Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

he begut el meu vi amb la meva llet." "Posaràs de seguida panxa", li va	reprotxar	en un murmuri ella. I en veu alta: "El meu estimat ha baixat al seu
tenen unes idees molt estranyes sobre la moral i la vida, i per això ens	reprotxen	coses que ens haurien d'admirar. Sigui com sigui, nosaltres som així, i
"el mal", una capacitat d'invenció bastant limitada. Els vicis que	reprotxava	la desvergonyida ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs ja escrivien
feta d'elegància i de serenitat: ho apuntin en la memòria tots els qui li	reprotxaran	l'haver combatut el regionalisme de variétés: potser a ells,
ha suscitat un recel que mereix ésser atès. Pense en allò que molts	reprotxen	a la pintura actual, volent-ne fer un blasme del conjunt: "Hem arribat,
planteja una dificultat. ¿És legítim de postular, com se'ns podria	reprotxar	d'haver fet implícitament, que tals sistemes són motivats a tots els
de por, una certa por indefinible de la qual després ens avergonyíem tot	reprotxant	-nos-la, i ens en tornàvem a la Selva a peu sense haver entrat en cap d'
Ella no em va escriure més, ni jo no li vaig escriure per	reprotxar	-li el seu silenci. Pocs anys després ella heretà d'uns parents, fou rica
i que, excitat pel cop, pel plor de l'infant, pels ullets ofesos que li	reprotxen	aquella injustícia, pel sentiment de la pròpia brutalitat, se li augmenta
pintoresc— amb amor i passió. La manca d'interès humà que Carles Riba	reprotxava	als nostres escriptors no s'adiu pas amb mi. No hauré sabut treure partit
em feia mal. La feblesa de la meva raó no era tanta que jo no em	reprotxés	en certs moments els meus esgarriaments vergonyosos, com es veurà ben
irritació com una manca absoluta d'amor. Però sempre, després d'haver-me	reprotxat	el meu desamor, acabava prenent-me als seus braços. M'omplia la cara de
contra la societat esmentada. Per tot això jo estava joiós de mi i no em	reprotxava	res i portava dintre meu aquella tivantor i aquella alegria de què ja he
l'havia oblidada, aquella escena d'incontrolat desig; però, el que ell es	reprotxava	com una prova de feblesa, Mònica ho considerava segurament com una prova
expressar el seu neguit d'"edat", i si erren en fer-ho, tampoc no cal	reprotxar	-los-ho amb massa èmfasi. Només que l'"edat" és una cosa —per antonomàsia
La paradoxa és tan banal, tan fàcil, que vostès tindran tota la raó si em	reprotxen	la temptació d'exhumar-la. D'altra banda, no costa massa treball de
per a realitzar-les. O en singular: per a realitzar-la. Marcuse ens	reprotxa	que estiguem ajornant-la. Aldous Huxley, en Un món feliç,
que es publicava en el dialecte més vulgar de la capital, i li	reprotxa	que "debe reputarse como pernicioso" perquè estava redactat
creu en la justícia. Esperit hipersensible, ànima delicada, res no té que	reprotxar	-se. Havia estimat Catalunya, la llibertat i les velles pedres de la seva
és dolent o guerxat. Tot judici de Déu li desplau, sobretot quan se'n veu	reprotxat	. Refusa de corregir-se seguint la mesura de Déu i s'esforça a torçar Déu
els pares plorosos i exhortava els que desesperaven de la república i	reprotxava	als rics que temien per llurs riqueses el tardà penediment de llur
ni declarar mortals els símptomes. Lluiti amb els vicis, resisteixi,	reprotxi	a uns llur malaltia, a d'altres enganyi amb procediments suaus, car els
del passat. Hom no el reconeix gairebé mai en el present. ¿No havien	reprotxat	a Ingres la seva fredor i a Gauguin la seva impassibilitat? Però la
que els havia arribat l'instant d'una responsabilitat feixuga i es	reprotxaven	mútuament. La baralla esclatà després del cop de porta com si aquella
d'elegàncies i de serenitats: ho apuntin en la memòria tots els que li	reprotxaran	l'haver combatut el regionalisme de varieté: potser que a ells,
certa manera, raó, els prínceps dels sacerdots, escribes i ancians que li	reprotxaven	en el Calvari: © (Mt., © ©), només que s'erraven
mateix, fes el que vulguis, que ja t'atraparé un dia o altre". Innocenci	reprotxà	a Aspriu que hagués respost amb aquell to. Eugènia, assabentada de
Bru—. Ni una llàgrima. Els fitava en els meus com sorprès de l'agressió i	reprotxant	-me-la. Tenien la tristesa del qui rep un cruel desengany. Em deien:
canvi d'indumentària sense una bella admiració. Aspriu interiorment es	reprotxava	d'haver emprat el mot cosa en lloc d'esmentar pel seu nom
afligit i greu, de la seva intemperància comesa a cobert de tot perill i	reprotxada	per la seva consciència, ni un sol dels seus companys deixà de mirar-lo
cantar". Pel cantó oposat, els puritans de "La Internacional"	reprotxaven	a Clavé de desviar les masses treballadores del camí de la llur
de les possibilitats encara inexplorades de la nostra condició.	Reprotxa	al prejudici de la "natura humana" el fet de limitar-les per endavant.
tingui accés als valors superiors; i cal denunciar el fariseisme que li	reprotxa	de deixar de banda els valors quan aquest ni tan sols li proporciona els
gruix d'un cabell. L'acció així situada no és pas fàcil. Els fanàtics li	reprotxen	d'ésser vacil·lant perquè es nega a divinitzar el relatiu i honora la
es nega a divinitzar el relatiu i honora la vigilància. Els polítics li	reprotxen	d'ésser intractable perquè no oblida les seves referències absolutes. El
la veritat, l'error, o la limitació parcial d'aquest. Hom s'acontenta de	reprotxar	al marxisme, d'una manera general i abstracta, el seu caràcter
A guisa de crítica del seu pensament, Moreno i Gurvitch només fan que	reprotxar	simplement a Marx de no tenir el punt de vista d'ells, que Marx hauria
curiós que la cançó constantment represa pels adversaris del marxisme que	reprotxen	la negligència de les idees i de la vida espiritual a un mètode, una de
i discuteix múltiples teories sociològiques en abstracte (tot i	reprotxant	-los, sovint justament, llur caràcter unilateral) sense mai relacionar-les
de la noblesa de funcionaris és considerable i la lògica de Port-Royal	reprotxarà	al primer d'haver "comprès" que la funció de conseller del parlament
No és menys cert, però, que els partidaris d'una història emanatista li	reprotxaran	sempre de tractar els fets humans com si fossin fets físics, de partir de
etc.. No és menys cert, però, que els partidaris d'una història analítica	reprotxaran	sempre als historiadors emanatistes, no solament un cert diletantisme,
imaginaris, i a continuació Els visionaris, on	reprotxa	a aquest, entre d'altres, d'haver escrit obres de teatre i d'haver estat
1970 es clou amb la satisfacció de veure que la "mina" que em	reprotxaven	de deixar inexplotada ha estat oberta amb profit per un bon nombre
una mentalitat de "retorn" que no es diferència en res de la que	reprotxem	a d'altres? No hauríem de fer més que continuar tal com som i esperar que
particularment en l'Església i en els sagraments. El protestantisme	reprotxa	al catolicisme d'haver multiplicat els intermediaris. Crist, diu, és
necessitat d'ésser reformada i admet que el monjo alemany tenia raó de	reprotxar	-li tota una sèrie de coses que no pertanyen a la veritable essència de la
és imposar-los respecte al segon matrimoni la infidelitat que els és	reprotxada	respecte al primer. Tot això no és molt coherent, i, per a un nombre
vell? Per què no disfressar-nos tots plegats de ressuscitats? El que	reprotxo	per la meva banda als vestits litúrgics és que defineixen una casta
de culpabilitat que ja observava, d'infant, en els vells masovers: es	reprotxaven	el tros de pa negre que trituraven lentament els seus queixos i que ja no

Pàgina 1 (de 3)

50 següents