca, amorosa a la pell. Txossep s'hi abandonava | | companyia d'un home, la seva tebior carnal, les seves carícies i els seus | renys | , desitjava la vida d'un home dintre la seva vida enormement buida de | | . —Més tard, en associar-se, va adoptar aquest nom. Una casa amb molts de | renys | , però que paga bé. Tu n'havies sentit a parlar al Panamà? Joan trigà uns | | uns parents i uns amics. Tots, en entrar, diuen el mateix, amb un to de | reny | ensems greu i afectuós: —Encara sou ací? Què penseu fer? Jo els contesto: | | de dona francesa. Em giro, i una desconeguda preté frenar l'animal amb | renys | i xiscles. L'animal, sense sentir-la, no fa altra cosa que donar voltes | | tempestuosa i utilitza, com a peces d'una ciència exacta, la moixaina, el | reny | , l'estirada de musells, el picar d'ulls, el donar copets, el preguntar, | | esclet, que fa girar el cap dels qui tenim a la vora, i em renya amb el | reny | matxucador que cal en el nostre ambient de bananes, de pumes i de pinyes | | i mai no trencava l'encís una pujada fora de to o les asprors d'un | reny | ... Quines dones!... Sí, se n'ha perdut ben bé la mena... —S'aturà per | | i lo negre en blanc, com el més destre prestimans. "El cert és que ni | renys | ni sermons serviren de res. No sabien per quin conducte, ni com, mes lo |
|