Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, que hi governava, els	repel·lia	per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder, pels
del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença	repel·leix	", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge
cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em	repel·leix	, el de Polinices, del qual ho ignoro tot. Era més gran o més jove que
paraula o d'obra. La venjança, en canvi, és el recurs del dèbil. El fort	repel·leix	l'agressió sur place: el dèbil espera a deixar de ser-ho —a deixar
veuran mai, com no sigui, potser, com a visitants, i on moltes coses els	repel·lirien	. Ell la va mirant, atent, greu, tancat amb ella en un món que ja no forma
el destí. He conegut un cert possible marit. Només el	repel·lia	(no es tracta de gustos: el mot el dóna la precaució)
ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un xiscle,	repel·lint	amb força inusitada en Pepe, qui quasi rodola per terra. S'aixeca
diluïda amb molta aigua. La seva dona no s'adonava del que era Frederic;	repel·lia	el seu tracte per unes raons que no eren precisament les que el feien
les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella dona esquiva, la	repel·lien	amb l'esgarrifança de qui defuig el contacte d'una persona tarada. No
hi ha minyons que t'odien bestialment. Perquè hi ha naturaleses que es	repel·leixen	i topen malgrat tots els principis. Així la dolçor entre mestre i
durava períodes llargs. A la duresa forta del meu pare que m'havia	repel·lit	, jo hauria volgut oposar una altra força noble, humana! Però quina? I
llavors paraules fines ni literàries, sinó l'escomesa abrupta, que ella	repel·lia	amb un coratge insospitat que m'irritava. Ella em rebutjava i tenia més
el meu ésser, o relliscava per la meva superfície sense deixar rastre.	Repel·lia	tota lliçó que no es fongués dintre meu com una limfa, igual que fugia de
i els estimava. M'hauria volgut fer llur amic. Però quan m'hi acostava em	repel·lien	amb llurs ulls freds. No volien confidències. Eren homes de poques
Oh, no emprem aquest mot pretensiós! Les vides, els éssers s'atreuen o es	repel·leixen	sovint materialment més encara que per l'esperit. Jo sé tota la misèria
dits. L'"altra" també ho va provar. Les dues mans en confrontar-se es	repel·liren	; un obstacle s'interposava entre elles. S'esguardaren llargament: no es
no em coneixien, m'ignoraven, m'esquivaven sense saber que allò que els	repel·lia	en mi era exclusivament el mal que m'havies causat. En crisis de desesper
que avançarien l'una al costat de l'altra sense trobar-se mai, que es	repel·lien	per instint, dues natures hostils, lligades per un mateix nom i separades
denses. ¿Què més podien fer? Sortir a atacar-los,	repel·lits	altre cop i repetida la derrota indecent, era exposar-se
poderós, podria algú, o uns límits prescriure al teu imperi?	Repel·lires	molt fàcilment els Esperits apòstates en llur intent
no coneixen res tosc, ni desharmòniques mixtures— el	repel·leixen	, maculat que és ara, se'n purifiquen com d'un mal infecte,
de formigues de l'espècie esclava (F· fusca), que les	repel·liren	vigorosament; a vegades fins a tres d'aquestes formigues s'arrapaven a
és purament estructural; es tracta d'assegurar al desig el seu terme que	repel·leix	. Però llavors, Aziyadé? Aziyadé és el terme neutre, el terme zero
de la democràcia catalana, impossibilitada no ja d'agredir sinó fins de	repel·lir	per la força cap agressió injusta de l'Estat o dels elements díscols, no
ell i l'estimada, li enterbolia la imatge d'aquesta, l'allunyava, la	repel·lia	, a voltes... En el divorci que s'anava accentuant, Mefist hi tenia la
no admet límits, ni partions, ni començaments, ni acabaments: l'eternitat	repel·leix	tota mesura i consideració de temps, tant que si concebem la hipòtesi
ferir i decantar el tret engegat; així també, qualsevol circumstància pot	repel·lir	tota mena d'injúries i trencar-los el camí, talment que siguin fetes,
massa recelós, i tan aviat dava una ordre al cambrer bondadosament, com	repel·lia	amb violència les oficiositats del fàmul. No sabia per què, però a
primera vegada. Però quan ell s'hi va acostar i volgué consolar-la, el	repel·lí	nerviosament, entre enutjada i rancuniosa, com si del fons de la seva
no és pas gens difícil. Si un es decideix a romandre a les files	repel·lint	l'atac dels enemics i sense fugir, tingues entès que fóra coratjós.
