Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'havien alliberat de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar	ressuscitar	els dies de l'antiga prosperitat. Joan del Santo n'havia fet
A Mila, en les cançons que li cantava la ronda, va semblar-li que sentia	ressuscitar	els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per sant
dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis,	ressuscitaren	vells records, i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si
adormits? I a la mirada, què hi tenia? Els seus somnis, morts i oblidats,	ressuscitaven	en ella amb ímpetu de torrentada, i tot en la seva ànima semblava cantar
ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis de la seva infantesa han	ressuscitat	de cop en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol casar. "Mila del
Mila. Vaig venir aquí per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he	ressuscitat	. —Féu una pausa, i després, més tristament, afegí: —Però, com més t'
al foc en la seva tendra ànima d'infant per una impressió de terror que	ressuscitava	sempre a través dels anys; per últim, havia sofert també directament en
en llengües estrangeres. Aquesta nit en l'ànima de Tino Costa havia	ressuscitat	tota la seva vella torbació, tot l'antic horror davant la crueltat de la
Callà com si encara no ho pogués creure. En la insistència amb què el fet	ressuscitava	en les seves paraules endevinà ella el disgust que li havia causat; i el
pensant en la situació de la noia i en els seus pares, en el fons sentí	ressuscitar	les seves esperances i sospirà en secret perquè aquesta vegada els seus
de pura emoció estètica s'havia esvanit en Mila, i la temor d'abans havia	ressuscitat	en la seva ànima, augmentada ara per l'última impressió despertada en
Joan del Santo aixecà els ulls devers ell; a la seva presència sentí	ressuscitar	la seva ira, i amb molta calma, però amb veu ferma i mirant-lo als ulls,
en aquella última nit, allò en què més s'obstinava ell a no recordar,	ressuscitava	a la seva ment, el descoratjava. Aleshores Tino Costa abandonava el
Solament en aquesta o en l'altra casa, a la taverna o al safareig,	ressuscitava	de tant en tant el tema en les conversacions. Es feien conjectures sobre
de pau de què havia aconseguit envoltar-se, i en aquest ambient semblen	ressuscitar	tots els terrors dels contes escoltats de petita a la vora del foc, de
He de dir-li una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel	ressuscitava	més viu. Ara li semblava novament com si ell estés allí al poble, al fons
l'allunyava com un fantasma inoportú, com el record d'un món que no podia	ressuscitar	. "No, no —es deia—: no és possible; no ho vull pensar!"
neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels cavalls cansats; les violes	ressusciten	tímidament del blanc sepulcre. Però la flor dels presseguers ja és ben
Dies enrera vaig comprar al poble un quilo de raïm. Menjant-ne, em	ressuscitava	el record d'aquelles sensacions de setembre a Premià o al Mas de Segimon,
Erasme fou acusat i empresonat... per sospitar-se que... que la volia	ressuscitar	—panteixa ell sobre els seus llavis—. Però es va... saber...
