DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
respondre M 6 oc.
respondre V 23636 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb respondre Freqüència total:  23642 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

-te en les deixalles?", s'estranyava el senyor. "Per què?", va respondre, amb un bri d'insolència el trinxeraire. "La vida ens ben acostuma a
la siora. "Sto bene, grazie alla vostra bontà", responia amb polidesa Dànae. La dida intervenia en el diàleg. "Coss'è, fia
que la teníem de reserva, però no havia encara actuat, l'entrenàvem", responia el sacerdot. "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh,
pedra", comentava la senyora Marigó. "Bah, bah, jocs de miralls", li va respondre la senyora Blasi. "Em malfio més d'ell que d'ella, inclosa la basarda
: una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot valencià. La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la
consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors tothora responen de grat als temes de l'agricultura i de la jardineria, barrejats amb un
història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben bé qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre Trompel·li. "Doncs jo sí", va
. Pobra de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la
tan tardana per a nosaltres." La senyora Magdalena Blasi no va respondre. Els del modern baiard rodat funerari sortien amb el taüt, i rera cap
una aspra carícia. —I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els
pare et pegarà. I, després, la ferma decisió amb què ella, Catarineta, responia. I era només una nena: una nena, però tenia el seu amor esperant-la a la
dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar aigua a la mar". Ella li respongué aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si ho sabés...! I ho digué amb un
trobant-la-hi, alarmat per les queixes de la cunyada, deixà la casa sense respondre i sortí en busca d'ella cap a la plaça. La tocà al muscle, suaument: —Mila
aquella prova i es compadís de la seva filla. El vell no prometé res, no respongué cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas
i mirant-lo fix. El vell ho havia dit com per broma; però el minyó havia respost amb tanta rapidesa i el mirava després amb un desig tan ardent als ulls,
tia. Un altre dia ja vindràs. Obeeix: això és cosa d'homes. Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part
car era l'única cosa que la turmentava, i la turmentava cruelment. Ell li respongué breument: no li explicà res del que havia passat entre ells dos —tampoc
i és en elles on es forma aquest somni de bondat de què et parlava i que respon al més bell aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em refereixo és tan
Candaina. Què en pots dir, de la meva fillola?" M'ha replicat. Jo li he respost. Ens n'hem anat de paraules, i ell, de sobte, aixecant-se, m'ha
resposta depengués la seva vida. Maria Àgueda, a despit de tot, no sabé respondre-li. Ell es retirà. Aquell dia, ni a dinar ni a sopar el petit no tastà
seu mateix: —Què fas, Mila? Mila es sobresaltà, i, després d'un instant, respongué: —Res, mare: he sortit a veure el temps. —Tingues compte de no refredar-
el diàleg amb Mila. Però ella, preocupada per la seva idea, li havia respost sempre amb brevetat, amb les paraules precises. Mila tancà el balcó i
malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost, amb veu a penes perceptible i tornant-se'n cap al pis—. Al cap d'un
—vaig afegir animant-la—, qui sap si ell tornarà!" "No tornarà —em respongué—, i encara que tornés..." I no acabà de dir el que pensava; tampoc no
dir-li a la germana Lluïsa "Deu ser el record d'alguna malvestat —em respongué—, aquí on el veus, que sembla un infeliç, has de saber que va matar un
un dia li preguntà què li passava i si no era feliç. —Sí, sóc feliç —li respongué ella—. Ell és bo, m'estima; tinc una filla encisadora... què més puc
feines gosava pensar en ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien respost a allò que ell es prometia? Sileta defugia de trobar-se amb ell i tampoc
veu baixa per temor de despertar la seva mare, i sempre a la seva crida responia el mateix silenci. S'exasperava; no sabia què fer; el seu pensament
molt lleugerament amb la mà i cridà la seva filla. Mila tampoc ara no respongué. El padrí copejà la porta amb la mà plena; la cridà quasi a crits i en la
l'evidència, no hàgim d'admetre contritament una relliscada pròpia que respongui a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca
centúries i centúries, ningú no s'adonà que, en general, el fet de seure respon a una necessitat de descans, i que aquest descans depèn de la posició del
que exposen. Ací, com sempre, no resulta discret de fer separacions: tot respon a una sola i profunda resolució inicial. El cristianisme que Erasme
una geografia a la mesura de l'home. La frase és bonica i, de més a més, respon a la idea que la nostra gent té d'ella mateixa i de les seves coses. El
Julià Sorel, però, no en pateixen, són absolutament versemblants, i responen, en actituds i en reaccions, als divuit o vint anys que Henri (o Arrigo)
i de càtedres de filosofia. Sorpresa que, sigui dit de passada, no respon a una veritable decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar
d'un grotesc permanent. És cert que els Ragionamenti responen a una voluntat satírica. Però ningú no sabria negar-los la gràcia
es produeix en climes bastant puritans, no contradiu res del que dic: respon al fet que, en determinades circumstàncies, el vici, degudament
proposada per França i Anglaterra: la celebració d'un plebiscit. I també respon, potser, als articles publicats per Alcalà Zamora a Ginebra, segons els
. "I això també li passa al front?", pregunto a un d'ells. I em respon: "Sí; sempre està d'aquesta manera". 9 febrer. Fa vent.
i per ell explica la formació dels règims polítics. El bolxevisme d'avui respon al patriotisme, més "místic" que terrenal, i al tradicional messianisme
voleu obrir el sepulcre?" —els preguntaren—. "És que hi ha un mort" —responien—. "I què?" "Oh! És que hi ha un mort." No van
Is this a conservative measure?No— m'ha respost un dels funcionaris. He afegit: Is this a revolutionary
a la mina per cridar els altres cinc. Però han tornat sols: no els ha respost ningú. De tant en tant encara se sentia espetegar alguna metralladora,
és per això —explica ella—. L'espia ha pres mal i algú o altre n'havia de respondre. Vine, t'hauré de donar una altra camisa i uns altres pantalons. Entren
salt sobre el banc. —Si tot això que dieu, si tots els vostres discursos responen a la veritat, per què la comuniqueu d'una manera tan poc entenedora, tan
interpretada en relació amb la seva funció de continent d'un líquid respon a la seva finalitat, és adequada i per tant verídica. En canvi, no ho
mica a l'atzar, als picaportes que exhibeixen un número, però només li responen els ressons de les habitacions buides i el silenci subsegüent, més
va aixecant la llanterna. —Què és, què és? —pregunten tots. Només els respon l'esbufec del xicot que, amb un darrer esforç, se subjecta al travesser,
no ovulava bé. Pel que ens va dir el ginecòleg, el fol·lícul de Graaf no responia adequadament a la pressió dels líquids que, normalment, expulsen l'òvul.
problema. La noia del mercat del rovell s'avança una mica, declara: —Jo responc per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració jurada. —La faré —diu

  Pàgina 1 (de 473) 50 següents »