Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit de la	responsabilitat	. El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg esguard, la mida de la
Institucions, criteris, tabús, els mateixos conceptes de llibertat i de	responsabilitat	, escala de valors, la imago mundi sobre la qual descansava tot
quan no gosen renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a exceptuar-la de les	responsabilitats	sinistres que recauen sobre la societat capitalista. Es preocupen, però,
comprometre's" —a "enrolar-se"—, no ho fa per eximir-se de	responsabilitats	i tancar-se en la suposada torre d'ivori de "l'art per l'art". N'
de jueus han donat tema de disputa, oral o escrita, a mig món. La	responsabilitat	d'Eichmann en la mort de milions d'hebreus quedava fora de dubtes.
confiat en les presumptes garanties legals, probablement oblidarà la	responsabilitat	i la precarietat del seu benefici —el benefici de la llibertat. Aquests
pasado\| fue mejor. No crec que sigui necessari de salvar la	responsabilitat	del poeta. Manrique advertia que tal és "nuestro
i Alemanya volen el fracàs de la "no-intervenció", però carregant-ne la	responsabilitat	a Rússia. Sortim havent sopat. Estrelles, frescor, silenci.
així: "Només una Catalunya reconciliada i unida, de cara a les seves	responsabilitats	supremes, purificada d'influències estrangeres, però conscient de les
ell—. No és el vostre marit? —No es poden casar, ells. Tenen altres	responsabilitats	. —Sou la seva amistançada, doncs? Ella afirma amb el cap, sense rastre de
la solució d'aquest petit conflicte. Jeroni és un home jove, sense	responsabilitat	, però és l'hereu. Jeroni pot representar la família Campdepadrós, sense
era; en aquests casos, els amos ho amagaven tant com podien, per eludir	responsabilitats	o, simplement, per temor; se sabia, sí, que havia baixat pel camí de "les
damunt nostre els jardins instantanis. Jo assumia una amarga	responsabilitat	. Assistia en silenci al teu amarg silenci. Recolzats
feiner, el seny, el sentit de continuïtat, la tradició familiar i la	responsabilitat	social. Aquest elogi per la muntanya catalana i pels muntanyencs no pot
se li oposaven, s'esllavissà cap a la política, cap a la discussió de les	responsabilitats	del poder. Foren els bisbes en 1813 i els rectors de parròquia
difícil de destriar on comença el sentiment individual i on el sentit de	responsabilitat	davant la pressió col·lectiva. Pressió que, d'altra banda, haurà
les quantitats monetàries ofertes al rei i en la vigilància activa de les	responsabilitats	contretes pel Poder i els seus ministres en l'exercici de llurs càrrecs i
príncep, sinó que, a més, s'estatuí per primera vegada el principi de la	responsabilitat	econòmica i política dels ministres de la monarquia envers els organismes
bona fe, de l'aquiescència a l'autoritat legítimament constituïda, de la	responsabilitat	absoluta del governant envers el governat, de l'acceptació per l'una
anar a la realitat de la vida humana i establir la més estreta	responsabilitat	col·lectiva i individual en el tractament de la cosa pública. Capítol
a respectar els drets d'altri dins un sistema articulat d'amples	responsabilitats	locals. València fou el producte matemàtic dels factors espirituals i
catalana a finals del segle XVI era total. Perdut tot sentit de	responsabilitat	històrica, com ho palesa la tristíssima reacció dels prohoms catalans
reforma a la cort dels Àustries, perquè ningú no s'atrevia a acceptar la	responsabilitat	de repetir la temptativa d'Olivares. Ni el mateix Juan José d'Àustria, i
hispànica. Els catalans donaren per la base el sentit de vertebració i de	responsabilitat	hispànica que mancava als cimadals polítics. Aquest èxit no fou
el liberalisme implícit, el progressisme tècnic i el sentit de	responsabilitat	d'aquell moviment. No hi hagué encaixada afectuosa, com s'havia
molts els qui es pregunten si ja no és hora que Catalunya tingui la plena	responsabilitat	d'organitzar la seva o les seves parcel·les d'Espanya i de plantejar amb
del General i del municipi barceloní. Pobre Ferran II! La seva gran	responsabilitat	històrica és la d'haver per sempre més lligat la salvaguarda del pactisme
de la petita burgesia. Aquest fenomen de degradació del sentit de la	responsabilitat	del Poder es féu sobretot remarcar durant el període que comença en
dels moviments extremistes a Catalunya, si bé ens exonera de part de la	responsabilitat	com a poble ben constituït, en canvi explica l'engrescament infantívol de
ambdues ocasions, els catalans deixàrem de donar testimoni de la nostra	responsabilitat	envers els altres pobles d'Espanya, de la nostra maduresa per a fer-los
la visió de la justa proporció de les coses o l'exigència de la nostra	responsabilitat	en tant que poble que porta un missatge. No aguantem, com seria la nostra
explosius del nostre temperament i eliminem tot histerisme els dies de	responsabilitat	suprema. S'han cercat algunes explicacions primàries a la paradoxa que
històric. Josep Ferrater i Mora ha escrit que la supèrbia tenia la	responsabilitat	de malmenar un poble "que s'orienta vers la claredat i la
adequat d'ensenyament públic, perquè la informació dóna el sentit de la	responsabilitat	, i aquest és el millor antídot contra l'embadaliment i la rebentada,
sermonejat. Però tu tens l'obligació de vigilar-lo; en aquest cas la teva	responsabilitat	com a cap de família és ben clara. Pensa que fins avui he estat tolerant
modista i dues cambreres treballen i van i vénen, conscients de la seva	responsabilitat	. Remei Huguet, paràsit obligat de tota casa bona, actua de directora i té
entrevistarem, doncs. Amic. T'esperen. Procura salvar la nostra	responsabilitat	. L'assumpte és... Pepe. Calla. Hi tinc la mà trencada.
complert trenta-un anys, i gastava aquella manca absoluta de sentit de	responsabilitat	que tenen els nois petits de les cases, quan poden fer esquitxar un duro
voluntat que la Baronessa hi posà, en tot allò; calia separar ben bé la	responsabilitat	d'ella i del seu marit, i això era impossible. Guillem, en algun moment
aguantat damunt dels ossos. Allí on no hi ha experiència, ni sentit de	responsabilitat	, ni pèrdues econòmiques, ni calculades i madures incisions de ganivet, no
era impossible que ell hi reconegués un mínim de culpa o un mínim de	responsabilitat	per la seva part. Ferran va passar unes hores d'angúnia; allò ja no tenia
hagués caigut, l'haurien desgraciat. Ja veus si ho és, de feixuga, la	responsabilitat	amb què Nostre Senyor ha volgut provar-me." "Sols dues coses m'han fet
dels arbres de la carretera. Conjuminen solucions per sortir sense	responsabilitat	del mal pas. S'avenen a dir que, tornant d'una passejada amb cotxe, han
poder escriure en un moment determinat. Però tornem a deixar de banda les	responsabilitats	i les excuses. El que ara m'interessa és el fet de determinar si en la
ostres i va demanar cargols, i en Villaret li deia que ella en tindria la	responsabilitat	. Vam riure, és clar, i no sols per això. Vaig veure que ella demostrava
d'altra banda, el nom ha estat atribuït al gos per iniciativa i sota la	responsabilitat	de la canera en què ha nascut i està ja enregistrat, al moment de
de curs jo no tenia cap obligació. Un sentiment de llibertat i de	responsabilitat	m'engrandia als meus ulls. Començaria una època nova de la meva vida. Els
industrials i comercials, carregats d'obligacions i de preocupacions, de	responsabilitats	i de feina, que per tal de poder sostenir el luxe de llurs parcs, de
i de la independència, no pas la riquesa condicionada pel treball, les	responsabilitats	i les obligacions. Pels poderosos, els ministres, els homes plens
decididament no acudiria a la cita: mai no havia perdut el sentit de la	responsabilitat	, era dona honesta, no enamorada del marit, és cert, però fidel, i amb

Pàgina 1 (de 143)

50 següents