Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el silenci pur del capvespre. 6 febrer. Amb l'Albert	ressegueixo	els cinc parapets que hi ha pels voltants de casa. Trobem moltes
a ell. —Sí. L'home es treu uns papers de la butxaca, els consulta,	ressegueix	unes línies amb els dits. —No —fa—. Aquí no consta la presència de cap
es desvia cap a l'esquerra fins que ensopega amb una altra paret que va	resseguint	a les palpentes. Una porta oberta i llòbrega l'encara amb una solució de
Ausias March. Calia interpretar a Déu, el text antic,	resseguir	, en la pols, les paraules remotes, desxifrar-lo, escoltar —com
de núvols al seu gust, per a perforar-los amb els raigs més apoteòsics i	resseguir	-les amb inflamades i etèries serpents. És per això que les postes de sol
meu kòdak no va recollir res, absolutament res, de tot allò que jo veia	resseguint	l'estructura de Tahaa. Si mai la imatge d'un cargol ocre i blanc que
l'estructura de Tahaa. Si mai la imatge d'un cargol ocre i blanc que	ressegueix	mandrosament el cercle màgic d'una flor preciosa es pot aplicar amb una
gana —li dic jo, i ell continua rient amb una cara d'idiota consumat. Jo	ressegueixo	els prestatges i m'enamoro d'una llauna de corned beef, d'una de
davant dels ulls. Avui fa quaranta-cinc dies que abandonàrem Tahití; hem	resseguit	més de la meitat de la corda invisible que cenyeix el món, i el mar
Jo esmerçava el dia ajagut allí on el riu es parteix en quatre braços,	resseguint	el cos d'Eva amb la punta dels dits. I ella feia el mateix amb mi. De tant
i el Clavell i aquell i l'altre: això que us veig lluir als ulls quan em	resseguiu	el cos i m'allargueu els braços. /Andreu\. [(Com si no
Riu d'haver-ho gosat. Rius que vulgui, flexible,	resseguir	-los amb tu. Solstici Mitjanit del solstici. Com la neu
cerca, com un home qui no sap el que es proposa. Entretant Ernestina va	resseguint	la feina, desfent algunes peces i montant-ne d'altres. La Merceneta posa
la cara, no sabia si era ell. I de seguida van entrar a la casa i la van	resseguir	amb una llanterneta i feia olor d'abandonat i els passos ressonaven com
vaig dir, miri, que dreta... i la senyora Enriqueta va dir, se li podria	resseguir	l'esquena amb una gota d'oli. I li vam posar el vestit i el vel i la
relleu de les inicials brodades: una R i una T. Anava	resseguint	les lletres: R... T... R... T... efectivament: Rosa Trènor. Els
Mates, una mena d'unglada suau, molt voluptuosa i absolutament canalla li	resseguí	la medul·la. Aquesta sensació inconfessable, Guillem la mantingué als
el cap sobre l'abric d'Isabel. Isabel encara conservava l'humor per	resseguir	-se els llavis de rouge i posar-se polvos sobre el coloret de les
una conversa banal, i, no obstant, Maria Lluïsa, dintre el llit,	resseguia	amb la mà aquells recons del seu cos que havia visitat l'audàcia del
ulls brillants, es dreça Teresa, la germana de Tomàs. D'una llambregada	ressegueix	la silueta de Laura, vestida per /Debenham\, perfumada amb
de cara al plat, s'acosta a la cullera amb unes bocades terribles. Laura	ressegueix	amb el cap del dit un clap de sol que travessa la copa del vi i que
l'oncle amb veu goluda. —Què!; encara no tenim novetat? —I els ulls	resseguiren	el cos de la dona amb insistència tot i la mansuetud de l'aspecte i la
ulls, quan veien Laura, bescanviaven ells amb ells esguards maliciosos i	resseguien	les línies del cos d'aquella persona pecadora, amb la insistència de qui
i de gest vague, prop d'aquella persona mal vestida, d'esguard afuat que	resseguia	la roba de Laura amb avidesa. Anaven al cinema; li ensenyaren la criatura
al concert li premé dues vegades la mà, amb estranya violència; que li	resseguí	tot el cos amb ulls insistents, de famolenc, mentre li deia que la
obrí 'l balcó de bat á bat pera traure á fora la cadernera. Sos ulls	resseguiren	involuntariament lo carrer de Montserrat y sa prolongació per lo d' en
eixir de sa dolorosa sorpresa, en Lluís seguía contemplant á sa estimada,	resseguint	tots los contorns de sa hermosa figura, los ulls fets dos mistos,
tan prompte 's ficsavan sense expressió en los de la Madrona, com	resseguían	la taca d' un mapa, la cornisa de la caixa de ferro, ó queyan ab igual
un cassador. No podía havérseli escapat de deu passas, y las recorría,	resseguint	esbarat, infatigable, fins los recons més foscos. Si tornava á atraparla,
devant de la casa hont entrá la desconeguda. D' una llambregada en Lluís	resseguí	tot aquell devanter que la fosca enbolcallava, deixant entreveure no més
anava a tocar en un ull de l'ajudant. Aquest ull era obert i em mirava.	Resseguia	irònicament tots els meus moviments i semblava somriure. Em vaig acostar
eren més intenses, més perilloses i, sobretot, més vergonyoses. Tot ho	resseguia	amb una avidesa de malalt que vol conèixer el seu mal i que s'espanta a
la nit sense donar un tomb per la ciutat encara voltada de muralles. Les	resseguim	per dins i per fora. Ell s'estranya de la meva insistència i del meu
de la carretera. Àvidament guaitava a través de les reixes daurades,	resseguia	amb l'esguard enlluernat els caminals dels jardins, admirava les
dits les castanyetes de fusta que portaven flocs acolorits amb les quals	resseguien	les passadetes dels peus. I el ball era la jota. Iniciava el ball una
El jugador més ben situat la replegava, fent-li fer aquella arcada que	resseguien	les mirades de tanta gent. I el saguer, a l'aire, li pegava la palmada
gos, que sap callar, jeure als seus peus i mirar-se'l amb tendresa. Josep	ressegueix	l'estructura de la seva quadra, allà al fons del vial, ran d'un
a posar-lo en evidència. Cosme es plantà davant la seva taula de treball.	Resseguí	les fileres de llibres que havia llegit amb avidesa; anomenava els seus
trobava en presència d'un tímid: els ulls d'ell, atents i fulgurants, li	resseguien	la línia de l'escot. Mònica es va portar la mà al pit, com defensant-lo.
d'aquella casa que no he deixat de veure mai més. Amb ulls estúpids la	resseguia	de dalt a baix; les persianes de les finestres estaven tancades, com si
cap a la costa amb uns antics companys d'escola: li agradava la pesca,	resseguir	cales intricades, descobrir recers solitaris... però aquest diumenge hi
allà mateix, davant del seu marit, l'arbre genealògic de la família i	resseguia	amb precisió la branca que a mitjans del segle passat havia unit la
dels badius, l'aigua gelatinosa que li banyava l'ull. Fins i tot li podia	resseguir	pigments de color cendrós que sobre els pòmuls li tacaven la pell. Acabà
i vestit ho confirmaven, i els seus llavis pintats, i el collaret que li	resseguia	com un fris la línia de l'escot. Posava en joc l'esquer tradicional. Ara
La penombra m'invitava, i, al fons, la finestra del passadís	resseguida	per una claror feble i blava. ""Avança!"" Obeir era una delícia.
esfondrada, convertida en poquesa, en sofriment. Amb tímida mirada li	resseguia	la pell blanca, els badius intensament rosats, els llavis prims,
la sirena de la fàbrica. Tot quedava reculat a misterioses distàncies. Va	resseguir	amb un dit la nuca de la dona que jeia al seu costat. Com se deia? Ella es
que estimava i era entranyablement estimada. Distretament, Mònica	resseguia	amb un dit els contorns del sobre. Què gosaria demanar-li? Que sofrís més
Se li dilataren les pupil·les, es portà la mà al front i se'l va	resseguir	lentament amb la punta dels dits. —Val més que ho sapigueu, si és que la
i prengués consciència de la seva feblesa, li va semblar que la seva mà	resseguia	el rastre que damunt el cos de Mònica hi havien deixat els dits amorosos

Pàgina 1 (de 35)

50 següents