—M'estimeu, m'estimeu? Eugènia, llavors, entendrida, sense esguardar-lo,	repel·lint	-lo, digué senzillament, baix com un sospir: —Començo! I es deslliurà i
hi és densa, les qualitats sumptuoses. I aquestes, en cridar-se, en	repel·lir	-se, en unir-se estretament, creen conjunts d'una harmonia delicadíssima.
no solament res no té de virtut, ans té més aviat quelcom de brutal que	repel·leix	tot sentiment d'humanitat. I així és justa la definició que els estoics
desfet. Tot allò no seria obra de sa mare? Quina dona activa, immediata,	repel·lint	tota espiritualitat! Anava i venia atrafegada. —Quina pressa en tot!
a Tristany, no li abellia massa. Li endevinava una sequedat de cor que el	repel·lia	. Veuria a quiscun dels tres, no junts, sinó ara l'un ara l'altra i no
quedar-se davant de certs fets a simple vista incomprensibles; res no	repel·leix	de pla, ni cap cosa l'accepta a mans besades. La vida, per ell, és un
començà de sentir-se forastera, i tan materialment totes les coses la	repel·lien	que no gosava ni a seure en les cadires garrelles del dormitori i que, en
els seus ardits, la desventurada, en comptes d'atraure-se'l, més el	repel·lia	. El desfici de l'home enamorat que no pot realitzar la fruïció del seu
I entremig un crit isolat, agut. Els clivellen a bales. L'atac ha estat	repel·lit	. S'ha fet un xic més clar. Vora meu sento passes apressades. Les
el nom d'"espasa" el torsimany del pensament diví entén els mitjans per	repel·lir	les agressions, com també sota el nom de "sarró" entén tot allò que
forçós que els uns topin amb els altres, i s'empenyin ells amb ells i es	repel·leixin	i es destorbin i s'estrenyin. D'això neix el vent, quan els corpuscles
Cal afegir encara que, per la seva natura, la calor foragita i	repel·leix	les boires: és, doncs, conseqüent que també ho faci el sol. Alguns són de
excavades pregonament, car el foc del cel no forada la terra, ans és	repel·lit	pel més petit obstacle. En temps de pesta podem mudar de residència. No
pilota que salta quan cau a terra i hi torna qui sap les vegades, sempre	repel·lida	per la terra amb una nova empenta. I si les runes fan cap en aigües
fracció de la qual és lleugera i més fluida que la resta. Quan aquesta és	repel·lida	per una massa pesant que li ve a sobre, xoca violentament amb la terra i
rabent, ha estat aturada en alguna banda i aquella massa del riu ha estat	repel·lida	sobre ella mateixa, és rebatuda contra la terra que l'enclou i la sacseja
procel·lós, pul·lular, pupil·la, pusil·lànime, rebel·lió, refocil·lar,	repel·lir	, satèl·lit, sibil·la, síl·laba, sil·logisme, sol·lícit, tarantel·la,
elles el cant viril on Pere el Gran crida a les armes la seva gent per	repel·lir	la invasió francesa. El Príncep Jaume de Mallorca era un poeta tan assidu
oscil·lar, paral·lel, pel·lícula, pul·lular, pusil·lànime, rebel·lió,	repel·lir	, satèl·lit, sol·licitar, vacil·lar, vel·leïtat. Notem, relacionats
arquitectònic. L'abstracció de l'ensenyament que es donava a l'Escola el	repel·lia	cada cop més i l'endinsava en les pròpies cavil·lacions sobre els grans

Pàgina 1 (de 6)

50 següents