Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els nusos dels dits, i espera. Dins el pit es sent bategar el cor com un	repicar	de martells, dolorosament. Torna a posar l'orella al pany; però no sent
una presència invisible es fa sentir a la galeria, car tot d'una torna a	repicar	el doll de l'aigua que cantusseja, ara mandrosament, sobre un líquid
els cinc dits de la mà, com cinc tavelles de vainilla madura, es posà a	repicar	el tambor; i rient amb la rialla més impersonal i més desinteressada
. ...I mira, com abans. És una fura: el que se'n va que es faci	repicar	. T'asseguro que d'allò que en diuen seny... /Andreu\ Bé, no
mossos del mas de Ronda, quan baixen a Sallagosa, fan	repicar	les sabates com tambors de pabordesses, cantant per
el ventall, roba de París, sabata de ball;	repiquen	les mans, i a cada passada els tiren un ram. En els
", i, ben mirat, potser no va gaire lluny d'osques". A les dotze ben	repicades	es produí un gran avalot, i una mena d'aaah!... Cinc o sis persones
són les veus matinals de les campanes que en l'altura se senten	repicar	. Davall el firmament que s'il·lumina —tots els núvols es tornen
destacada, sigui arbre, barana o persona, amb un martelleig seguit, i un	repicar	intermitent, però tenaç —com el d'una perforadora—, que sacseja i fa
fins sembla que les parets de l'ermita tremolin. Les portes s'obren i	repiquen	. He sortit a fora, i els cabells, curts i tot com els porto, se m'han
d'aquest poeta adorat! A fora dringaven els esquellerincs, el meu cor	repicava	a glòria. A la porta hi havia la mestressa. Aquesta dona petita i bonica
no. La salpassa. El dia de Glòria, dissabte, a les deu del matí	repicaven	les campanes pel goig de la Resurrecció. Els ferrers picaven els malls
passa de ball, retornant el cos al lloc d'inici. I així seguixen, ell	repicant	les postisses, i ella amb una flexió de dits, elegant i planera. Ella
unes estrelletes sonores sobre el teló de fons dels instruments de corda.	Repiquen	ràpides amb una constància inacabable. Són, sembla mentida, l'esca del
Espardenyes de veta ampla. A les mans, les postisses que faran	repicar	tot portant el ritme de la música. Elles duen mocador de seda al cap,
el corredor. D'un cop de peu esbatanà la porta: la campaneta, endalt, va	repicar	insòlitament. Amb la seva dona a pes de braços emprengué voltat d'ombra
—Què et passa, patró? —preguntà Zorbàs, que cantava amb els vailets i	repicava	el tamborí—: Què et passa, amic meu? T'has tornat pàl·lid, has envellit,
penjades a l'aire, tremoloses, talment campanetes de plata; tota la nit	repicaren	. Zorbàs despenjà la gàbia del lloro de damunt el llit de la difunta.
