Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el dèbil espera a deixar de ser-ho —a deixar de ser dèbil— per a	rescabalar	-se de l'oprobi sofert. I és aquest ajornament allò que dóna entitat a la
en una mateixa sang, la clerecia urbana del XVII intenta	rescabalar	-se del temps perdut abans. A poc a poc les reformes introduïdes en les
no hi fa res; sense risc no valdria la pena d'haver vingut al món; vull	rescabalar	-me, servir per a alguna cosa, esquivar el fantasma de la mediocritat.
com cada vespre. És el seu moment, l'únic; cinc minuts de gaudi que la	rescabalen	de tota una vida d'insatisfaccions, de mediocritat. Però ell té pressa,
—fa l'oncle amb el seu somriure encongit. —Aquests moments sí que ens	rescabalen	de les altres males estones! Si sempre poguéssim ser bons així, com
i les abandona així a la curiositat de la gent maliciosa, que creu	rescabalar	-se dels propis pecats fent riota dels pecats dels altres. A més, el
insomni. L'esguard d'ell i el d'ella es troben, es prenen, es besen, es	rescabalen	de tants dies d'enyorament. —Ja ens diu en Tomàs que et diverteixes molt!
sota l'aparença de sants o de criminals o d'estúpids, i que a la fi els	rescabala	de les tortures sofertes, amb un coronament de desil·lusió. A darreries
Pere l'esperava embriagat de desig; que tard o d'hora es reveurien, es	rescabalarien	de les estones d'allunyament? I aquella nit del concert, la complaença
temor que, després del primer esclat, aconseguirà fàcilment la manera de	rescabalar	-se. El que cada rostre revela és la por de sentir-se desposseït,
un home despòtic. Em temien, m'odiaven. Era la sola compensació que em	rescabalava	de la teva indiferència. Si d'algú vaig aprendre a ser cruel i
Mònica esperava l'esclat de la resposta, la veu altiva i viva que la	rescabalaria	finalment d'aquell silenci vexant, aterridor. Cosme s'havia posat dret.
qui sap on, afligit, devastat, amb la vana il·lusió d'oblidar, de	rescabalar	-se o de venjar-se? ¿No en tenia prou d'haver destruït dues vides i haver
aquesta noia sense mare; i encara podríeu esperar altres fills que et	rescabalessin	dels que deixaries de moment... Viuràs en un país on costums tolerants
si no una forma de venjar-te. Era natural que busquessis la manera de	rescabalar	-te després d'haver viscut tants anys solitària i desemparada. En canvi,
l'he maltractat, com si posar-lo en evidència davant dels seus germans em	rescabalés	de no sé què. Fer-vos sofrir és la meva manera de fer-vos companyia, de
del vostre germà Josep. És per aquesta lleialtat constant i per	rescabalar	-te del meu tracte que et reservo la meva recompensa. Com m'obeïes, pobre
portàveu metall-moneda; us el guardava. Us donava el "val" i podíeu	rescabalar	la moneda sempre que la necessitàveu. Quina comoditat! Portar tres
allí on poguessis esperar el bescanvi del turment del plaer, i	rescabalar	-te ben aviat dels dols amb les delícies; doncs jo, en
ha fet, despoblar el Cel (es pensa que em causà dany), podré	rescabalar	-me del detriment —si detriment pot dir-se la pèrdua
els gestos. Foll d'alegria, no puc més, i exclamo: "Com m'has	rescabalat	! El mot compleixes, oh Creador munífic i benigne,
fer, fes-ho aviat! Tirem endavant el telefèric; si el carbó no rendeix,	rescabalem	-nos amb el bosc. Si no, estem perduts. Zorbàs es gratà el cap. —S'
recollir alguna cosa, cal que els vaixells vinguin a carregar, ens hem de	rescabalar	de les despeses... Aquest viatge a Candia ha costat molt. El diable,
diumenge de juny hi convidava els amics. Aquells diumenges, el maset se	rescabalava	del silenci de la garriga i de l'abandó de tot l'any. Les dones no hi
Al camp, els senyors es troben més forts que mai. L'aristocràcia es	rescabalava	ràpidament de les pèrdues de la revolució i prenia un auge fastuós i
i els arranjaments concordataris posteriors no li permeteren de	rescabalar	-se. Això, d'una banda. De l'altra, és un fet que les vocacions
i jo n'havia fet tants pocs de bons actes a la meva vida que em volia	rescabalar	. Passar mudat pels carrers que hi havia passat sense ermilla; ésser
la vida i s'han de fer ben fetes... Duro més, duro menos... Ja ens	rescabalarem	, si Déu ens dóna salut... Mentrestant, tot el que convinga vull que siga
l'agricultura i la indústria [XIX], en les quals poden, potser,	rescabalar	-se, bé que indirectament i en proporció mínima, de l'esforç esmerçat, o
de l'italià aquesta nova tragèdia hi féu un esvoranc. I en Pellini volgué	rescabalar	-se de tantes amargors: s'obstinà a vèncer la desgràcia suplint un mort
seguir el rastre. El Poble de la Jungla ja sap que no hi ha res que pugui	rescabalar	del mal que fan les menges preses a corre-cuita. —¿Creus tu que aquella
tanca, i hi cau un bou o un ase, el senyor de la cisterna pagarà l'argent,	rescabalarà	els seus senyors. Mes la bèstia morta serà d'ell." "Quan el bou d'un el
d'ahir i d'abans d'ahir, i el seu senyor no l'ha enclòs, ell cuidarà	rescabalar	bou per bou, i la bèstia morta serà seva." "Quan un home bou o xai
reu de sangs serà ell." "Si el lladre no té res seu, en havent ell de	rescabalar	, serà venut, perquè hom es rescabali del furt seu." "Si és atrapat, en
no té res seu, en havent ell de rescabalar, serà venut, perquè hom es	rescabali	del furt seu." "Si és atrapat, en sa mà, furt de bou o d'ase
que es cali al camp d'altri, del bo de son camp, o del bo de sa vinya	rescabalarà	." "Si el foc sortirà, perquè ha trobat esbarzers, i es cala a unes
de son company. Així estarà en paus amb qui n'és senyor, i no haurà de	rescabalar	." "Si, però, ella hi és estat robada, ell restituirà a qui n'és senyor
"Si ella és estat trossejada, la portarà en testimoni, i no ha de	rescabalar	pel trossejament." "Quan hom la demanarà de son company, i ella s'haurà
desgraciat o morirà: si el qui n'és senyor no era amb ell, ell ha de	rescabalar	. Si el que n'és senyor era amb ell, no ha de rescabalar. Si n'era llogater
ell, ell ha de rescabalar. Si el que n'és senyor era amb ell, no ha de	rescabalar	. Si n'era llogater, entra en el sou d'ell." "Quan un hom seduirà una
"Que ningú no em prengui un sol dia, puix res no em pot tornar que em	rescabali	d'aquesta gran pèrdua; reposi l'ànima damunt d'ella mateixa, cultivi's
que no era estrany que demanés a Arnau de pagar-li un vas de llet per a	rescabalar	-se de la que esmerçava en l'alletament d'un seu fill. —I qui et fa tenir
presumpció d'hisendat de vella rel i de gerra ensoterrada.) Innocenci es	rescabalava	d'aquest sacrifici quotidià contemplant Eugènia. La blancor immaculada de
Desil·lusions i esperances —Vina, atansa't, filla meva, que em vull	rescabalar	dels anys que no he pogut tenir el goig de veure els teus ulls formosos
el pintor— que no deixant-me exposar el retrat em perjudiques... —Jo et	rescabalaré	amb escreix —prometé Joan Antoni. Estava decidit a salvar els dos amics:
la mort prematura i d'altres coses semblants. Un tal savi creu que es	rescabalarà	de tots aquests mals només que mereixi l'aprovació d'un o dos curts de
promeses de pau, de benestar, tendres secrets de l'ànima, i espera	rescabalar	-se rabiosament de tot... La gent va i ve pels passadissos, surt al
Vosaltres, rai, sou joves, murris, de bona presència, us en sortireu i em	rescabalareu	... "I també que t'enyoraves!" Ho ha dit la seva dona. S'enyorava, no
d'una alegria boja i irreprimible que volia escampar a gratcient per	rescabalar	-se de les hores feixugues de tristor i desassossec i infondre a tots els
no hagués nascut, talment allò que ens ve d'útil i de necessari no pot	rescabalar	els perjudicis que la demència del llinatge humà s'empensa per a la seva

Pàgina 1 (de 7)

50 següents