Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li	resplendeix	. Un sentiment d'estupor semblà recórrer tot el poble davant aquella
elevació que respirava tota la figura; de la muda aspiració celestial que	resplendia	en el rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació
per les festes de primavera; tot feia presagiar un èxit feliç, i la joia	resplendia	en la seva cara. La filla i la neteta, assegudes no gaire lluny d'ell,
com si flotés en l'atmosfera.) Vestia de blanc, i el seu vestit gairebé	resplendia	. Dreta allí, prop d'ell, severa, el mirava, el mirava amb els ulls freds,
per la finestra. Mila mira el cel per darrera vegada, i el seu rostre	resplendeix	com si aquest fos el dia més feliç de la seva vida, com si aquest fos el
la seva vida, com si aquest fos el dia veritablement feliç; el seu rostre	resplendeix	com si sentís ja la seva ànima volar lliurement per l'espai cristal·lí,
amb núvols pompàtics i sol clar, algun refilet d'ocell tardoral i	resplendir	d'herba molla. Al matí treballo en l'article sobre Motin. A la tarda,
intensificar-se a mesura que s'acosta al primer pis dels baixos, on	resplendeix	una llum feble que al final identifica amb una llàntia. Ací, la paret de
el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La flama	resplendeix	, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons
terra, i els sembla que una altra llum brilla, a través d'aquell foc que	resplendeix	, al bell mig del pati de les Cisternes. Molts anys més tard, contestant a
el tremol lleuger, quasi imperceptible, de la teva pell sedosa que	resplendia	plena de joventut. —Li han dit mai que té la veu de vellut? Aquesta
potser podran donar-n'hi clarícies amb llurs càntics, els aucells que, en	resplendir	l'aurora, acudiran a la vora de l'ermita, quan soni el seu flabiol.]
terra enganyadora, res no sé de cabanes ni castells. Mes quan comenci a	resplendir	l'aurora, veuràs com es desperten els aucells i s'acosten cantant, en les
Anàvem en silenci pel pinar. L'amada dins les ombres	resplendia	i era, com la claror crepuscular, velada d'una dolça
els estels, d'una llum més tendra i pura. Talment nostres amors	resplendiran	damunt la mort i la vellesa obscura! I llavors l'estimada
mar blava. Joiosa alhora i plena de sospir, ta mirada va veure	resplendir	—bandera al vent o palpitant desferra— ma joventut
per seguir impassible el meu camí, fins que l'albada véiem	resplendir	. Tu saps prou bé les hores doloroses del meu pit, quan les aus
dolç abraç —Sols tu, en ma vida enamorada gèlidament	resplendiràs	! Cançó d'una rosa /Rosa, rosa del roser\, la
la tarda provinciana, en aquella hora fina, en què a Barcelona comencen a	resplendir	els aparadors, mentre els salons de te encenen els llums rutilants i els
Teresa; ¿què li eren, si per damunt totes aquelles insignificàncies	resplendia	el sol de l'amor? I encara més; el goig de saber que us sacrifiqueu per
a la part dreta, moltes ales erectes i blanques damunt el mar, que també	resplendia	al sol. Un tros de mar em semblava tancat per una ferradura que em deien
tard, quan la claror es feia més blanca. Aquelles nits, la faixa marina	resplendia	fosforescent i platejada, amb movedissos reflexos, com un peix enorme de
d'orgies fantàstiques. I la llum irreal amb què la meva imaginació feia	resplendir	les escenes que jo creava no era la causa menys petita del meu neguit.
