Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que les coses no podien continuar d'aquella manera, que calia prendre una	resolució	abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i
en la separació rodona i decidida, i aquesta hauria estat sense dubte la	resolució	que hauria adoptat, si no hi hagués hagut la petita Mila entremig. Per
plagué la brevetat de les seves paraules, i els plagué, sobretot, la seva	resolució	de romandre allí a la hisenda amb ells. En això Joan del Santo es
seus moviments, en el seu rostre endurit i en els seus ulls surava una	resolució	tan terrible, tan irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué
lenta però poderosament, dolorosament, fins a portar-lo a l'extrema	resolució	que va adoptar. Fou un d'aquells impulsos sobtats que formaven com el
per temor d'ell mateix, refrenà l'impuls de la seva ànima; prengué la	resolució	més dolorosa i la més heroica de la seva vida. Tino Costa, ja tard, tornà
seguida al moment de conèixer Mila: no tornar-la a veure. Fou una trista	resolució	, i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va dir-s'ho ple
de la seva mare, però no podia fer res per ella. Aquesta nit, en la seva	resolució	, Mila es sent com arrabassada, sense voluntat, com si visqués ja en ell;
rebutjat com una estèril covardia i s'havia reclòs més i més en la seva	resolució	de no veure-la, de dur a terme, fos com fos, la seva idea; d'
silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en aparença, freda	resolució	amb què ell la mirava partir a través de les paraules de la dona,
que plorant, feia gest de vestir-se, com un que ha pres una violenta	resolució	; i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i agafant-la pel braç la
Tasso (La Gerusalemme liberata). Mila ha pres ja la seva	resolució	. Ara està tranquil·la. Han passat llargs mesos de sobresalts,
volgué dir-se que tal vegada ell vindria; però, en el fons, la seva	resolució	estava ja presa, i Mila sabia que la compliria sense trigar. El criat del
acovardit que s'atreví i tot a insinuar-li la possibilitat d'adoptar una	resolució	"per més que els costés". —Entestar-nos en portar les coses a l'extrem
senzilla, religiosa, d'una virtut natural. Havia adoptat en la vida una	resolució	, tal vegada en el fons no la satisfeia plenament, però, una vegada
precediren a la seva partença, sinó que en la seva ànima regnava ara una	resolució	més gran, més tranquil·la, més segura. Ara no quedava temor, ni dubte, ni
no resulta discret de fer separacions: tot respon a una sola i profunda	resolució	inicial. El cristianisme que Erasme predica és la manifestació religiosa
I una part de l'opinió pública gal·la, com és lògic, es revolta contra la	resolució	oficial. Hem de reconèixer que fa de mal dir, aquest "com és lògic". No
Jo haig de confessar que en el cas de Carolina hauria pres la mateixa	resolució	. Jeroni Oleguer era un home de vint anys, elegant, hàbil en la dansa,
no els podia apartar. De sobte, llançà l'aixada, com qui ha pres una	resolució	. —A fer punyetes! —digué, remugant les dents—. S'ha acabat! Sortí del
que tenia a la bèstia. Pensà, però, que, fos com fos, calia prendre una	resolució	, assabentar-se bé de què havia passat, sense esperar. Bon punt havien
fer, perquè ara sabia que "ho havia de fer". Per fi, semblà prendre la	resolució	; apartà l'aixada a un costat; es fregà les mans i sortí de l'horta, en
amb la mirada. A la cara se li havia imprès una terrible severitat, una	resolució	terrible; la mirada se li havia enfosquit i començà a caminar. Borra, des
poguessin plantejar a la reialesa els "greuges" del país —sense la	resolució	dels quals no hi havia possibilitat ulterior d'acord— ens dóna la clara
seny, totes les temences del "no t'hi emboliquis", cedeixen davant la	resolució	de fer alguna cosa, de palesar que s'és home i que es dominen les
gòtica o un Velázquez valguen, no és el significat, sinó la bella	resolució	dels elements plàstics: si el contemplador s'interessa per la
que de conscient se'ls escapa. Breton creia factible, en el futur, una	resolució	superior dels dos estats contradictoris que són la "realitat" i el
Li trobo el cap tan clar com sempre, però aquella certa timidesa en les	resolucions	—tant en les de diners com en les altres— que sempre ha tingut, se li ha
més en" la raó analítica: la condició requerida perquè gosi emprendre la	resolució	de l'humà en no humà. Estetes, puix que Sartre aplica aquest terme als
será una tossudería, com diu vosté, será lo que vulga, peró es una	resolució	meva. Tinch motius molt serios pera péndrela y vosté l' ha de respectar.
per l' antesala y era per tant inmediat á la porta. Totas aquellas	resolucions	tan fermas y terminants presas per la cusidora en la exaltació de la
Sa impensada arribada coincidí quasi ab la de las noyas. La felicíssima	resolució	qu' havían tingut los passos donats per ella aquell matí aygualí la pena
vegades m'adormia neguitós, aquells vespres fruïa del repòs que donen les	resolucions	definitives. Mentre m'enfonsava en la zona intermèdia entre el somni i la
figurava en l'obra de Payot. Sabent que jo no era capaç de sostenir una	resolució	massa enèrgica i que esdevenia impossible per a mi de no mirar amb
— Si volíeu vore eufòria, vingueu ací. Si en volíeu, de força, d'ànims, de	resolucions	ràpides, acosteu-vos a aquests homes ben menjats i ben beguts, però
gaire á saberla. La mare tenia tanta ó mes ansietat que jo per coneixe la	resolució	d' aquet enigma. Pujárem la escala, entrárem en lo menjador... ¡y la
pendent, veureu que aixó que 'n diuhen Diplomacia procura trobar una	resolució	; y quan la diplomacia se 'n renta las mans, allavoras es quan ve la
en lo meu cor gran y eterna recordansa. Car· Pep. ¿Aném? [(Ab	resolució	)] Pep. Ahont vols anár? Car· Anémsen cap á la
[(ab amor)] lo que per mí no faría. No 'l matarán. [(Ab	resolució	)] Julia. ¡Oh, alegría! Jo sempre t' ho agrahiré.
díus? [(Deixantla)] Julia. Vénjat, pots venjarte. [(Ab	resolució	y anantsen cap á la porta del prés)] Timb· Soch l' home mes
Julia. ¿Que diheu? [(sorpresa)] Ton. [(ab	resolució	)] Que jo t' estimo mes que á ma vida y ma honra. Julia. ¡Oh!
Si li dich eixa esperansa s' evapora en un moment.) Hé renegat [(ab	resolució	)] Julia. [(ab ira)] Tan vilment? Roch· Sí.
[(ap.)] me dará fatal desvari.) Quant disposéu surtiré. [(ab	resolució	)] (¡Pobre de mí!) [(ap.)] Roch· Aixís m' agrada, que
. Julia. (Que díu are.) Aixó, no. No pot ser. [(ab	resolució	)] Roch· ¿M' he d' enfadá? Julia. Sortiré ab vos y
a desarrugar-la i aplanar-la i, com si dormint hagués pres aquella	resolució	, la va obrir. De moment va començar a llegir com si ella fos una altra.
i tot just aleshores es començaran a plantejar els problemes de	resolució	molt remota. Els fils invisibles Avui ningú no gosaria dubtar de les
el que pot fer-se en conseqüència, es remet a un gran consell.	Resolució	que adopten. Pandemònium, el palau de Satan, s'eleva,
davant l'excel·lència de llur forma i llur felicitat, i la seva	resolució	de treballar per llur caiguda; escolta com parlen; sent com
llavors diré que això no era pas un joc, sinó que havia pres una gran	resolució	i he canviat de vida." "Recorda que, en anar-te'n, em vas dir
la figura del sant és utilitzada com deus ex machina per a la	resolució	ràpida del conflicte plantejat. Els trets de valencianisme vénen

Pàgina 1 (de 69)

50 següents