Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ell, en un replec ocult de la seva ànima, guardava per a ella un secret	ressentiment	pel pecat de la seva joventut; sofria un error. És veritat que Tino Costa
la seva actitud pot ser qualificat d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un	ressentiment	envers l'ofensor, ressentiment que tendeix a concretar-se en alguna
d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment envers l'ofensor,	ressentiment	que tendeix a concretar-se en alguna espècie de rèplica violenta. En
en canvi, presuposa la mordacitat intacta de l'odi, d'un ardu i explosiu	ressentiment	. La ira del pare del fill pròdig —poso un exemple excels de perdó— hagué
una decadència de l'odi. El problema se'ns complica. ¿És que el	ressentiment	que desperta una ofensa pren ara aspectes més capciosos o menys durs? No
que l'ofensa arribi a afectar-nos, ¿per què l'acceptaríem com a mòbil de	ressentiment	? L'odi és encara un lligam. Procurem fer-nos impermeables a l'ofensa, ja
la que produeix veure denigrades, de sobte, unes figures il·lustres. El	ressentiment	dels rivals del poeta romà trobava una agradable oportunitat
oportunitat d'esplaiar-se en la caça dels furta vergiliana; el	ressentiment	dels pigmeus de la ploma actuals busca sortida, de vegades, en operacions
venjar-se de tants cops rebuts. Jeroni, però, només conqueria un furiós	ressentiment	, que no li permetria suportar la més petita humiliació, que
vegades insuportable i una vanitat pueril; i d'altres vegades un punt de	ressentiment	primari i casolà que fa suspectes les millors actituds. Sobretot,
rebomboris del pa del 1789— ni creà una mentalitat de	ressentiment	. Una nova onada de prosperitat, i el mateix obrer podia establir-se pel
—o sigui la dissolució de què estem parlant— provindria del	ressentiment	contra la tirania forastera, que crearia un ventall de tendencialitats
claredat i la consciència"; perquè la supèrbia escampa el verí del	ressentiment	, "intoxicació de l'esperit quan es nega a reconèixer la realitat que
de les contradiccions catalanes. La supèrbia és la contrapartida del	ressentiment	, i així ens trobaríem encarats a admetre un reflex negatiu en la darrera
en lloc d'una manifestació de plenitud creadora, una conseqüència del	ressentiment	. Però l'amor de Catalunya per la història, el respecte envers la tradició
envers la tradició i la voluntat de preservar-la no són ni arqueologia ni	ressentiment	; no són ni curiositat morbosa ni implícita protesta: són senzillament la
real —probablement accentuat després per una amargor, que arribà fins al	ressentiment	, pel poc cas que se li va fer—, quedava alhora una mica baldera, i que es
amb l'aire d'humilitat i alhora de trista sornegueria que li amaga el	ressentiment	. Però, a sota, hi ha els senyals d'haver patit, per on apareix el que un
No n' era cap malifeta. [(excusantse)] Xich. [(fingint	ressentiment	)] Vos me tractabau de ruch. Pep. No era aixó l' intenció
paralitzava les seves reaccions sentimentals, mantenia, activíssims,	ressentiments	i odis. Va internar els seus dos fills en el col·legi d'un poble
sofriment i que ha decidit convertir-te en la causa invariable dels seus	ressentiments	i del seu odi. El destí t'afavoreix i et tria els moments més propicis:
el perfil d'aquell home! Si en revelava, de concentrada agror i de	ressentiment	, el seu llenguatge! Va estar a punt de prorrompre amb vehemència: "Sí,
cruel, que potser havies oblidat: és que, aquell dia, més de deu anys de	ressentiment	acumulat trobaven per fi una vàlvula necessària per a desfogar-se."
no porta pressa; ho saps per experiència. També són uns ressentits; el	ressentiment	no té remei. L'única solució és la força, però si van a la vaga... Amb mi
serà com si jo ressuscités, ressuscités en tu i en un món on no caben	ressentiments	ni orgull... Després de mort, no abans. Ara mateix, si escoltés els teus
de furor, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el seu	ressentiment	en una mística i havia acabat per exercitar-lo fins i tot a l'església,
m'ha fatigat escriure tantes nits successives. Ara que m'he desfogat de	ressentiments	i odis, sospito que aquest munt de pàgines ha perdut el seu objectiu.
