×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb renyar |
Freqüència total: 1075 |
CTILC1 |
"No repapiegis, Calamanda, que ara la citació no venia a tomb", la va | renyar | l'amiga. "Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia, | de psitàcid, prou que posarà els punts sobre totes les is i ens | renyarà | si ens hem equivocat, un tros o una mica, en les nostres fàcils | Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va | renyar | la senyora Magdalena Blasi. "Distingides i estimades senyores i amigues: | quan a mitja dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el | renyo | , "que el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els antics | els seus ulls es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el | renyava | , unes quantes hores després, en tornar de l'espectacle, la senyora | lloca censurada, per damunt de bàndols, la Ignasieta. "Ximple!", la va | renyar | , sense ni escoltar-la, per un benèvol costum, la meva àvia. Circe "Què | de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia | renyada | amb aspror. Fins aleshores sa mare no s'era adonada del canvi que s'havia | seva aprovació i participar també en l'alegria. Ara la seva mare l'havia | renyada | durament; àdhuc l'amenaçà amb no deixar-la sortir de casa, amb tancar-li | davant aquella espontània manifestació de sentiment, a penes s'atrevia a | renyar | -la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps que ta mare està enfadada | Mila reia: —Sí: per heretge. I tornava a riure. La mare llavors els | renyava | tots dos. —Sembleu dues criatures: mai no tindreu senderi. Però en el | altes falgueres, rosers boscans en flor, grosses margarides. Tornant, | renyo | els nens, i la Josefina es disgusta i plora. Tots plegats ens | Tot això sense deixar de vigilar-ho tot i sense deixar de discutir i de | renyar | el fill, de barallar-se amb els compradors que passaven, amb els | corrents i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El pagès els | renyava | , perquè no el deixaven desenganxar, i se'ls treia del damunt a | paraula, un acudit, un gest d'un dels infants, i la veien riure, i reia i | renyava | alhora, i els infants reien amb ella. A l'hivern venia la temporada de | descalços, quasi despullats, amb els mocs penjant. La vella Pigada els | renyava | : —Tu, vés, que ta mare et moque, primer, marrà! Després torna. Els | tan viu el seu desassossec, que la seva mare no es pogué contenir i la | renyà | . No tingué més remei, vulgues que no, que sotmetre's. Però la nit | llit. Ella les deixava que parlessin, que li donessin consells, que la | renyessin | per la seva conducta. La vella les escoltava en silenci i les mirava amb | ho pren tot i m'ho rebenta tot, i el més negre és que no hi ha manera de | renyar | -lo ni d'arrugar-li el front, perquè té una rialla desconcertant i unes | amb simpatia i agraïment.)] ¿I què faràs ara sense l'espasa? ¿No et | renyaran | ? Adam. Però, dona! Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques | (Això mateix: qui l'ha traït?) I amb ira temorosa | renyava | l'animal dolç i orellut a penes: "Et prohibeixo que | Temo que m'amenaci, que em castigui, que em | renyi | , que m'espiï, que em segueixi. Em desficien els | Les coses s'han de pendre tal com Déu les envia. En Pepe ens | renyarà | . No s'adoba pas res fent llamequeries, filla meva... Ernestina. | diu que no. Ernestina. La mare, rai! Merceneta. La va | renyar | molt l'altre dia el doctor Riera. Li'n va dir de seques i de verdes. | [(Atzarada i severa.)] Merceneta! Merceneta. No em | renyis | ! Et penses que no endevino el vostre turment? Quan veig que feu esforços | una flor blava i bufar-la i les fulles van volar una estona i Adam la va | renyar | perquè havia fet mal a una flor. Perquè Adam, que era el pare de tots els | i quan miraven amb aquells ullets... No sé en Quimet com tenia valor de | renyar | el nen tan sovint. Jo el renyava alguna vegada, però només quan me'n feia | No sé en Quimet com tenia valor de renyar el nen tan sovint. Jo el | renyava | alguna vegada, però només quan me'n feia alguna de molt grossa; si no, li | de parar en sec mentre travessava el carrer Gran; el conductor em va | renyar | i vaig veure gent que reia. A la botiga dels hules em vaig aturar a fer | deien, es va alçar un cant d'àngels, però un cant d'àngels enrabiats que | renyaven | la gent i els explicaven que estaven davant de les ànimes de tots els | "Amb una dona així no hi ha res a fer", pensava Frederic, mentre Maria | renyava | sense motiu Lluís, el més petit dels seus fills. "Deixa'l estar, dona, | ha fet una malesa i es defensa amb la simpatia dels llavis perquè no el | renyin | . Leocàdia es mirava el seu fill amb un entendriment inefable; li veia | malalts pobres; que mentre transplantava de torratxa un gerani bord, ha | renyat | la cuinera per certes confusions en el compte de la despesa; que fa una | amb el cap del dit mig enfadada, mig divertida. —Prou! prou! irreverent — | renya | el senyor Llibori. —Irreverent, perquè els conto el que ja saben de | només feia que amagar-se pels recons de la casa, amb por que l'oncle la | renyés | . Si no hagués estat pel dol, massa recent, el senyor Llibori hauria rigut | s'abrigà l'esquena amb el vestit. El mestre de hula la | renyà | durament dient: ""El que pertany a sobre ha de romandre a sobre i el | ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya, | renyava | al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un buf movía, no s' | —exclamá la Madrona, ignoscentment entretinguda! —Oh, perque no 'm | renyessiu | per lo de las bitllas; be prou qu' ho va fer lo majordom, aquell, en Nasi, | de véures rebutjada tan injustament. —Mira que vindrá 'l metje y 'ns | renyará | , que 'ns ha manat que te 'n donessim cada tres horas y 't convé; te fas | perquè el volem posar de dependent... L'ex-seminarista fa el seriós, | renya | el meu oncle, com si ell fos l'home de cinquanta anys, i l'oncle, un | arribà a aixecar la balda de la porta de la cambra. El mestre no gosava | renyar | -nos. Quan no sabíem la lliçó ja no ens pegava. Es limitava a dir que els | butxaca o a la mà; em passava les hores llegint. El barber no s'atrevia a | renyar | -me, puix que no em donava ni un cèntim. Però es queixava al meu oncle. | ni un cèntim. Però es queixava al meu oncle. Aquest l'autoritzà per a | renyar | -me, per a obligar-me a aprendre fos com fos. Però el que té de bonic | a sopar, sortia de nits, sempre per estar prop d'ella. Si els meus em | renyaven | , jo replicava insolentment. Ara ja no feia a la criada cap confidència | de tot escrúpol, m'abraça davant la gent. La filla del mestre em | renya | , amb els ulls, d'una finestra estant. Em crida. Ja no s'amaguen de res. | , no donava l'abast a la feina, i si ell havia de venir a ajudar-me em | renyava | per tocatardà i gandul. Després de sopar fugia escapat a veure l'amant. | avergonyit. Em penso que tenia l'aire d'un beneitó, com quan era noi i em | renyaven | per la meva inaplicació escandalosa. —Oh, no rigueu, no rigueu, així! | peus per sota la taula, ens empenyíem els colzes. El mestre i pare volia | renyar | , però es veia que no tenia autoritat. Fill i filla es reien d'ell a les | normal. Moltes nits seguides no m'acostava a casa. La meva família em | renyava | ; jo em creia tenir raó, i vivia en un malestar continu dintre de casa. | això amb la veu ronca, ofegada. —Ell també tindrà pena quan ho sàpiga. Em | renyarà | d'haver-vos deixat partir sense acceptar res de nosaltres... Preneu, | Hi havia dies que amb prou feines li sentia la veu si no era per a | renyar | -me. Jo era una mena d'ajudant seu. Em tractava a grunys. Em venia a cridar |
|