res. —Ja i tal! I què hi havien de trobar? Entretant, la pluja comença a	repicar	en el fullam. Pica i repica de valent. Unes onades de vent sospiren ça i
de trobar? Entretant, la pluja comença a repicar en el fullam. Pica i	repica	de valent. Unes onades de vent sospiren ça i enllà. El boletaire haurà de
Sovint diu frases com "Doctor, quan el veig les campanes comencen a	repicar	dins el meu cor". Sempre em diu "doctor". També sovint diu que el meu
amb la qual cosa vol representar la filosa. La filoseta corre amunt i fa	repicar	incessantment els picarols: és una de les figures més distingides de la
en Bernadet, fill del rei, en Gostí lladre, amb els dos suros, fent	repicar	els quals enganyà en Massot i li prengué l'ovella. I una mica més
recorre triomfalment tot el trajecte del Carrer Major i en el seu honor	repiquen	les campanes de l'església quan els seus adeptes l'hissen al castell. A
El senyor Rodrigo s'hi apropa. Així que al rellotge de la parròquia	repiquin	les batallades de les vuit, el pessebre vivent tornarà a posar-se en
del famós Jesus de Nazaret. Sentir aquestes campanes que en aquell dia	repiquen	com si senyalessin l'entrada de la primavera i deixar la copa del verí és
un vessant de muntanya encès del flam de la ginesta. El cor s'ha posat a	repicar	desaforat amb un tritlleig de festa grossa. I us he vist com si us
hi ha els que juguen a bitlles i els que ho miren. Tot-d'una el tamborí ha	repicat	. Tothom que no balla s'arramba a les vores. Refila el flabiol. Les mans
vinguda de trascantó al marit i muller carregats d'anys i de mainada; ni	repiquen	amb igual delit quan l'amor ha lligat la boda, que si l'han concertada
I a l'alegre tritlleig responia la cançó de la minyona a la cuina, el	repicar	de la mitja lluna trinxant la pilota i totes les altres remors de la casa
que estan en dubte. Complien puntuals les obligacions de l'ofici i no	repicaven	pas igual per un senzill diumenge que per una festa senyalada com Nadal o
pel que exigien la classe i tarifa de l'enterrament. I era mesura del seu	repicar	en bateigs i bodes l'estrena grassa o magra del campaner i dels escolans,
i peix fi entre setmana. I m'adormia beatíficament, mentre al teulat	repicava	la pluja i les canals abocaven l'aigua a dolls i les campanes marcaven,
celebrat joiosament les seves glòries i els seus heroismes. ¡Com devien	repicar	les de Salou, aquell dia d'alegre recordança, que l'estol del rei Jaume
la popa en avant i l'orgullosa senyera esbandint-se dins l'aigua. I quin	repicar	per tota la terra, després de Panissars, jornada gloriosa, que de tot el
de calda. Cap altre soroll no trenca la quietud. I el seu estrident	repicar	invariat fa més feixuc el silenci. És l'hora del repòs. L'home i les
els poblets, no se sentiria un remor, i encara, l'enclusa, un no sab si la	repiquen	pera forjar o pera estalviar les campanes. Hem sentit tantes prèdiques,
senyor mirant i remirant targetes i paperets passà el tramvia al lluny	repicant	la campaneta i que l'home va cridar per a que es deturés, féu gestos,
i mans de germans que piquen i	repiquen	els mots forts dels oradors.
veu tota petita, com la seva casa de fusta amb un ràfec de llauna on hi	repicava	la pluja. I Joana, més madura de cos, que no es movia d'una cambra d'hotel
patapam-pam, pam, pam! I efectivament, amb la mà lliure Sànchez feia	repicar	els dits pertot on passava, imitant aquell ritme. Una porta metàl·lica
carrer amunt, rumflant, pantejant, esgarrifosa i sinistra. L'èmbol	repica	desesperadament, i el monstre sembla que marxi a una velocitat enorme. És
pels camins gredosos, creuats d'arrelaments i xaragalls, la tramuja	repicava	seguit en el fons del sot i l'aigua dels bramadors murmurejava la seva
tristíssim. Ja de bon matí la campana de l'esglesiola del Pare Fèlix	repica	que repica com per alegrar els nuvis. Teróo ja està vestit i a punt,
Ja de bon matí la campana de l'esglesiola del Pare Fèlix repica que	repica	com per alegrar els nuvis. Teróo ja està vestit i a punt, lamentable i
se sentia una pluja abundant en caure damunt el sostre de zenc amb	repicar	sinistre. Peus descalços corrien per les cambres. Unes veus esverades
—/Oteà... Oteà!\ I tot són corredises i crits!... i un	repicar	de tambor que crida per a la dança. En pocs minuts tot està a punt. La
Quan hom sentia la campaneta —aquelles campanetes que no acabaven mai de	repicar	— l'àvia s'alçava, anava a la porta a veure qui hi havia. De vegades
referents a la guisa de moldre, enfront mateix de la tramuja, el	repicar	de la qual convertia en melopea ensonyada, inintel·ligible, el discurs
amb xiuxiueigs discrets i fumeres odorants, i el morter de l'allioli	repicava	a tritllo mogut pel puny ferreny i destre del Cisteller. Tres o quatre

Pàgina 1 (de 13)

50 següents