Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
repetir V 11176 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb repetir Freqüència total:  11176 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, com molts
en els seus pensaments. "Digo, zovene, se vu stè ben", va repetir la siora. "Sto bene, grazie alla vostra bontà", responia amb
pròpia estupidesa. "Quin remei, els preus pugen. És una tetradracma", repetia amb fermesa l'administrador del culte. "Cada vegada ho poseu més car,
La meva, una notable desgràcia, gratuïta, absurda, i milers de vegades em repeteixo l'obsessiva història. Per una religiosa distracció havia de davallar
a la senyoreta Eco", li va cridar el jove. "I que procuri de no repetir les meves frases, les síl·labes i i fins els meus educats esternuts
la senyora Magdalena Blasi. "Tanmateix, en aquest punt concret de repetir, ell ho encerta. No és una pedra, sinó un plom. I aplica, impertinent,
fer sinó desesperar-me per tota la immortalitat en la tenebra?", deia i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la
la noia. "Què?", s'aturava amb recel l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una
enfollir, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el fred amo de la situació. No repetirà el paper ben poc lluït de Minos i no se sent disposat a amoïnar-se pel
si ho fes en el seu cor per l'arribada del fill. "Tinet, fill meu —es repetí, dient-li el nom que li donava d'infant—. Fill meu, Tinet." Tino Costa
no contestis. Si és injust, per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan
reverències amigues. Per la seva part, la vella Càndia del Noro li havia repetit, en canvi, velles històries d'amor, narracions de meravelloses aventures,
vent. "És ell!", es digué per segona volta en el seu cor; i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més recòndites del seu esperit—:
que hi ha en tu no se sap què de celestial, quelcom que no és d'ací. —Repetí, encara: —Que bonica ets, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com
s'enclou tot el bé a què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'
impressionada sempre d'una manera tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de memòria. Era la història de la Catarineta a qui el
ja forces per a res més: no podia sinó maleir. Altrament, i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys abans en una altra hora dolorosa, hauria tret
Els ulls li espurnejaven de còlera. —Maleïda siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les paraules, com si fossin punyals, mentre
aquesta pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i repetí: —Oncle, vull anar amb la meva mare. El vell el mirà: —Però, què
besés la terra que trepitges; ni que recollís totes les paraules que han repetit tots els enamorats a través de tots els temps i les estigués repetint dia
han repetit tots els enamorats a través de tots els temps i les estigués repetint dia i nit, ni encara així no podria expressar el meu sentiment per tu. Et
de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et dic, Mila... Em creus? —Et crec.
lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una d'aquelles coses, t'ho repeteixo, que un no voldria saber que existeixen. I Mila callà: es sentí embargada
encara a mirar. "Si la pogués veure, Déu! Només veure-la...", es repetia. Ara caminava parlant en veu alta, sense adonar-se'n, amb un febrós
instant, el temps de sentir les seves mans entre les meves, de sentir-li repetir que m'estima, de dir-li-ho jo també!" Es sentí un soroll de passos
vingui res de pitjor. —S'aixecà i s'allunyà tot rondinant: —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que pensà a tornar. Malviatge! XIII /À peine me
en ella s'arrapés a la vida des de la llòbrega fosca del calabós, mentre repetia, tremolant: —Tinc por, Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va
la imaginació dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la idea dels monstres, dels ogres feroços amb què
, aquell crit esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —repetia ella—; però, per què Pisa? Ai, Pisa! —podia cridar—, ai,
se li hauria oposat amb tota la força de la seva ànima. "No! —hauria dit repetint allò que havia dit a l'ancià—: la innocència castigada no pot tenir
tots els esforços que fessin en aquell sentit resultarien estèrils; li repetí que, al seu judici, el que calia era esperar; que el més segur era que
festes espirituals que no podria oblidar mai perquè mai més no s'havien repetit. El veia amb la seva encesa i nerviosa animació, amb el seu port
, tot clamava en mi per aquell desig. I, malgrat tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què
com una forma més del seu egoisme i tal vegada la més vil. ¿S'atreviria a repetir l'escàndol, a repetir l'aventura, per a arribar tal vegada al mateix
seu egoisme i tal vegada la més vil. ¿S'atreviria a repetir l'escàndol, a repetir l'aventura, per a arribar tal vegada al mateix resultat desolador? La
l'havia feta plorar per l'alegria del miracle. Per què Déu no l'havia repetit una vegada més? Per què no havia fet que els infants s'alcessin de sobte
que li rajava pel front. "Deus estar malalt, malalt de veritat", es repetí, encara, en veu alta. Es sentí l'espetec d'un tro que commogué la casa
, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has arribat? A Mila li semblà
en veure'l en aquell estat, es retirà prudentment. "L'han aquissat", es repetí. Quan es calmés tornaria. Tal volta no li diria ja res. El que tenia el
és sa, cosa que també li convé. Em sembla una idea excel·lent, ho repeteixo. Qui sap si Déu farà que s'arrangi encara tot de la millor manera!
pensava en ella i es sentia amb el cor angoixat: "Què farà?", es repetia. "Com ho podrà resistir?" TERCERA PART I La meva solitud ja no és
fet està! Després pensa en Mila, i també davant el seu record voldria repetir el gest: voldria repetir-l'hi i seguir el seu camí. Però ell, en el fons
en Mila, i també davant el seu record voldria repetir el gest: voldria repetir-l'hi i seguir el seu camí. Però ell, en el fons, ara davant aquesta idea
en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar pel coll aquella dona,
Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la pregunta: —Anem? El seu cap li arribava tot just al muscle; la seva
i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta de la seva habitació es repetí l'operació anterior: buscà la clau per totes les butxaques, i una vegada
pogueren parlar sols els dos, asseguts a la vora del foc. El padrí li repetí que d'ell no se'n sabia res, i que era convenciment de tots que no
habitació per estar sola amb la seva alegria. "Ho ha fet per mi! —es repetia. —I les paraules ressonaven a la seva ànima amb ressò de campanes de
ha volgut ésser un destorb a la meva felicitat. A la meva felicitat! —es repetí amb amarguesa—. Déu meu! És possible que hagi pogut arribar a
, pensà en la masia, amb una mena de sufocació. "Déu meu —es digué ara, repetint-se, sense saber-ho, les paraules del padrí—, com podré resistir-ho?

  Pàgina 1 (de 224) 50 següents »