DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
restar M 5 oc.
restar V 15154 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb restar Freqüència total:  15159 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb la clàmide i l'afiblall, amb el ceptre —potser en realitat el que resta de l'empunyadura de l'escut—, amb l'arc, el buirac, la cítara, un
seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu pas,
en festes i alegries. Mila llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom de nena en el caràcter. La bona vella li assegurava que tot havia
salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens tremolor. Els ulls
el meu sentiment per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu amor restarà sempre per damunt de les meves paraules, perquè, ¿com podria dir-te'l, el
assossegat. Volgué somriure, i esbossà només una ganyota tràgica. Restà de nou immòbil i blanc, com fet de marbre. "Bah!" es digué bo i
la gent quan hem deixat de ser gent, de vegades ens fem la il·lusió que restem al marge, constitutivament al marge. Però això és un miratge. No hi ha
l'altre és indignant, i té dret a indignar-se de l'altre... El que resta per esbrinar és si la virtut necessita o no indignar-se a fi de seguir
i en part, o de vegades, amb la tradicional de Roma. A aqueixa convicció restarà fidel: només a ella. Però és això el que els altres, els combatents, no
probable una altra hipòtesi: Stendhal no ha tingut mai més de vint anys; restà —mentalment, moralment, sentimentalment— "fixat" en aquella edat. Fou
odis subsistirien. Un no perdonaria els seus ofensors, i la malvolença restaria incancel·lada. La veritat és que no passa res d'això. La gent no perdona,
plagiari, no minva en la nostra admiració: aquells qui ell va plagiar resten oblidats, i potser només els recordem justament perquè Shakespeare els va
Lascives no, totes aquestes obres, a jutjar per les notícies que en resten, fan pensar que esquivaven la rialleta càustica. Constituïen un gènere
però tot seguit decau de nou, baixa ara més que de primer i el quiròfan resta només il·luminat pels cucs resplendents que els cirurgians duen lligats
Els xicots es corden la bragueta i el segon, que fins aleshores havia restat silenciós, comenta: —No les hem canviades pas. —No, canviades no. És
amb un arronsament d'espatlles mentre el moneder del costat suma i resta un compte llarg: —5, 4, 9, 8, 17, 1, 18, 8
mà dreta. —Aquí. —La desplaça cap al seu propi ventre—. I aquí. Ell resta immòbil, només mirant-la, mirant-les, fins que ella sembla
perquè a totes les parades semblaven servir de taulell. Ací i allà resten encara alguns clients potencials que es passegen entre els vehicles que
imprudents. Ells s'esmunyen cap a on l'home parla, instal·lat en el que resta d'un tronc poderós, es queden a tocar d'una figuera que projecta les
fins que l'estómac de la noia reposa contra l'espatlla que l'acull i on resta penjada. —El mal serà sortir d'aquí... —M'enfilaré primer. Ho fa, de
arrencat de la grassa terra mallorquina, a ell o als seus ossos i el que resta de la seva carn. L'acompanya l'exèrcit a so de tabals i trompetes
aconseguí encara alçar-se a mitges i caigué estesa definitivament. Ell restà amb l'arma a la mà, sense saber on era, ni qui era, ni què havia fet
entre el fang i els tolls d'aigua formats en els solcs més profunds. Restà estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra, mossegant el fang,
els esperés una festa. La mare del nen baixà al carrer a acomiadar-los. Restà dempeus davant la porta, mirant-los allunyar-se carrer avall embolcallats
Marina, amb Marçal al costat, el veié perdre's sota l'ombra dels arbres. Restà encara un moment sense moure's, mirant el lloc per on s'havia perdut.
posar-se de costat. En aquell gest havia posat tota l'energia que li restava, tot l'odi de què era capaç, tota la seva set de venjança. Aixecà el braç
. A la fi va aixecar-se i tornà al carrer. S'assegué com abans al pedrís i restà immòbil amb el cap abaixat. Les dones se n'havien anat. Una mica més
el fet. Miquel de Sisons fou enterrat; la gent desfilaren i Càndida restà sola a la casa. Al capvespre la vella Pigada havia sortit a la porta i
tot, que tot ho esborra, i es va fent gros i omple tota la cambra. I resta com un immens cartell lluminós o com una diapositiva, temps i temps,
esteses a punt d'iniciar el primer vol. Barataria totes les hores que em resten de la meva vida per reviure aquella, per repetir-la gaudint amb fruïció,
em concedís el do que li deman. Si tornés en aquella hora màgica, li restaria al costat enamorada i amb els ulls assedegats de la seva imatge esperaria
càlid del frec de llurs ales, no puc trobar l'instant en què la tarda resta muda, sola, plena d'ella mateixa. Llavors arriben, amb força deletèria,
durament hom els pot arribar a dominar i fer-los morir. Però els teus restaven vius, rebels, invencibles per molt que tu, durant temps i temps, els
com no hi ha res de fosc, tot es baralla, es desfà i es refà. Resta la Lluna, l'enigma. ¿L'enigma? ¿I el cor humà? N'hi ha
és de Normandia, a Tahití coneix molta gent, i de les colònies li ha restat un nasset de borratxó i una manera de deixar anar les síl·labes com si
de grans pirates i grans senyors, que era pròpia dels àrabs d'Alger, en resta només una generació aporrinada, tristíssima, pobríssima, que viu a la
ells, selves espessíssimes que emergien a flor d'aigua, en les quals restaven encallats els vaixells. Tots els monstres i totes les serpents marines es
Que es trobin o no a casa, que faci dia o negra nit, sempre les portes resten obertes. Cadascú cull la fruita del primer arbre que troba o de la
D'allò que va veure Bougainville en aquest edèn del Pacífic, encara en resta alguna cosa, no tot s'ha destruït; però cent anys de colonització,
goletes no navegarien pel mar, els llegums foren inexistents, les camises restarien sense planxar i els mosquits se'ns menjarien de viu en viu. Ha dit
altre remei que llogar un xinès; però, com que el xinès, en general, sap restar i sumar, resulta molt més car que una tahitiana. El xinès, en canvi, és
completament separats són dignes d'una de les poques deesses maoris que resten en els museus etnogràfics d'Europa. En alguna mestressa madura d'aquest
del meu amic Mari Teati. Ara s'ha acabat la càrrega, però encara ens resta una nova emoció: en sortir del lagon, i en el moment d'anar a
forma. Per un voler de Déu, la nostra goleta s'ha salvat del perill de restar hores i potser dies esperant un ajut, que en aquestes mars, i amb la
gruixuda, són d'un efecte depriment; llurs moviments de braços i cames resten empallegats, una mena d'enravenament grotesc els ofega el pit. Em
de molts complexos que portem dintre nostre i que cal esventrar per a restar-ne lliures, per a ésser conseqüents amb nosaltres mateixos. L'hibridisme
de la moneda, han completat la tasca. Ara, del pagès primitiu sols en resten el nom i la voluntat. Les forces morals semblen dissipades, si hom no
semblen dissipades, si hom no compta amb aquella pregona afrau on sempre resten en potència de redreçament les virtuts ancestrals. Però, i això és
la tasca dels monarques carolingis durant el segle IX. Aleshores restaren esborrades les relacions que entre senyors i conreadors del camp existien
conreus. A la fi dels esforços dels carolingis, quan la Catalunya Vella restà redimida del jou africà, el país era com una terra verge, on calia bastir

  Pàgina 1 (de 304) 50 següents »