×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb resplendent |
Freqüència total: 899 |
CTILC1 |
| "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, | resplendent | com el sol? He baixat al jardí de les nogueres, per veure com rebrota la | | irritat en contra seu, allà en les altures, sobre el seu tron de núvols | resplendent | , rodejat de glòria i de majestat. El Senyor la cridarà al davant d'Ell; | | davant el Senyor rodejat de la seva glòria i majestat, en el seu tron | resplendent | , esperant, sentint-se la mirada d'Ell al seu cor, com si ella fos de | | com urpes de drac glauc. Davant meu la muntanya és un lluert d'un verd | resplendent | , amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb violència pètals de | | ara més que de primer i el quiròfan resta només il·luminat pels cucs | resplendents | que els cirurgians duen lligats al front. Un altre anunci passa per la | | Cridat, ara entraré a les fosques estances. Cançó de la mort | resplendent | Fortunes de mar se m'emportaran. No podràs | | calmat. LLuny, enllà de paraules amargues, una mort | resplendent | vaig trobar. Cançó de la vinguda de la tarda Una a | | L'eixida, Corvetó, m'apar segura. Rosaura Vui tornâ a l'alegria | resplendent | ! Golferic El teu riure, nefanda criatura, em garfeix de més viu | | a Europa s'han pogut contemplar en altra ocasió uns barrets de copa més | resplendents | , més d'epidermis de carbó mineral. Primo de Rivera duia aquella tarda una | | de dimoni dels pastorets. Maria Lluïsa sentia una passió per la pacotilla | resplendent | ; la seva imaginació era com els grans anuncis lluminosos que fulguren, | | El món de Ferran era el món exclusiu del col·legi, des de les comunions | resplendents | i teatrals, fins a la pilota llançada amb tota la mala fe contra el nas | | al seu estimat que val més esser fidel a s'estimada que no cenyir corona | resplendent | .] [El Rei contesta que només serà perdonat, si troba dins la mar una copa | | sent. Val més restar fidel a sa estimada, que al cap cenyir corona | resplendent | ! [(Bernat a Estel d'Or)] Encar que de dolor i angoixa expiri, no | | que els batecs del cor de l'estimada; quan, per Romeu, l'aurora | resplendent | sols dins els ulls de l'amor seva es bada; Julieta, de l'ample | | s'estén damunt el moll dels pescadors, cobrint-lo de catifa | resplendent | . En l'hora calma, reposat, es sent dels mariners el vespertí | | Apagau, o Senyor, a dins mon cor la veu d'aquella dona | resplendent | qui perfumava els meus jardins en flor; i feu que ella, | | no es queixa i guarda sempre la mateixa mitja rialla | resplendent | , esmaperduda ran del mur. En la vorera del camí no | | Davall el firmament que s'il·lumina —tots els núvols es tornen | resplendents | — als ulls meravellats de Catarina s'obrin totes les | | d'arcàngels invisibles. I jamai la tempesta no vinclarà llur | resplendent | fermesa: Astes immòbils de les banderes dels llamps | | una preocupació sublimatòria. En el primer cas, hi ha la presència | resplendent | , gloriosa, d'un cos femení, qui sap si trobat així, plenament bell, com | | restaurants; reia amb amics; assaboria cock-tails vora dones | resplendents | , d'ungles daurades i llavis decorats en forma de cor. Pere, contrariat en | | dues hores de recerca angoixosa, arriba a temps que li senyalin el cotxe | resplendent | , que s'emporta la barcelonina: punt lluminós que es fon enllà... El vell | | dels quadres de Jeroni Bosch, i a l'esquerra, la planxa brunyida i | resplendent | del mar. He ballat cinc sardanes —no pas senceres— i no m'he sentit gens | | molt a l'èxit el devessall de llum que feia de la sala una brasa | resplendent | , i les flors que l'ornaven, amb penjolls de verdor. Tot això fou | | Era un sollevament del meu esperit devers un món poètic, somniós i | resplendent | on l'amor era una comunió de les ànimes, una fusió harmoniosa dels | | No goso mirar ningú. Amb dos amics, costa amunt, surto al camp. Matí | resplendent | d'abril. Avellanars d'un verd dolcíssim. Pesoleres i faveres gemades. | | feia creure que la rodona del cel era la corona de la meva testa, l'aura | resplendent | del meu esperit. Aquest panteisme, com s'esdevé sempre que els homes | | em sentiré desprès. —Ell semblava un creient joiós i | resplendent | —diran els meus companys, que no han hagut esment | | a la vorera d'un bar. Jo hauria volgut anar cap al centre de la ciutat, | resplendent | , luxós. A la Joliette, no sabia per què, tot em produïa malestar. El fet | | de tot, la salut i els vint anys, vàrem deixar la vila d'Aix. Matí | resplendent | , enlluernador. Les vibracions i els guspireigs de la llum eren una festa. | | seríem submergits, dissolts com dos trossos de metall dins una immensa i | resplendent | caldera plena d'or en fusió. Més enllà del pèlag profund s'enfilava una | | dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia fantàstic, però d'un fantàstic | resplendent | , enlluernador, vibrant. La immensa puixança de la llum creava un paisatge | | deixant al darrera un flairós rastre de prat segat. Jo duia la visió | resplendent | dintre meu. Era ja fragmentada, però obsessionant, com qui ha mirat el | | senzilles, de pagès ben educat. Però damunt del front, amb no sé què de | resplendent | , el segell olímpic, la majestat altiva de l'immortal (quelcom de lluminós | | al camí de Salon, aquell gran castell daurat. La immensa custòdia | resplendent | al davant meu. Mai no he tingut una visió més fascinadora. Ara, en el | | i d'adolorida dolçor, ara és bell i joiós, de color de festa. És tendre i | resplendent | , íntim i puixant, ple de veus fortes i secretes que parlen als ulls i al | | era això. Hi havia dies que de caminar amb ell, vora la seva figura | resplendent | de Silèn, tot jo em sentia com alliberat i realçat. Sense ell | | un angle de la sala i tota aquella elegància, aquell luxe, les dames | resplendents | , els senyors vermells, els llums, els cambrers, tot i tothom es riu de la | | de ton cor clement plé d' amor y caritat. ¡Ay de mi! si s' ha apagat ta | resplendenta | mirada y en lloch de ta veu sagrada hi arriba la tempestat. Escena | | realitat sols amargura y ofega ab sas tenebras la llum pura y sempre | resplandent | de la esperansa. ¿Es aqueix lo trassat de nostra vida grabat de Deu en la | | un hòrrid front d'amplada esgarrifosa i d'armes | resplendents | , a la manera d'antics guerrers, amb llurs escuts i llances, | | daurades arpes, sempre a to, que els pengen com buiracs, | resplendents | ; i, amb dolç preludi d'encantadora simfonia, puja | | de massa llum, el Cel se n'enlluerna, i els Serafins més | resplendents | no poden fer-se més pròxims si amb les dues ales no | | el Serafí que més fulgura, digues a quins dels orbes | resplendents | té l'Home sojorn (o si no en té i pels orbes fúlgids | | i lluen en els arbres i flors i fruits i herbes | resplendents | de rosada; exhala flaire, després d'haver plogut, la Terra | | d'entre els Ardors celestials on era cobert amb ales | resplendents | , molt ràpid surt, i vola pel Cel. Els chors angèlics, | | tan menuda com és i no distinta dels altres orbes | resplendents | , i esguarda tot el jardí de Déu, ornat amb cedres pel | | que duia un gran missatge. Deixa enrera llurs tendes | resplendents | , i arriba, a l'últim, al clos feliç, seguint arbrats de mirra | | I es veu el Fill, cenyit d'omnipotència i coronat amb | resplendent | corona de saviesa, majestat divina i amor immens; en | | qui en rep únicament el benefici. Fixa't que gran o | resplendent | no impliquen, només per aquests títols, excel·lència. |
|