Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'arma. A Desclot, naturalment, no hi ha ni la més petita al·lusió al	rest	, suport de la llança que no apareixerà a Europa fins un segle més tard.
sta en la peça". És aquesta la primera vegada que ens apareix el	rest	, sobre el qual tantes referències trobarem en textos del segle
el qual tantes referències trobarem en textos del segle XV. El	rest	era un suport metàl·lic, situat al pectoral dret, que servia per a
el pit i que per la seva rigidesa i duresa permetia que hom hi fixés el	rest	. L'armadura milanesa del castell de Churburg (Tirol), datada entre
pels especialistes un exemplar extraordinari, porta un plastró, amb	rest	, del tipus que podem imaginar que coneixia Eiximenis (fig. 111),
nostre franciscà (bacinet, capmall, braceres, guantellets). La peça amb	rest	havia esdevingut un tipus d'armament molt usat a Catalunya i a València
anelletes als pits" (Apèndix II, B). El primer	rest	és estanyat, però el segon daurat i en la corresponent peça figuraven
cadena que subjectés l'espasa o el casc, o ambdues coses. La riquesa del	rest	daurat de Joan Llull no ens ha de sorprendre, car en una partida de
de leutó deurat" (nº. 1125). La referència a la peça i al	rest	convencen que el capítol del Dotzè del Chrestià que anem
un capítol redactat l'any 1385 o 1386, faci esment del	rest	, amb tota normalitat i sense donar a entendre que es tracta de cosa nova
de cosa nova o recentment introduïda, com corroboren les dues cites del	rest	a l'inventari de Joan Llull, de l'any 1390. Segons François
Segons François Buttin i Claude Blair les més velles representacions del	rest	apareixen en dues efígies de cavallers alemanys morts el 1386 i
darrer, ja veurem (§ 78) que cavallers valencians parlen del	rest	com a cosa normalíssima en textos perfectament datats el 1403 i
ara, el capítol d'Eiximenis conté una de les més antigues referències al	rest	; i hom podria adduir, paral·lelament, el cavaller de Pere Serra, al
112), el qual porta, sobre el pit, un ganxo exactament igual al	rest	. Però, com sia que aquest ganxo és col·locat al costat esquerre, em
és col·locat al costat esquerre, em resisteixo a identificar-lo amb un	rest	i m'inclino a creure que la missió d'aquest sortint era la de subjectar
és colpidora la semblança d'aquest ganxo pintat per Pere Serra amb un	rest	. El rest de junyir, prou diferent del rest de guerra, ja era molt conegut
la semblança d'aquest ganxo pintat per Pere Serra amb un rest. El	rest	de junyir, prou diferent del rest de guerra, ja era molt conegut entre
pintat per Pere Serra amb un rest. El rest de junyir, prou diferent del	rest	de guerra, ja era molt conegut entre nosaltres a començaments del segle
poèticament per Pere March, si prescindim de l'important esment del	rest	fet pel docte franciscà; i ja veurem que també aquest i March, per
giratoris. Al costat dret, subjectat amb un passador, hi porta un gran	rest	buit, dels que s'omplien amb suro o plom (§ 81), i al costat
és una petita protecció de malles que cal no confondre amb el	rest	de junyir dit també gosset, que és cosa totalment diferent (§
"a obs del General per la festa de Sant Jordi". L'absència de	rest	a la cuirassa i d'esperons i el faldatge llarg i en forma de tonell
de roda i rodella, car la virolla que hi ha a l'extrem inferior és el	rest	de la llança (§ 78). A la Waffensammlung del
dubte de fabricació espanyola. Les cuirasses es componen de peto, amb	rest	de guerra, i dorsal, aquell reforçat amb una pancera que per damunt acaba
armes. 78. A les lletres de batalla s'esmenten dos tipus de	rest	, que ara convé aclarir. Ja hem vist (§ 36) que, l'any
de sostenir la llança. Sovint, a les lletres de batalla, trobem aquest	rest	juntament amb la peça defensiva que cobreix el pit, i altres vegades,
i altres vegades, encara, hom especifica que en aquesta peça no hi ha	rest	. Es tracta, sempre, d'armament destinat a batalles a cavall, i tota
batalles a cavall, i tota vegada que en divisar la cuirassa s'hi exigeix	rest	, a la llança hom n'exigeix un altre, i, per contra, sempre que es fa
mot no apareix en la descripció de la llança. Vegeu quatre casos amb	rest	a la cuirassa i rest a la llança: Pere de Montagut (1403):
la descripció de la llança. Vegeu quatre casos amb rest a la cuirassa i	rest	a la llança: Pere de Montagut (1403): "lo cors armat de...
de François Buttin, dels fragments extractats resulta clar que, a més del	rest	de la cuirassa, hi havia un altre rest a la llança, que era una mena
resulta clar que, a més del rest de la cuirassa, hi havia un altre	rest	a la llança, que era una mena d'anella, abraçadora o virolla de cuiro que
o virolla de cuiro que anava al lloc de l'asta, que encaixava amb el	rest	d'acer de la cuirassa, car, altrament, aquella hauria relliscat sota
rest en la cuyraça; e les lances... ab virolla de cuyro". Vegeu un	rest	de cuirassa d'una de les armadures de l'Armería d'Álava (fig.
della Francesca (fig. 230). Es pot advertir molt clarament el	rest	de la llança al dibuix que representa Martí de Sicília de l'arbre
el qual, com que porta sobrevesta, no deixa veure la cuirassa. Tots dos,	rest	de llança i rest de cuirassa, apareixen al Sant Miquel de Joan Mates
porta sobrevesta, no deixa veure la cuirassa. Tots dos, rest de llança i	rest	de cuirassa, apareixen al Sant Miquel de Joan Mates (fig. 237),
i 1518), les llances que divisen, naturalment sense	rest	o virolla, són sempre de mà o manesques; modalitat de la qual tractarem
sempre de mà o manesques; modalitat de la qual tractarem tot seguit. El	rest	de la llança, encara, que era situat a dos pams de la cua, o sia a
la cua de la llança és més o menys llarga, això no influeix per a res. El	rest	de la llança i el rest de la cuirassa tenen una determinada i
més o menys llarga, això no influeix per a res. El rest de la llança i el	rest	de la cuirassa tenen una determinada i concretíssima missió que només es
(II, pàg. 114); o bé la mantenia vertical amb el	rest	de la llança pres al rest de la cuirassa. En aquesta actitud, el cavaller
114); o bé la mantenia vertical amb el rest de la llança pres al	rest	de la cuirassa. En aquesta actitud, el cavaller esperonava el cavall, i
en un hàbil moviment de la mà si no ho havia fet abans, ajuntava el	rest	de la llança al rest de la cuirassa (d'això se'n deia "enrestar"), i
de la mà si no ho havia fet abans, ajuntava el rest de la llança al	rest	de la cuirassa (d'això se'n deia "enrestar"), i aquest conjunt dels dos
de la cuirassa (d'això se'n deia "enrestar"), i aquest conjunt dels dos	rests	combinats prenia una missió de pern o d'eix de rotació, gràcies al qual
donava el cop. En aquesta operació tot el pes de la llança queia sobre el	rest	de la cuirassa, i la mà, lliure d'aquesta feixuguesa, s'aplicava a
A l'esmentat dibuix que representa Martí de Sicília, amb llança amb	rest	(fig. 236), l'escut que abraça amb l'esquerra porta aquesta
dolorós per al cavaller, que la porta subjectada al pit per mitjà del	rest	de la cuirassa combinat amb el rest de la llança. Això s'esdevé al

Pàgina 1 (d'11)

50 següents