×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb reposar |
Freqüència total: 4146 |
CTILC1 |
més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi | reposar | . Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu | Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres | reposem | damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla | de la teva perversa acció. Perdràs el descans, perquè Ate, a l'aguait, no | reposa | mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del bé. Algú l'ha anomenada | salut. La dida s'indignava davant l'assenyat suggeriment. Dànae havia de | reposar | al canapè, quieta com morta i nua, perquè qualssevol draps o teles | prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la deixin | reposar | en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora bellesa d'arbre. El prec | amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu cos mort | reposaria | en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i esdevindria un lloc | he tingut ni temps d'assecar la meva nuesa, després de ben rentar-me i de | reposar | en l'escalfor del bany, i el primer cop de l'arma m'obre amb el crani les | es turmentava. "Si pogués tenir-la amb mi —es deia—, Déu, si pogués | reposar | una mica en la seva companyia, assossegar a la seva ombra aquesta | ple de preocupació; la mà que li estovava el coixí perquè el seu cap hi | reposés | més dolçament; la figura que entrava i sortia a passos silenciosos per | —el que més l'havia preocupat— ja era tancada feia estona. Els carrers | reposaven | sepultats sota la nit sense estrelles; només als cantons les llumenetes | que posés mai més els peus en aquella casa. —Càndia no ho mereixia — | reposà | una vella—. Si va pecar fou per excés d'estimació. Tots sabem l'afecte | la qual una nit freda de novembre la deixà adormida dolçament, amb el cap | reposant | sobre el braç. Anà allí no sabria dir per què; tal vegada guiat pel | trigaries molt a arribar-hi. Vina amb mi: passaràs la nit a casa nostra. | Reposaràs | . Només estem jo i les meves filles. Et curaràs els peus, i demà | lo atendre. —Escolta'm, Mila, t'ho prego. Veuràs la teva mare, acabaràs de | reposar | -te, i ja refeta del tot, t'ho prometo, t'ho juro: aparellarem el carro | testimoni de les seves nits de felicitat amb els amics... Ara hi tornarà. | Reposarà | en la seva pau sagrada sabent que la mare dorm —o tal vegada vetlla— allí | horrors del seu somni. Tino Costa està sol en l'alta nit. Santa Maria | reposa | . Damunt la taula crema una espelma mig consumida, i per terra es veuen | mare, ho féu; pobre fill meu!... Es trobava lluny i caminà, caminà... Ara | reposa | ... Xst... Parleu baix... No el desperteu!... Quan era petit... Xst... | per Nadal perquè volia passar-lo amb sa mare. Ara està cansat... Ara | reposa | ... Xst... No el desperteu! Ai, Déu!, on serà? —I, de sobte | que desitjava era que l'acompanyés al cementiri, a veure el lloc on ell | reposava | . Maria del Carme accedí al moment al que li demanava, i totes dues juntes | al moment al que li demanava, i totes dues juntes s'adreçaren allà. Ell | reposava | separat, en el breu i trist recinte, a la part del darrera del cementiri | de fer. Mila vol morir en pecat, sense confessió i condemnada; Mila vol | reposar | al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense creus ni flors, quasi | d'un règim a un altre, una guerra civil o una guerra internacional, ja no | reposa | en el caprici d'un monarca o d'un privat —en els seus matrimonis, en els | torrat de les fulles mortes. Al lluny ja xiula un merlot. Dues grives | reposen | , confiades, en un gran castanyer nu, contra un fons de muntanyes blaves i | els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A muntanya | reposava | un nuvolet blanc. 25 febrer. Obsessió de la guerra, | cobert de borrissol daurat. 