DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
retòric A 794 oc.
retòric M 65 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb retòric Freqüència total:  859 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?", preguntava, amb retòrica subtilesa, Arístocles. "Anteriors al seu immortal canvi, hi ha moltes
la gran urbs. El cansament de la civilització no és una mera coqueteria retòrica. D'altra banda, els civilitzats solen tenir mala consciència de ser això,
companyies? Per què, digueu! —insisteix en la seva pregunta aparentment retòrica. —Acabo d'ingressar —manifesta ell—. Encara no hem tingut ocasió d'entrar
seu graner. Mossèn Ferrer evocarà després aquests temps propicis amb una retòrica i entendridora nostàlgia: /"En aquel confuso laberinto mercantil el
els seus cascs de plata. La indignació de Campdepadrós en llegir aquest retòric article, no tingué límits. No cridà perquè la seva veu aspra i
tuberculosi. Potser aquesta mateixa eufòria el llançava a la declamació retòrica, que tan poc agradava al seu amic Erasme, i que és també específica de
donada als neguits espirituals de la població peninsular: una grandesa retòrica superficial i evasionista, sense cap fibra ètica pregona, sense cap
i llibertats de la terra. De llurs propòsits se n'ha fet massa ús retòric, perquè està ben provat que un dels homes que va entrar a Catalunya amb
altres Espanyes l'evangeli de la redempció pel treball. No és una fórmula retòrica, sinó real i històrica; així s'esdevingué durant la campanya de
que els creàs adeptes o enemics... Les dues entitats donaven conferències retòriques, que ningú no escoltava, i cursets de llengües als quals, a manca
resposta. A la baronessa no li agradaven les blaiures ni les preguntes retòriques. Ja ho val... Quin cor de pedra! Era, això sí, tota una senyora. Na
el vinent, recloure's amb catorze més i un levita retòric i eixerit vuit dies a Vallsoma, alè de pins i cuina
minats de corcs, amb pàtina de llàgrimes i decepcions, estovats per l'alè retòric de dos-cents anys de Lloberoles, en aquella habitació del pis del carrer
un orador, però no hi sabia parlar. Els seus textos tenen la brillantor retòrica —de la bona i, sovint, molt bona retòrica— i fins, sovint, el punt de
no pas per a dir-la, i per a convertir-se ell mateix en font del doll retòric, sinó per a fixar-la a fora d'ell, en un paper que després, no essent
que he assenyalat no el van portar a renunciar al brillantíssim to retòric, ni a les conseqüències i les limitacions literàries i dialèctiques que
i tot, a d'altres músiques de mena oratòria —és a dir, en el recte sentit, retòrica—, adreçades a incitar una massa de gent vista com un conjunt; amb el
la construcció perfecta d'ell, que s'endevina a sota, però per camins "retòrics", si bé perfectes, normals. Però quan parla ell sol, i s'adreça, diríem,
inhàbil, i més com més la volia arrodonida. Diria que era una cortesia "retòrica", que era com ell es devia imaginar la "senyoria"; recordo una carta
tan desitjat per la Toneta, finalment arribá. L' Aurora, com diría algun retórich, descorregué ab sos dits rosats la cortina de la nit. Lo dia nasqué clar,
que trobava en el text. Feia exercicis on entressin les diverses figures retòriques; no pensava en res més que en tropos, metàfores, metonímies,
en les meves pràctiques. En fi, que vaig passar un any d'exaltació retòrica i poètica que em salvava, en part, de lliurar-me a la disbauxa solitària
arribà el dia en què el mestre va obligar-nos a fer els primers exercicis retòrics. Els altres nois tot just havien estudiat les primeres figures. Jo vaig
encara una pel mig. Del llindar de la humanitat a l'espai. Com a figura retòrica resulta precisa i com a signe estètic val la pena de contemplar. Ara, en
Felip II. Sant Joan de Ribera fou enèrgic i va reprimir els atreviments retòrics i ideològics dels humanistes, la llibertat escolar i les contorsions
fenomen? ¿O bé ens hem limitat a una exaltació beata, a una propaganda retòrica, sense reflexió, sense crítica, sense sinceritat conscient, sense
que —contrastant amb l'esperit protestatari i amb el sentimentalisme retòric— no ignoren els obstacles. El passat profètic. Potser el nostre passat
en les centúries anteriors, després dels humanistes del XV i els retòrics i teòlegs del XVI. I això en els ordres més purs de l'activitat
interior, més valdria que deixéssiu, com a vans, aquests exercicis retòrics. I més valdria que no emprenguéssiu la lluminosa i tempestejada ruta, si
diferent. En aquest cas el clos de la forma no prové d'una amplificació retòrica ni d'un èmfasi de l'elocució, sinó d'un lèxic tan particular, tan
semblants, els mots clàssics estan en camí vers una àlgebra: la figura retòrica, el clixé, són els instruments virtuals d'una connexió; han perdut
claredat hi esdevé un valor. De fet, la claredat és un atribut purament retòric, no és una qualitat general del llenguatge, possible en tots els temps i
no es redueix a tal aventura de la forma, a tal encert del treball retòric o a tal audàcia del vocabulari. Cada vegada que l'escriptor traça un
al mateix temps que l'analitzàvem —quin regust més diferent de la fadesa retòrica i arrodonida de la major part de traduccions que havíem tingut a mà i
és contestatària; en altres termes, la societat encarrega a un home, un retòric, que es giri contra ella i que la contesti. Tal és el lligam ambigu que
és a dir, de llurs límits. De quina manera l'obra piadosa d'un vell retòric, escrita sota la comanda insistent del seu confessor, sorgida d'aquest
ja que pot excedir els límits de la mera frase, hom pot donar-li un model retòric: l'anacolut, que és alhora trencament de la construcció i envol
correccions d'estil. Aquestes correccions no són de cap manera accidents retòrics; termenegen amb el primer codi, el de la llengua, llancen l'escriptor a
disminució o per desenvolupament, el seu volum, d'acord amb dos models retòrics: l'el·lipsi i la catàlisi. L'escriptor disposa, al capdavall, de tres
en una paraula, aquest /flumen orationis\ ja reclamat pels retòrics clàssics. Flaubert retroba, aquí, el problema de les correccions
fos lleugera per a l'escriptor, limitant les seves eleccions. Aquest codi retòric —o segon codi, ja que transforma les llibertats de la llengua en
venir. Des de llavors, el germà i el guia de l'escriptor no serà ja el retòric, sinó el lingüista, el que posa al dia no ja les figures del discurs,
inicials que s'anomena un quadre (el quadre és una idea retòrica que mereixeria ésser estudiada, pel fet que és un desafiament a
el de l'adulteri evitat; perquè finalment totes aquestes distàncies retòriques reprodueixen homològicament una jerarquia metafísica, la que separa
Un fitament de propietari content de la seva possessió? Una amabilitat retòrica de bon horacià fidel? La clarivident afirmació catalana d'un daler
el llibre de poesies del jove autor invocant la mansuetud dels assaigs retòrics retrospectius a base del bell catalanesc familiar enternit amb la
esqueia, com un dia escaigué a la generació sorpresa entre l'esplendor retòrica dels Jocs Florals i la follia de les lletres grosses, sentir-nos
a fer-nos sentir la voluntat de la perfecció gramatical i dels cànons retòrics. Modern pel doble joc de la pietat i de la ironia que sap fer palpitant
el moviment de diàleg i d'escenes en la comèdia menandrina. Darrera el retòric que veien els romans hi veiem nosaltres l'home de teatre i l'artista, tan
els millors havien acceptat com una senyoria. D'aquella masculinitat retòrica que anys enrera sexualitzava la llibertat i simbolitzava dalt dels cims

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »