×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb resquitllar |
Freqüència total: 17 |
CTILC1 |
| pausadament, girant les rodes, xafant la sempreviva; el must | resquitlla | , deixa á cada banda un ròssec... S'acaten en la | | la llengota a frec de llavi, entre les dents, i entretant una claror | resquitllava | de sos ulls petits. Així, tot caminant, passàvem la palanca mig coberta | | escuma etc.) se tira la llengua endevant, agafantla ab un drap perque no | resquillia | entre los dits; la laringe se troba al mateix temps tirada per amont y | | parpelleja. I com l'aranya quan feineja, qui es deixa | resquitllar | damunt son mateix fil, els pescadors (oh! bruixería!) al raig | | Assedegada d'aire, del canalot, a glops, l'aigua al bassí | resquitlla | , s'hi escambaixa pegosa en plecs i doblecs fluixos. | | una altra s'aclapa. L'aigua sedalina glop a glop | resquitlla | i en polsina fina salta cada titlla. Ola | | la fluixa tunica. El ruixim, plic, ploc, al gassot | resquitlla | , cada gota un cloc d'on salta una titlla. Quin fresc | | seràs el fruit més tendre i més granat. Ton cel de núvia | resquitllar | no goses... ¡I ja s'emperla en tes palpebres closes | | á un escandall, s' aturá un moment á calcular y, com tot fent lo cálcul, | resquillés | sa mirada fins á la paret del costat, vegé, dibuixat en ella per l' ombra | | Els dimonis arribaven: —Hohohohoho!— Un, ab la barra de valma, | resquillá | en terra fregant les sabates a sa tia Bet Fustera: —Germanets del Senyô! | | escaldar la sopa, Sant Roch ho va fer ambe tanta pressa que'l caldo va | resquitllar | sus de les urpes dels dimonis. Ay! ma mare! calia veure, allavores, quins | | que tot se tenia d'encenre, y que'l Cel s'era partit a trossos qui, | resquitllant | els uns demunt dels altres, tot ho anaven a xafar. Mitj esperverat Sant | | mesclats en la sala. Ja pujan, ja baixan, saltan, | Resquitllan | y se grinxolan, Ja sembla que un fort assaltan, Y | | y no pocas, Vent que s' enfila en las rocas, Com | resquitlla | afins al mar. Del mal pera preservarse Uns prenen caldos... | | continuar allunyant. Al cim de tot, el cementiri, su ran l'església, | resquillat | per tots els vents de la rosa nàutica, dins la contrada tenia fama de ser | | de l'impossible. Anar un dia a la mar, que des d'Alanària vèiem d'enfora, | resquitllava | aquestes barreres. Els nostres tresors eren les escopinyes, que havien | | —des d'un viatge fins a comprar una pintura—, sobretot si ho he pogut | resquitllar | amb la punta dels dits. Val a dir que la caseta és petita, però ha |
|
