Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

set en rius amargs, primera resposta amb ales, tebi	ressol	de desglaç o font picant de besades. Tu m'has salvat d'una nit
El poble estén al mig sa llarga sargantana, al	ressol	de la tarda; les cases dins el roc, com uns
s'havien dispersat, quan l'única nota que centrava la seva atenció era el	ressol	que enlluentia el paviment del pati, Cosme va sortir per la petita porta
entremig de blau i de morat tendre, i damunt, com una gassa teixida de	ressol	, la finor de la calitja. Negregen els boscos en les més properes, de tant
flamegen i sota aquell incendi, totes llises darrera la cortina de	ressol	, les muntanyes es fan tornassolades de malva i de morat tendre. Els
regalima damunt les vestidures polsoses, deixant una estela de llimac. El	ressol	va coent-nos en aquella mena de parany. Les dones sospiren, les criatures
retrat de don Jeroni, del difunt marit de la dispesera. Un retrat que el	ressol	havia aclarit una mica. La cara era blanca, com enfarinada, sobre un fons
reprendre, rejovenir, restablir, retornar, refer; reacció, reflux, ressò,	ressol	; bla, reblanir; moll, remollir; fred, refredar; baix, rebaixar; fi,
de no impacientar-se. Urània cantava, dins el núvol de foc i d'ambre del	ressol	gaire olímpic. I la puresa que la música suscitava en August li feia
la cobria, com en un mirall brunyit d'atzabeja. Un lleu sopor, causat pel	ressol	i l'ambient del fum de tabac, abaltia a poc a poc els reunits. August
més els finestrons, i tirà la cortina de xarxa de color d'or vell. Un	ressol	esblaimat omplí el dormidor d'una boirina melangiosa. —Entra, August,
tanca bé la porta i ajusta una miqueta els porticons, que la llum del	ressol	em fa mal als ulls. Vina, seu... August féu el que el vell li manava, i
d'Epictet i Marc Aureli. Era el que més s'avenia amb el	ressol	clar-obscur que aquests dies li mig aombrava l'esperit. Epictet l'enardia
encara els ulls enaiguats per les parets i el sostre, borrós dins el	ressol	opac que pujava del carrer, i ajustà els finestrons amb parsimònia, com
en l'ambient de la cambra les lentes ratxes de volves, dins l'or vell del	ressol	, i li semblava que eren com la fumarel·la perfumada dels seus sentiments
caigut damunt el front, per tal d'evitar la calrada encegadora del	ressol	, aparien xarxes, repenjades a les barques verdes i blaves. A l'esquena,
tirà la cortina i ajustà una mica els porticons per tal d'evitar el	ressol	. S'assegué en un balancí, davant de Germinal, i començà a contar: —Ja ho
paraules, pero sòlament en les compòstes de formació vulgar: parasòl,	resòl	, resonancia, resentir, etc.. Escriurém dos /ss\ representant
uns cossos alts i malgirbats, que feien ombres oscil·lants al mig del	ressol	que animava la polseguera. Eren camells. Els bous es començaren a veure
Caldria anar-ho a veure de prop. Però ara la pudor, les mosques, el	ressol	i la pols el frenaven. Ho deixaria per després de la posta. ¡Segur! Però
bela com una camisa de llista que s'esqueixa.) La bavor del carrer, el	ressol	de les façanes, la claror calcinada de l'asfalt, ens portaven, no sé si
l'altra mà, i amb la punta del mantell, m'assotava el nas. En silenci. El	ressol	era blanc. El trespol i les parets cremaven. Darrera les vidrieres closes
gàbies de persianes que els protegeixen contra el sol directe i contra el	ressol	; però l'excursionista pot obtenir també la temperatura a l'ombra per
un xic denses es troben davant del Sol, la formació d'algun parheli o	ressol	(taca lluminosa i irisada al mateix nivell aparent que el Sol i a
graus de radi) al voltant d'aquells astres, i parhelis (falsos sols,	ressols	), taques de llum irisada en els punts de l'halo que tenen la mateixa
cançó que sap. L'altra amiga cus, i la torna santa el	ressol	blavís que li ve del drap. La mirada em bull de fruir la sina
dins la pluja o el gira-sol al sol. Porta d'hostal El gran	ressol	de la deserta via mos ulls acluca. Mentrestant un home
de la sorpresa, guaitar-la tota, tota encesa com el	ressol	d'un espadat. (Li fa una síndria costat com atribut
dura i lassa, es rabeja al fontinyol. Una mica de	ressol	l'endormisca i l'arrabassa. Estival Fogueres
camps d'atmelers i bancals de roc. Per entre les reixes canyella, el	ressol	envaeix la cambra victoriós. Tinc un espill penjat a la paret: és
de tu. La melodia, ronca, de les caixes et feny	ressols	de paraments de núvia? Tenies les ninetes... blaves?...
