Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els vaixells hi poguessin arribar haurien de passar per una sèrie de tres	rescloses	, en les quals una ràpida inundació aixecaria el nivell de les aigües i el
després en forma de profundíssim riu, fins a arribar a les noves	rescloses	que permetessin la davallada cap a l'altre mar. I aleshores el vaixell,
acumulades. La primera part del Canal, o sia el pas per les primeres	rescloses	, amb el vaixell conduït per tres màquines elèctriques a banda i banda,
la simplicitat i el silenci. En menys d'un minut penetren dins la	resclosa	milers i milers de metres cúbics (les rescloses tenen trenta-cinc metres
minut penetren dins la resclosa milers i milers de metres cúbics (les	rescloses	tenen trenta-cinc metres d'amplada), i sense ni una ombra de soroll, les
s'obren com si materialment es fonguessin, quan el líquid de les dues	rescloses	comunicants ha arribat al mateix nivell. I així es va salvant la pujada,
maquinària del Canal sembla un anunci lluminós. Comença la feina de les	rescloses	, que us han de fer baixar fins al nivell del Pacífic. El mateix treball
com la cera dins d'aquesta calor despietada... Després de baixar les tres	rescloses	, us trobeu amb el port i la ciutat de Balboa als ulls, com una gran
blanques; en aquesta cascada els americans varen fer aquesta	resclosa	per obtenir un llac artificial on es banyaven les noies de les primeres
retorn. En les meves notes he apuntat la impressió que em varen fer les	rescloses	, el riu Chagres i el riu i el llac de Gatun, la selva tropical en
política restà interrompuda i recorreguérem un camí difícil, clafert de	rescloses	i obstacles, d'abrivaments i depressions. Podem imaginar-nos que, en
essencial del moviment en els seus primers jorns d'eufòria. La gran	resclosa	dels anys 1923 a 1930 exercí una influència
tremolós al fons, ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les	rescloses	, amb oliveres ben ordenades, com a punt per a una dansa de mirinyacs de
Tomàs em va jurar que si ella el rebutgés, es llançaria daltabaix de la	resclosa	. "Cap dels nostres passats no hauria fet un casament així", li deia jo.
a ocells adormits a les branques nues del bosquet; el bombolleig de la	resclosa	, l'udol d'un gos d'atura espellifat, el brunzit dels fils de conducció
s'hi troben els noms següents: llet quallada, establa, peça de moneda,	resclosa	, casa, col·liri, ganivet, tisores, vaixell, llàntia, vestits, vestit
l'encongiment, es convertia en excitant, i, com si haguessin rebentat una	resclosa	, em desfeia en una explosió d'entusiasme insensat o de joia agressiva. No
conca d'un gran riu, te n'allunyes i ja no sents la remor de l'aigua a les	rescloses	, ni passes ponts, ni veus barques, ni molls, ni pescadors, t'entra una
a viure les coses i no per a escriure-les. I era feliç perquè obria la	resclosa	a les meves veritables facultats. A la tarda tornava a la plaça del
llàgrimes, les mans unides per implorar perdó. —Cosme, Cosme... Obria la	resclosa	: l'aigua es precipitava rost avall, ningú no la podria contenir. El nom,
el meu presseguer rosa, que 'l regui dolçament l'aigua de la	resclosa	, i á fí que l'aire deixi en son brancám un bes... Xiprers
Salònica, a casa de madame de Galata), menes de cambres hermètiques, de	rescloses	on s'opera escrupolosament l'intercanvi de les identitats, la mort d'una
quedar colgat per sempre. I vinga ploure i ploure, igual que si totes les	rescloses	del cel fossin obertes i hagués de negar el món un nou diluvi. I els rius
el coll. I d'això vingué l'amistat que avui ens lliga. Així que troba una	resclosa	, ja sap que algú ha de menester la seva ajuda i se n'entra decidit pel
i el viure de la bona gent en sigui més alegre. I més avall, una altra	resclosa	li barra el pas, i al cap del canal troba unes altres maquinàries, que
i nombrosa fillada. I avall, avall, encara el pas li trenca una nova	resclosa	i la vall d'un nou canal l'invita a fer nova marrada. Però és de molt bon
en la comporta oberta d'aquella fàbrica temps ha aturada? ¿L'aigua que la	resclosa	fa botir o una grossa serpent que s'hi cargola i ai de qui cau en les
la terra, roenta del sol i ara molla, i de sobte el gran xàfec, totes les	rescloses	del cel obertes alhora, i l'aigua rebotent desaforada, que tanta com en
tenim present que, fins les més utilitàries —edifici, màquina, pont,	resclosa	—, les fem perquè siguin vistes com a tals; no n'exclouria pas les
en aquest carnatge monstruós el patriotisme i l'ideal religiós no eren la	resclosa	que contenia —com pretén el senyor Cambó— l'onada materialista, sinó
Ha sigut una escopetada al pany d'abaix. La porta ha cedit. Trencada la	resclosa	, tota la riuada s'ha encrespat y s'enfila escala amunt. A la brusca
Rosselló, que feia passar més vi per la seva gorja que aigua per la seva	resclosa	; l'anomenat "Barber", en atenció que afaitava els dissabtes, però son
sovint, la molsa es posava en els bramadors, l'aigua es perdia en la	resclosa	i arribà que, en el lloc de la bassa quasi eixuta, s'hi rabejava una oca
nul·la i per això fa riure. Cedeix al primer antuvi del desig. La vostra	resclosa	és molt baixa i no us cal remuntar-vos a les violències de la passió.
Tan ràpit com horrible. Res més impensat i confús. Com el rebentar d'una	resclosa	, un trespol que s'esfondra. Per això fou tan colpidor i deixà a tothom
segur, recte, ferm, amb una pausa i una empenta sobiranes. No hi ha	rescloses	ni muntanyes per a ell. Res no l'atura. És el rei, el senyor de tots els
formigor treballadora. Allí hi ha un salt? Vinga el salt. Allí hi ha una	resclosa	? Vinga la resclosa. Que és cosa d'escampar-se per una clamor o un canal?
Allí hi ha un salt? Vinga el salt. Allí hi ha una resclosa? Vinga la	resclosa	. Que és cosa d'escampar-se per una clamor o un canal? Ala, doncs; som
i aquest riu, que ha estat sempre la porta de pas i, ensems, la	resclosa	de les gents d'amunt i d'avall, escaldufa tot el què toca. Mentre
distingim els terrenyals secallosos de Benabarre, i, a la fi de tot, la	resclosa	que aixequen els espadats sangonosos del castell de Llaguarres, nom que
que el cor ens digués prou. Poble meravellós! No té ritme ni mesura ni	rescloses	ni res que l'aturi. Tot va a vessar. Dins el clos de la Catalunya Nova,
llindar del Paradís. Temps a venir, la supèrbia dels homes hi llevarà una	resclosa	de cinquanta canes, i les aigües de Déu trobaran barrat el pas, i quietes
la fluència de les humils aigües de Déu. Un dia tremolarà la terra i la	resclosa	s'esberlarà que ni una clova d'ou. Una mola d'aigua alta com una muntanya
l'estació, remoreja el riu vora el carrer, brolla, blanc d'escuma, de les	rescloses	del pont del molí. Al bell caire mateix hi ha l'antiga torre de guaita i,
ens hem inclinat sobre el corrent manso de l'aigua d'aquest costat de la	resclosa	on verdes plantes arrapadisses i algues pengen a les pilastres del pont;
una paraula sola, una, la més insignificant, hauria estat el forat a la	resclosa	de les meues llàgrimes. ¡Silenci! Silenci del meu sentiment allargant-se
respiració embogida, però les barnilles s'havien obert com la porta d'una	resclosa	i jo vaig anar-me'n cap a la mar de Déu que ja no semblava feta de
de la fitora per caure més avall dintre les xarxes dels pescadors. En la	resclosa	, l'aigua passava sobre les fustes en una làmina brunyida i es desfeia en
desert i a les muntanyes, desesperat de cara al cel... Prop d'allí, en la	resclosa	, el cos de la mare s'era aturat contra les fustes, bellugant-se i girant
tanmateix, el fons s'endevinava remogut. Resseguia el desaigüe cap a la	resclosa	. Anava com un embriac i abans d'arribar, de lluny encara, els ulls que en

Pàgina 1 (de 8)

50 següents