Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mig esparpillar d'esma, la meva àvia, des de la seva eterna becaina. "No	repapiegis	, Calamanda, que ara la citació no venia a tomb", la va renyar l'amiga. "
"Per aquestes coses que t'escric, si penses que m'he fet vell i	repapiejo	, escriu-m'ho. Jo dono voltes per les botigues de Candia per comprar cable
batalla finia bruscament o s'allunyava. A voltes era una guineu que feia	repapiejar	els gossos, fins a esgotar-los del tot; altres, un vell i mascle senglar
fredelugues, una parella de salcets o alguna becada escadussera, el feien	repapiejar	unes hores per aquells fondals, que ara, amb la neu, esdevenien més
originalitat i d'un saborós sentit racial. Mentre la vella Catalunya	repapiejava	i s'entretenia amb quatre nicieses de per riure, els tarragonins,
en un banc. I diria's que tot era endegat amb el ferm propòsit de fer	repapiejar	als subjectes esmaperduts. Així, en la majoria dels xamfrans hi trobàveu
! Ja ho crec, que n'estic!... —Fes memòria!... —Que et penses que	repapiejo	? Ves si ho sabré jo, lo que he fet!— Mira; no sé quina força dimoníaca
. Rumia: "Si la teníem a casa, ens els ben malavesaria. Pobra mamà!, ja	rapapieja	". Reprèn la lectura important, sense haver vist les blavors de la Nit
aquest és l'autèntic art de la vellesa, el camí més apropiat per a no	repapiejar	i evitar el repatanisme. Aquest art és, a més a més, el procediment més
famosos ocells, no en quedava ni una ploma, encara el terrible lloro,	repapiejant	si voleu, però xerrant pels colzes, va continuar fent-nos la guitza. No
conegut personalment la reina Isabel II i com a conseqüència començaven a	repapiejar	. El meu oncle es feia amb els eminents prohoms científics, que eren
sovint un cert desassossec, perquè no explica històries domèstiques, no	repapieja	amb auques ni goigs —seriosament— ni que sigui per a una hipotètica
posat, si algú els hagués assegurat que el món feia milions d'anys que ja	repapiejava	de tan vell com era. Si descomptem els 344 anys, veurem que el
les matèries poden ésser tractades igualment. Sospito que comences a	repapiejar	... Soc. —En veritat, Calixte, no em sembla que m'hagi separat
mereixen els vells i les seves circumstàncies? Amb la repetició del "ja	repapieja	!", s'alliberen moltes consciències que d'aquesta manera tan planera,
humana. Més que pietat, causen fastic. Els seus vells, quan se lamenten,	rapapiegen	; els seus personatges, quan sucombeixen, se desplomen plens de llagrimes,
no es filosófica, es poética; no es pensada, es inspirada. Si en Bernat	repapiejant	es lo representant de unas ideas que fugen y per ço está mes agarrat ab
és cert, però arrossegant les nalgues. Em sembla que encara no	rapapiejo	, però no n'estic massa segur. Penso en aquell boig que mirava els
va sorprendre tant, que restà esbalaïda, ben convençuda que el seu amo	repapiejava	. I no podent-se contenir, va dir: "Pobre senyor, ha ben perdut el magí
grèvol i és pregon l'ésser mortal. Fins quan la carn	repapieja	pensa en l'alba triomfant. Ultra el cor està el
de vostres filles i amb la xacrosa intercessió d'un madur que ja	rapapieja	, com vos sembleu ésser? Compteu apagar les flames que ja prompte
sí que li voldrà fer de testimoni. Xin. No serviria de res.	Repapieja	. Xen [(al Sense-feina)]. Es tracta d'una pensió vitalícia,
Al punt on ho tenim, ja no hi té res a fer... Rafeques No	rapapiegeu	! Bernat Com s'entén? Bé, molt bé. Rafeques No perdem
les terres sense conrear, i cada mes un embarg. Peer: No	repapiegis	més! Sovint la sort se'ns gira de cara quan menys ho esperem.
