Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que	ressonava	de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades,
la bona padrina. Mila es despertà com atordida. La veu de mossèn Anselm	ressonava	una i altra vegada a les seves orelles. Sentia també la veu de la vella
plena de tristesa i de vulgaritat, gairebé absurda. Però les veus	ressonaven	insistentment, implacablement en la seva ànima. Els somnis de Mila
de bona voluntat!"; quan d'un extrem a l'altre per tota la terra	ressonarà	el mateix càntic d'alegria, aleshores, agenollat amb els teus fills i la
ànima amb ferma persistència, i era la sentència de l'antiga saviesa, que	ressonava	amb lúgubres accents en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del
en el silenci. Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera,	ressonava	d'alegria d'infants i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de
quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i angoixosos clams	ressonava	a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els joves passaven
i violent batre en què semblava esclatar la darrera manifestació d'odi,	ressonava	lúgubrement per les naus del solitari recinte. Era com si tanquessin les
i hauria entonat a les seves notes una vella i alegre cançó que sentia	ressonar	dintre seu; tal vegada s'hauria posat a tocar com en aquells dies quan
ocasions. Què punyent la solitud dels Nadals, quan enmig de l'alegria que	ressonava	entorn seu, tenia a ell perdut pel món, i sense notícies ni del que feia
esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de mort	ressonant	en la nit espessa i feixuga de silencis. I la mare es desplomà després
per què no hi entraria? I ara la veu de l'ancià professor de Santa Maria	ressonava	als seus dintres, com el ressò d'una terrible sentència: "Temo que Déu
amb la seva alegria. "Ho ha fet per mi! —es repetia. —I les paraules	ressonaven	a la seva ànima amb ressò de campanes de festa—. Ho ha fet per mi! Ho ha
santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes,	ressonant	de la més pura de les alegries, passà com una visió inabastable, com un
s'allunyà: s'havia fet el silenci. I dintre seu els versos de la cançó	ressonaven	amb lúgubres accents. Per què havia quedat només en peu aquella acoradora
cançó? Per què aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat	ressonant	en el seu esperit tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan
contra ella i la crida, la sacseja enfollit: "Mare! Mare!" Les aigües	ressonen	com en clams de triomf; figures sinistres tornen a dreçar-se en la
pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant seu; sentia crits que	ressonaven	en la nit: com si en les branques, en les pedres, en les romegueres i les
aquells els turmentava un estrany malestar, i llurs passos, en la nit,	ressonaven	amb ressons gairebé temorosos. Un silenci absolut regnava entre les
La gent, esverada, s'amagava als refugis. Quan el tren arrencà, encara	ressonava	el tiroteig. Avui el diari confirma que el delegat del Govern a la
al portal i a les finestres d'esglésies i convents. Però encara he sentit	ressonar	les hores: les campanes lentes, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de
els morts. Cap al cim se senten els glapits d'uns gossos i després	ressona	el tret d'un caçador que deu perseguir els saborosos conills i les
diu estranyament satisfet. Dintre la proa de la nau vacil·la un llum i	ressona	una cançó camperola. El sembrador deu estar escampant la llavor. Però ell
negres: "pitgeu." Ho fa i es comença a treure l'americana. Pel passadís	ressonen	tot de passos precipitats que s'atansen, uns d'ells s'aturen a frec de la
llança cap a fora, on un moment després se senten veus irades que encara	ressonen	quan torna tot compungit—. El sergent diu que no. —Llàstima. Amb gira,
és més injust de llevar-li la vida. Una veu clara i fresca, agradable,	ressona	al seu damunt. —No es convencerà pas!... Aleshores veu la noia, bella i
recobra, els ulls li parpellegen abans d'obrir-se en el precís moment que	ressonen	dos trets més, aïllats. —Som nosaltres —diu l'home sense fer-ne cabal. Li
claraboies brutes revela una escala deserta en la qual els seus passos	ressonen	cautes i vacil·lants i, alhora, ingràvids, car puja sostingut per la
—recalca. Gira el cap en direcció al passadís, escoltant els trucs que	ressonen	a la porta de fora—. Qui deu ser? El noi fa un gest per indicar-li
plens de gerundis, igualment per a ser dites al cim del paladar perquè	ressonin	a les fosses nasals. Quan li caldrà expressar la seva tristesa, la seva
quiet, més senyor, empedrat de nou, i quan entraven al portal i sentien	ressonar	els cascs de la Dolça, i de sobte la tartana lliscava sense entrebancs,
influència, una mica engavanyadora, sobre el noi, que s'embadalia sentint	ressonar	, flonjos, els seus passos sobre l'empostissat, i callava enlluernat dins
que no el deixava. Es despertava de fred a l'alba, amb una tos seca que	ressonava	dins la cambra buida. Mentre veia venir, tranquil·litzat, la llum del
seva alliberació, i el soroll de les rodes del vapor copejant l'aigua li	ressonava	a l'ànima com un càntic. Dintre d'ella regnava una festa contínua; tot
vila, i el poble sencer, per tots els carrers, en l'ampla alameda	ressonava	de crits, de corregudes, de veus alarmades. —On és? Ho sabeu? —L'han
—Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la Devesa. Un crit	ressonà	en la multitud: "A la Devesa! A la Devesa! Diu que és a la Devesa!
li tremolaven horrorosament; tancà els ulls i oprimí el gallet. El tret	ressonà	en la calma de la matinada; es féu un silenci i, de seguida, se sentiren
sonoritat. Aturat davant de la casa, l'animal mosquejava impacient, fent	ressonar	l'empedrat amb els cops de les ferradures. Era dijous; no hi havia
selva. Serrava les dents, i corria, i se sentia com un gegant. Les passes	ressonaven	en el silenci, i les plantes es rompien al seu pas amb breus i sords
va perdre pel fons. Joana a penes veia res; les paraules de la Pigada li	ressonaven	a les orelles i una pena profunda l'acorava. Havien passat dos dies de la
portador dels Sants Olis, revestit amb la dalmàtica. La veu del sacerdot	ressonava	monòtona, greu i profunda en el silenci. A ambdós costats hi havia
Les meves queixes a estones desborden la cambra, emplenen el passadís i	ressonen	per tota la casa. De vegades el vent se les enduu lluny, ben lluny fins a
grills, pouava lentament didals d'aigua amargosa,	ressonava	la pedra en una aigua remota, t'esgarraves la carn, dies
de poesies en llengua vernacla de l'exquisida poetessa Aina Cohen. Encara	ressonaven	a les seves orelles les melodies de /La Camperola\:
Alhora registra amb ulls esverats el menjador. Dins la cambra d'Ernestina	ressona	un sanglot. Víctor s'apropa a la porta i la porta és barrada; llavors
la van resseguir amb una llanterneta i feia olor d'abandonat i els passos	ressonaven	com si altres persones també caminessin per altres habitacions i ella es
dintre el rail, en el moment de frenar; aquell sorollet que esgarrifa,	ressonà	dintre la caixa del pit de Frederic d'una manera massa mecànica, d'una
Hi hagué pobres i rics, les ovelles foren toses;	ressonaren	els repics en les forges tenebroses. I la raça condemnada
s'acosta una figura com una ombra, sense que en el trespol	ressoni	el peu. És la madona Sara, qui batalla amb l'amargura d'un
la barca on brega el marit. La mateixa ratxa del vent que	ressona	fa estremir d'angúnia el cor de la dona, fa saltar de

Pàgina 1 (de 47)

50 següents