×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb repel·lir |
Freqüència total: 291 |
CTILC1 |
gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, que hi governava, els | repel·lia | per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder, pels | del nostre naixement, el nostre aspecte és de velles. La nostra aparença | repel·leix | ", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge | cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em | repel·leix | , el de Polinices, del qual ho ignoro tot. Era més gran o més jove que | paraula o d'obra. La venjança, en canvi, és el recurs del dèbil. El fort | repel·leix | l'agressió sur place: el dèbil espera a deixar de ser-ho —a deixar | veuran mai, com no sigui, potser, com a visitants, i on moltes coses els | repel·lirien | . Ell la va mirant, atent, greu, tancat amb ella en un món que ja no forma | el destí. He conegut un cert possible marit. Només el | repel·lia | (no es tracta de gustos: el mot el dóna la precaució) | ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un xiscle, | repel·lint | amb força inusitada en Pepe, qui quasi rodola per terra. S'aixeca | diluïda amb molta aigua. La seva dona no s'adonava del que era Frederic; | repel·lia | el seu tracte per unes raons que no eren precisament les que el feien | les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella dona esquiva, la | repel·lien | amb l'esgarrifança de qui defuig el contacte d'una persona tarada. No | hi ha minyons que t'odien bestialment. Perquè hi ha naturaleses que es | repel·leixen | i topen malgrat tots els principis. Així la dolçor entre mestre i | durava períodes llargs. A la duresa forta del meu pare que m'havia | repel·lit | , jo hauria volgut oposar una altra força noble, humana! Però quina? I | llavors paraules fines ni literàries, sinó l'escomesa abrupta, que ella | repel·lia | amb un coratge insospitat que m'irritava. Ella em rebutjava i tenia més | el meu ésser, o relliscava per la meva superfície sense deixar rastre. | Repel·lia | tota lliçó que no es fongués dintre meu com una limfa, igual que fugia de | i els estimava. M'hauria volgut fer llur amic. Però quan m'hi acostava em | repel·lien | amb llurs ulls freds. No volien confidències. Eren homes de poques | Oh, no emprem aquest mot pretensiós! Les vides, els éssers s'atreuen o es | repel·leixen | sovint materialment més encara que per l'esperit. Jo sé tota la misèria | dits. L'"altra" també ho va provar. Les dues mans en confrontar-se es | repel·liren | ; un obstacle s'interposava entre elles. S'esguardaren llargament: no es | no em coneixien, m'ignoraven, m'esquivaven sense saber que allò que els | repel·lia | en mi era exclusivament el mal que m'havies causat. En crisis de desesper | que avançarien l'una al costat de l'altra sense trobar-se mai, que es | repel·lien | per instint, dues natures hostils, lligades per un mateix nom i separades | denses. ¿Què més podien fer? Sortir a atacar-los, | repel·lits | altre cop i repetida la derrota indecent, era exposar-se | poderós, podria algú, o uns límits prescriure al teu imperi? | Repel·lires | molt fàcilment els Esperits apòstates en llur intent | no coneixen res tosc, ni desharmòniques mixtures— el | repel·leixen | , maculat que és ara, se'n purifiquen com d'un mal infecte, | de formigues de l'espècie esclava (F· fusca), que les | repel·liren | vigorosament; a vegades fins a tres d'aquestes formigues s'arrapaven a | és purament estructural; es tracta d'assegurar al desig el seu terme que | repel·leix | . Però llavors, Aziyadé? Aziyadé és el terme neutre, el terme zero | de la democràcia catalana, impossibilitada no ja d'agredir sinó fins de | repel·lir | per la força cap agressió injusta de l'Estat o dels elements díscols, no | ell i l'estimada, li enterbolia la imatge d'aquesta, l'allunyava, la | repel·lia | , a voltes... En el divorci que s'anava accentuant, Mefist hi tenia la | no admet límits, ni partions, ni començaments, ni acabaments: l'eternitat | repel·leix | tota mesura i consideració de temps, tant que si concebem la hipòtesi | ferir i decantar el tret engegat; així també, qualsevol circumstància pot | repel·lir | tota mena d'injúries i trencar-los el camí, talment que siguin fetes, | massa recelós, i tan aviat dava una ordre al cambrer bondadosament, com | repel·lia | amb violència les oficiositats del fàmul. No sabia per què, però a | primera vegada. Però quan ell s'hi va acostar i volgué consolar-la, el | repel·lí | nerviosament, entre enutjada i rancuniosa, com si del fons de la seva | no és pas gens difícil. Si un es decideix a romandre a les files | repel·lint | l'atac dels enemics i sense fugir, tingues entès que fóra coratjós. | —M'estimeu, m'estimeu? Eugènia, llavors, entendrida, sense esguardar-lo, | repel·lint | -lo, digué senzillament, baix com un sospir: —Començo! I es deslliurà i | hi és densa, les qualitats sumptuoses. I aquestes, en cridar-se, en | repel·lir | -se, en unir-se estretament, creen conjunts d'una harmonia delicadíssima. | no solament res no té de virtut, ans té més aviat quelcom de brutal que | repel·leix | tot sentiment d'humanitat. I així és justa la definició que els estoics | desfet. Tot allò no seria obra de sa mare? Quina dona activa, immediata, | repel·lint | tota espiritualitat! Anava i venia atrafegada. —Quina pressa en tot! | a Tristany, no li abellia massa. Li endevinava una sequedat de cor que el | repel·lia | . Veuria a quiscun dels tres, no junts, sinó ara l'un ara l'altra i no | quedar-se davant de certs fets a simple vista incomprensibles; res no | repel·leix | de pla, ni cap cosa l'accepta a mans besades. La vida, per ell, és un | començà de sentir-se forastera, i tan materialment totes les coses la | repel·lien | que no gosava ni a seure en les cadires garrelles del dormitori i que, en | els seus ardits, la desventurada, en comptes d'atraure-se'l, més el | repel·lia | . El desfici de l'home enamorat que no pot realitzar la fruïció del seu | I entremig un crit isolat, agut. Els clivellen a bales. L'atac ha estat | repel·lit | . S'ha fet un xic més clar. Vora meu sento passes apressades. Les | el nom d'"espasa" el torsimany del pensament diví entén els mitjans per | repel·lir | les agressions, com també sota el nom de "sarró" entén tot allò que | forçós que els uns topin amb els altres, i s'empenyin ells amb ells i es | repel·leixin | i es destorbin i s'estrenyin. D'això neix el vent, quan els corpuscles | Cal afegir encara que, per la seva natura, la calor foragita i | repel·leix | les boires: és, doncs, conseqüent que també ho faci el sol. Alguns són de | excavades pregonament, car el foc del cel no forada la terra, ans és | repel·lit | pel més petit obstacle. En temps de pesta podem mudar de residència. No | pilota que salta quan cau a terra i hi torna qui sap les vegades, sempre | repel·lida | per la terra amb una nova empenta. I si les runes fan cap en aigües | fracció de la qual és lleugera i més fluida que la resta. Quan aquesta és | repel·lida | per una massa pesant que li ve a sobre, xoca violentament amb la terra i | rabent, ha estat aturada en alguna banda i aquella massa del riu ha estat | repel·lida | sobre ella mateixa, és rebatuda contra la terra que l'enclou i la sacseja | procel·lós, pul·lular, pupil·la, pusil·lànime, rebel·lió, refocil·lar, | repel·lir | , satèl·lit, sibil·la, síl·laba, sil·logisme, sol·lícit, tarantel·la, | elles el cant viril on Pere el Gran crida a les armes la seva gent per | repel·lir | la invasió francesa. El Príncep Jaume de Mallorca era un poeta tan assidu | oscil·lar, paral·lel, pel·lícula, pul·lular, pusil·lànime, rebel·lió, | repel·lir | , satèl·lit, sol·licitar, vacil·lar, vel·leïtat. Notem, relacionats | arquitectònic. L'abstracció de l'ensenyament que es donava a l'Escola el | repel·lia | cada cop més i l'endinsava en les pròpies cavil·lacions sobre els grans |
|