6 març. Ahir, mentre | reposàvem | sobre l'herba, sota una clariana de cel blau encerclada de núvols blancs | leans on under the sky i, entre ells, hi ha els soldats | reposant | vora el Madrid ferit... En el mateix fascicle hi ha un | entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! | Reposem | sobre un llit de farigoles adormides, que encara no broten ni floreixen. | els núvols blancs, solemnes. En entrar al poble vaig veure orenetes. Avui | reposem | al llit de farigoles, contemplant els petits cúmulus, nítids i uniformes, | abril. Fa un dia suau. Núvols blancs, amb grisors delicades, | reposen | a Coll Pregon; hi ha una llum gairebé estiuenca. Un oreig amable agita de | els castanyers tot just comencen a brotar. Al matí les ombres dels núvols | reposaven | sobre la verdor, sobre les rossoles morades. Eren uns núvols blancs, de | Fa molt vent. Lilà florit, convuls, agitant els rulls blancs abundosos. | Reposem | al sol, a la tarda, entre castanyers de fulla delicada, miniada. Sentim | florida de l'arç blanqueja entre les fulles estilitzades. Després de | reposar | un moment a la Font de l'Oreneta —que coses han passat d'ençà que, ara fa | a tres quilòmetres de Bilbao. A la tarda anem cap a la vall de Gomara. | Reposem | llargament en un prat, davant la columnata de pollancres, i bevem l'aigua | de la guerra espanyola. Collim maduixes al bosc de Vilarmau. Després | reposem | vora la bassa. El gran camp rosat, davant nostre, és cenyit de verdor. | continuen atacant les posicions pròximes a la ciutat. En tornar, | reposo | al pati. Passa una noia amb un gran cistell d'herbes i grosses | un exèrcit de caparrons vermells sota un dosser de falgueres. Després hem | reposat | vora la font. Un merlot xiulava tènuement en la tarda grisa. L'aigua | font a la de Sant Marçal, tres quarts (però ens hem aturat bastant a | reposar | , collir maduixes, etc.). Els esplèndids flotons de faigs que hi havia | Torno a Viladrau. Aire fred, olor d'arbres. 16 juliol. | Reposo | sota els avets del parc i llegeixo el New Statesman. | de versions. A la tarda vaig al Pujolar amb l'Albert i al capvespre | reposem | a Coll Ses Pregàries, entre la simfonia profusa i plàcida dels grills. | a la tarda, perquè fa un ponent bastant fred i, a més, em proposo de | reposar | uns quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama | i blau, de les casetes grises. Els marges encara són verds d'herba, i | reposem | al camp sense abric (i això que, al matí, a primera hora, tot era blanc de | enrera i, cap al tard, quan tornàvem del camí de Borderiol, feia fred. | Reposant | en un recer, hem vist les Agudes clapejades de neu i il·luminades d'un | Matí, al poble. Fa tan bon temps que, per primera vegada durant l'hivern, | reposo | sota els arbres del parc. El sol escalfa massa; al matí no ens ha calgut | intel·ligents, hàbils. Llegeixo biografies de Fox, Burke i Burns. | Reposo | llargament al marge del quintà de can Balet, a ple sol, davant les | a muntanya. El sol hi traspua, flor imprecisa d'argent. Els pinsans, | reposant | ara i adés en les pomeres i en les pruneres nues, donen llur nota única i | matí treballo en la versió de Walter Pater. Havent dinat, com cada dia, | reposo | al marge, a ple sol. El sègol ja verdeja bastant, i als conreus de vora | racionalisme. Feia poc que havíem sopat a casa de la meva tia Carme i jo | reposava | tranquil·lament al sofà. Havíem menjat tapioca i col, mongetes i patates | 19 març. Bon temps. A les dues de la tarda, mentre | reposava | voltat d'esveltes pruneres florides, sento un horrorós bombardeig cap a | Quina pau! Quina companyia amable de grills! Una mica d'oreig, mentre | reposava | recolzat en un marge flonjo, ha alçat terbolins de pètals blancs de flor | i esquerres". El subscriuria. 13 maig. Havent dinat | reposo | al marge, ara ric d'herba tendra: de falgueres en estat embrionari, amb |
|