Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb	resignació	el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda,
després d'haver-li declarat el que succeïa, l'exhortà perquè acollís amb	resignació	aquella prova i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no
passà per un moment de vacil·lació, i començà ja a encetar el tema de la	resignació	. Tampoc li anava malament, perquè aquest li oferia una major abundància
a Déu d'enviar-nos-les. Si favorables, amb alegria; si contràries, amb	resignació	. Tiago, nebot, no estiguis trist. Els nostres desigs són com navilis;
més. D'altra banda, no indueixen els seus conciutadans a l'odi, ni a la	resignació	, ni a la indiferència. 5) Aspecte tècnic: L'escèptic —i
visitat en nom meu el poeta Ros-Artigues. Diu que suporta amb admirable	resignació	la seva desgràcia (ha perdut l'ull esquerre a la guerra). És un minyó
que desapareix darrera la cortina. —És clar —diu ella amb un posat ple de	resignació	—. Ja sé que amb noies com ella les converses són tan absorbents que
en l'expressió desil·lusionada o entristida o furiosa o de cristiana	resignació	amb què és rebuda la vida d'una dona, durant segles i segles de la vida
Joana era bella, intel·ligent, i era, sobretot, suau; era tota ella d'una	resignació	dolça i callada i estava dotada d'una fina sensibilitat. Un dia, la vella
i ancianes. Entre aquests casos, n'hi ha d'horribles, i només la	resignació	o la indiferència per part dels pacients expliquen que es pugui arribar a
d'aquest país és la violència, la cosa més acostada a aquest país és la	resignació	. Jo penso que Borabora, a la llarga, deu produir una follia tova sense
la intimitat d'un home pesat, poc graciós i formulari, amb la tendra	resignació	de Sara en el llit d'Abraham; i encara sempre carregada d'escrúpols,
esllenegament de gata aporrinada, amb una cantarella nyeu-nyeu, agra i de	resignació	aparent— feien de Maria una dona odiosa; si hi hagués hagut la
ni paraules grolleres, i tenia una veu untada d'humilitat i patinada de	resignació	. Si es presentava de vegades algun negoci d'importància, que s'havia de
El Baró de Falset resultava una pelleringa moral; no hi havia fe, ni	resignació	, ni penediment, ni res; hi havia una por de conill, asfixiant, i prou.
que la criatura complia, però aleshores no amb innocència, sinó amb una	resignació	injectada d'odi positiu contra el seu pare, adonant-se de la infelicitat
abans de ficar-se al llit per recollir quatre gotes de bogeria o de	resignació	que servissin d'escarola i créixens a la trista carn de la còpula. El
a bellugar les moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de	resignació	, i sentenciaven: —Ai, pobra casa!: en quines mans ha caigut! Poc s'havia
i flairoses a alguna persona amiga. No podent esmerçar la seva virtut de	resignació	i de respecte a la divinitat d'un marit o d'un hereu, Teresa va
de la gent. La indiferència dels altres homes, produïda per la freda	resignació	amb què solem acontentar-nos quan no podem aconseguir un goig massa alt o
sofrí cap trontoll. Tothom assenyalà l'amo Terra Negra com a exemple de	resignació	i de paciència quan se'l va tornar a veure per sota les voltes de la
o amb inconsciència, pels altres amb passivitat, per d'altres encara amb	resignació	, o amb protesta, o amb odi—, que aquell món marcava un pas definitiu, era
passa, tot el que "ens passa", i el saber-ho acceptar, no pas per	resignació	o renúncia, sinó perquè ho hem entès. I que, per a això, no calen
generalitat confon ab la dignitat." "Cal, donchs, armarse de voluntat y	resignació	pera sostindre aytal lluyta de titans y no escoltar més veu que la del
de casa 'ls senyors per haver rebut donya Mercé la fatal nova ab tanta	resignació	que 'ls deixá á tots parats, la Toneta exclamá: —Ja veyeu com cal esser
a casa seva. La meva amiga m'esperava cosint, amb una paciència i una	resignació	que tenien quelcom de fictici. Totes les nostres converses començaven pel
casa. Dintre el meu cor aquesta vegada no hi havia desesperació, sinó una	resignació	potser massa dolça. M'emparava en la renúncia, en l'abandó, com els
que es compra, puix que davant les dones em mostrava tan infeliç. Era una	resignació	dolça i esborronadora, trista i voluptuosa, com la sensació que de
la disposició malaltissa en què jo havia caigut. Eren una barreja de	resignació	i d'inhibició esglaioses, que jo revestia de pueril somnieig poètic. Ni
detritus d'home, si voleu, troben en llur mateixa misèria una força de	resignació	o d'humanitat que els redimeix del mal de la violència que era una de les
dia i nit. Jo al seu lloc hauria estat capaç d'agredir-lo. Davant la seva	resignació	, jo li prometia de no tornar més a casa la seva amiga, tot demanant-li
Després del plor, fou un extenuament absolut, un aplanament mortal, la	resignació	tranquil·la, gairebé diria joiosa en la mort. Quant de temps durà aquesta
de la meva consciència era una cosa semblant. Un soporífer avançar de la	resignació	, del renunciament feliç. Com la grapa abassegadora d'un narcòtic puixant,
renunciament feliç. Com la grapa abassegadora d'un narcòtic puixant, la	resignació	m'alliberava lentament del dolor de viure, tot inundant-me d'una voluptat
tots. Ells l'adoraven, la volien besar, però ella hi renunciava amb una	resignació	dolça de tísica i els passava la mà pel rostre i pel cap. La tuberculosi
més. Però de vegades aquesta submissió dolorosa d'ella, la seva	resignació	acusadora em lligava de peus i mans i pesava damunt meu com no ho hauria
cosa... Estava trist. —Aleshores valdrà més que callis! —I que esperi amb	resignació	aquest vespre, oi, Gaspar? —Per què aquest vespre? —pregunta Humbert.
sobre el genoll. —Em vols creure, Pep?, no perdem la confiança. —O la	resignació	. —Confiança i resignació. La carta existeix, i ell no. Vull dir que res
vols creure, Pep?, no perdem la confiança. —O la resignació. —Confiança i	resignació	. La carta existeix, i ell no. Vull dir que res del que està escrit ja no
llavis de Mònica, s'hi distingeix la ratlla d'un somriure que expressa	resignació	i fermesa—. Sofriu per mi, no és cert? Cada vegada em costa més
l'hauré de tolerar, tindrà la fesomia d'ell potser... Què esperen de mi? ¿	Resignació	i que confessi aquesta cosa horrible? No, és inútil, sigui com sigui, no
? Sí, però en el fons, sense adonar-se'n, hi havia moments en què la	resignació	no sabia excloure l'esperança. I, quan feia unes hores li havien anunciat
melangiosa i reservada, que sofria en silenci, que suportava —amb quanta	resignació	!— el tracte d'un home rude, malcarat i vulgar, que es negava no tan sols a
—Però la teva alegria... Cosme no acabà la frase. Penediment, submissió,	resignació	, tristesa: era tot això el que podia esperar de la seva dona;
resultava grotesca: a canvi de l'amor i la fidelitat, la tristesa i la	resignació	! I s'havia apoderat de la seva mà per provar-li-ho. Tanmateix era tebi i
Sí, l'amor que es dedica a un malalt a qui són pietosament aconsellades	resignació	i tristesa! Mònica seguia els moviments de la mà de Cosme entre les
del desig, enganyar-se, creure que el temps ha convertit la infàmia en	resignació	, el desesper en feblesa. Mònica es desficiava. No oblidava les amargues i
de vessar sang? Ja no sé el que em dic... Zeus, t'ho prego: si la	resignació	i la humilitat abjecta són les lleis que tu imposes, manifesta'm la teva
estira els braços entorn de la dona i s'hi uneix amb tanta dolçor i	resignació	que et sembla —tant el temps ha llepat i gairebé rosegat els cossos— que
al portal del temple, i un dimoni els fa companyia amb un cert posat de	resignació	; talment, com si músics i dimonis no tinguessin dret d'entrar en la casa

Pàgina 1 (de 20)

50 següents