refrescats per la brisa del mar, parlaven tots dos del temps passat;	ressuscitaven	records i, sobretot, se'n reien, i cada dia la seva amistat es feia més
nit una tertúlia nombrosa; parlaven també de l'animal, de la ràbia, i	ressuscitaven	els casos ocorreguts de què es tenia record. La tertúlia era de pagesos,
condemnat, i condemnat a la mort més horrorosa. Eren relats que	ressuscitaven	cada vegada que es renovava el cas, com era avui, i que mantenien viu
deixat centenars de records, records acumulats a través del temps, que	ressuscitaven	a cada nova ocasió i formaven aquella atmosfera fosca i de pànic que
definitivament, donant pas al període dels Cinc Regnes. No obstant això,	ressuscitaria	sota els Reis Catòlics, la monarquia dels quals acompliria el designi
morí, i ella ja s'ha llevat es dol i com si tal cosa. Dos senyors d'edat	ressuscitaven	cròniques retrospectives. —bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent
i diners: tot ho posaven al servei de la il·lusió, que s'allunyava. —¿	Ressuscitaran	els vells plets, cosí? —Habsburgs i Valois... —¿Què et sembla si li
El noi, espantat, corregué al balcó a demanar auxili. Dona Obdúlia	ressuscità	, amenaçadora: —Sempre has estat un beneit —cridà—. Surt d'aquí, si no vols
els Déus són infeliços! Poeta segon Però la carn un dia	ressuscita	, com la del Crist: és una fe forçosa! Llavors
Sapigueu que: quan us veig, de fet, us suscito, us	ressuscito	; i en pensar-vos us dono una esperança. Però si us
que et porta des de lluny l'essència de la vida. Jo vull transfigurar-te,	ressuscitar	-te, fer-te esponerosa i prolífica. I tu em reps, és natural, pertorbada,
per menjar sandvitx del primer toro hi havia cua de canonges. El Dictador	ressuscità	aquella mentalitat pròpia dels /generales bonitos\ i d'alguns
i les remors del vent adolorit; són senderes de pau els precipicis i	ressuscita	el mar i l'infinit. [(Veuen al lluny volar l'àguila que porta En
.] [(Estel d'Or, Bernat, Dames i Cavallers).] Oh copa d'or, que	ressuscites	ara del més pregon dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre
mon esperança en tos esguards divins, que han de	ressuscitar	-me a la claror. III Consolatrix aflictorum
verge, les veia així— és l'aigua lustral que, amb Gauguin i Van Gogh, fa	ressuscitar	la pintura occidental. La relació entre home i realitat pren, en ells, un
tal d'evitar malentesos, el menor dels quals no seria pas l'acusació de	ressuscitar	un vell determinisme geogràfic, ens cal, per tant, precisar el nostre
quina és la que fa caure? El mateix suïcida no ho sap. Si fos possible de	ressuscitar	-lo, difícilment ens podria dir el secret que el psicòleg, l'amic, la
la costura. És un sant amic dels infants. Per això féu aquell miracle de	ressuscitar	els nens degollats pel moliner i que tenia amagats dins una caixa
frábrica semblaba un serrall. ¡Pobre Don Joaquim si hagués pogut	ressucitar	y veure lo que passaba á casa seva!... Pero anem al gra, qu' es tart y vol
els recullis entre les teves mans i els llegeixis, serà com si jo	ressuscités	, ressuscités en tu i en un món on no caben ressentiments ni orgull...
entre les teves mans i els llegeixis, serà com si jo ressuscités,	ressuscités	en tu i en un món on no caben ressentiments ni orgull... Després de mort,
que començaven els adéus irreparables... La imatge de la noia, com si	ressuscités	del fons del líquid de la cubeta, reapareixia veladament en el paper i
científic del segle XX··è ens ha semblat que per algun cantó	ressuscitava	el vostre esperit. Descartes. —Quin cantó de la Física us fa
llur dretura, en aquest seu desgreuge; i mor; però molt d'hora	ressuscita	; la Mort sobre ell no usurparà el domini molt temps;
dolcíssim vers la vida immortal. Una vegada ja haurà	ressuscitat	, damunt la Terra serà poc temps: el just per a aparèixer-hi
perdut, cap dels seus amants no era mort. Dintre els seus mústics pits	ressuscitaven	, tots armats. Com si madam Hortènsia fos una gran fragata de tres pals i
Nadal, les vigílies, Pasqua de Resurrecció; i m'alegrava de veure	ressuscitar	l'infant que perdurava en mi. L'estremiment místic d'abans havia
bon punt veiéssim que arribava, balancejant-se, la nostra foca. Volíem	ressuscitar	, en aquella platja solitària, les seves grandeses passades; volíem que
¿Quin valor tindria la Resurrecció de Crist si no feia el senyal perquè	ressuscitin	en nosaltres la joventut, l'alegria, la fe en el miracle i perquè una

Pàgina 1 (de 29)

50 següents