Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

plena de pintures antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell	retallà	una tela religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però va témer que,
densa i fresca. Muntanyes gris-viola a posta de sol. Els Sis Avets es	retallen	contra un cel d'or i, enllà del sègol altíssim, gradacions verdes,
la tarda vaig al poble, i en tornar fa una lluna molt clara. Els avets es	retallen	, nets. 15 desembre. He anat a comprar farinetes a
enorme chantilly blanc, gris, morat pàl·lid i rosa! Contra ells es	retallaven	els arbres nus, delicada xarxa en la pompa tizianesca. 28
Josefina. Un merlot refila, brillen els sègols, i les pomeres florides es	retallen	contra la neu. Diu que abans-d'ahir van matar un desertor. 27
entre la boira. El perfil de la carreta i dels bous del Pujolar es	retallava	—com en un film— contra aquella fumera encantada. 8
Era una nit claríssima, amb lluna en el cel pur; el Matagalls es	retallava	, net, solemne, amb una pinzellada blanca a la carena. M'he ficat al llit
de cara al Matagalls, velat per una calitja blava, contra la qual es	retallen	les pruneres i pomeres, negres i amb ratlles brillants. Avui ja he
les cabines encara ocupades. És l'home de la veu greu que tot seguit es	retalla	al llindar, des d'on mormola: —És increïble... Aquesta audàcia... Ell i
tocar-la. Tot d'una, però, s'atura, sobtat per una presència opaca que es	retalla	vagament contra el fons més clar del capdamunt. L'home, si ho és, també
i palmeres, donardes, ginesteres i lilàs entorn d'un bassal on l'ombra	retalla	nenúfars, canyes-xiules i joncs. El caminoi que mena a l'edifici és de
ben conservada i conservadorament vestida amb una jaqueta sastre, es	retalla	al llindar amb un somrís gairebé tan enciser com el de la criadeta. —La
educades. La mossa bruna avança una mica el cos, com si encara volgués	retallar	més fermament l'agressió del seu físic, pregunta: —Què us agradaria que
que pengen, nues i protegides per engraellats, d'un sostre baix on es	retallen	tot de taques humides. Darrera el vell, van pujant l'estreta escala de
desdibuixen i aplanen cap al fons de la butaca, les cuixes esveltes i ben	retallades	per la faldilla estreta remuntant-li els genolls, que moren dolçament,
sines es desequilibra en benefici de la cuixa dreta, ara tan estretament	retallada	per la pressió de la faldilla que fins i tot s'hi dibuixa el relleu de la
entretinguda en la superfície llisa i blanca, on l'inici de la tavella es	retalla	sense obstacles ni proteccions. Ella el mira amb uns ulls aprensius i
—acaba, girant-se ja cap a la porteta que s'obre. L'home que es	retalla	al llindar, a les fosques, ni s'entreté a saludar. —Passeu —diu—. Ja
i llunyanes, brillants i distintes unes més que les altres, perquè sí,	retallades	per un gran cercle de llum. Una imatge hi havia que semblava encerclada
capvespre encenia les seves fogueres al Ponent; els cims de la serra es	retallaven	en una línia neta i vigorosa. Mare i fill entraven a la masia. Marina
seus nins, jerseis que no arribaren mai a ca seva per por del contagi, i	retallant	de les revistes il·lustrades fotografies d'infants amb què empaperava la
fetes amb unes cartes velles, amb uns cartons de l'any de la picor, i tot	retallat	i enganxat per unes mans puerils, sense cap mena de lògica, obeint només
la situació de l'alta burgesia, per bé que després d'haver-se deixat	retallar	les ales per la reialesa quant a la seva hegemonia en els municipis.
d'orquídia, s'arrissen lentes i persuasives, es	retallen	i es cusen, s'insinuen fins que han empresonat els cossos