en secret, com t'he envejat! En quin monstre em deu haver convertit el	ressentiment	! Cada gota de la meva sang deu estar intoxicada, i pensar que, aquest
us protegeix, i algú que dec ser jo —més enllà del meu orgull, del meu	ressentiment	— també. La fàbrica serà per a vosaltres dos, Gaspar i Humbert, en
"En rigor, el meu testament, l'autèntic, és aquesta carta, feixuga de	ressentiments	, angoixes, gelosies, odis..." "Anit, esglaiat per tot de
arrogàncies racials, ferocitats nacionalistes, mitologies militars,	ressentiments	ètnics, i coses semblants. Però la barreja tingué un excipient comú: la
la mateixa causa. La Germania les continuava. Hi havia, d'un costat, el	ressentiment	del pagès envers el senyor feudal. Hi havia, més encara, el ressentiment
ressentiment del pagès envers el senyor feudal. Hi havia, més encara, el	ressentiment	del pagès cristià envers el pagès moro. Sens dubte, i tot ben sospesat,
del XVIII a embarcar-se en aquella guerra. Hi devia haver el	ressentiment	antifrancès, tradicional als Països Catalans i que en el regnat de Carles
calls i les moreries, amb matances i depredacions. L'odi religiós i el	ressentiment	social feien gairebé inevitables aquells episodis. Però la vigilància del
Però un "provincià" és, per definició, un home ressentit: d'un	ressentiment	una mica estrany, borrós, subjecte a intermitències especials, estèril.
pla, al pla de les meres relacions anodines de ciutadà a ciutadà, el	ressentiment	persisteix: adopta maneres més atenuades, però persisteix. El centre
La cosa és estúpida, però inevitable. Una altra projecció del	ressentiment	provincià dels valencians recau sobre els altres "pobles" provincians.
dels valencians recau sobre els altres "pobles" provincians. És un	ressentiment	que podem observar ben net en aquells paisans nostres que manifesten
Aragó i el Principat escapessin a l'arbitrarietat, i nosaltres, no. És	ressentiment	: no hi ha altra paraula. Ressentiment de veure que una altra "regió"
i nosaltres, no. És ressentiment: no hi ha altra paraula.	Ressentiment	de veure que una altra "regió" similar a la nostra en la seva situació
als castellans, els quals, per antonomàsia, són ciutadans de primera.	Ressentiment	, complex d'inferioritat: suspicàcia. Res no és tan "suspicaç" com el
i a la seva ignorància en l'art de l'argumentació, a la fi dut del seu	ressentiment	es complagués a culpar els arguments, s'espolsés tota responsabilitat i
les seves paraules, ha d'ésser sense record, sense memòria i sense	ressentiment	; es pot afegir: sense literatura. Certament, l'abat de Rancé ha
veure com —després de les naturals violències de la separació i dels	ressentiments	de l'endemà— seria estimada i admirada arreu d'Espanya. Si Espanya, al
fe humil i de remoure els obstacles, especialment la indisciplina i els	ressentiments	deliberats. Hem d'anar a Déu tal com som, amb tota simplicitat. Com més
limitació no desfan el nostre sentiment de pau i de joia, perquè només el	ressentiment	és capaç de desfer-lo. La pobresa amb ressentiment, amb enveja, amb
joia, perquè només el ressentiment és capaç de desfer-lo. La pobresa amb	ressentiment	, amb enveja, amb ambició, el pecat amb por: això és el que ens priva de
vaig mirar de commoure els cors que allí bategaven, i ablanir l'amarg	ressentiment	d'aquelles cares, tot escampant brometa aèria i brillant, i convertint
testa als seus enemics, portarà a la memòria una comptabilitat de petits	ressentiments	. Així naufragarà de sinistre al fons de les nines d'aquest exemple l'únic

Pàgina 1 (d'11)

50 següents