Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les bodes —i vigilar, per escreix, les obtuses conseqüències que en	resulten	— i de governar en teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la
com els lavinians, embullaven les estirps amb tanta delícia, que tothom	resultava	parent de tothom, i s'havia d'anar amb cura de no esllavissar-se en els
Un home de debò, instruït, respectable i digne." "Considera que et	resultaré	murnó", avisava, amb una reminiscència d'honradesa, el corromput orfe.
Castelló, des del fons del teatre on actuava el Cor de l'Esperança. "Ara	resultarà	que aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que
debò important. Tanmateix, la sentència d'un consell de guerra li hauria	resultat	potser més benigna. No afegirem al nostre comentari el risc d'unes altres
No crec que hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em	resulta	clar: han de morir, els infeliços, l'una i l'altre", decidia aquell home
a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves branques	resultaven	insuficients. Al cap de poc temps d'haver-lo conegut, veient-lo passar,
sentir parlar d'ell i extremà més la vigilància entorn de la seva filla.	Resultava	, amb tot, que cada tarda el vell Costa havia de deixar Santa Maria per a
de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment	resultava	que el Sagristà portava els pantalons estripats o bé una taca al gec. —No
del poble i sembrà la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet	resultà	tan insòlit, que els qui el presenciaren, al primer moment amb prou
de la idea amb què Tino Costa havia suscitat la qüestió—. Que bell	resulta	comprovar a través de totes les llegendes i els mites antics, a través de
el seu convenciment que tots els esforços que fessin en aquell sentit	resultarien	estèrils; li repetí que, al seu judici, el que calia era esperar; que el
salut i la nostra tranquil·litat. No ploris. —La tocà amb la mà—. El que	resulti	després serà culpa d'ella... I, qui sap! Munda del Roso continuava
hi havia una criatura per a la qual la santa invocació nocturna havia de	resultar	estèril, com estèrils també les murades que defensaren tantes vegades
i tot". A vegades sospitava que tot no fos obra de Quim Bisa; la idea li	resultava	intolerable, i de primer antuvi fins sentia rancor contra ell. Després
Miller— és per reduir-lo, en definitiva, al mecanisme opac de la carn.	Resulta	simptomàtic el poc espai que les relacions sentimentals —en el més
ressenya de batalles, d'embulls palatins i de tractats internacionals, no	resultava	ja satisfactòria: ben mirat, això, sí, era història, però no
transcendència. Però, en realitat, és el "nas de Cleopatra" allò que	resulta	més torbador. L'atzar hi queda encarnat en una sola persona, en unes
viu en una època —primer terç del segle XIX— en què ja no	resultava	fàcil ser avar. La seva fortuna, bàsicament, està constituïda per
la ximpleria —l'ofensa que amb la ximpleria ens infligeix—, ja no	resulta	tan senzill, en canvi, reprimir el nostre desdeny. I desdenyar el proïsme
allò que desperta el menyspreu del proïsme. I si desdenyar un altre	resulta	sempre molest, ser desdenyat per ell ens angunia més encara. La malícia
immediat. No es tracta solament de cadires, però el cas de les cadires	resulta	un indici d'especial visibilitat. Sembla, en efecte, que la nostra gent
i simètrica a la idea d'excés: "pecar per defecte o per excés".	Resulta	curiós, tanmateix, que, de tota manera, també la majoria dels
no és d'aquests que vull parlar. Penso en els altres, en uns altres.	Resulta	evident que l'eufòria inicial, la gratitud i l'esperança projectades
previsibles. La fantasia dels autors de novel·les d'"anticipació"	resulta	ben poca cosa al costat d'alguns càlculs seriosament elaborats en
obre les portes a una realització més tangible de tot això: la lluita	resulta	escandalosament apta per a facilitar les satisfaccions anàrquiques que
perquè la sàtira, àdhuc quan va adreçada contra fantasmes, sempre	resulta	entretinguda. I no seria infructuós de fullejar, de tant en tant,
—a la seva biografia, insisteixo, no als seus llibres—, és perquè sempre	resulta	consolador pensar que hi ha hagut algú —ell— en qui reconeixem la imatge
indissolubles amb el contingut ideològic que exposen. Ací, com sempre, no	resulta	discret de fer separacions: tot respon a una sola i profunda resolució
davant els poders, les injustícies i les intimidacions. L'aspiració ha	resultat	a la llarga potser una mica petulant. Però, des de l'angle psicològic,
socials és indiscutible. Val la pena que ho meditem. M Malícia	Resulta	una mica còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser.
és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre	resulta	preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que
li retirem la nostra confiança. Amb ell ni hi ha res a fer: la relació	resulta	penosa, queda viciada des de l'origen, s'estableix —si s'estableix— sobre
Ni que només sigui del XVIII, el text —el mot: "nacionista"—	resulta	d'una precocitat important. Nacionista equival, amb una
—o disjuntiva, o com vulgueu dir-ne—, el binomi "desordre-injustícia"	resulta	d'una fal·làcia monumental. Per poc que hi pensem, de seguida se'ns acut
no és sinó el fet de continuar sent ministres: ells. La definició	resulta	peremptòria i lleument brutal: no crec que sigui inexacta. Continuar sent
creure que valem més, que som més. I això, que en altri ens	resulta	d'una obscenitat intolerable, ens sembla correcte en el nostre cas
res. Pensament Atenció: tot pensament és un mal pensament. Perdó La cosa	resulta	prou clara: el perdó, com a fet moral, està en franca decadència. Fins i
llarg de la història, molt diverses i divergents implicacions socials, i	resulta	d'un anacronisme notori suposar que l'actitud "literària" d'Horaci era
perpetrats per manobres mediocres: són incidents sense interès. La cosa	resulta	més picant si el plagiari es diu Alighieri o Shakespeare, Stendhal o
per a aquell qui les "sofreix": un es pensava ser "original", i	resulta	que podria ser titllat de "plagiari", tot i que el plagi era
només de vegades. En general, els episodis del Quixot	resulten	més aviat penosos o còmics, que no pas sublims. Totes aquelles actituds i
subjectes. Però, a hores d'ara, tot això ha sofert un irònic contratemps.	Resulta	que, de sobte, els salvatges, els salvatges autèntics de diversos punts
bon sauvage esdevé agressiu, és a dir, deixa de ser bon. I	resulta	, en conseqüència, que el clàssic clixé del negrito cantussejador i
a defensar el colonialisme. El colonialisme, en tant que negoci, no	resultarà	fàcil d'extirpar: però, de moment, ja ha reculat. Els europeus i els no
d'insult a Déu o a la sacralitat ètica. A part Sade, doncs, l'actitud	resulta	unànime: el sexe esdevé —en tant que sexe— objecte de sistemàtica
la idea d'un "temple de l'Esperit Sant" enfangat en el fornici havia de	resultar	, necessàriament, aclaparadora. La propugnació de la puresa, i en
es troba, de sobte, amb una força que, dins la vida individual i social,	resulta	tan poderosa com el diner o més. El sexe, doncs, no era cosa de riure: com
el sexe no excedeix uns límits ben clars. Frustrat o satisfet, el sexe en	resulta	referit a la sola urgència del gaudi, a la perfecció d'unes relacions
pensant en la salubritat sensual i moral del matrimoni. Però la lliçó	resulta	aplicable en situacions no aprovades per la llei ni per les esglésies. És

Pàgina 1 (de 456)

50 següents