fi, cal sacrificar-nos. Pensa que quan jo, amb el meu gènit, m'he deixat	retallar	de la capa... I té, veus?, qui ho diria? Semblen així reunits una de les
torre, veu? I el senyor em va donar un trosset de paper de diari molt ben	retallat	i em va dir que el llegís. Vaig voler llegir-lo i no vaig entendre res
tremolar. El cel era blau fosc i contra aquest cel blau de tan amunt s'hi	retallaven	els terrats de les dues cases de pisos de l'altra banda del carrer amb
la mar de muntanyes, la lluna que s'hi encarena	retalla	clines perfetes. Nit mandrosa, perfumada per la fruita que
beneits de la primera volada que s'escoltaven aquell sapastre molieresc,	retallaven	els articles de Miquel i els llegien a les desgraciades del "Bataclan"
elefant i argila, perquè antigament les dones en lloc de fer-se les olles	retallaven	de terra les empremtes de peus d'elefants i utilitzaven aquestes formes
següent. La xarxa engendrada per aquest moviment doble és, al seu torn,	retallada	a tots els nivells, ja que hi ha un gran nombre de maneres diferents de
dipositada sota la volta de l'entrada. Al fons, a l'hora capvespral, es	retallaven	les muntanyes d'un color verd negrós, i a primer terme es doblegaven els
té prou vibracions per a crear el miratge i s'afina damunt les coses per	retallar	-ne minuciosament l'esplendor o la misèria amb una mena de fúria
gegants, de color rossenc, li fan la guàrdia, dòcils al dibuix sinuós que	retallen	en el cel; darrera els arbres, dues fileres d'edificis superbs,
s'escampen en caure encesos. Semblen uns diables o uns esperitats que es	retallen	contra la claror violenta de la foguera, volten i revolten i regiren el
qual es veuen el campanar, la mitja taronja i la silueta de les teulades	retallant	-se sobre el blavet celestial. Canten fadrins i fadrines les cançons de la
a l'indret del riu; xemeneies, talaies, terrats, el campanar grisenc ben	retallat	sobre el cel: tot en silenci... Com si ell fos allà només per donar
pel tenebrós missatge, escurçà les ales a la rata-pinyada, la tallà i	retallà	, i en va fer un ratolí domèstic; es va tranquil·litzar. I, quan vaig
-tard, s'hí veu violetejar; una rega de llúm, cap-al-tard, el	retalla	; és llavors que s'en tornen pagesos am la dalla, i
ara és més verdejant elblat-d'India lluent, i	retalla	el pinyer sa foscor magestuosa. Es fresquívol el vent i escampa
desfès ton llensol, pluja beneída. Garbejar Les roques se	retallen	. El cel pal·le perleja. Ja vé de l'abetosa el gran
clar, oh serres de puresa, blanques divinitats,	retallant	en el cel ivernenc llur nuesa, protectores d'estanys i pobles
que vas eternisant una antiga pregaria, al dematí, llavors,	retalla	ton alsaria, endaurat campanar les esquerpes blavors. Més ja en
les verdes canyes mogudes del vent per l'alé, i, ben	retallat	, el xiprer, en un fons nevat de muntanyes. Assoleiades hores
vent per l'alé, s'acataven les verdes canyes, i, ben	retallat	, el xiprer en un fons nevat de muntanyes... Cant de pluja
fina, donant al llavi, quan somriu, gracia divina.	Retallaría	el teu cós blanc, allá, l'Albera violetenca, penjat
l'han aprofitada per a la pesca a l'encesa, de manera que la serra es	retalla	tota nua amb son color de rosa torrat i que s'irisa com la gorja dels
i ens quedem curts si no les donem en el seu conjunt. No és bo de	retallar	una situació comunicativa. I ara fixem-nos com la retallem quan reduïm la
No és bo de retallar una situació comunicativa. I ara fixem-nos com la	retallem	quan reduïm la comunicació al llenguatge verbal, i encara a les meres
translúcida i el sol hi crema com un carbó incandescent. Els genets	retallen	llur silueta entre les dues parets de pedres que a banda i banda separen

Pàgina 1 (de 24)

50 següents