DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
resignar V 993 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb resignar Freqüència total:  993 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que Jacint temia que fóra al preu de la seva identitat humana. "M'hi resigno, quin remei!", va somriure Jacint, entre angoixat, passiu i cínic.
va pondre, impertèrrita, Upupa Èpops. "Capítol Filoctetes", es resignava el farmacèutic Sever Homs i Socotrí. I clavat: Filoctetes, i que si
porc, de mocadera. Però no és del meu estament, i l'he de perdre, m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar?", s'
em quedaré al costat de l'avorrible triomfador, de cap manera, però no em resigno a morir, acusada de còmplice, si em distrec, amb un parell d'insensats.
padrí, després de molts esforços per atreure'l a la llar, s'havien per fi resignat, i resignada estava també Munda del Roso a l'obligada viduïtat. En l'amor
amb la idea que la boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en
i després tornaria jo a portar-te'l. Maria Àgueda es resistia: no podia resignar-se a la idea de tenir-lo lluny d'ella baldament fos per uns pocs dies;
veure disgustada... —Però tornà encara, manifestant el que li costava resignar-se a la voluntat de Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena. El
un destorb, afavoria el secret del seu propòsit. La vella, per fi, es resignà. Ella mateixa s'encarregà de fer avisar Tino Costa perquè l'esperés.
àdhuc ella, com el padrí, havia començat a pensar si no seria preferible resignar-se davant l'inevitable, ofegar el sentiment i acceptar les coses així com
ell. Mila, si a Déu plau, no tenint ja esperança de veure'l, anirà curant, resignant-se... No hi ha com el temps i la distància per aquesta mena de ferides.
amb les seves paraules, el principal culpable de que Mila no sols no es resignés, sinó que vibrés de nou amb tota la seva ànima en la fe del seu estimat,
Això és una idea de vell o d'impotent: de vell o d'impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la
la "ciència" ni la "tècnica", tal com van encaminades, tampoc no es resignarien a cap autolimitació: es regeixen per una llei íntima que les empeny a
tenint-ne a la mateixa vida en els llibres: les repugnàncies no es resignen a desaparèixer perquè el seu objecte es presenti sota espècie literària.
d'aquells segles demostraren, de manera intermitent, si voleu, que no es resignaven a morir del tot com a poble. I és aquesta resistència instintiva, aquesta
camps de concentració, i el bon salvatge —el mal salvatge— en canvi ha de resignar-se a la seva llança paleolítica... o als fusells que li ha venut el
l'afirmació és vàlida: la pornografia, quan s'endega en paraules, ha de resignar-se a expressions d'un to bufonesc irreductible. La reacció davant la
de les relacions jurídiques. L'individu, davant de tantes coaccions, sol resignar-se. Però no sense violència interior. I contesta amb la burla. Es burla
confirmada oficialment per la capital franquista. Es veu que Franco es resigna a perdre Terol, per bé que al seu volt la batalla continua. Vent fred. Al
per cridar l'atenció... —A les fosques? —somriu l'home, irònic. Ha de resignar-se mentre la suor se li esmuny per l'esquena, pel pit, li xopa
extremits per les convulsions de la lluita, perquè tampoc ells no s'han resignat, tenen uns ulls decidits i un esguard alerta i compassiu. Només poden
el moneder. —9%? —prova l'home. —10, 114'40. L'home es resigna amb un arronsament d'espatlles mentre el moneder del costat suma i resta
moltes debilitats que a mi m'han servit per a estirar de la madeixa. —Es resigna que siguis dels nostres? —No ho sap ningú. Ni ell, ja. N'hi ha d'
inclinat sobre el cistell d'un dels venedors d'entrepans i begudes que es resigna a fer-li un segon obsequi. —Sí —diu aleshores, començant a retrocedir—. Sí
—diu—. Amb amor. Com, si no, podria ser aquí, amb tu, i resignar-me al sofriment? —Quants anys tens? —pregunta ell. —Setze. Creus que sense
altra oposició, molt feble i gemegosa, que la del mateix noi, que no es resignava a separar-se de Cinta. Cinta li prometé, perquè accedís a anar-se'n, que
assegurar que dalt de tot hi ha un objecte de pedra, que jo no sé a què resigna, però té la forma exacta d'una ampolla de Benedictine. Pomaré V,
Los Ángeles li cedí el seu caixó de fusta, situat damunt del pont, i es resignà a venir a dormir sota la meva llitera. La galania i les bones formes,
de cop, ja vols penetrar els misteris del Cel? Innocent! Més val que et resignis i compleixis la Llei. Caín. ¿Quina Llei, si es pot saber?
¿Prendre't la noia? ¿Què potser és teva? Quer· Caín, resigna't. El teu pare té autoritat... Caín. No em facis riure!
Si mal estàvem abans de venir tu a casa nostra, pitjor seguim. Jo podia resignar-me, Víctor, a la pobresa i a l'esclavitud suportades dignament, lluny de
quina manera tan senzilla jo em dono al primer que em sol·licita i tu et resignes a viure avergonyit, esclau de tres dones que es burlen de les teves
de Venècia al cap d'un mes de casats, jo que vivia d'il·lusions, vaig resignar-me a fer d'infermera d'un agonitzant. El meu marit tenia una noblesa que
no pensava ni de lluny fer les paus amb el criteri de la seva mare, ni resignar-se a un camí oposat del tot al que havia seguit fins aleshores. El cas de
de la seva família. Havia estat lliure i viciosa a mitges; si s'hagués resignat a viure, el temps que fos, brutalment i poèticament, acceptant totes les
saltataulells. Aviat la cosina inicià un festeig amb un veí, i Laura va resignar-se a la solteria, amb els seus vint-i-quatre anys sense esperança, prop
Llibori; —però pensa que el matrimoni és una cadena, i has de saber resignar-te... —Resignar-me, al cap d'un mes de casada! Si jo creia que
pensa que el matrimoni és una cadena, i has de saber resignar-te... —Resignar-me, al cap d'un mes de casada! Si jo creia que fóra la felicitat. —
és ara, quan el pitjor mal és fet, quan l'escàndol crema per sota, que et resignes amb aquesta fredor? —observa el vell, dolgut. —No és el que vós m'heu
fort, ric, violent, manyac, tenia els peus de fang. I ella, en comptes de resignar-s'hi, d'aprofitar-ne els elements positius, va bandejar-lo totalment de
una conversa definitiva amb Laura. O que abandoni per sempre Pere i es resigni a la vida de les dones honestes de la família, o que se'n vagi de casa
i ho comprèn i ho troba natural. Sense renunciar romànticament a res, ni resignar-s'hi estoicament; ho troba natural perquè, essent ell —per il·lustre que
que eleva contra el no-sentit, amb el qual de primer la ciència s'havia resignat a transigir. Les consideracions precedents han fregat repetidament el
l'home i la natura, resultaria subreptíciament restablert. O bé Sartre es resigna a arrenglerar al costat de l'home una humanitat "esmerlida i deforme"
sos ulls esbarriats y son color trencat d' esglay. La pobra Madrona 's resigná á seguirla, muts los llabis y esberlat lo cor de pena. Derrera d' ellas,
que sentia cridar, manar i trepitjar fort a dalt al carrer, i no em resignava al meu paper de cuc llefiscós dins la foscor i la humitat d'un soterrani.
rebre-la. Ara ja començava a dubtar que vingués mai. I com que no podia resignar-me a la pèrdua d'aquella il·lusió, com que no podia consolar-me de la
de totes les il·lusions que tan amunt m'havien alçat un temps. Fins em resignava a viure sense altre amor que el que es compra, puix que davant les dones
que no s'han acabat de decidir allà, o que, magres de butxaca, es resignen a aquella miserable menja d'amor, impossibilitats de ficar-se al llit

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »