×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb replegar |
Freqüència total: 525 |
CTILC1 |
"Un dia d'aquests, el barber li havia tallat les ungles; doncs ell va | replegar | tots els retallets, i se'ls va emportar", diu un personatge de | de Santander: al contrari, diuen (comunicat oficial) que les tropes "es | repleguen | per defensar la capital". Es torna a la tàctica primitiva d'amagar els | davant la intensitat dels atacs franquistes, les tropes republicanes es | replegaren | a les primeres cases de Lleida. Continua la propaganda dels diaris a base | més onades que s'enfilen per les muntanyes de paper, però aleshores | replega | els genolls al seu darrera, salta i, mentre el guàrdia es fa enrera, | el pit li rebota contra l'estómac amb un cop bla però fort que l'obliga a | replegar | -se. —Què passa? El guàrdia ha obert la porta, es dreça amb la porra a | el de la veu afemellada—. Un cap-i-cua. —Sí, sí! —assenteixen els altres, | replegant | -se cap a la porta, que el guàrdia ja ha obert. —Tres-cents tretze punts | aleshores, quan el cos es balanceja cap a l'interior, obre les mans i es | replega | per tal de caure de peus. Quan s'incorpora la dona és abocada amb una | la mestressa, enèrgica i totalment tibada mentre les altres noies es van | replegant | en els seients. La xicota comença a obeir sense entusiasme, se subjecta | i deixa caure les sabates que empeny endins amb els peus; aleshores | replega | les cames i les projecta sobre el llit amb un moviment de rotació que li | ai! Estira les cames amb un moviment sobtat i llangorós abans de | replegar | -les de nou, i ell reposa sobre la carn bruna, ara silenciós i entresuat. | i diu: —Et pots aixecar? Les mans el sostenen per les aixelles i ell va | replegant | les cames mentre incorpora el cos fins que queda assegut contra el mur de | hi pren dels dits. —Sí. —Molt bé. Ja només cal enganxar-la. Es | replega | una mica i furga dins el caixó, a l'alçada dels peus. En treu un pot de | L'exèrcit de Suchet que acampava prop d'Hospitalet es preparava per | replegar | -se dins les muralles. En la relació que el funcionari de torn donava de | en una forta trepidació, i les cuixes i les cames s'estiren i es | repleguen | o es llencen materialment, com en els salts de les granotes i com en les | anat acumulant sobre el fetge sense adonar-se que el molestava. Bobby es | replegà | tot ell dintre del seu bigotet ros i de la seva mirada blava i morta; | es creu que ha arribat a terme, no fos capaç de fer marxa enrera i de | replegar | -se sobre si mateixa per tal de servar el contacte amb la totalitat | que l'indígena és un acabalador lògic: torna a nuar els fils sense repòs, | replega | incansablement sobre si mateixos tots els aspectes del real, tant si són | un anarquista?... Jo m'avergonyeixo de no ésser sinó un sentimental i em | replego | dintre meu com un cargol dins la closca. Ell fa portar cafè, conyac, | la força i la voluntat d'ell. Àdhuc en aquells moments se li acostava, es | replegava | a la vora de l'home, com encisada i dominada, com imantada gosaria dir, i | la casa del majoral —el "clavari", que diuen a l'Horta de València— per | replegar | la coqueta, un panet beneït de farina, i un got de vi que el majoral, de | o de diners. També són visitades les masades. I ací, pel terme, és on | repleguen | força blat i força llana. De cada masia rica, bé es pot acaptar una | i una altra hora, i un carrer i un altre carrer, fins que l'Aurora va | replegant | els vels obscurs de la nit i per llevant apareix la frescal rialleta de | visiten els parents que els han fet rosca, i van de casa en casa per | replegar | -les i amostrar-les. Els infants passen els braços pels forats de les | i fent un arc tornava al dau. Un bot llarg. El jugador més ben situat la | replegava | , fent-li fer aquella arcada que resseguien les mirades de tanta gent. I | però als xics els fa molta il·lusió ser ells qui van per davant. | Repleguen | diners d'entre els companys. Potser hi ha una comissió, potser un sol | L'ampla faldilla de Lluïsa giravoltava ran de terra, es plegava, es | replegava | , i de sobte s'obria com una flor aquàtica i vessava tot de blancor de | o quan fer donar un tomb a la contesa, o desplegar o bé | replegar | les files. Cap pensament de retirada o fuga, cap fet | i de la galta, deixant-hi una pal·lidesa més que de marbre; els llavis es | replegaren | doblement i s'encongiren en l'espectral expressió de la mort; una | com aquí, el "llibre de contemplacions". Aquí a somniar, a reposar, a | replegar | les seves ales, pera poguer empendre més gran volada; a veure arbres que | lentament i va tornar-se'n. Però tot seguit revingué. I aquesta vegada, | replegant | la cortineta que velava la llanterna penjada del sostre, l'escena va | l'ombra d'un núvol juga amb ta presència a | replegà | i desplegà un ventall, bleix de l'oblit, carícia de plomall | gràcia de l'Empordà és la Muga, que si té nom de dona com una gabatxa, no | replega | una gota d'aigua que no hagi plogut en terres de llengua catalana. La | com uns corpuscles. Encanta de veure'ls. Però n'hi ha d'altres que encara | repleguen | llur menudència en el ressentiment. Si poguessin, apagarien el sol d'una | En deixant la mesura ix d'ella mateixa i com una modesta espigolaire | replega | el gra que pot. Observa, analitza, experimenta. Les veritats que ens dóna | i Efraïm i anuncià a Jacob dient: —Mira, el teu fill Josep t'és vingut! I | replegà | Israel ses forces i s'assegué sobre el llit. I diu Jacob a Josep: —El Deu | lluites del circ, sinó també en els camins de la vida que cal saber-se | replegar | interiorment. Àdhuc les despeses per als estudis, certament les més | gaudeixi, apreui els seus béns, aparti's tant com pugui dels estranys i | replegui | 's sobre ell, sigui insensible als danys, interpreti benignament àdhuc els | al descobert l'horrible cap silenciós. Amb la brega, el gec va anar-se | replegant | i apilocant, i a l'últim ja no servia de res. El xaval i la serposa | subtil com es vulgui, però mancada d'eloqüència; perquè l'especulació es | replega | sobre ella mateixa, mentre que l'eloqüència s'estén sobre aquells amb qui | es va multiplicar i va tenir temps de tot: de cuidar el galliner i de | replegar | la roba estesa, de fer lluents els poms de llautó i de fer els talls dels | extrem dels seus dominis, penses, extenuades i sense esma, les ombres es | repleguen | , reculen. A semblança de l'aigua, la claror aprofita les més mínimes | de la menor efervescència. En constatar la cara astorada que hi fem, es | replega | sobre ell mateix i fa una confessió amb un aire tímid. Diu: —Jo puc dir | pilotes. Des de la meva ala, mirava els equips que s'estiraven, es | replegaven | , com un acordió, sobre el camp verdós amb redols calbs de terra roja. Jo | possible i, quan no té un lloc més elevat cap on eixir, torna enrera i es | replega | damunt d'ella mateixa; després la lluita d'aquest aire que va i ve aterra | només amb el peu li feren entendre que s'aixequés i seguís. Un d'ells | replegà | les monedes i les embolicà dins el mocador que havia tapat els ulls d'En | havia ni un que no aspirés a ésser o traginer o propietari. Per tal de | replegar | diners, uns feien negociets bruts; d'altres, es donaven la vida més | tornà a la torre i esperà dins l'habitació de Margaridoia, no sense haver | replegat | les trenes. Al arribar la nit aparegué el princep i com altres vegades | abaltiment estrany que va obligar-lo a asseure's contra el seu grat. Es | replegà | a dintre i va esborrar-se tot. Només un gran silenci i una buidor | entorn amb desesper i la soledat l'horroritzà. Instintivament tractà de | replegar | -se a l'interior cercant l'empar d'aquella ombra que s'esbargia. Fou | precís, acusador... Recordava tots els detalls d'aquella bogeria i es | replegava | a dintre d'ell esborronat. L'esperit se li abaltia i a dintre seu hi |
|