menjadors. Em semblava que dintre una d'aquelles casetes l'havia de veure	resplendir	bella i forta com cap altra de les dones que jo coneixia. Dues o tres
no presentar-m'hi sol. Quan el meu amic estira la campaneta, el meu cor	resplendeix	. Què li vaig dir? De què li vaig parlar? ¿Com vaig comportar-me? Avui
com tothom, com qualsevol senyor de poble. I jo, que vora seu em sentia	resplendir	, després era un miserable, descontent, desficiós. No havia sabut dir la
el meu foc. La meva puixança és infinita. Cremo tot el que toco i ho faig	resplendir	terriblement. On sóc, Déu meu? Què sóc? Quin misteri! M'esglaio de no
m'interessa. És trist, avui. El Roine és gris com jo. Gris i verd. Ahir	resplendíem	tots dos. Avui estem tristos. El món, a les sis del matí, amb boira
una escena semblant. Tota la sala vibra. La cantaire triomfa, els ulls li	resplendeixen	de joia, ens té tots, ens ha pres. Amb un sol gest, amb un esguard ens
i tota la massa de pèl traspuava llum. El front ample, fort, torrat,	resplendia	. La boca era àvida, bella. Només els ulls eren pobres, malalts, mesquins.
ha una concurrència elegant. Cada tauleta té un llum rosat, els cambrers	resplendeixen	. Em veig dins un mirall. Oh! Aquest sóc jo? Em voldria fondre. Vull fugir.
llum que fa brillar l'empedrat, que daura els murs de les cases, que fa	resplendir	les botigues, que vesteix de púrpura els vianants, que sorprèn els ulls
Ran d'un mur de la fàbrica, l'aigua dels rentadors s'acanalava i	resplendia	com si fos vivent. El campanar, de perfil imprecís, semblava haver
Digué Satan al seu company més pròxim, el cap fora de l'ona, i	resplendint	-li com guspires els ulls; el cos i els membres,
el seu reialme; damunt el rostre de Satan el dubte va	resplendir	; però aviat, tornant-li l'acostumat orgull, amb mots intrèpids,
llurs reis amb la temença d'algun canvi. Així obscurit, encara	resplendia	damunt de tots, l'Arcàngel; però el rostre duia
Fill de Déu; en Ell tot el seu Pare, substancialment explícit,	resplendia	; diví apiadament en el seu rostre, visible aparegué,
raigs. Aleshores llurs garlandes llancen al sòl brillant, que	resplendia	com mar de jaspi, i somrigué amb la porpra de les
tot, i amb digne imperi; car en llurs ulls celestes	resplendia	la imatge de l'Artífex; saviesa, veritat, santedat
llur armament celestial (les llances, escuts i elms) penjava i	resplendia	amb diamants fulguradors, aurífic. S'hi encaminà
i al seu indret Satan, a la seu règia posada sobre un cim, que	resplendia	al lluny, i era talment una muntanya sobre una altra,
l'Apòstata, sobresortint al mig de tots, en carro que	resplendia	com el sol, un ídol de majestat divina que encerclaven
l'aire van anar descrivint uns cercles hòrrids; van	resplendir	els escuts, dos sols amplíssims, i l'Expectació restà commosa
pot contenir, però, avantatges sòlids més que no el Sol, que	resplendeix	estèril, i té virtut que en ell mateix no actua, ans
amb virtual o immediat contacte?" L'Àngel, amb un somrís on	resplendia	celestial color rosaci, propi de l'Amor, respongué:
i la seva glòria vívida desplegant cap a la destra,	resplendí	sobre el Fill, sense cap núvol, la seva deïtat. Ell amb
de l'enuig; quan va semblar-nos més sever i irritat, ¿no	resplendien	, en els seus ulls serens, favor i gràcia?" Féu, penedit, el
espai fins a encalçar els pagesos que tornen a llurs masos.	Resplendia	, amunt i en flames, la divina espasa a llur davant,
de nou els vasos i vam beure a la salut del seu nét. Els ulls de l'avi	resplendien	. —Què voldries que fos el teu nét, oncle Anagnostis? —li vaig preguntar—.
les llimones i les taronges d'or entre les fulles obscures. Tot el jardí	resplendia	com un Paradís. La vídua s'aturà, va estendre el braç, empenyé amb força

Pàgina 1 (de 18)

50 següents