Perquè la noia ha acabat malament, sabeu? Peer: Bé, bé, no	repapiegem	, ara! Hi ha coses que m'interessen més que això. Escolteu: em trobo en
Des de demà no vull veure més aquí aquesta vella xaruga, que	repapieja	! Aquesta lladre [(pica de peus)], aquesta bruixa! I no m'ataqueu els
De fet haig de dir que sí. Està impossibilitat i li agrada xerrar, però	repapieja	i m'ha calgut suar per poder centrar-lo. [(Arriba Miró, el cap dels
Mentres resta un moment guaitant-la en mal encobert mig riure de vell que	repapieja	i ella temerosa no s'atreveix a aixecar els ulls, els tres rufians a mig
jo sense les meves filles? Una dona vella un xic d'estar per casa, que	repapieja	una mica, tal com l'acabeu de sentir... [Un silenci. L'atmosfera es
Al soterrani? A què fer? Egli: Després t'hi enviaré Häberlin.	Repapieja	, amb la seva dèria d'anar a la presó... [(Silenci.)] Päuli: L'
de Magdalenes. Quima. Els semblarà que sóc una pobra vella que	rapapieja	... No hi puc fer més... És una catàstrofe tan grossa, tan inesperada, per
moment, com una alga que topés en una boya. —Valguem Deu, moça! ¿Que	rapapieges	?— li havía fet la veu alterada de l'avia: —Dues hores que t'he demanat el
a l'esglesia, de l'esglesia al cementiri, del cementiri als caminals... —	Repapiejan	, els pobres vells... repapiejan... —deya entre dents mossen Llátzer.
cementiri, del cementiri als caminals... —Repapiejan, els pobres vells...	repapiejan	... —deya entre dents mossen Llátzer. Però, al cap y a la fi, el posat
, els hauría dit: "¿Què aneu a fer? ¿Què aneu a fer? ¡No	repapiejèu	més, desventurats!" Però, com que no tenía habilior ni pera obrir la
al sentir que sa mare li deya: "Noy, ves que fá ton pare, per mi ja	repapieja	; avuy perque es lo sant d' Espartero l' ha donada en que no 's vol moure
de las historias Ab los clarejants fets que á cap portaren. Tot	repapiejant	l' avi ho esplica, Mentres que per la porta aclivillada,
que anés més lluny i vam apujar el sou de l'Encarna. És un vell, li dèiem,	repapieja	, prengui paciència. Però, al cap d'un mes, començà a agafar altres
que son grans, me treuen! [(plora.)] Sr· Batista Bah! Bah! Vostè	rapapieja	. Faci-s carrec, si és que se'n vol fer, que tinc més gasto del que
Batista Se poden portar llibres d'esma, però no tant! Vostè ja	rapapieja	, senyor Pepet! Sr· Pepet Té molta raô, senyor Batista. Aixis!
[(a Lola)] Deixem-lo! Ja li passarà! S'ha d'aguantar tot quan	rapapiejen	! Lola I jo també, tio? Sr· Batista Tots! Sou diferents
individuos infelissos, que corcats de cos y d' esprit, á vint anys	repapiejan	y á trenta moren de vells. Aixís s' explica l' indiferentisme mussulmá,
lo perdó 't duch; Posém á nostres dols treva. Jut· (Aquet home	rapapieja	; Lo milló es que 'ns anem y mes tart ja tornarem; aixís l' escena 's
d'ell? Enceta, enceta i quan tendria de parlar se queda mut. Dixem-lo	repapiejar	. Anton [(veu dolça)] Pobre Jau! Com va la gent! Sigui possible,
a l'escriptor de Llofriu. Feia pena i vergonya. Ens hi mostraven un Pla	repapiejant	, senil, repetint obsessivament les seves idees predilectes, inassequible
mentre eren allí, van sentir els crits del pobre padrí. —És un vell que	repapieja	. És més vell que Matussalem —va dir la mestressa. —Quants anys té? —van
—Doncs jo no sé veure per on llaura... —mormolà el vell de Vaitot que ja	repapiejava	. —Que no ho veus que ara no porta les arreus, beneit? —van saltar dos o
per a l'art no passa el temps?», va pensar el frare. I com que ja	repapiejava	no va aconseguir recordar que ho deia en Blau. «In principio erat
i americanitzada del conflicte balcànic que, a més de ser falsa,	repapiejava	. Era, d'altra banda, un article que sintetitzava el mateix discurs que,
i que per això deixen anar rialletes de compassió —el pobret, diuen, ja	repapieja	— quan confon el carrer de la Mar amb el del Rei En Jaume...

Pàgina 1 (de 2)

50 següents