Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
resplendor F 1265 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb resplendor Freqüència total:  1265 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tanmateix d'una estirp solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta noblesa." Hipòlit "Ben
, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la llum
principalment, aquella singular simpatia que semblava envoltar-la com una resplendor. Mila va mirar-lo al seu torn, i va dir-se: "És ell!
pare et pegarà... A dalt, cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera. Crepitaven les flames, i un ample brollador de
per l'indret oposat, cap al fons i per damunt de les teulades, la resplendor de noves fogueres enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més
encara els cants dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les últimes fogueres. Tornaren en si com si despertessin. —Haurem
sigues bondadós. Què seria l'home sense la bondat? La bondat és la resplendor de les ànimes, llur ornament més bell a la terra, i un cor bondadós val
s'aixecaven els alts cremallers espetegants, sostinguts per un home, a la resplendor dels quals es desenrotllava l'espectacle. Un herald, vestit a l'antiga,
emoció, amb l'ànima pendent d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil resplendor dels alts cremallers. Per l'extrem oposat avançaven aleshores cinc
amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es moguessin en una
i il·luminà el carrer i els edificis del davant amb fugaç i vívida resplendor. Passà un instant, i el tro tornà a sentir-se, llunyà, cap a la part
tot embolcallat en una espessa i llòbrega tenebra fora d'aquella resplendor remota que il·luminava els turons al fons de la vall. Ell es trobava a la
de temps en temps reflexos rogencs en els núvols, il·luminant amb resplendor fugaç un paisatge tètric: l'aigua del riu aixecava un bramul espantós;
la figura dreta contra el marge alt, gairebé espectral sota la vaga resplendor de la lluna, de primer antuvi es deturaren vacil·lants. Però de seguida
implacable justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí...
i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la resplendor s'esvaí... "I Sileta? —es preguntà de sobte amb terror—. Era necessari
un bombardeig a Premià de Mar. Diu que des de Premià de Dalt es veia la resplendor de les bombes incendiàries. Dormo a Barcelona. He parlat amb uns amics
cap a les vuit, el masover ens ha cridat per fer-nos notar una estranya resplendor vermella que hi havia al cel, cap al Nord, sobre els Pirineus coberts de
a la baga amb el fanal. Les franges s'apagaven, s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un incendi al Pirineu, però més aviat semblava un
26 gener. El diari ens ha aclarit l'enigma de l'estranya resplendor d'anit: es tractava d'una aurora boreal, que va ser observada gairebé a
ha succeït les rialles i els ulls de l'home de la veu dura tenen una resplendor estranya i cruel que encara sembla intensificar-se quan pregunta: —On?
ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent però a l'espai per on avancen els seus peus,
un doll de llum sobre els cims. L'horitzó de núvols s'encenia amb lluents resplendors, i la vall, a sota, per contrast, es cobria d'ombres més denses. Marina se
de figures que quedaven, però immòbils. Sota el pal·li, voltat de resplandors oscil·lants, es veia el sacerdot, portador dels Sants Olis, revestit amb
li havia imprès sobre les faccions, suavitzant-les, quelcom quasi com una resplendor. Joana la mirà i va estremir-se, i se sentí envaïda d'una tal alegria, que
de moltes decepcions i vicissituds. Crema, però, en els seus ulls una resplendor mig de quimèric, mig d'al·lucinat.)] /Oscar\ Ja hi som.
s'hi van encantar. Ell que també s'hi encanta de la resplendor que fa. Quan fa una estona que hi miren, se'n
caritat, hi ha una espurneta, tan insignificant com se vulgui, d'aquell resplendor que, segons afirmen els teòlegs, tenen els ulls dels benaventurats davant
anys, aquest matrimoni burgès no li feria la imaginació amb la imprevista resplendor d'un bòlid, però potser li semblava l'únic camí practicable per sortir de
d'Or).] La fita de ma ruta apar atesa, just d'esguardar les vostres resplendors! Aquí teniu el vostre anell, princesa, que com estrella m'ha guiat a vós!
de sang, que inextingible surt del seu flanc. [(Es veu, llunyana, una resplendor sobre la mar).] Però en la fosca del cel marí, ¿quina alimària se veu
la fosca del cel marí, ¿quina alimària se veu lluir? Es perd i torna sa resplendor. Forta ja brilla dins la maror. I d'una dona sembla la faç. Com
de llunyana i gentil enamorada, oh estrella de dolcíssim resplendor! Mes sents un vel de serení que et banya i t'amagues darrera la
confondre's amb les novelles flors i els novells resplendors. I surten silencioses les novícies; mes la llum les
ella se consumeix per mon amor. Ella és serenitat i resplendor, tu fores nit de pluges i de vent. Mes cerc, debades, un encant
jorn i en escoltar-les la captaire apar que vegi un resplendor, lluir al fons immens de la negror. Anhel No basta el
com ombra immensa dins la mar blava, tu al cel obries ton resplendor. Vers tu es girava l'absort vaixell, com vers l'estrella de
sa roja testa damunt la fosca de l'alta nit, embolcallava ton resplendor d'un mantell negre la nuvolada i en va cercaven ta
les voltes. Amb sàmit blanc el cos d'Amic cobriren, símbol del resplendor de la seva ànima en la font de l'amor purificada. Sàmit vermell
tot perdudes enyoraria dins l'eternitat, davant les resplendors inconegudes d'una joiosa, rutilant ciutat. Mes tu m'esperaràs
dol: /D'aigua passada molí no en mol\. Dona voltada de resplendor quan t'estremies plena d'amor, ja no m'embauma ta
la sala; Laura seu en el mateix lloc del divan, l'esguard encantat en la resplendor violeta de l'estufa com si en el cor de la flama descobrís alguna escena
de fer al meu cosí. No t'impacientis; abans d'un any sereu casats. Una resplendor de felicitat il·lumina aquells ulls profundament senyalats per les
plany; ja no el veurem. —Això diu? —fa l'home, incaut, amb una resplendor als ulls. Ara sí que ell i tot abraçaria la germana de Tomàs, per
de tot cor\". Un gran núvol que passa, encès, encomana tot de resplendors violentes a les pedres cremades del recinte, quan l'/Elevació\,
i dels veïns. Fou en va que mirés el corrent de l'aigua, morada per les resplendors tardorals dels núvols esbiaixats. La quietud del lloc li agreujava la
pupil·les negres que la sotgen; que li barren el pas. Més enllà una resplendor. Horror!; és la plaça, voltada d'arcs: boques obertes a punt de riure; a
deixavan traspassar la llum del carrer, ensemps qu' avivavan la daurada resplandor de la cambra mortuoria oberta als ulls de tots. —Home, m' ha sorprés! Y
qu' avans prengué per librea del vici, ara l' enlluhernava ab la resplandor de la caritat allí present, insultada, escarnida per sos baixos instints.
cor y fá caminar de puntetas, regnava allí. S' obrí 'l dormitori vessant resplandor y olor de grum, olor de temple, y la papallona s' esparverá. Volía

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »