×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ressuscitar |
Freqüència total: 1434 |
CTILC1 |
s'havien alliberat de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar | ressuscitar | els dies de l'antiga prosperitat. Joan del Santo n'havia fet | A Mila, en les cançons que li cantava la ronda, va semblar-li que sentia | ressuscitar | els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per sant | dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis, | ressuscitaren | vells records, i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si | adormits? I a la mirada, què hi tenia? Els seus somnis, morts i oblidats, | ressuscitaven | en ella amb ímpetu de torrentada, i tot en la seva ànima semblava cantar | ha plogut pols d'estrelles, i tots els somnis de la seva infantesa han | ressuscitat | de cop en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol casar. "Mila del | Mila. Vaig venir aquí per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he | ressuscitat | . —Féu una pausa, i després, més tristament, afegí: —Però, com més t' | al foc en la seva tendra ànima d'infant per una impressió de terror que | ressuscitava | sempre a través dels anys; per últim, havia sofert també directament en | en llengües estrangeres. Aquesta nit en l'ànima de Tino Costa havia | ressuscitat | tota la seva vella torbació, tot l'antic horror davant la crueltat de la | Callà com si encara no ho pogués creure. En la insistència amb què el fet | ressuscitava | en les seves paraules endevinà ella el disgust que li havia causat; i el | pensant en la situació de la noia i en els seus pares, en el fons sentí | ressuscitar | les seves esperances i sospirà en secret perquè aquesta vegada els seus | de pura emoció estètica s'havia esvanit en Mila, i la temor d'abans havia | ressuscitat | en la seva ànima, augmentada ara per l'última impressió despertada en | Joan del Santo aixecà els ulls devers ell; a la seva presència sentí | ressuscitar | la seva ira, i amb molta calma, però amb veu ferma i mirant-lo als ulls, | en aquella última nit, allò en què més s'obstinava ell a no recordar, | ressuscitava | a la seva ment, el descoratjava. Aleshores Tino Costa abandonava el | Solament en aquesta o en l'altra casa, a la taverna o al safareig, | ressuscitava | de tant en tant el tema en les conversacions. Es feien conjectures sobre | de pau de què havia aconseguit envoltar-se, i en aquest ambient semblen | ressuscitar | tots els terrors dels contes escoltats de petita a la vora del foc, de | He de dir-li una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel | ressuscitava | més viu. Ara li semblava novament com si ell estés allí al poble, al fons | l'allunyava com un fantasma inoportú, com el record d'un món que no podia | ressuscitar | . "No, no —es deia—: no és possible; no ho vull pensar!" | neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels cavalls cansats; les violes | ressusciten | tímidament del blanc sepulcre. Però la flor dels presseguers ja és ben | Dies enrera vaig comprar al poble un quilo de raïm. Menjant-ne, em | ressuscitava | el record d'aquelles sensacions de setembre a Premià o al Mas de Segimon, | Erasme fou acusat i empresonat... per sospitar-se que... que la volia | ressuscitar | —panteixa ell sobre els seus llavis—. Però es va... saber... | refrescats per la brisa del mar, parlaven tots dos del temps passat; | ressuscitaven | records i, sobretot, se'n reien, i cada dia la seva amistat es feia més | nit una tertúlia nombrosa; parlaven també de l'animal, de la ràbia, i | ressuscitaven | els casos ocorreguts de què es tenia record. La tertúlia era de pagesos, | condemnat, i condemnat a la mort més horrorosa. Eren relats que | ressuscitaven | cada vegada que es renovava el cas, com era avui, i que mantenien viu | deixat centenars de records, records acumulats a través del temps, que | ressuscitaven | a cada nova ocasió i formaven aquella atmosfera fosca i de pànic que | definitivament, donant pas al període dels Cinc Regnes. No obstant això, | ressuscitaria | sota els Reis Catòlics, la monarquia dels quals acompliria el designi | morí, i ella ja s'ha llevat es dol i com si tal cosa. Dos senyors d'edat | ressuscitaven | cròniques retrospectives. —bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent | i diners: tot ho posaven al servei de la il·lusió, que s'allunyava. —¿ | Ressuscitaran | els vells plets, cosí? —Habsburgs i Valois... —¿Què et sembla si li | El noi, espantat, corregué al balcó a demanar auxili. Dona Obdúlia | ressuscità | , amenaçadora: —Sempre has estat un beneit —cridà—. Surt d'aquí, si no vols | els Déus són infeliços! Poeta segon Però la carn un dia | ressuscita | , com la del Crist: és una fe forçosa! Llavors | Sapigueu que: quan us veig, de fet, us suscito, us | ressuscito | ; i en pensar-vos us dono una esperança. Però si us | que et porta des de lluny l'essència de la vida. Jo vull transfigurar-te, | ressuscitar | -te, fer-te esponerosa i prolífica. I tu em reps, és natural, pertorbada, | per menjar sandvitx del primer toro hi havia cua de canonges. El Dictador | ressuscità | aquella mentalitat pròpia dels /generales bonitos\ i d'alguns | i les remors del vent adolorit; són senderes de pau els precipicis i | ressuscita | el mar i l'infinit. [(Veuen al lluny volar l'àguila que porta En | .] [(Estel d'Or, Bernat, Dames i Cavallers).] Oh copa d'or, que | ressuscites | ara del més pregon dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre | mon esperança en tos esguards divins, que han de | ressuscitar | -me a la claror. III Consolatrix aflictorum | verge, les veia així— és l'aigua lustral que, amb Gauguin i Van Gogh, fa | ressuscitar | la pintura occidental. La relació entre home i realitat pren, en ells, un | tal d'evitar malentesos, el menor dels quals no seria pas l'acusació de | ressuscitar | un vell determinisme geogràfic, ens cal, per tant, precisar el nostre | quina és la que fa caure? El mateix suïcida no ho sap. Si fos possible de | ressuscitar | -lo, difícilment ens podria dir el secret que el psicòleg, l'amic, la | la costura. És un sant amic dels infants. Per això féu aquell miracle de | ressuscitar | els nens degollats pel moliner i que tenia amagats dins una caixa | frábrica semblaba un serrall. ¡Pobre Don Joaquim si hagués pogut | ressucitar | y veure lo que passaba á casa seva!... Pero anem al gra, qu' es tart y vol | els recullis entre les teves mans i els llegeixis, serà com si jo | ressuscités | , ressuscités en tu i en un món on no caben ressentiments ni orgull... | entre les teves mans i els llegeixis, serà com si jo ressuscités, | ressuscités | en tu i en un món on no caben ressentiments ni orgull... Després de mort, | que començaven els adéus irreparables... La imatge de la noia, com si | ressuscités | del fons del líquid de la cubeta, reapareixia veladament en el paper i | científic del segle XX··è ens ha semblat que per algun cantó | ressuscitava | el vostre esperit. Descartes. —Quin cantó de la Física us fa | llur dretura, en aquest seu desgreuge; i mor; però molt d'hora | ressuscita | ; la Mort sobre ell no usurparà el domini molt temps; | dolcíssim vers la vida immortal. Una vegada ja haurà | ressuscitat | , damunt la Terra serà poc temps: el just per a aparèixer-hi | perdut, cap dels seus amants no era mort. Dintre els seus mústics pits | ressuscitaven | , tots armats. Com si madam Hortènsia fos una gran fragata de tres pals i | Nadal, les vigílies, Pasqua de Resurrecció; i m'alegrava de veure | ressuscitar | l'infant que perdurava en mi. L'estremiment místic d'abans havia | bon punt veiéssim que arribava, balancejant-se, la nostra foca. Volíem | ressuscitar | , en aquella platja solitària, les seves grandeses passades; volíem que | ¿Quin valor tindria la Resurrecció de Crist si no feia el senyal perquè | ressuscitin | en nosaltres la joventut, l'alegria, la fe en el miracle i perquè una |
|