DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
replà M 1149 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb replà Freqüència total:  1149 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'una, com en una sobtosa il·luminació, es deturà. Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la lluna, començà a distingir les
al sector de l'Ebre. Avui ens hem traslladat a l'altre pis del mateix replà. 3 novembre. A la tarda reposo de cara al sol, en un
aquest canvi de xifra, que em situa al cor de la maduresa. Des d'aquest replà, la vida passada em sembla, segons com, llarguíssima —que coses han
dona de la casa entra veloçment al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —panteixa. La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena
cop no esbrinaran res. Podria haver caigut des de qualsevol pis d'aquest replà. —Més val que te'n vagis, tu. Ens investigaran tots meticulosament. —Sí
ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot reflexionant en veu alta: —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen
avança cap als graons que hi ha al final de les fosses, puja cap al replà de grava i s'endinsa en el vestíbul fosc i solitari, on es treu
enfila les escales de quatre en quatre i, panteixant, desemboca al replà de dalt, des d'on, arraulit al llindar de la porta, examina les dues
pels tres graons de marbre viat que al capdamunt es dilaten en un replanet, davant la porta, d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la
un gest expert i senzill desplaça la balda que subjecta la porta, surt al replà de fora. Aleshores s'immobilitza. Al peu dels graons hi ha un individu
el noi. —Tots? —fa ell. La mà corre pel paper: "Tots els del replà. Van saber que l'home havia caigut d'aquí." —Sí —assenteix ell, i s'
mentre em dutxava... —fa memòria. —Sí. Saps que es van endur tots els del replà? —M'ho ha dit —fa ell, indicant el noi—. Com és que el van
—protesta el més alt—. Si convé, ja ho investigarem després. Surten al replà i comencen a davallar els graons cap als pisos baixos on les dones del
líquid fragant de taronja, i ells s'aturen un moment a mirar-les des del replà, impecables i joves, ben abrigades amb les jaquetes de reglament que les
una riuada que degluteixen uns forats situats a banda i banda, prop del replà. L'home es treu un xiulet de la butxaca, fa un toc estrident que domina
infermers invisibles darrera les caretes. Un segon servei col·locat al replà de l'altra banda, darrera una cortina impermeabilitzada, els despulla de
Allí en aquell lloc, passat el pont, a la banda del Grau, hi havia un replà on esquilaven les bèsties; els esquiladors eren una família constituïda
l'esquilador petit, o el gran, però tots "esquiladors". En aquell replà, defensat del canal per una barana baixa, anaven despullant de pèl els
d'allí es reunien a dinar a l'ombra dels àlbers, a la vora del riu, en un replà encatifat d'una herba molt fina. El riu se sentia tot a prop, clapotejant
estaven en ruïnes, no hi havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà ensopegà amb un cistell, i amollà una blasfèmia, tot donant-li una
sa nit no em fou possible d'aclucar l'ull, escolta que t'escolta si en es replà qualcú provava d'obrir sa meva porta, però res no vaig sentir. I això
en es pany sense que es veïnats se'n temessin, perquè, sap, són molts de replans i no tenim ascensor. La veritat, no m'agafà sa por que m'esperava. Vol
pujava lentament per l'escala. Foscament alenava en tots els replanells. Evocava altres dies; vagament evocava uns dies on
I la barbaritat de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell. Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida. Ara tot és
represes per sendes que s'enfilen a l'aurora, i replans xafogosos dels migdies, i colls de fred desfici en els
primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam marxar. Entre el nostre replà i el del primer pis la paret estava guixada: noms i ninots. I entre els
sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del guardapols i des del replà de l'escala de pinyonet, per on es sortia al rebedor, va cridar que el
eren per nosaltres; un truc pels veïns del primer pis. Vaig sortir al replà a estirar la corda. Era en Mateu i des de baix va cridar que pujava. Així
a baix de l'escala i jo també, i quan pujàvem, quan vaig ser entre el replà del primer pis i el meu, vaig aturar-me i vaig passar el dit pels platets
agafà pel braç Dorotea i li digué, amb un peu al pis i un peu al replà de l'escala: —Aquesta Conxa sembla que no sàpiga anar pel món sense el
el vestíbul fred i sonor amb els dos graons que pujaven a la mica de replà que havia servit a les antigues mestresses per a cavalcar les mules sense
"deturat" i que molts mil·lennis d'estagnació s'intercalin, com un replà, entre la revolució neolítica i la ciència contemporània? La paradoxa
quals, de maneres diverses, en faran repercutir l'eco a cadascun de llurs replans d'utilització. Llur necessitat no és pas simple i unívoca; no obstant
de las galtas, allargá la má al estudiant y 's despedí modestament. Al replá de l' escala, parlant ab la despesera, va dirli: —Vaja, que té á casa
sepulcral tristesa, que prou se recordava de cóm havía esperat al meteix replá, l' any 53! En aquell moment se li representá tot á la memoria.
cap á l' escala, recomenant lo major silenci á sas fillas. Al fosch replá del segon pis li privá 'l pas una dona: era la fustera, una de las pocas
s' abalansá á la barana pera veure qué ocurría, y tot lo servey eixí al replá arrastrat pe'l meteix crit. Una dona, una jornalera de rostre demacrat,
sentint pantejar á la perseguida, vejent á cada revolt escórrers' pe'l replá superior la faldilla de seda que per sota 'l water-proof l' ayre
trucá, y s' obrí la porta en lo meteix moment que l' estudiant assolía 'l replá. —Ay! donya...!— L' aludida li ofegá la paraula tapantli la boca y
a odiar-lo. D'aquell dia ençà vam posar un vigilant davant la porta. Del replà estant sentia pujar el mestre o el veia per l'ull de l'escala i ens
tornava a la porta de casa seva. Una vegada vaig passar tota la nit al replà del seu pis, fins l'endemà al matí. Els porters em varen esbroncar, però
quart. Nosaltres, els veïns, vàrem mirar per la reixeta. Ell s'assegué al replà, decidit a no moure's que no l'obrissin. Cada quart, matemàticament,
ja feia tres dies. Aleshores em vaig recordar de mi, d'aquella nit al replà de la francesa. Si de primer antuvi havia rigut, com tots els veïns,
a respondre jo, quan ella, que segurament ens havia sentit, aparegué al replà del tercer pis amb un llum a la mà. Era una noia petitona, esmerlida, amb
i ell s'allunyà remugant. Vaig sentir que es disputaven una estona al replà, i, després, un cop de porta violent. Ella vingué a abraçar-me, riallera.
Apa! Anem!, exclamà, que a dalt hi ha més feina que aquí! En ésser al replà del menjador, em preguntà: —De teca no ens endurem res més, oi? I,
un forn y una botiga. Del mitx del escenari arranca una escala, cual replá topa al centre del taló, ahont hi haurá un balcó; segueix aquest replá
replá topa al centre del taló, ahont hi haurá un balcó; segueix aquest replá fins als bastidors, donant entrada á dos aposentos. Sota d' aquestos hi
les escales, com si es desprengués de tots els pensaments. En arribar al replà s'eixugà el front, les mans. Mesurava cada passa conscient del seu gest.
les fràgils espatlles: aquell rostre adorable que en arribar a l'últim replà es reproduïa i passava de perfil dins l'aigua quieta de la cornucòpia...

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »