Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al davant, un implacable poder que no se'm permet de combatre o de	resistir	m'empresona en la fosca absoluta d'una tàvega, on se m'esborra fins el
orgull que nodria. Però la nena —Mila era encara molt joveneta— no pogué	resistir	la feréstega solitud d'aquells paratges. Quan la nit anava tancant-se per
L'endemà Joan del Santo se'n tornà a les seves terres. Endebades Mila es	resistí	. Tiago el de Candaina no es donà mai per vençut: suportà la indiferència;
golfes sobreeixien de tota varietat de fruits. La gent, en veure la Mila	resistir	-se, no se'n podien avenir. "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides
dies amb nosaltres, i després tornaria jo a portar-te'l. Maria Àgueda es	resistia	: no podia resignar-se a la idea de tenir-lo lluny d'ella baldament fos
com un d'aquells impulsos de la seva ànima a què era incapaç de	resistir	i davant els quals sentia que no hauria respectat res. Enfront de casa
passat en aquell món en el qual una resta de la seva fe d'infant, que es	resistia	en ell a morir, li feia creure que un dia havien de trobar-se tots i hi
se li encongia pensant en Mila. "Què farà?", es deia, "com ho podrà	resistir	?" I el padrí se'n recordava, gairebé sense voler, d'aquella única
es sentia amb el cor angoixat: "Què farà?", es repetia. "Com ho podrà	resistir	?" TERCERA PART I La meva solitud ja no és solitud. Lord Byron
de compassió per ella. "No és a dalt?" —li havia preguntat per fi,	resistint	-se a creure-ho, malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No,
que Candi havia deixat d'existir. Només aleshores Tino Costa no pogué	resistir	la temptació de veure'l per darrera vegada. Per mediació del vell
digué ara, repetint-se, sense saber-ho, les paraules del padrí—, com podré	resistir	-ho? Què faré?" Una idea folla li travessa el cervell com un llampec, i
de l'infern on havia davallat en la seva infinita desesperança, no pogué	resistir	—tampoc ara— aquella darrera crida. Un obscur pressentiment li anunciava,
més desenfrenat, tal vegada pel temps que, per primera vegada s'hi havia	resistit	. Era ja en fosquejar, i en la seva ànima, per damunt dels records, només
dones; agafada pels braços, l'arrossegaren lluny d'allí. Ella pregava, es	resistia	. Després deixà de resistir-se i les seguí, però sense deixar de parlar.
l'arrossegaren lluny d'allí. Ella pregava, es resistia. Després deixà de	resistir	-se i les seguí, però sense deixar de parlar. Ara ho feia en veu alta, a
de l'amiga, per estar sola amb els seus pensaments. La seva ànima es	resistia	a creure tant d'horror. Però, a la fi, li semblà comprendre vagament, i
nefandes, ofuscadores complaences, tèrboles complicitats: sempre podrem	resistir	-nos-hi, si volem. És la nostra decisió el que fa que la "tècnica"
gent són els altres. Per definició, la gent són els altres, i no jo. Ens	resistim	a veure'ns sumits, o submisos, en la indeterminació d'un grup, d'un magma
la seva reserva. Per a bé o per a mal. Covard, i trampejant, tractarà de	resistir	-s'hi. Com va fer Erasme, el pobre, malalt, dèbil, previngut, reticent,
les més depravades sevícies. El "criminal de guerra" rarament es	resistiria	a aquesta inspiració. Com que, d'altra banda, l'oportunitat que se li
els han perdut el respecte, i temem que reincideixin. La societat es	resistirà	a ser clement amb ells. Ho serà més de grat amb els Oberg i els Knochen.
paraula odi. Hi ha qui s'ofèn terriblement per alguna cosa que un altre	resistiria	amb la major indiferència: la capacitat d'aïrar-se davant d'un mateix
determinats sectors potser més hipòcritament pudibunda que mai, s'hi ha	resistit	. El segle XIX s'acollia al mot d'ordre del liberalisme, i
enemiga). Aquest vespre circulen rumors pessimistes sobre Madrid. Em	resisteixo	a creure'ls... La claror de la lluna travessa a penes els darrers núvols
a la Cambra dels Lords, tornava al camp en el tren del vespre. "No puc	resistir	la fascinació de les notes feixugues del cucut —escrivia—, del parrupeig
senyora Duran diu que algú de les altures afirmava que la República podrà	resistir	dos anys i, si els resisteix, guanyarà, perquè s'ensorrarà la reraguarda
les altures afirmava que la República podrà resistir dos anys i, si els	resisteix	, guanyarà, perquè s'ensorrarà la reraguarda franquista. Però Rieu-Vernet
pròxim de la lluita. Jo penso que tot depèn de Madrid. Si la capital	resisteix	fins a l'hivern, tindrem campanya d'hivern. Tornant a Viladrau, sento un
sol i núvols blancs. El diari diu que a Belchite encara hi ha nuclis que	resisteixen	i que s'observa una gran mobilització de forces franquistes. Una ordre de
al·locució als militars de la zona rebelde dient que cal	resistir	i aguantar perquè així ens ho mana el Crucifijo que aún tenemos
jo era un home jove, trobat en una casa des dels voltants de la qual s'ha	resistit	durant dues hores contra les tropes franquistes. A casa hi havia un
a la part baixa del qual inclina el bisturí cap a l'esquerra. —No ho	resistiré	—mormola ell, ja avesat a l'atmosfera. —No poden perdre el temps, cal
—Cap dins! No vull veure ningú a les galeries. N'hi ha que intenten de	resistir	-se, una dona crida: —No fem cap mal! —A dins! Ordres de la
un vell amb un desgraciat cop de peu... —Sortim —fa ell, incapaç de	resistir	-ho més. L'home salta al seu costat, dirigeix una darrera mirada al carner
arrossegant-les cap a la porta, una a l'extrem de cada mà. Però la dona es	resisteix	, vol saber: —Ràpid per què? Qui sou, vós? —Voleu dormir amb tres homes
ho acaben de dir. —A l'altra cua de seguida! —I en veure que encara es	resisteix	—: Caporal! —Més val que obeeixis —li xiuxiueja la noia. Ell estira el
altres uniformats, el caporal, ja ha acudit, pregunta: —Què passa? —Es	resistia	—diu l'home. —A darrera de tot, doncs! Amb l'arma, l'acompanya fins
els Trastàmares i els Àustries, car la ciutat s'empobreix dia rera dia.	Resisteixen	però sense esclat i és en arribar la divuitena centúria que emparenten
Pere Grau, Silví, Honofre i Fidel Sigmaringa. El vell Campdepadrós	resisteix	l'envestida i es disposa a viure immòbil, el parlar lent i palpissot, i
brillant i incrustacions de bronze daurat. Sembla que Campdepadrós es va	resistir	una mica a guarnir els criats amb llureia, i una mica més a
Feliu de Guíxols. Estimat amic: Acabo d'instal·lar-me i ja penso que no	resistiré	gaire aquesta ciutat, adornada i pudent, boniquíssima i cadavèrica, tot i
i les veremes hi ha tres setmanes ben bones, i que de fet Erasme es	resistia	a compartir la família del Cavaller de Padrós, i no s'equivocava. Erasme
veu aparèixer el metge bramula de ràbia. La seva pell blanca i fràgil no	resisteix	les ventoses que el bon doctor aplica amb constància. Jeroni té l'esquena
Pensava ja en la tornada quan escrivia aquesta carta, però es devia	resistir	a aquest desig creixent i el terror de què parla devia créixer també a
les seves manies d'incomunicar la ciutat i hi ha el perill que Jeroni es	resisteixi	a acompanyar-lo. Van amb ell, a la calessa, mossèn Paulí i un dels mossos.
amb ell, a la calessa, mossèn Paulí i un dels mossos. Però Jeroni no es	resisteix	. Només, amb obstinació, obliga a mossèn Paulí i al mosso a traginar
ara plega. Com a bon suís, s'ha acostumat al camping i sembla que no pot	resistir	l'atmosfera de la cabina ni de cap cambra tancada, i és per això que dorm
constant, i sobretot humida i enervadora, els vostres músculs es	resisteixen	a l'acció, a tota mena de treball, a tota mena de moviment. Les
donà a la primitiva Marca una singular coherència i la féu apta per a	resistir	la contínua topada amb els musulmans, sobreeixir en el moment

Pàgina 1 (de 106)

50 següents