DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
renyar V 1075 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb renyar Freqüència total:  1075 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"No repapiegis, Calamanda, que ara la citació no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia,
de psitàcid, prou que posarà els punts sobre totes les is i ens renyarà si ens hem equivocat, un tros o una mica, en les nostres fàcils
Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena Blasi. "Distingides i estimades senyores i amigues:
quan a mitja dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els antics
els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la senyora
lloca censurada, per damunt de bàndols, la Ignasieta. "Ximple!", la va renyar, sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què
de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror. Fins aleshores sa mare no s'era adonada del canvi que s'havia
seva aprovació i participar també en l'alegria. Ara la seva mare l'havia renyada durament; àdhuc l'amenaçà amb no deixar-la sortir de casa, amb tancar-li
davant aquella espontània manifestació de sentiment, a penes s'atrevia a renyar-la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps que ta mare està enfadada
Mila reia: —Sí: per heretge. I tornava a riure. La mare llavors els renyava tots dos. —Sembleu dues criatures: mai no tindreu senderi. Però en el
altes falgueres, rosers boscans en flor, grosses margarides. Tornant, renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora. Tots plegats ens
Tot això sense deixar de vigilar-ho tot i sense deixar de discutir i de renyar el fill, de barallar-se amb els compradors que passaven, amb els
corrents i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El pagès els renyava, perquè no el deixaven desenganxar, i se'ls treia del damunt a
paraula, un acudit, un gest d'un dels infants, i la veien riure, i reia i renyava alhora, i els infants reien amb ella. A l'hivern venia la temporada de
descalços, quasi despullats, amb els mocs penjant. La vella Pigada els renyava: —Tu, vés, que ta mare et moque, primer, marrà! Després torna. Els
tan viu el seu desassossec, que la seva mare no es pogué contenir i la renyà. No tingué més remei, vulgues que no, que sotmetre's. Però la nit
llit. Ella les deixava que parlessin, que li donessin consells, que la renyessin per la seva conducta. La vella les escoltava en silenci i les mirava amb
ho pren tot i m'ho rebenta tot, i el més negre és que no hi ha manera de renyar-lo ni d'arrugar-li el front, perquè té una rialla desconcertant i unes
amb simpatia i agraïment.)] ¿I què faràs ara sense l'espasa? ¿No et renyaran? Adam. Però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques
(Això mateix: qui l'ha traït?) I amb ira temorosa renyava l'animal dolç i orellut a penes: "Et prohibeixo que
Temo que m'amenaci, que em castigui, que em renyi, que m'espiï, que em segueixi. Em desficien els
Les coses s'han de pendre tal com Déu les envia. En Pepe ens renyarà. No s'adoba pas res fent llamequeries, filla meva... Ernestina.
diu que no. Ernestina. La mare, rai! Merceneta. La va renyar molt l'altre dia el doctor Riera. Li'n va dir de seques i de verdes.
[(Atzarada i severa.)] Merceneta! Merceneta. No em renyis! Et penses que no endevino el vostre turment? Quan veig que feu esforços
una flor blava i bufar-la i les fulles van volar una estona i Adam la va renyar perquè havia fet mal a una flor. Perquè Adam, que era el pare de tots els
i quan miraven amb aquells ullets... No sé en Quimet com tenia valor de renyar el nen tan sovint. Jo el renyava alguna vegada, però només quan me'n feia
No sé en Quimet com tenia valor de renyar el nen tan sovint. Jo el renyava alguna vegada, però només quan me'n feia alguna de molt grossa; si no, li
de parar en sec mentre travessava el carrer Gran; el conductor em va renyar i vaig veure gent que reia. A la botiga dels hules em vaig aturar a fer
deien, es va alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels enrabiats que renyaven la gent i els explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els
"Amb una dona així no hi ha res a fer", pensava Frederic, mentre Maria renyava sense motiu Lluís, el més petit dels seus fills. "Deixa'l estar, dona,
ha fet una malesa i es defensa amb la simpatia dels llavis perquè no el renyin. Leocàdia es mirava el seu fill amb un entendriment inefable; li veia
malalts pobres; que mentre transplantava de torratxa un gerani bord, ha renyat la cuinera per certes confusions en el compte de la despesa; que fa una
amb el cap del dit mig enfadada, mig divertida. —Prou! prou! irreverent —renya el senyor Llibori. —Irreverent, perquè els conto el que ja saben de
només feia que amagar-se pels recons de la casa, amb por que l'oncle la renyés. Si no hagués estat pel dol, massa recent, el senyor Llibori hauria rigut
s'abrigà l'esquena amb el vestit. El mestre de hula la renyà durament dient: ""El que pertany a sobre ha de romandre a sobre i el
ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya, renyava al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un buf movía, no s'
—exclamá la Madrona, ignoscentment entretinguda! —Oh, perque no 'm renyessiu per lo de las bitllas; be prou qu' ho va fer lo majordom, aquell, en Nasi,
de véures rebutjada tan injustament. —Mira que vindrá 'l metje y 'ns renyará, que 'ns ha manat que te 'n donessim cada tres horas y 't convé; te fas
perquè el volem posar de dependent... L'ex-seminarista fa el seriós, renya el meu oncle, com si ell fos l'home de cinquanta anys, i l'oncle, un
arribà a aixecar la balda de la porta de la cambra. El mestre no gosava renyar-nos. Quan no sabíem la lliçó ja no ens pegava. Es limitava a dir que els
butxaca o a la mà; em passava les hores llegint. El barber no s'atrevia a renyar-me, puix que no em donava ni un cèntim. Però es queixava al meu oncle.
ni un cèntim. Però es queixava al meu oncle. Aquest l'autoritzà per a renyar-me, per a obligar-me a aprendre fos com fos. Però el que té de bonic
a sopar, sortia de nits, sempre per estar prop d'ella. Si els meus em renyaven, jo replicava insolentment. Ara ja no feia a la criada cap confidència
de tot escrúpol, m'abraça davant la gent. La filla del mestre em renya, amb els ulls, d'una finestra estant. Em crida. Ja no s'amaguen de res.
, no donava l'abast a la feina, i si ell havia de venir a ajudar-me em renyava per tocatardà i gandul. Després de sopar fugia escapat a veure l'amant.
avergonyit. Em penso que tenia l'aire d'un beneitó, com quan era noi i em renyaven per la meva inaplicació escandalosa. —Oh, no rigueu, no rigueu, així!
peus per sota la taula, ens empenyíem els colzes. El mestre i pare volia renyar, però es veia que no tenia autoritat. Fill i filla es reien d'ell a les
normal. Moltes nits seguides no m'acostava a casa. La meva família em renyava; jo em creia tenir raó, i vivia en un malestar continu dintre de casa.
això amb la veu ronca, ofegada. —Ell també tindrà pena quan ho sàpiga. Em renyarà d'haver-vos deixat partir sense acceptar res de nosaltres... Preneu,
Hi havia dies que amb prou feines li sentia la veu si no era per a renyar-me. Jo era una mena d'ajudant seu. Em tractava a grunys. Em venia a cridar

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »