×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb respirar |
Freqüència total: 5684 |
CTILC1 |
t'ho asseguro." I Atena va callar, i Zeus i els altres immortals varen | respirar | alleugerits, perquè els discursos i les lliçons eren continus, monòtons i | d'un esclat de blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en | respirar | , flames i llum. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer | la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint m'amago. Però bé he de | respirar | de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a càstig, la conversa | notat. O tal vegada sí, perquè hi guanyarà en pau i fins en fresca. Hi | respirarà | més bé." El sacerdot emmudia i es girava d'esquena als laics. "Ai ai. No | de crueltat o de dolor, on trobés més que fos una mica de pau i pogués | respirar | d'una vegada aquell aire pur, incontaminat, que era un perenne anhel de | enamorat de la seva muller, i tot a la llar del jove matrimoni | respirava | pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre | branca que s'esqueixa per ella sola. El vell Costa, en saber la notícia, | respirà | . Ella, Maria Àgueda, no digué res. Una intensa pal·lidesa s'estengué pel | malparli de tu en presència meva: ni ell ni ningú. Mentre el teu padrí | respirarà | l'aire no ho farà ningú sense haver-se-les amb ell. Però, si no t' | que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'aire que | respira | . Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar | ara s'hi barrejava un accent d'alegria. Els cors, oprimits, semblaven | respirar | . —Qui sap si encara s'arranjarà tot. —Déu faci que no torni! També a casa | de l'amor del sant; de la seva mansuetud, de la mística elevació que | respirava | tota la figura; de la muda aspiració celestial que resplendia en el | plogui", es digué. S'aturà i sentí que les forces se li acabaven. | Respirà | afanyosament; tot el cos li tremolava. Tornà a fer un esforç, i de sobte, | volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li enfosquia i | respirava | amb dificultat: s'aturà vacil·lant entre el seu desig de prosseguir i | Ell tampoc ara no digué res. Semblà només que es dreçava un xic, que | respirava | per primera vegada. No obstant això, no volgué veure-la; tal vegada temé | la mateixa paraula: "Vina... Vina..." Ho feia amb una veu entretallada, | respirant | afanyosament, i tot el seu cos era sotragat per forts tremolors. La veu | més segura. Ara no quedava temor, ni dubte, ni vacil·lació: tot en ella | respirava | pau, i fins l'ambient, a l'entorn d'ella, semblava haver-se dulcificat. Un | petit." És una família amb les velles virtuts, disciplinada, austera; | respira | la felicitat del bon cor i del bon seny. 20 febrer. Ahir, | De vegades sento com una íntima vergonya d'estar arrecerat, de | respirar | massa delitosament aquesta pau camperola. 16 abril. Em | Hi ha calma als fronts. Fa dies que no bombardegen Barcelona, i la gent | respira | . Lluna clara i avets ventejats. 14 febrer. Vent fred, | esperem tota la tarda. Moros i soldats de la Península a l'estació. Tot | respira | un ambient de guerra. A la cua dels bitllets m'expliquen episodis de la | individus li ho priva. —Què feu? —M'alleugereixo —diu ell—. No es pot | respirar | . —Cal donar un exemple de decòrum —el repta l'altre. Ell es queixa: | l'esquerra, en una posició forçada, té els ulls tancats i pràcticament no | respira | . Un drap li mig amaga la cara, perquè ha anat relliscant per la carn | i ell torna a emergir, ara lliure, però massa dèbil per a redreçar-se. | Respira | sorollosament, escup, i un altre brollador de tinta li taca les mans i | sempre agafant-lo pels cabells, però ell ja en té prou per a | respirar | una alenada d'aire menys viciat. —Prosseguim —diu la veu—. En aquest | responsable sóc jo! —protesta la dona des de la seva cabina—. Si la cosa | respira | , m'hi jugo el càrrec. I ja sabem què significa, això... —Com voleu que | m'hi jugo el càrrec. I ja sabem què significa, això... —Com voleu que | respiri | ? Només som nosaltres. —I jo —diu ell, que ha assistit a l'escena amb els | que queda sota la volta de l'escala, on es devia haver dissimulat. Ell | respira | a fons, diu: —Servei d'urgència! —i intenta de prosseguir, la mà encara en | uns moments a terra, al costat de les llanternes desordenades, on ell | respira | amb tot d'espasmes feixucs darrera el mocador. —Farem una volta per les | darrera la paret de persones que semblen haver perdut la facultat de | respirar | . La veu de l'orador va prosseguint: "Nals i grops, a diferència dels | per uns dits impacients. Uns segons després és dins la foscor del local, | respirant | la sentor ofegada i germinal del blat que s'amuntega al graner. Hi | dona. —Us vaig fer un favor —repeteix ell, mig asfixiat entre els draps, | respirant | la sentor perfumada i salabrosa dels seus pits, on distingeix un cordonet | caixa, massa petita per totes les coses que hi ha enquibit. —Ei! —diu, | respirant | fort. L'altre s'incorpora i, sense semblar estranyat de la seva | corredor enllà, però ell allarga el braç, la subjecta. —Ei! La noia | respira | a fons, asmàtica, borbolleja abans de dir més o menys clarament: —Estan | consulta gairebé tots per assegurar-se que no hi ha falles cronològiques. | Respira | fort, amb una mena de xiulet, i del front li cauen tot de gotes de suor, | es va esmunyint de puntetes per reduir el volum del seu cos. Aleshores | respira | a fons i se submergeix en l'ambient sonor que encara sembla haver-se | abans de morir en un fresseig que es perllonga fondalada enllà, i ell | respira | a fons amb un estremiment superficial i irreprimible. Quan s'hi atansen, | els ulls un moment i a obrir la boca en un intent, gairebé inútil, de | respirar | . El cor se li enfila a la gargamella, encara no aquietat del trasbals de | amb altres nois barcelonins, de la teologia de Suàrez i Molina, i | respirat | l'esperit imperial del Col·legi de Cordelles, hauria estat, qui sap, un | El gust de la teva veu, quan intentes inútilment | respirar | i parlar-me. Vull el teu cos i tu. Vull la bellesa | tens raó, insuportable representant de l'honestedat revolucionària, no he | respirat | tranquil quan has estat fora. Et trobo a faltar. Trobo a faltar els teus | el miracle. L'han produït ja i un altre aire més clar i més net es | respira | pels carrers de Barcelona. Estem en el recte camí, Erasme, i la victòria | immensos visitons que els grans organitzen— intentava emergir per | respirar | cap a una autèntica vida. En aquest tedi fangós el remordiment actuava | el rastre que Jeroni Campdepadrós hauria deixat entre nosaltres, i devia | respirar | tranquil·litzada tot contemplant el petit rastre de cendres. Al cementiri | la còlera anava muntant-li al cap, muntant-li en obscures onades; | respirava | amb dificultat; a dintre el pit el cor li copejava amb violència, | ja ningú no s'hagués de retrobar. Sentia al pit una opressió angoixosa; | respirava | amb dificultat, i mirava, i tornava a mirar, devers la muntanya. Allà | netejava l'aixada; ho hauria jurat. Es digué que ja havia acabat i | respirà | . Esperaria que se n'anés. S'assegué vora la regadora i encengué la pipa, | al davant seu, amb un cruixir de plantes, i la còlera que el menava. | Respirava | afanyosament, i la tensió esdevenia de més en més dolorosa. Relliscà en | Havia comprès que estava perdut i es regirava com una fera acorralada. | Respirava | sorollosament, decantat el cap sobre el pit, tot agitat i tremolós. | i alhora desesperats. Es movia com en una gran irresolució de pensaments. | Respirava | penosament i al rostre anava imprimint-se-li una expressió angoixosa. Una | A dintre, les persones i les bèsties vivien en confusió, i als carrers es | respirava | contínuament la forta olor dels corrals, instal·lats a l'interior. Durant |
|