DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
respirar M 87 oc.
respirar V 5597 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb respirar Freqüència total:  5684 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

t'ho asseguro." I Atena va callar, i Zeus i els altres immortals varen respirar alleugerits, perquè els discursos i les lliçons eren continus, monòtons i
d'un esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames i llum. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer
la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a càstig, la conversa
notat. O tal vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi respirarà més bé." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No
de crueltat o de dolor, on trobés més que fos una mica de pau i pogués respirar d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un perenne anhel de
enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni respirava pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre
branca que s'esqueixa per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia, respirà. Ella, Maria Àgueda, no digué res. Una intensa pal·lidesa s'estengué pel
malparli de tu en presència meva: ni ell ni ningú. Mentre el teu padrí respirarà l'aire no ho farà ningú sense haver-se-les amb ell. Però, si no t'
que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar
ara s'hi barrejava un accent d'alegria. Els cors, oprimits, semblaven respirar. —Qui sap si encara s'arranjarà tot. —Déu faci que no torni! També a casa
de l'amor del sant; de la seva mansuetud, de la mística elevació que respirava tota la figura; de la muda aspiració celestial que resplendia en el
plogui", es digué. S'aturà i sentí que les forces se li acabaven. Respirà afanyosament; tot el cos li tremolava. Tornà a fer un esforç, i de sobte,
volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li enfosquia i respirava amb dificultat: s'aturà vacil·lant entre el seu desig de prosseguir i
Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es dreçava un xic, que respirava per primera vegada. No obstant això, no volgué veure-la; tal vegada temé
la mateixa paraula: "Vina... Vina..." Ho feia amb una veu entretallada, respirant afanyosament, i tot el seu cos era sotragat per forts tremolors. La veu
més segura. Ara no quedava temor, ni dubte, ni vacil·lació: tot en ella respirava pau, i fins l'ambient, a l'entorn d'ella, semblava haver-se dulcificat. Un
petit." És una família amb les velles virtuts, disciplinada, austera; respira la felicitat del bon cor i del bon seny. 20 febrer. Ahir,
De vegades sento com una íntima vergonya d'estar arrecerat, de respirar massa delitosament aquesta pau camperola. 16 abril. Em
Hi ha calma als fronts. Fa dies que no bombardegen Barcelona, i la gent respira. Lluna clara i avets ventejats. 14 febrer. Vent fred,
esperem tota la tarda. Moros i soldats de la Península a l'estació. Tot respira un ambient de guerra. A la cua dels bitllets m'expliquen episodis de la
individus li ho priva. —Què feu? —M'alleugereixo —diu ell—. No es pot respirar. —Cal donar un exemple de decòrum —el repta l'altre. Ell es queixa:
l'esquerra, en una posició forçada, té els ulls tancats i pràcticament no respira. Un drap li mig amaga la cara, perquè ha anat relliscant per la carn
i ell torna a emergir, ara lliure, però massa dèbil per a redreçar-se. Respira sorollosament, escup, i un altre brollador de tinta li taca les mans i
sempre agafant-lo pels cabells, però ell ja en té prou per a respirar una alenada d'aire menys viciat. —Prosseguim —diu la veu—. En aquest
responsable sóc jo! —protesta la dona des de la seva cabina—. Si la cosa respira, m'hi jugo el càrrec. I ja sabem què significa, això... —Com voleu que
m'hi jugo el càrrec. I ja sabem què significa, això... —Com voleu que respiri? Només som nosaltres. —I jo —diu ell, que ha assistit a l'escena amb els
que queda sota la volta de l'escala, on es devia haver dissimulat. Ell respira a fons, diu: —Servei d'urgència! —i intenta de prosseguir, la mà encara en
uns moments a terra, al costat de les llanternes desordenades, on ell respira amb tot d'espasmes feixucs darrera el mocador. —Farem una volta per les
darrera la paret de persones que semblen haver perdut la facultat de respirar. La veu de l'orador va prosseguint: "Nals i grops, a diferència dels
per uns dits impacients. Uns segons després és dins la foscor del local, respirant la sentor ofegada i germinal del blat que s'amuntega al graner. Hi
dona. —Us vaig fer un favor —repeteix ell, mig asfixiat entre els draps, respirant la sentor perfumada i salabrosa dels seus pits, on distingeix un cordonet
caixa, massa petita per totes les coses que hi ha enquibit. —Ei! —diu, respirant fort. L'altre s'incorpora i, sense semblar estranyat de la seva
corredor enllà, però ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia respira a fons, asmàtica, borbolleja abans de dir més o menys clarament: —Estan
consulta gairebé tots per assegurar-se que no hi ha falles cronològiques. Respira fort, amb una mena de xiulet, i del front li cauen tot de gotes de suor,
es va esmunyint de puntetes per reduir el volum del seu cos. Aleshores respira a fons i se submergeix en l'ambient sonor que encara sembla haver-se
abans de morir en un fresseig que es perllonga fondalada enllà, i ell respira a fons amb un estremiment superficial i irreprimible. Quan s'hi atansen,
els ulls un moment i a obrir la boca en un intent, gairebé inútil, de respirar. El cor se li enfila a la gargamella, encara no aquietat del trasbals de
amb altres nois barcelonins, de la teologia de Suàrez i Molina, i respirat l'esperit imperial del Col·legi de Cordelles, hauria estat, qui sap, un
El gust de la teva veu, quan intentes inútilment respirar i parlar-me. Vull el teu cos i tu. Vull la bellesa
tens raó, insuportable representant de l'honestedat revolucionària, no he respirat tranquil quan has estat fora. Et trobo a faltar. Trobo a faltar els teus
el miracle. L'han produït ja i un altre aire més clar i més net es respira pels carrers de Barcelona. Estem en el recte camí, Erasme, i la victòria
immensos visitons que els grans organitzen— intentava emergir per respirar cap a una autèntica vida. En aquest tedi fangós el remordiment actuava
el rastre que Jeroni Campdepadrós hauria deixat entre nosaltres, i devia respirar tranquil·litzada tot contemplant el petit rastre de cendres. Al cementiri
la còlera anava muntant-li al cap, muntant-li en obscures onades; respirava amb dificultat; a dintre el pit el cor li copejava amb violència,
ja ningú no s'hagués de retrobar. Sentia al pit una opressió angoixosa; respirava amb dificultat, i mirava, i tornava a mirar, devers la muntanya. Allà
netejava l'aixada; ho hauria jurat. Es digué que ja havia acabat i respirà. Esperaria que se n'anés. S'assegué vora la regadora i encengué la pipa,
al davant seu, amb un cruixir de plantes, i la còlera que el menava. Respirava afanyosament, i la tensió esdevenia de més en més dolorosa. Relliscà en
Havia comprès que estava perdut i es regirava com una fera acorralada. Respirava sorollosament, decantat el cap sobre el pit, tot agitat i tremolós.
i alhora desesperats. Es movia com en una gran irresolució de pensaments. Respirava penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió angoixosa. Una
A dintre, les persones i les bèsties vivien en confusió, i als carrers es respirava contínuament la forta olor dels corrals, instal·lats a l'interior. Durant

  Pàgina 1 (de 114) 50 següents »