el deix de melangia del bronze femení de Mallol. El	ressol	enlluerna atrevit els pilars somniosos. Assedegada
l'ensopeix, ara per ara, la fulla clara com el	ressol	, com les titlles de llum que ploriquegen, plic-ploc,
de ta cambra. Nem, amiga! Quin sol fa al camp! Quin	resol	baix la parra! Quin migdia, amiga! Juntarem les
embridats que fan un dring de moneda!... Què triarem? El	ressol	dels metalls o del cel d'amples ales?... A dalt, en les places obertes de
que em deien rei, l'engany me'n fa botxí. El màgic tornassol del teu	ressol	, batec d'atzur i crit del sol, no era, il·lusió
amb què la maduresa transfigura la llum d'il·lusió del teu	ressol	. El dia imperial, a la mirada, em deixa, castedat, el teu delit
seny del sol, trobareu taula parada; sieu, Jesús, el	ressol	de la nostra migdiada. Oració del dormir, la non-non
ni vàries; silencis repartits d'ombres sonores; ressò-	ressol	de les colors primàries, amb noms de coses per comptar les
voldria fugir jo sol per l'alegria d'aquest	ressol	? ¿Potser voldria fugir corrent de la malura
morenor que embruneix. Dintre d'un portal de casa de platja se sent el	ressol	del carrer. La teva morenor se sent així. Torres com el ressol.
se sent el ressol del carrer. La teva morenor se sent així. Torres com el	ressol	. Alba. Què més deia, ell? Oscat. El tornares boig amb
cara. Ab sos ullassos negres, mullats de melangía, ab la color encesa pel	ressol	y ab l'expressió dolcíssima de sos llavis termenats per dos clotets
bosch pobre; rès d'endúrsen la minestra y menjarla asseguts a terra ab el	ressol	a l'esquena y una pluja d'insectes y pinassa al plat. Hi anirían per
paradas pe'ls parroquians, ja estaban, en rigor, á l'ombra, mes ¡ab quín	ressol	!, y dos pams més enllá de l'acera, ¡quína claror qu'enlluernaba, y quín
que deixaven els dos batents de la finestra, ajustada per mor del	ressól	. I amb el cap enterbolit per l'insistencia de totes aquestes notes
tan poch maltractat, com es de mèstre Quietano. Allá, amb so rellum d'es	resòl	de sa plasseta, que pega de repêl á n'es panyo, es quant se veu si un
—era terrible tenir de viatjar ab aquella calorassa, ab aquell	ressol	feridor de dintre de la tartana...— Y encara sort hi havía de que anessin
turó, l'August els vigilava. Fent visera amb les mans per protegir-se del	ressol	, els va comptar: eren vint homes, amb el vell ardit bèl·lic d'avançar de
Dilecti mei. Les estrelletes que 'ls ulls clouen	ressol	me semblan de sa llum; los lliris d' aygua que 'ls desclouen,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents