×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb respondre |
Freqüència total: 23642 |
CTILC1 |
-te en les deixalles?", s'estranyava el senyor. "Per què?", va | respondre | , amb un bri d'insolència el trinxeraire. "La vida ens ben acostuma a | la siora. "Sto bene, grazie alla vostra bontà", | responia | amb polidesa Dànae. La dida intervenia en el diàleg. "Coss'è, fia | que la teníem de reserva, però no havia encara actuat, l'entrenàvem", | responia | el sacerdot. "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, | pedra", comentava la senyora Marigó. "Bah, bah, jocs de miralls", li va | respondre | la senyora Blasi. "Em malfio més d'ell que d'ella, inclosa la basarda | : una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi perdrem", li va | respondre | el jove nebot valencià. La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la | consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors tothora | responen | de grat als temes de l'agricultura i de la jardineria, barrejats amb un | història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben bé qui és", va | respondre | , força humiliat, un tros afligit, Pulcre Trompel·li. "Doncs jo sí", va | . Pobra de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no em | respons | ? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la | tan tardana per a nosaltres." La senyora Magdalena Blasi no va | respondre | . Els del modern baiard rodat funerari sortien amb el taüt, i rera cap | una aspra carícia. —I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... — | respongué | ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els | pare et pegarà. I, després, la ferma decisió amb què ella, Catarineta, | responia | . I era només una nena: una nena, però tenia el seu amor esperant-la a la | dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar aigua a la mar". Ella li | respongué | aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si ho sabés...! I ho digué amb un | trobant-la-hi, alarmat per les queixes de la cunyada, deixà la casa sense | respondre | i sortí en busca d'ella cap a la plaça. La tocà al muscle, suaument: —Mila | aquella prova i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no | respongué | cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas | i mirant-lo fix. El vell ho havia dit com per broma; però el minyó havia | respost | amb tanta rapidesa i el mirava després amb un desig tan ardent als ulls, | tia. Un altre dia ja vindràs. Obeeix: això és cosa d'homes. Tino Costa no | respongué | , no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part | car era l'única cosa que la turmentava, i la turmentava cruelment. Ell li | respongué | breument: no li explicà res del que havia passat entre ells dos —tampoc | i és en elles on es forma aquest somni de bondat de què et parlava i que | respon | al més bell aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em refereixo és tan | Candaina. Què en pots dir, de la meva fillola?" M'ha replicat. Jo li he | respost | . Ens n'hem anat de paraules, i ell, de sobte, aixecant-se, m'ha | resposta depengués la seva vida. Maria Àgueda, a despit de tot, no sabé | respondre | -li. Ell es retirà. Aquell dia, ni a dinar ni a sopar el petit no tastà | seu mateix: —Què fas, Mila? Mila es sobresaltà, i, després d'un instant, | respongué | : —Res, mare: he sortit a veure el temps. —Tingues compte de no refredar- | el diàleg amb Mila. Però ella, preocupada per la seva idea, li havia | respost | sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila tancà el balcó i | malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia | respost | , amb veu a penes perceptible i tornant-se'n cap al pis—. Al cap d'un | —vaig afegir animant-la—, qui sap si ell tornarà!" "No tornarà —em | respongué | —, i encara que tornés..." I no acabà de dir el que pensava; tampoc no | dir-li a la germana Lluïsa "Deu ser el record d'alguna malvestat —em | respongué | —, aquí on el veus, que sembla un infeliç, has de saber que va matar un | un dia li preguntà què li passava i si no era feliç. —Sí, sóc feliç —li | respongué | ella—. Ell és bo, m'estima; tinc una filla encisadora... què més puc | feines gosava pensar en ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien | respost | a allò que ell es prometia? Sileta defugia de trobar-se amb ell i tampoc | veu baixa per temor de despertar la seva mare, i sempre a la seva crida | responia | el mateix silenci. S'exasperava; no sabia què fer; el seu pensament | molt lleugerament amb la mà i cridà la seva filla. Mila tampoc ara no | respongué | . El padrí copejà la porta amb la mà plena; la cridà quasi a crits i en la | l'evidència, no hàgim d'admetre contritament una relliscada pròpia que | respongui | a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca | centúries i centúries, ningú no s'adonà que, en general, el fet de seure | respon | a una necessitat de descans, i que aquest descans depèn de la posició del | que exposen. Ací, com sempre, no resulta discret de fer separacions: tot | respon | a una sola i profunda resolució inicial. El cristianisme que Erasme | una geografia a la mesura de l'home. La frase és bonica i, de més a més, | respon | a la idea que la nostra gent té d'ella mateixa i de les seves coses. El | Julià Sorel, però, no en pateixen, són absolutament versemblants, i | responen | , en actituds i en reaccions, als divuit o vint anys que Henri (o Arrigo) | i de càtedres de filosofia. Sorpresa que, sigui dit de passada, no | respon | a una veritable decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar | d'un grotesc permanent. És cert que els Ragionamenti | responen | a una voluntat satírica. Però ningú no sabria negar-los la gràcia | es produeix en climes bastant puritans, no contradiu res del que dic: | respon | al fet que, en determinades circumstàncies, el vici, degudament | proposada per França i Anglaterra: la celebració d'un plebiscit. I també | respon | , potser, als articles publicats per Alcalà Zamora a Ginebra, segons els | . "I això també li passa al front?", pregunto a un d'ells. I em | respon | : "Sí; sempre està d'aquesta manera". 9 febrer. Fa vent. | i per ell explica la formació dels règims polítics. El bolxevisme d'avui | respon | al patriotisme, més "místic" que terrenal, i al tradicional messianisme | voleu obrir el sepulcre?" —els preguntaren—. "És que hi ha un mort" — | responien | —. "I què?" "Oh! És que hi ha un mort." No van | Is this a conservative measure? —No— m'ha | respost | un dels funcionaris. He afegit: Is this a revolutionary | a la mina per cridar els altres cinc. Però han tornat sols: no els ha | respost | ningú. De tant en tant encara se sentia espetegar alguna metralladora, | és per això —explica ella—. L'espia ha pres mal i algú o altre n'havia de | respondre | . Vine, t'hauré de donar una altra camisa i uns altres pantalons. Entren | salt sobre el banc. —Si tot això que dieu, si tots els vostres discursos | responen | a la veritat, per què la comuniqueu d'una manera tan poc entenedora, tan | interpretada en relació amb la seva funció de continent d'un líquid | respon | a la seva finalitat, és adequada i per tant verídica. En canvi, no ho | mica a l'atzar, als picaportes que exhibeixen un número, però només li | responen | els ressons de les habitacions buides i el silenci subsegüent, més | va aixecant la llanterna. —Què és, què és? —pregunten tots. Només els | respon | l'esbufec del xicot que, amb un darrer esforç, se subjecta al travesser, | no ovulava bé. Pel que ens va dir el ginecòleg, el fol·lícul de Graaf no | responia | adequadament a la pressió dels líquids que, normalment, expulsen l'òvul. | problema. La noia del mercat del rovell s'avança una mica, declara: —Jo | responc | per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració jurada. —La faré —diu |
|