Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es dolia de no haver-la executat, encara que hagués tingut per ella de	renyir	amb el seu germà. Arribà en fosquejar, i quan s'assabentà de què l'havien
li'n va fer una per la qual estigueren a punt de barallar-se de debò, de	renyir	per sempre, tan gran va ésser el disgust que li causà. La cosa va ocórrer
pell se'm va tornar a fer llisa com sempre. Li volia explicar que havia	renyit	amb en Pere, que tot estava llest. Ens vam asseure en un banc de pedra en
cosa que em preguntava, tirant el cap i el cos endavant, era si ja havia	renyit	amb en Pere. I aquell dia no m'ho preguntava i jo no sabia de quina
llumí quan, després d'haver-lo encès, el bufen. I quan pensava que havia	renyit	amb en Pere sentia una pena per dintre i la pena em feia adonar que havia
en el moment que estava a punt de dir-li, saps?, amb en Pere ja hem	renyit	, es va aturar en sec, se'm va plantar al davant, em va agafar pels braços
a passejar amb en Pere que, pobra de mi, no havia vist d'ençà que havíem	renyit	. El diumenge vaig anar a rascar paper. En Quimet no va venir fins a
Frederic hi enterrà el dot de la seva dona. Els Carreres i els Lloberola	renyiren	. Maria Carreres, inhàbil i declamatòria, va ésser la Ifigènia d'aquella
tots hi passaven una mala estona. D'ençà que els consogres varen	renyir	i que les coses anaven de mal en pitjor, la nora, tan inhàbil com víctima
encara hi ha persones que se'n recorden. Els Comtes de Sallent, per no	renyir	definitivament amb la seva filla, varen fer veure que no s'havien
gairebé sense cap motiu, aquests dos amics aparentment inseparables van	renyir	per tota la vida. Aquella nit Bobby no va anar a sopar al Liceu; es quedà
amistat autèntica. Frederic durant els anys de solter i de casat, havia	renyit	amb tothom; un company li durava molt poc temps, perquè en general per
que es muntaven i es desmuntaven perquè sí. Però, després d'haver	renyit	amb Bobby, la presència de Rosa Trènor ja no tenia per a ell un interès
manera, que de fet era com no trencar, Frederic no tenia cap intenció de	renyir	, perquè inconscient com era i fent-li el salt amb altres dones, trobava,
amb la República s'hi trobava com el peix a l'aigua; no és que hagués	renyit	amb els protestataris ni amb els desesperats; escoltava les llàgrimes
vestit de desaprensiu profiteur; potser aquesta seria la manera de	renyir	definitivament i acabar de patir. Guillem amb una sang freda absoluta i
alhora, els últims s'ofendrien. La nostra mare ja era molt mirada; va	renyir	amb una germana perquè havia fet saber primer a uns cosins la mort d'una
a provar si la Quica fornera està sola? —pregunta un dels hereus. —Va	renyir	amb l'home! —No, que ja han fet les paus. Els parers no s'avenen,
que l'apotecari no volia visites. Amb la filla del mestre havíem mig	renyit	d'ençà de la seva aventura amb el conco. A les altres amargors jo afegia
interessar-se per cap altra dona, com si no n'existís cap més. Sovint	renyien	, cridaven. Ell la tractava amb violència o amb una tendresa extremada.
agrá que com lleu el gát te vacha buscant Teresa. Mira pues que	reñirem	. Pepet. Tú no me vóls. Teresa. Tú qué saps! Te vullc
ets un bagarro. Escena XVI [Dits y Timbaler] Timb· Ja	renyiu	? Pep. No, no ha estat res. Has tardat. Timb· No m' ho
haurás embocát per fí lo de les barbes, y l' hòme s' ha incomodát y hau	reñit	? Lo que yo dia, has perdut un parroquiá y un amic. Serap· Ay! si
massa lluny! Serà un dia que la mare hi treballi. Si ho sabés, la mare em	renyiria	. Passaren dies i mesos fins al retorn de les vacances d'estiu, i una
aixís va acabar un amor que me havia acabat els quartos i que m'havia fet	renyir	amb aquell angel de bondat. És cert, això sí, que me'n enduia d'un sol
més, gastant ingeni i forces físiques pel bé d'aquell malagraït. Havia	renyit	amb quasi tots els viatjants de Catalunya, que'm tractaven d'aventurer,
dos o els que fossin, que per un fill més o menys no haviem pas de	renyir	, que si tot el meu, temps a venir, havia d'ésser d'ella, era just que
dona, un trasbals! I a cada nova elecció, de mena reivindicadora, té de	renyir	amb algun amic. Perquè, si mai té d'eixir de l'horta i anar amb una
en un poble de la província de Girona. He sabut que en Melrosada ha	renyit	amb els parents de la seva dona: Paulina morí sense haver fet testament,
l'hagués deixat, encara estaríem parlant ara. Saps què m'ha dit? Que ha	renyit	amb la Treseta... És tota una història, llarga de contar. Mira... En
negava: —No pare. Ja no m'inquieta. —Vols dir... Sospitava: —Potser heu	renyit	tu i Anneta?... L'empenyia, sense dar-li temps a respondre, bondadós: —Ves
la mel així que li endolcia la boca. L'Enric li aconsellava que no	renyís	amb aquell home que la rellevava de viure com una perduda, i aleshores
seu propi perfil regular, de l'aspecte lleuger del seu propi cos. —I han	renyit	? —Ell se n'ha anat a Amèrica —va dir Trianera. —Sí, amb una secretària
pàgines, en la qual el minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a	renyir	amb el parent que l'havia cridat a Amèrica, home avariciós i malvat que,
preu ho mata tot —va respondre el cavaller. —Vós demaneu. Em penso que no	renyirem	. —Bé, bé, missenyor: vos parleu bé... prou, sí... ja us entenc;
o la meitat d'una llebre i amb aquest amic tan savi no hi ha manera de	renyir	. El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us
Vostès comanden. Jo m'aturaré quan diguin "alto". Pel preu no	renyirem	. No m'ha acabat pas de convèncer aquesta assegurança, puix que tinc ben
assegurança, puix que tinc ben observat que cada vegada que algú no vol	renyir	pel preu és precisament quan s'esdevenen les renyines. Ara que,
d'aquell íntim encongiment que l'havia sobtada els primers dies d'haver	renyit	amb la senyora Remei, però a còpia de mirar-se-la els homes amb aquella
no n'espereu res en vida. Tracteu-lo bé i de lluny, és la forma de no	renyir	amb ell, i si no té fills potser sereu els seus hereus.""" Però quan va
preguntà, ràpida, decidida, com si ja tingués meditada la pregunta: —I ha	renyit	amb la dona per interessos o perquè l'han ficat a la presó? Ell abaixà el
a prop o de més lluny, emparentades. Ara, la guerra els ha separats. Han	renyit	i es passen els dies fent-se morros i males cares. Quan es troben a la
el nostre sedentarisme intel·lectual només coneixem el recurs de	renyir	amb els veïns. Contra aquesta petitesa, com lluitar-hi? La nostra avial
o un conill de bosc, i amb aquests amics tan savis no hi ha manera de	renyir	. El vi de les vinyes que donen al mar és bo i té un aspret que cueja i us
Aquesta mort fou una font de disgustos lamentables. Les dues famílies	renyiren	, els caps de casa s'insultaren i si no arribaren a les mans fou ben bé
Tradueix els poetes llatins, Villiers de l'Isle-Adam i Gautier. Ha	renyit	amb dos o tres vells amics perquè els sentí blasfemar. No el preocupa
clavat de mans i peus. També, ¡quin lleu tindrien aquells que, sense Tu	renyir	, et travessaren els claus a colps de martell! Tinc l'enrònia que Tu no
vaig fugir per la portella. Si ell m'hagués pegat, com un home, hauríem	renyit	pit a pit. Però era un covard... Perdut sóc i perdut estic. Ja veus, t'ho
la Miquela—. Aneu molt de pressa! Encara no hem fet preu. —Això rai! No	renyirem	pas. Al meu mercat pot venir-hi una criatura. No s'hi fa més que un preu
L'estada és retirada i ens ho passarem tots sols, però goso dir que no	renyirem	. Però dispenseu: tota l'estona heu anat portant la fruita. Permeteu-me

Pàgina 1 (de 8)

50 següents